Continguts de l'edició del divendres 3 de febrer a les 21:05 i del diumenge 5, a la mitja nit.

Ciència i tecnologia, amb Irene Lapuente. Els inventors audiovisuals, Joan Julià.
Escoltant el món en OC, amb Francisco Rubio. Meteoclimàtic, amb Sergi Corral. Alfabetització mediàtica, amb Joan Homar. Radioafició, Jaume Planas. FECEMINTE.
El programa es pot escoltar al web altraradio.cat
i al podcast www.rtve.es/podcast/radio-4/laltra-radio/

Continguts de l'edició del divendres 27 de gener, a les 21:05 i del diumenge 29 de gener, a la mitja nit Xarxes socials i periodisme digital, amb Josep Lluís Micó professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna i co director del DigiLab; OETI, Doina Bird; Comunicacions a l’espai, amb Eduard Garcia-Luengo, divulgador científic; Tertúlia de la ràdio i la televisió internacional. Amb Santi Riera, periodista; Joaquim Fàbregas, enginyer; Francsico Rubio, President d’Honor de l’ADXB  El programa també es pot escoltar a la carta al web altraradio.cat i al podcast www.rtve.es/podcast/radio-4/laltra-radio/

Exposició L'enigma de l'ordinador al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya de Terrassa.

Tota la informació al seu web http://www.mnactec.cat/

Continguts de l'edició del divendres 20 de gener a les 21:05 i del diumenge 22, a la mitja nit

Aparells de les TIC, amb Jaume Benet, professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna, de la URL

Co-creació cultural, i intel·ligència artificial, amb Ramon Sangüesa, Doctor en Informática (Inteligencia Artificial) i Máster en Comunicación Científica.

L'actualitat radiofònica a l'Estat espanyol, amb Luis Segarra de Guia de la ràdio

ARMIC, amb Toni Moyano.

La cultura catalana a Internet, amb Quico Gras, membre del Consell assessor de la Fundació Punt Cat

Meravelles de les Telecom., amb Salvador Caballé.

Les TIC, amb Jordi Barreda, tècnic en la Societat del Coneixement.

El programa també es pot escoltar a la carta al web altraradio.cat
i al podcast www.rtve.es/podcast/radio-4/laltra-radio

Continguts de l'edició del divendres 13 a les 21:05 i del diumenge 15 de gener, a la mitja nit
La radioafició, amb Joan Balaguer
La cultura multimèdia, amb Eduard Garcia-Luengo.
La ràdio i TV local, amb Toni Sintas.
Records de ràdio, amb Manel Sorribas.
El divendres només es podran escoltar els dos primers espais.
El programa també es pot escoltar a la carta al web altraradio.cat
i al podcast www.rtve.es/podcast/radio-4/laltra-radio/

L'historiador radiofònic, col·leccionista i memebre de l'equip de L'altra ràdio, Joan Julià, fa una exposició sobre " El món dels ràdio transistors"a la Rectoria Vella de Sant Celoni. Es podrà visitar del 28 de gener al 11 de març de 2012.

Rafael Martínez ens fa arribar els seus llistats de l'OL, OC i FM alternativa musical de  Barcelona.

Continguts de l'edició del divendres 6 de gener a les 21:05 i del diumenge 8, a la mitja nit

Ciència i tecnologia, amb Irene Lapuente. Els inventors audiovisuals, Joan Julià.
Escoltant el món en OC, amb Francisco Rubio. Meteoclimàtic. Alfabetització mediàtica, amb Joan Homar. Radioafició, Jaume Planas. FECEMINTE.
El programa es pot escoltar al web altraradio.cat
i al podcast www.rtve.es/podcast/radio-4/laltra-radio/

Continguts de l'edició del divendres 30 de desembre, a les 21:05 i del diumenge 1 de gener ,a la mitja nit. Xarxes socials i periodisme digital, amb Josep Lluís Micó professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna i co director del DigiLab; Comunicacions a l’espai, amb Eduard Garcia-Luengo, divulgador científic; Tertúlia de la ràdio i la televisió internacional. Amb Santi Riera, periodista; Joaquim Fàbregas, enginyer; Francsico Rubio, President d’Honor de l’ADXB
El programa també es pot escoltar a la carta al web altraradio.cat i al podcast www.rtve.es/podcast/radio-4/laltra-radio/

Aparells de les TIC, amb Jaume Benet, professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna, de la URL

Co-creació cultural, i intel·ligència artificial, amb Ramon Sangüesa, Doctor en Informática (Inteligencia Artificial) i Máster en Comunicación Científica.

L'actualitat radiofònica a l'Estat espanyol, amb Luis Segarra de Guia de la ràdio

ARMIC, amb Toni Moyano.

La cultura catalana a Internet, amb Quico Gras, membre del Consell assessor de la Fundació Punt Cat

El programa també es pot escoltar a la carta al web altraradio.cat
i al podcast www.rtve.es/podcast/radio-4/laltra-radio

La cultura multimèdia, amb Eduard Garcia-Luengo.
El impacte de les TIC, amb Jordi Barreda.
La ràdio i TV local, amb Toni Sintas.
Records de ràdio, amb Manel Sorribas.
La radioafició, amb Joan Balaguer
El programa també es pot escoltar a la carta al web altraradio.cat
i al podcast www.rtve.es/podcast/radio-4/laltra-radio/

Ahir vam llegir un tuit que sospitàvem però que mai no hauriem volgut veure:

Soy Mª Riera, la madre de María. Cumpliendo con su deseo me toca lo más difícil del mundo, deciros que ella falleció anoche. Gracias a todos.

Ens va colpir tal com ho hauria fet una cridada telefònica, que és el conducte habitual per a rebre aquestes noticies fatals. Sol acabar-se amb condolences bastides de les frases de rigor, perquè no saps què dir mentre el cap bull amb vivències que vols guardar per tu. Però ens esperava una novetat que descobriríem arribada la nit: Na Maria va preparar un acomiadament en obert al Twitter. La seva mare la va interpretar amb la força i l’estil de la seva filla. A través de na Maria Riera, na Maria J. Mann encara era viva al nostre timeline mentre estàvem segurs –malauradament– que s’havia mort. Mai no he vist cap acomiadament amb tanta força mitjançant una tècnica atàvica, l’escriptura, a un medi tant actual com és internet. He après que no hi té res a veure ni la tècnica ni el medi, sinó la força de les persones. Que qui diu que internet no serveix per a segons què és perquè no ha tingut la sort de conèixer-hi a persones com na Maria.

Mai no ens vam conèixer en persona. Na @taube08 era una habitual al Twitter mentre fèiem el Mallorca en Xarxa a la ràdio; una mallorquina que ens escoltava gairebé cada dissabte des de Berlín. Devers la primavera –no recordo la data– al llarg del programa vaig ser objecte de crítiques per part d’algú que va aprofitar el moment per a tenir més ressò usant el hastag #onamex del programa. El ressò va jugar a favor meu. Na Maria em va recolzar en públic i en privat, cosa que li vaig agrair breument en públic i més extensament en privat. A partir d’aquí encetarem una llarga conversa sobre la natura humana. Parlarem dels estats d’ànim pels quals hem passat. Vam provar de fer-ne l’anàlisi necessari per a pair-los i superar-los. Gairebé tots els correus començaven per un «això que m’expliques em sona molt». Fou una complicitat que ens ajudava a entendre el passat. A fer catarsi. A plantar cara al futur amb més experiència, il·lusió i forces renovades.

Foto de perfil de na Maria al Google+

Na Maria tenia molta força. Mai no es va queixar de res. Tampoc del càncer, del qual me’n vam parlar ben poc perquè el que importava era l’actitud. La seva era exemplar: mai no cercava cap tipus de victimisme. No necessitava cridar l’atenció perquè estava prou segura de sí mateixa. Quan en parlava era per a dir que havia trobat una escletxa a través de la qual lluitar. No parlar-ne gaire era conseqüència de la seva gran força i respectar-ho era acompanyar-la amb el fet de no parlar-ne –no sé si m’explico. També me la contagiava, la força.

Tot això es pot transmetre a través d’internet i només per escrit. Mitjançant les xarxes socials, això que diuen que crea falsos amics i que no és res comparat amb el contacte presencial. No dic que no. Trobar-nos era un propòsit que vam tenir varis cops i que finalment la malaltia va impedir. És el que m’haurà faltat amb na Maria. Però no ha estat gens necessari per a saber que havia conegut una persona colossal.

A través dels tuits de la seva mare acomiadant-se dels amics, anit vaig saber que cas de veure’ns potser hauria cuinat per a ella:

@benjami nota para ti “Ave nocturna. Conversar con él es siempre un placer. Quiero que algún día cocine para mí. Cuando escribe es pura magia.”

No se m’acut cap millor descripció de les converses des d’aquesta primavera.

Carpe diem pels que som vius. La resta mai no morirà mentre sigui al nostre record. No és fàcil oblidar qualcú com na Maria. Ens ha sorprès fins i tot després de morir. Sí, és una paraula dura. No, no usaré l’eufemisme «deixar-nos» perquè no ho ha fet pas. La seva mare ens ho ha fet saber ben clar.