Un informe desclassificat pel ministeri d'Exteriors alemany ha deixat en evidència la versió oficial espanyola segons la qual el rei Juan Carlos I va tenir un paper destacat i decidit per aturar el cop d'Estat del 23-F de 1981 dut a terme per militars espanyols. Segons la revista "Der Spiegel" l'ambaixador alemany a Espanya l'any 1981, Lothar Lahn, va redactar l'informe, on explica que en una conversa privada amb el monarca espanyol aquest es va mostrar "comprensiu" amb els autors del cop d'Estat i no va mostrar "ni menyspreu ni indignació" per aquests fets. De fet, Lahn assegura que Juan Carlos I simpatitzava amb ells, ja que considerava que els militars colpistes " només pretenien el que tots desitjàvem, concretament la reinstauració de la disciplina, l'ordre, la seguretat i la tranquil·litat". Segons l'ambaixador alemany, el rei va culpar directament el president espanyol, Adolfo Suárez, d'haver estat el responsable de l'aixecament militar per haver "menystingut" els militars; de fet Juan Carlos I havia intentat aconsellar-lo perquè "atengués" les demandes dels militars "fins que van decidir actuar".

[[ This is a content summary only. Visit my website for full links, other content, and more! ]]

[[ This is a content summary only. Visit my website for full links, other content, and more! ]]

El secretari general de CiU i portaveu del seu grup parlamentari al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha valorat positivament la trobada entre el president de la Generalitat, Artur Mas, i el president espanyol, Mariano Rajoy, que ha tingut lloc aquesta setmana a La Moncloa. Ho ha fet en la seva carta setmanal a la web d'Unió, on Duran diu que ha servit per "deixar clar" els objectius de Catalunya i si el govern espanyol hi vol col·laborar o no. Duran espera que s'avingui a col·laborar i a entendre's amb el govern català i amb Catalunya, ja que del grau de "col·laboració i entesa entre CiU i PP" en dependrà el futur de les relacions entre els partits i entre "Catalunya i la resta de l'Estat". El secretari general de CiU tem que si com es preveu el govern espanyol tanca les portes al pacte fiscal que reclama la Generalitat això "seria obrir-les a un procés que ningú no sap on ens podria portar" i que al seu entendre "no interessa a Espanya i segurament tampoc a Catalunya".

 

La vicepresidenta i progaveu del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha assegurat que "el govern considera que el que s'ha de promoure en totes les comunitats autònomes que tenen una llengua oficial pròpia, a més del castellà, és aquest bilingüisme integrador i equilibrat que es practica al carrer". Per això ha assegurat que "hi haurà diàleg" entre l'executiu espanyol i català i ha apostat per "treballar per la cordialitat que hi ha al carrer". També en la roda de premsa posterior al consell de ministres, Sáenz de Santamaría ha valorat positivament la trobada entre Mariano Rajoy i Artur Mas i ha remarcat "l'entesa entre tots dos en la necessitat que Espanya emprengui reformes estructurals en el camí de la consolidació fiscal i en el camí de la creació d'ocupació". 

El ple del Parlament Europeu ha votat aquest dijous en contra de la discriminació de l'aeroport de Barcelona en els vols intercontinentals arran d'aprovar per unanimitat i votant a mà alçada una esmena de CiU que "demana a la Comissió Europea que s'asseguri que els acords bilaterals sobre transport aeri entre països no donen prioritat formal a cap aeroport específic pels vols d'un país a un altre", com passa a l'Estat. I és que un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona del 2009 assegura que els governs espanyols han signat almenys 23 tractats amb països d'altres continents -onze d'africans, sis d'Amèrica Llatina, quatre de l'Orient Mitjà i un d'Europa- que fixen Barajas com l'únic aeroport on poden enlairar-se i aterrar els seus avions. Altres acords, 42, sí que inclouen Barcelona i 15 donen llibertat a les aerolínies per escollir aeroport. Tots aquests acords encara són vigents avui dia. L'esmena és una iniciativa de l'eurodiputat convergent Ramon Tremosa, que denuncia que "Espanya manté un manté un sistema aeroportuari com el de Romania" i confia que "la Comissió Europea pugui forçar-la" a abandonar-lo i permetre a l'aeroport de Barcelona "competir en millors condicions" amb Barajas. Tremosa, a més, lamenta la "mala notícia de l'eliminació d'Spanair", perquè "els vols intercontinentals són els que més valor afegit aporten a una economia, faciliten les inversions d'altres països, l'exportació i els intercanvis de tots tipus, el turisme, les fires i congressos i els creuers".

El Parlament Europeu ha aprovat aquest dijous l'esmena presentada a finals de 2011 pels eurodiputats catalans Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV), juntament amb la basca Izaskun Bilbao (PNB), la flamenca Frieda Brepoels (NVA) i l'eurodiputat escocès Alyn Smith (SNP) que defensa el concert econòmic per als territoris autònoms i dóna suport al federalisme fiscal; és a dir, que els grans tributs siguin recaptats pels governs territorials i no pels estatals. La cambra europea creu que així es guanyaria en eficiència econòmica, s'assoliria una major responsabilitat fiscal i es faria front al frau fiscal i a la lluita contra el dèficit. Concretament el text aprovat defensa que: "El federalisme fiscal pot ser una eina útil per aconseguir autoresponsabilitat en la gestió d'impostos en l'àmbit regional i així implica una eficiència econòmica més elevada". El text s'ha aprovat per 516 vots a favor, 113 en contra i 8 abstencions. Per Tremosa l'aprovació "carrega de raó la demanda catalana del concert, que no respon només a un desig d'autogovern o d'identitat, sinó també de gestió eficaç".

Després d'haver anunciat aquesta setmana importants canvis a l'ensenyament, que en principi inclourien la fi de la immersió lingüística a Catalunya, ara el ministre espanyol d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, ha assegurat que el govern espanyol vol que les curses de braus siguin declarades "com a producte i bé cultural". Així ho ha dit auqest dijous al Congrés, on ha anunciat que el seu ministeri donarà suport a qualsevol administració estatal, territorial o internacional que doni suport als "valors" de la tauromàquia i dels braus com a "bé cultural". Per això el ministeri té previst augmentar les milionaries subvencions que ja dóna a les entitats i als promotors taurins (de més de 564 milions d'euros anuals) i impulsarà i sufragarà una campanya de comunicació que vol posar de manifest "els valors culturals, socioeconòmics i mediambientals de la tauromàquia en el seu conjunt". En una nova relliscada, Wert ha afirmat que altres països "com França" han demanat a la UNESCO que reconegui les curses com a patrimoni immaterial de la humanitat, fet que ja ha estat desmentit pel govern francès.

Com ja és costum des de fa uns quants anys, la pàgina web oficial de la lliga de bàsquet dels Estats Units, la NBA, ha ofert aquest 2012 la possibilitat d'usar el català a l'hora d'elegir els jugadors que els aficionats d'aquest esport vulguessin anar al partit de les estrelles d'enguany (l'All-Star). Com en l'any passat, s'ha pogut votar en 20 idiomes diferents, entre els que hi ha la llengua catalana. Això és així des que a la NBA hi juga un catalanoparlant, Pau Gasol, ara ja fa forces anys, i darrerament també hi ha altres jugadors del país, com el seu germà Marc, Ricky Rubio o el mallorquí Rudy Fernández. I és que la presència d'un de sol d'ells va ser suficient perquè la NBA traduís al català el seu espai web. El fet topa amb l'actitud de la lliga estatal espanyola de bàsquet, l'ACB, que tot i que gairebé un terç dels equips d'aquesta lliga (5 d'un total de 18) són de terres de parla catalana (Regal FC Barcelona, el FIATC Joventut, el València Basquet, l' Assignia Manresa i el Lucentum Alacant) continua amb la plana web exclusivament en castellà, malgrat que hi ha diverses desenes de jugadors catalanoparlants al conjunt de plantilles de la lliga.

Un reportage sobre Garzón, un sobre Rubalcaba i un altre sobre el GAL. Tres productes audiovisuals que no només estan fets des d'una òptica ultraconservadora sinó que per ells s'han pagat 634.840 euros quan ja han estat emesos per altres cadenes. Tal com denuncia El País, el juny de l'any passat Canal 9 va comprar a Triskel Audiovisual, una empresa vinculada amb Fernando Lázaro Quintela, director de RTVV, tres audiovisuals que havien dit que costaven 66.000 cadascun d'ells. Una xifra desorbitada tenint en compte que normalment l'emissió d'un documental en cadenes generalistes no costa més de 1.000-1.500 euros i que els que coprodueix Canal 9 només obtenen uns fons de 18.000 euros. Si la xifra ofisiosa no és prou escandalosa, la que ha denunciat el comité d'empresa de RTVV i no s'ha desmentit des de les cadenes afectades, és molt més elevada: el triple. El cas s'agreuja, però, quan resulta que aquests documentals ja han estat emsos. El de Garzón Canal 9 el va emetre el el passat dia 24 de gener però Intereconomia ja l'havia emès el 30 d'octubre; el de Rubalcaba i el del GAL encara estan pendents de ser emesos per Canal 9 tot i que el primer ja es va poder veure per TVE el 13 de novembre de l'any passat i el del GAL per Intereconomia el 6 de novembre. 

El 22 de novembre de 2011 el grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya va presentar una  Proposta de resolució per iniciar les gestions de  l’ampliació de la ZEPA (acrònim castellà que vol dir Zona de protecció especial per als ocells) del Delta del Llobregat, i que en aquest moments s’està tramitant al Parlament de Catalunya.

 

En recolzament a aquesta proposta, DEPANA ha  enviat un informe científic que dona arguments ornitològics i determina les àrees i les espècies d’ocells que, en aplicació de les directives europees, tenen que ser incloses dintre de la ZEPA del Delta del Llobregat.

 

Aquesta demanda neix de la revisió de l’IBA (acrònim anglès que significa Àrees Importants per les Aus) Nº140 del Baix Llobregat,  feta el 2011. Les IBA (Important Bird Areas) són un inventari que elabora SEO/BirdLife al territori espanyol per identificar, sota criteris científics estandarditzats a nivell internacional,  les zones amb més valor ornitològic.

 

Mitjançant informes tècnics i dades científiques recents, SEO/BirdLife  va creure convenient incrementar  un 60% de la superfície respecte a l’anterior delimitació de la IBA. Això representa que les 950 hectàrees protegides (Reserves Naturals i ZEPAs) tan sols cobreixen un 28% de les actuals 3500 hectàrees de la nova delimitació, posant de manifest la insuficiència dels espais protegits per cobrir les necessitats de la avifauna deltaica i complir amb els objectius de conservació que exigeix la Unió Europea als estats membres.

 

S'ha de recordar que la anterior delimitació de la IBA del Delta del Llobregat (1992 i revisada el 1998) contava amb una superfície de 2200 hectàrees. La gran diferencia entre la delimitació de les zones protegides i de les que tindrien que està protegides posen de manifest la necessitat de incloure noves àrees, donat que la avifauna deltaica no troba suficient espai vital als terrenys protegits i busca d’altres per invernar, nidificar o durant la migració.

 

Entre aquestes àrees destaquen la nova desembocadura del riu, on, al 2011, han nidificat 380 gavines corses a l’illa del Molí de Ca l'Arana, la platja de Ca l’Arana, el Parc Agrari, el riu Llobregat entre el Prat i Molins de Rei, el Riu Vell o les pinedes de Gavà, entre altres. Aquests espais alberguen espècies d'aus protegides de l’Annex I de la Directiva Aus com el martinet menut, la polla blava, el cames llargues, la perdiu de mar, el xatrac menut, la gavina corsa, la terrerola, el trobat, etc.

 

Aquest informe ha sigut presentant per Depana a les autoritats competents per substanciar la  demanda d’una adequació de les zones protegides (Reserves Naturals i ZEPA) a les noves necessitats d’aquestes especies.

 

L'atur continua sense aturador als Països Catalans, segons les dades que ha fet públiques aquest dijous el Ministeri espanyol de Treball. A les Illes els aturats s'han incrementat en 840 persones (+0,86%%) respecte el desembre, per un total de 98.927 persones sense feina. Al Principat de Catalunya l'increment ha estat de 18.966 persones (+3,09%), per un total de 633.210 persones a l'atur, mentre que al País Valencià el total és ja de 551.793 persones, fet que suposa un increment de 16.757 aturats (+3.13%). En total l'atur "oficial" d'aquests tres territoris voreja els 1,3 milions, concretament 1.283.930 aturats (+36.563) als que caldria sumar-hi els de la Franja de Ponent, Andorra i la Catalunya del Nord. Cal recordar que aquestes dades no es poden comparar amb les que proporciona l'Enquesta de Població Activa (EPA) que publica el govern espanyol a través del l'Institut d'Estadística (INE), que el darrer mes indicaven més d'1,5 milions d'aturats als Països Catalans.

Com ja anunciàvem al bloc de TiL el passat dissabte 28 de gener, es celebrà a Reus la mostra taller de Cant Improvisat dels Països Catalans, de debò va ser tot un èxit..

Reproduïm els comentaris d'un dels organitzadors, en Salvador Palomares. I també del company i amic Jordí Martí, adjuntem el seu article d'avui al bloc Prendre la Paraula (el seu bloc a Vilaweb)

Un jutjat del Prat de Llobregat ha obert diligències per investigar la denúncia que un jove advocat ha posat després de ser agredit i vexat a l'aeroport del Prat per membres de la Guàrdia Civil només perquè els havia respost en català. El jove va posar una denúncia als Mossos d'Esquadra, que abans l'havien acompanyat al CAP per ser atès de les lesions que li va produir un dels agents després de conduir-lo a una habitació apartada i perquè quedés constància de les mateixes. La sucessió de fets del jove agredit al Prat recorden els que també va patir un home a l'aeroport de Palma, que fou igualment conduït a una petita habitació i agredit per la Guàrdia Civil pel mateix "delicte" d'haver parlat en català. Ara el jutjat cridarà a declarar el jove i requerirà la informació pertinent a la Guàrdia Civil per tal d'identificar els dos agents implicats en el cas. Mentrestant el ministre espanyol d'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha sortit en defensa dels agents i ha negat que agredissin el jove al Prat; segons la versió "oficial" el jove es va negar a passar el control de seguretat i va ser detingut sense maltractaments.

Miguel Arias Cañete, actual ministre espanyol d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, va ser protagonista d'una polèmica sobre el transvassament de l'Ebre quan era ministre amb la mateixa cartera amb el govern amb majoria absoluta d'Aznar. Ja aleshores va assegurar que el Pla Hidrològic Nacional (PHN) es tiraria endavant "per collons" i que el tràmit al Congrés dels Diputats seria "un passeig militar". Ara, torna a la palestra i aquest dimecres ha anunciat l'aplicació d'un nou pla hidrològic per garantir l'aigua "de manera integral i solidària a tot el territori". Ha estat durant la comissió d'Agricultura i Medi Ambient a la cambra baixa espanyola quan ha criticat l'herència rebuda del govern del PSOE en matèria d'aigua i sobretot les grans inversions fetes en dessalinitzadores i ha apostat per un pacte "de llarga durada" i de "caràcter estratègic i vertebrador per a tot el territori nacional [espanyol]". Segons Cañete, el nou PHN -que ja constava al programa electoral amb què els populars van concórrer a les legislatives espanyoles- "tindrà en compte totes les tecnologies i infraestructures existents" per si hi ha zones amb dèficit de cabal es pugui travessar aigua d'una altra conca hidrogràfica. 

"El llibre i la rosa" és la darrera obra de Geronimo Stilton, un autor que ven molt al mercat literari dedicat als infants tant a Espanya com a Catalunya, i que en aquest cas es basa en la tradició catalana de regalar un llibre i una rosa pel dia de Sant Jordi. El llibre surt a la venda aquest dijous, però mentre que la versió catalana il·lustra la seva portada amb diverses senyeres en una imatge del dia de Sant Jordi, a la castellana aquestes senyeres han estat retirades pels editors castellans de l'obra. A més a més el títol també ha estat rectificat en la seva versió per a distribuir a Espanya, i es dirà "El dia del libro". Segons la directora editorial d'Estrella Polar, Patrizia Campana, la intenció d'aquests canvis és "apropar la història a la Feria del Libro de Madrid". L'aventura en la que es basa l'obra passa a Catalunya durant el dia de Sant Jordi, però en la portada de l'edició castellana aquest fet passa totalment desapercebut.

La participació de Joan Tardà, diputat d'ERC-RCat-CatSÍ al Congrés dels Diputats, en una concentració a favor de la llibertat de l'exportaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, ha costat al republicà una denúncia per enaltiment del terrorisme. L'Associació ultradretana Dignidad y Justicia ha sol·licitat a l'Audiència Nacional espanyola que investigui Tardà per haver respost a la crida de la plataforma 'Arnaldo Askatu, Politika Askatu' (Allibereu Arnadlo, allibereu la política) de reunir-se davant la presó de Logronyo, el centre on Otegi hi és empresonat- i reclamar-ne el seu alliberament. En l'acte d'aquest dissabte es va exhibir una fotografia del líder abertzale i l'associació de Daniel Portero assenyala que "atés que Arnaldo Otegi ha estat condemnat per pertànyer a ETA en grau de dirigent" entén que "l'exhibició de la seva fotografia, la consideració d''heroi' tant a ell com a la resta de condemnats en el procediment 'Bateragune' no és més que menysprear les víctimes del terrorisme, enaltir la figura dels condmnats per pertànyer a ETA i una clara burla a les víctimes del terrorisme i els seus familiars'. 

Carme Chacón, candidata a liderar el PSOE i excap de llista del PSC a les darreres eleccions espanyoles, ha reiterat aquest dimecres la seva oposició frontal al pacte fiscal per a Catalunya, com ja havia fet aquest mateix mes en declaracions a un diari digital. Aquest cop però ha anat més enllà i en declaracions a Televisió Espanyola ha assegurat que "tot el PSC i tot el PSOE estem en contra del pacte fiscal català". Segons Chacón aquest "pacte fiscal" per a Catalunya "emmascara el concert econòmic", un terme que els defensors del pacte fiscal no usen perquè al seu entendre "sona molt pitjor" i que ha qualificat "d'insolidari" amb els altres territoris de l'Estat. Segons ha afirmat, tant ella com el PSC continuen defensant l'actual sistema de finançament pactat amb el govern Zapatero, perquè el camí "passa per la solidaritat". La candidata socialista i exministra de Defensa ha avisat Artur Mas que no tindrà el suport del PSC ni del PSOE per a defensar aquest pacte fiscal a Madrid.

Ahir les direccions d'Esquerra i ICV van acordar aprofundir en els punts de consens i bastir estratègies conjuntes en temes tant importants com són l'assoliment del concert econòmic, donar a conèixer les alternatives a les retallades que pateixen les classes populars i mitjanes i fer efectiu el dret de decidir a través de la llei de Consultes.

Més enllà de les diferències estratègiques entre ambdues formacions existeixen grans coincidències programàtiques.

Seria positiu que en el futur aquest espais comuns de treball es materialitzessin també en formules electorals per superar a un PSC feble en polítiques socials i nacionals i amb una dependència total de Madrid.

Com deia en l'anterior blocada (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/212906 ) , es necessari crear ponts i sinergies per fer possible un front comú d'esquerres i independentista de cara a les eleccions catalanes del 2014.

UN Bloc que incorpori també amb la  CUP i a sectors independents amb l'objectiu de ser la primera força de l'esquerra a Catalunya, i ser alternativa a una Convergència que s'arronsa a l'hora de defensar els interessos dels catalans i que comparteix full de ruta amb el PP per aplicar polítiques neoliberals.