Un informe desclassificat pel ministeri d'Exteriors alemany ha deixat en evidència la versió oficial espanyola segons la qual el rei Juan Carlos I va tenir un paper destacat i decidit per aturar el cop d'Estat del 23-F de 1981 dut a terme per militars espanyols. Segons la revista "Der Spiegel" l'ambaixador alemany a Espanya l'any 1981, Lothar Lahn, va redactar l'informe, on explica que en una conversa privada amb el monarca espanyol aquest es va mostrar "comprensiu" amb els autors del cop d'Estat i no va mostrar "ni menyspreu ni indignació" per aquests fets. De fet, Lahn assegura que Juan Carlos I simpatitzava amb ells, ja que considerava que els militars colpistes " només pretenien el que tots desitjàvem, concretament la reinstauració de la disciplina, l'ordre, la seguretat i la tranquil·litat". Segons l'ambaixador alemany, el rei va culpar directament el president espanyol, Adolfo Suárez, d'haver estat el responsable de l'aixecament militar per haver "menystingut" els militars; de fet Juan Carlos I havia intentat aconsellar-lo perquè "atengués" les demandes dels militars "fins que van decidir actuar".

Al contracop

• Els grana cauen per 4-0 davant del Valladolid

• L'equip segueix cuer a la 2a A

Les setmanes passen i jornada rere jornada el Nàstic segueix en posicions de descens. Malgrat l'última crida de la plantilla i D'Alessandro a l'afició per lluitar per la permanència, el cas és que la darrera golejada encaixada aquest diumenge al camp del Valladolid complica encara més que el Nàstic es pugui salvar. Si la permanència matemàtica a 2a A s'aconsegueix amb 50 punts i els grana en sumen 16, molt hauran de canviar les coses.

D'entrada, una visita a Valladolid sempre es planteja com un repte i l'afició sap que és un dels camps on el Nàstic pot perdre. Amb tot, i durant la setmana prèvia al matx, des de l'entitat tarragonina han sortit declaracions plenes d'orgull i que volien mostrar una gran confiança en les possibilitats del Nàstic de cara a aquest encontre. A l'hora de la veritat, però, el de sempre. Els de D'Alessandro han saltat a la gespa sense nervi, a veure-les venir. Els grana no han estat mai rivals per als locals, que han dominat tot el joc gairebé sense esforç.

Sense opcions a Pucela

El Valladolid és un gran equip. Ho demostra la solvència dels seus homes atacants, amb un Óscar en estat de gràcia. El mitja-punta dels castellans ha completat una gran actuació i ha fet un hat trick que acosta el seu equip al lideratge de la classificació. La cirereta a la golejada l'hi ha posat Javi Guerra amb el 4-0 definitiu quan es disputava el minut 81 del partit.

Els grana no han estat mai rivals per als locals, que han dominat tot el joc gairebé sense esforç

I per part del Nàstic, el desert. Ni Powel ha pogut demostrar la seva qualitat ni l'habitual salvador dels desastres grana, el porter Rubén Pérez, han pogut fer res per evitar la mala imatge que ha donat el conjunt del Camp. El Nàstic té ara la salvació a 7 punts. Cartagena, Huesca i Girona són els altres conjunts que baixarien si la Lliga s'acabés avui. La setmana vinent els tarragonins rebran la visita del Numància. El partit es disputarà el proper dissabte, a les 18h, a l'Estadi. Una nova patacada podria condemnar definitivament el futur dels grana.

Mentre veiem com la imatge pública dels valencians cau en picat, un grup de vint joves intel·lectuals valencians han fet...

Made in Iceland és un meravallós documental, fruit de 25 dies de travessia senderista, que ens mostra la bellesa de la natura a les terres altes d'Islàndia i els moments plens de llibertat i esforç del senderisme. Un projecte de Klara Harden... Joan

Para ir abriendo boca comparto este video dividido en dos partes, realizado por Racing Pigeon World China sobre la suelta Nacional de Holanda de Blois de 2007 (palomares entre 500 y 700 km). Hacen un seguimiento desde los enjaules a las llegadas de las palomas, pasando por grabaciones de las palomas en vuelo.

Aprovechando la suelta la Universidad de Zurich organiza el experimento de soltar 10 palomas de 5 colombófilos distintos (2 por palomar) dotadas de GPS. Como curiosidad podéis ver que uno de los GPS falla antes de la suelta y solo pueden soltar 9 palomas. De las 9 regresaron 7.

Para quien no sepa chino, está subtitulado en inglés. Para quien no sepa inglés, están las imágenes.

Un NeXT al Museu de la Ciència de Terrassa

A l'exposició «L'enigma de l'ordinador».

La qüestió era molt senzilla, es tractava d'escollir entre Rasputín Pérez Rubalcaba o Emma - manyaga - Bovary Chacon, afortunadament s'ha escollit dins l'ermot del PSOE, el més raonable: Rasputín Pérez Rubalcaba, no serveix de res i la travessa del desert serà més llarga que la inutilitat congènita de Conveniència i Unió, però el que no es podia era votar la banal i intranscendent inconsistència zapateril, i això és al màxim a que arriba Carme, o Carmen Chacon. Dins la desfeta i el desgavell, en els votants del PSoE ha imperat el sentit comú, o el sentit de la pervivència. Mai tanta inconsistencia ha tingut nom de dona, o 'la donna e mòbile'. 467 vots ha tret Chacon, quatre-cents seixanta set vots inùtils,i el que si se és que són els vots dels qui dins el PSoE no han entés res, i  quan algú no enten res, se sol dir dell que és un idiota. I em sap greu, però al PSoE n'està farcit pel que es veu, i així els hi va, i anirà, durant molt de temps. Farà falta molt desert.

Després de l’èxit de la primera sortida, MATERIA bcn i Joan Torrens proposen dues noves dates per al taller infantil d’història i fotografia per Ciutat Vella, el diumenge 19 de febrer d’11 a 13 h i el diumenge 26 de febrer d’11 a 13 h. Una manera diferent, original i divertida d’entendre la història de la nostra ciutat amb els petits de casa.

Es farà un recorregut per Ciutat Vella, entre el Barri Gòtic i el Born, amb un quadern de viatge i la càmera en mà! Us esperen històries de romans, de nobles i d’artesans. A través d’un joc de descoberta us trobareu amb històries del nostre passat romà i medieval; una muralla, un antic temple, carrers, places de pedra, esglésies, fonts i molts altres monuments resten amagats esperant ésser capturats. I els que aneu el 19 de febrer, aneu disfressats a l’especial de Carnestoltes!

I com es farà això? Doncs es farà amb la càmera, aprenent com funciona, enfocant, enquadrant bé, i escollint el millor angle per a capturar el que volguem. Tot plegat per a introduïr als més menuts al món de la fotografia i ensenyar-los a expressar-se narrant històries amb la imatge.

Més informació:

Joan Torrens | Formació

Vents hivernals

Si el déu Èol,

avui, em convida,

portaré amanida

la capsa del dol,

tan minsos humans,

farcits de misèria,

ni gaudim la dèria

dels vents hivernals.

Aquests vents feixucs

que ni tomben fulles,

ni porten despulles

ni mouen els rucs.

En el camp desert,

esllanguida pols,

ni lluita calor

en un cel obert.

Els vents engrescats

mouran els molins,

Don Quixot lluitant,

els gegants fornits.

Ni vull aventures

dessota del sol,

ni tinc un rebost

amb llaminadures.

Escric, assegut,

davant la pantalla,

el cap com badalla,

avui, s'ha perdut.

Vent esvalotat

Vent, de pocs colors,

passant per la plana,

atura, descansa,

troba el teu amor.

Vent enfeinat

en remoure l'aire,

emporta't la flaire,

el secret guardat.

Vent, prou mentider,

farcit de venjança,

de malastrugança,

sorrut, matiner.

Voldria dormir

voltat d'embolcalls,

de blancs abrigalls,

en un ample llit,

però aplegues tu,

trucant a la porta,

ets un vent tanoca,

massa inoportú.

Encara que un déu,

enmig de la ciència,

et donà fermesa

per viatjar on deus.

I traspasses terres,

les vinyes i els horts

i portes les presses

ben endins del cor.

Vent esvalotat,

deixa'ns una estona,

pensa i raona,

reposa si cal.

 

Epitafis

 

Ho sento, he tingut un ensurt.

Tinc moltes ganes de veure’t.

Us notifico que he canviat el pany.

Ho sento, però no t’ho puc dir.

Darrerament, ni tinc memòria.

Ahir, vaig rebre el darrer condol.

A l’estiu, és una altra cosa.

Afanyeu-vos, hi ha places limitades.

Sóc aquí per respecte a una bona oferta.

De vegades, penso que no hi sóc. 

Era notícia a lamalla.cat el 5 de febrer del 2002

L'art de donar-se importància és una de les disciplines més feixugues, però potser també més agraïdes, que existeixen. Feixuga perquè molta és la competència que aquell que vol excel·lir en l'art de donar-se importància es trobarà en tot moment i a tothora, i potser agraïda perquè en cas d'excel·lir en tan dificultosa art, aquell que excel·leixi en l'art de donar-se importància gaudirà de tot allò que creu desitjar: riqueses a balquena, l'admiració de la plebs i l'enveja de no pas pocs, i, potser el més desitjat de tot, el goig de les carns més exquisides.
Però tot aquell que excel·leixi en l'art de donar-se importància també haurà de pagar un preu per haver assolit tot allò que creia desitjar. Doncs tan gros és l'esforç que es necessita per excel·lir en tan dura disciplina, que aquells que excel·leixen malbaraten totes les seves energies en donar-se importància, de manera que, un cop defalleixen en llurs esforços, el seu nom és tot seguit oblidat i res ni ningú recorda la seva existència, doncs aqueferats en donar-se importància, res de sòlid han pogut construir i cap obra els sobreviu.
Preu ridícul, certament, en ser la solidesa de la pròpia obra quelcom de poc interès per aquells a qui els plau donar-se importància, que només lamentaran, i no pas poc, la importància perduda.

Font: Erlich
Bloctecnia 2006-2012: Aquest canal és només per a ús personal i no comercial. No està permès duplicar el contingut d'aquest feed.

[[ This is a content summary only. Visit my website for full links, other content, and more! ]]

La majoria d'objectesaficions i rutines
a les que estem enganxats són totalment prescindibles,molt més del que pensem.Només cal trencar amb la monotonía del dia a diai desplaçar-se a un altre estatper alterar l'ordre i prioritatde les velles i les novesadquirides en el trasllat.No som tan sedentaris com ens pensemi trencar amb la rutina de tan en tantés bo i aconsellable.

[The Telegraph] Satellite phone encryption cracked. Es tracta dels algoritmes GMR-1 i GMR-2 utilitzats per alguns serveis de telefonia per satèl·lit. I es pot interceptar el tràfic d'una forma relativament econòmica.

Mr Driessen told The Telegraph that the equipment and software needed to intercept and decrypt satellite phone calls from hundreds of thousands of users would cost as little as $2,000. His demonstration system takes up to half an hour to decipher a call, but a more powerful computer would allow eavesdropping in real time, he said.

By publishing details of how to break the encryption, the researchers hope to prompt ETSI, the organization that sets the standards, to create stronger algorithms. A major problem with GMR-1 and GMR-2, Mr Driessen said, was that their details were kept secret so security experts cannot test them.

Sant Miquel de Terrassa









Si no recordo malament, l'antiga Iugoslàvia va començar a explotar el dia que els comunistes croates i eslovens van esberlar greument el partit únic. També aquí, encara que només sigui mitja hora abans del dia D, el PSC esdevindrà lliure i independent. Ara que hi penso, em fa l'efecte que Catalunya és l'únic territori del món on el Partit Socialista no és del país, de la terra, sinó d'una gent, d'uns socialistes, que passaven per aquí. És el Partit dels Socialistes de Catalunya. Coses de la semàntica altament significatives. I és així que, acabat avui el 38è congrés del PSOE, Carme(n) Chacón ja pot tornar a ser Carme. El mal que ha fet al seu partit aquests dies és irreparable. Com també el servei involuntari a la causa de la nostra llibertat plena. Hem assistit a un espectacle autoxenòfob lamentable. Ha estat tan il·lustratiu contemplar dia a dia, federació socialista a federació socialista visitada, com, ni tant sols escopint damunt el seu país una catalana pot aconseguir la plena acceptació dels espanyols! Vicent Partal li recomanava ahir tornar-se a Olula del Río. D'altres, a les xarxes socials, que el pitjor per ella no era haver de tornar a casa, sinó saber a quina casa tornar.

El fracàs de la Carme Chacón en el seu assalt a la secretaria general afegeix tremp espanyolista al "nou" PSOE de Rubalcaba. En els temps propers, previsiblement, la competició en esperit recentralitzador amb l'ara triomfant i totpoderós Partit Popular està servida. I, en aquest context, per recuperar la connexió amb un país on l'independentisme s'ha fet majoritari, els socialistes catalans poden continuar optant per passar per aquí o per defensar finalment els interessos, és a dir, la sobirania del país. Quan el nostre Gran Timoner tingui a bé, de fet, poden començar per adoptar una posició pròpia o una altra de fidelitat a Rubalcaba i de tancament absolut a un pacte fiscal en la línia del concert econòmic. De moment, escoltar el segon d'abord, Daniel Fernández, fa autèntica basarda: l'altre dia, al programa radiofònic d'en Grasset, desesperat, va repetir que se sentia català i espanyol unes 1714 vegades. I ahir, llegir les piulades dels "catalanistes" del partit socialista feia pena. Deia en Joaquim Nadal que, ara toca més PSC que mai. Tant de bo, a base de pals, finalment, el Partit dels Socialistes que passaven per Catalunya esdevinguí finament el Partit Socialista Català.

Barça, 2 - Reial Societat, 1: Messi torna a marcar i els blaugrana mantenen la persecució amb el Reial Madrid pel títol de Lliga

La forma més habitual de transmissió utilitzat a les xarxes actual és unidifusió (unicast), on hi ha una connexió un-a-un, amb un emissor i un receptor. El protocol IP, però, també permet una modalitat diferent on un únic emissor envia els paquets que són rebuts per molts receptors, l'anomenada difusió selectiva o multicast. Aquest document d'IBM, IP Multicast Protocol Configuration, explica com implementar i configurar aquesta modalitat.

The most common transmission scheme used in networks today is unicast, which represents "one-to-one" transmission, with one sender and one receiver.

Sometimes there is a need for one host to send packets that are received by multiple hosts. The problem with implementing this kind of transmission using unicast is that the stream of packets would have to be replicated as many times as there are receivers.

IP multicast addresses the problem by intelligently sending only one stream of packets and then replicating the stream when it reaches the target domain that includes multiple receivers, or when it reaches a necessary bifurcation point leading to different receiver domains.

In this IBM® Redpaper, we introduces principles of IP Multicast, describe the IPv4 addressing used for multicast, and the protocols that are used to implement multicast in an IP network.

We then provide the general IP multicast configuration procedures and then presents IP multicast configuration in a sample network.

We then conclude this Redpaper with command reference that includes all commands and their parameters for configuration of multicast protocols and features.

Testimoni d'un temps
  Per Mateu Morro  i Marcé, historiador 
     La narrativa de finals dels seixanta i dels setanta va tenir molta importància en la formació d'un pensament crític davant la realitat mallorquina. La presència d'un grup nombrós de narradors va esser una de les mostres del deixodiment de la literatura mallorquina d'aquells moments, i en va esser un factor d'actualització i d'acostament a la societat. Per primera vegada la prosa, i amb un nivell de qualitat i maduresa prou acceptable, desplaçava la poesia com a gènere literari estelar -que havia regnat de manera absoluta des dels inicis de la Renaixença-, aprofitant el treball d'innovació formal i temàtica que havien fet, amb anterioritat, escriptors com Llorenç Villalonga, Jaume Vidal Alcover o Blai Bonet. Aquell esclat, per tant, no va esser tan sobtat com aparentava, tenia al darrera un llarg procés de preparació, però es va trobar en un context social i polític que l'afavoria. Gabriel Janer Manila, Miquel Ferrà Martorell, Llorenç Capellà, Miquel López Crespí, Carme Riera, Maria Antònia Oliver, Guillem Frontera, Baltasar Porcel, Antoni Mus, etc., oferien una obra molt útil en un moment on hi havia poc on agafar-se per interpretar una societat en canvi accelerat.    Després de molts d'anys de predomini d'una mateixa estètica i una mateixa moralitat, que amb les figures menors de l'escola mallorquina havia derivat cap a un notable estancament, en el món literari mallorquí hi apareixia tota una fornada renovadora. Uns escriptors joves que volien parlar d'allò que realment passava a la societat mallorquina, i cercaven un llenguatge propi en un país de narradors escassos, i així i tot poc coneguts. Costava molt de desfer-se d'uns cànons que semblava que havien d'esser aptes per a totes les èpoques, entre altres coses perquè la literatura catalana no havia pogut tenir un procés evolutiu normal, la llarga nit del franquisme havia exercit una influència destructora tan profunda que res se n'havia alliberat. Sense ensenyament de la llengua, sense mitjans de comunicació, sotmesos a una rígida censura, el fet literari no deixava d'esser també un fet de resistència cívica. En gran mesura s'havia de començar quasi de bell nou. Per això cada un d'aquells llibres, en ell mateix, tenia una potència crítica extraordinària: d'entrada perquè les situacions i els personatges que apareixien duien a tot un exercici de repàs de la història recent de Mallorca -començant pel mite de la Guerra Civil i acabant per la nova societat engendrada per l'economia turística-. La literatura s'acostava a la societat i una part d'aquesta societat responia llegint, i seguint amb interès el treball de cada un d'aquells joves autors. Per això, joves i delerosos de novetats, no ens podia passar desapercebut un López Crespí que trencava absolutament amb el món ideològic de la nostra intel.lectualitat tradicional. [Continuar]

Versifiquem la natura? (il. de Claudia Legnazzi)Una vegada mes Literatura Vertical ens fa una proposta molt interessant: busquen poetes, versos per exposar. Us ho expliquem: ens donen l'oportunitat de veure el nostre poema exposat al Jardí Botànic de València. Els poemes han de tenir un màxim de 10 versos, de rima lliure i la seua temàtica girarà al voltant  de la naturalesa, el medi ambient i la sostenibilitat. Podem escriure'ls en castellà o en català. Teniu de temps fins els 11 de febrer. Cal entrar a la pàgina del  Facebook "Convocatoria Exposición" i deixar allí escrit el nostre poema.
Un jurat composat per Eva Pastor, directora de comunicació del Jardí Botánic de la Universitat de València; Cristina Camarena, editora de Kireei Magazine i Marta Garreta, en representació de Literatura Vertical, triarà entre tots els poemes a dos autors. El 15 de febrer es faran públic els guardonats.
Les il·lustracions d'Ana Ventura i Camilla Engman acompanyaran els versos de Gemma Martí O'Toole (i els vostres) en l'exposició a l'espai Estufa freda, dins del Jardí Botànic valencià, que s'inaugurarà el 27 d'abril. 
A què espereu per escriure els vostres poemes!? No hi ha límit d'edat, grans i menuts. Sabem que els lectors d'aquest blog sou molt creatius... animeu-se!