Un informe desclassificat pel ministeri d'Exteriors alemany ha deixat en evidència la versió oficial espanyola segons la qual el rei Juan Carlos I va tenir un paper destacat i decidit per aturar el cop d'Estat del 23-F de 1981 dut a terme per militars espanyols. Segons la revista "Der Spiegel" l'ambaixador alemany a Espanya l'any 1981, Lothar Lahn, va redactar l'informe, on explica que en una conversa privada amb el monarca espanyol aquest es va mostrar "comprensiu" amb els autors del cop d'Estat i no va mostrar "ni menyspreu ni indignació" per aquests fets. De fet, Lahn assegura que Juan Carlos I simpatitzava amb ells, ja que considerava que els militars colpistes " només pretenien el que tots desitjàvem, concretament la reinstauració de la disciplina, l'ordre, la seguretat i la tranquil·litat". Segons l'ambaixador alemany, el rei va culpar directament el president espanyol, Adolfo Suárez, d'haver estat el responsable de l'aixecament militar per haver "menystingut" els militars; de fet Juan Carlos I havia intentat aconsellar-lo perquè "atengués" les demandes dels militars "fins que van decidir actuar".

El secretari general de CiU i portaveu del seu grup parlamentari al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha valorat positivament la trobada entre el president de la Generalitat, Artur Mas, i el president espanyol, Mariano Rajoy, que ha tingut lloc aquesta setmana a La Moncloa. Ho ha fet en la seva carta setmanal a la web d'Unió, on Duran diu que ha servit per "deixar clar" els objectius de Catalunya i si el govern espanyol hi vol col·laborar o no. Duran espera que s'avingui a col·laborar i a entendre's amb el govern català i amb Catalunya, ja que del grau de "col·laboració i entesa entre CiU i PP" en dependrà el futur de les relacions entre els partits i entre "Catalunya i la resta de l'Estat". El secretari general de CiU tem que si com es preveu el govern espanyol tanca les portes al pacte fiscal que reclama la Generalitat això "seria obrir-les a un procés que ningú no sap on ens podria portar" i que al seu entendre "no interessa a Espanya i segurament tampoc a Catalunya".

La vicepresidenta i progaveu del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha assegurat que "el govern considera que el que s'ha de promoure en totes les comunitats autònomes que tenen una llengua oficial pròpia, a més del castellà, és aquest bilingüisme integrador i equilibrat que es practica al carrer". Per això ha assegurat que "hi haurà diàleg" entre l'executiu espanyol i català i ha apostat per "treballar per la cordialitat que hi ha al carrer". També en la roda de premsa posterior al consell de ministres, Sáenz de Santamaría ha valorat positivament la trobada entre Mariano Rajoy i Artur Mas i ha remarcat "l'entesa entre tots dos en la necessitat que Espanya emprengui reformes estructurals en el camí de la consolidació fiscal i en el camí de la creació d'ocupació". 

El ple del Parlament Europeu ha votat aquest dijous en contra de la discriminació de l'aeroport de Barcelona en els vols intercontinentals arran d'aprovar per unanimitat i votant a mà alçada una esmena de CiU que "demana a la Comissió Europea que s'asseguri que els acords bilaterals sobre transport aeri entre països no donen prioritat formal a cap aeroport específic pels vols d'un país a un altre", com passa a l'Estat. I és que un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona del 2009 assegura que els governs espanyols han signat almenys 23 tractats amb països d'altres continents -onze d'africans, sis d'Amèrica Llatina, quatre de l'Orient Mitjà i un d'Europa- que fixen Barajas com l'únic aeroport on poden enlairar-se i aterrar els seus avions. Altres acords, 42, sí que inclouen Barcelona i 15 donen llibertat a les aerolínies per escollir aeroport. Tots aquests acords encara són vigents avui dia. L'esmena és una iniciativa de l'eurodiputat convergent Ramon Tremosa, que denuncia que "Espanya manté un manté un sistema aeroportuari com el de Romania" i confia que "la Comissió Europea pugui forçar-la" a abandonar-lo i permetre a l'aeroport de Barcelona "competir en millors condicions" amb Barajas. Tremosa, a més, lamenta la "mala notícia de l'eliminació d'Spanair", perquè "els vols intercontinentals són els que més valor afegit aporten a una economia, faciliten les inversions d'altres països, l'exportació i els intercanvis de tots tipus, el turisme, les fires i congressos i els creuers".

El Parlament Europeu ha aprovat aquest dijous l'esmena presentada a finals de 2011 pels eurodiputats catalans Ramon Tremosa (CiU), Oriol Junqueras (ERC) i Raül Romeva (ICV), juntament amb la basca Izaskun Bilbao (PNB), la flamenca Frieda Brepoels (NVA) i l'eurodiputat escocès Alyn Smith (SNP) que defensa el concert econòmic per als territoris autònoms i dóna suport al federalisme fiscal; és a dir, que els grans tributs siguin recaptats pels governs territorials i no pels estatals. La cambra europea creu que així es guanyaria en eficiència econòmica, s'assoliria una major responsabilitat fiscal i es faria front al frau fiscal i a la lluita contra el dèficit. Concretament el text aprovat defensa que: "El federalisme fiscal pot ser una eina útil per aconseguir autoresponsabilitat en la gestió d'impostos en l'àmbit regional i així implica una eficiència econòmica més elevada". El text s'ha aprovat per 516 vots a favor, 113 en contra i 8 abstencions. Per Tremosa l'aprovació "carrega de raó la demanda catalana del concert, que no respon només a un desig d'autogovern o d'identitat, sinó també de gestió eficaç".

Després d'haver anunciat aquesta setmana importants canvis a l'ensenyament, que en principi inclourien la fi de la immersió lingüística a Catalunya, ara el ministre espanyol d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert, ha assegurat que el govern espanyol vol que les curses de braus siguin declarades "com a producte i bé cultural". Així ho ha dit auqest dijous al Congrés, on ha anunciat que el seu ministeri donarà suport a qualsevol administració estatal, territorial o internacional que doni suport als "valors" de la tauromàquia i dels braus com a "bé cultural". Per això el ministeri té previst augmentar les milionaries subvencions que ja dóna a les entitats i als promotors taurins (de més de 564 milions d'euros anuals) i impulsarà i sufragarà una campanya de comunicació que vol posar de manifest "els valors culturals, socioeconòmics i mediambientals de la tauromàquia en el seu conjunt". En una nova relliscada, Wert ha afirmat que altres països "com França" han demanat a la UNESCO que reconegui les curses com a patrimoni immaterial de la humanitat, fet que ja ha estat desmentit pel govern francès.

Com ja és costum des de fa uns quants anys, la pàgina web oficial de la lliga de bàsquet dels Estats Units, la NBA, ha ofert aquest 2012 la possibilitat d'usar el català a l'hora d'elegir els jugadors que els aficionats d'aquest esport vulguessin anar al partit de les estrelles d'enguany (l'All-Star). Com en l'any passat, s'ha pogut votar en 20 idiomes diferents, entre els que hi ha la llengua catalana. Això és així des que a la NBA hi juga un catalanoparlant, Pau Gasol, ara ja fa forces anys, i darrerament també hi ha altres jugadors del país, com el seu germà Marc, Ricky Rubio o el mallorquí Rudy Fernández. I és que la presència d'un de sol d'ells va ser suficient perquè la NBA traduís al català el seu espai web. El fet topa amb l'actitud de la lliga estatal espanyola de bàsquet, l'ACB, que tot i que gairebé un terç dels equips d'aquesta lliga (5 d'un total de 18) són de terres de parla catalana (Regal FC Barcelona, el FIATC Joventut, el València Basquet, l' Assignia Manresa i el Lucentum Alacant) continua amb la plana web exclusivament en castellà, malgrat que hi ha diverses desenes de jugadors catalanoparlants al conjunt de plantilles de la lliga.

Un reportage sobre Garzón, un sobre Rubalcaba i un altre sobre el GAL. Tres productes audiovisuals que no només estan fets des d'una òptica ultraconservadora sinó que per ells s'han pagat 634.840 euros quan ja han estat emesos per altres cadenes. Tal com denuncia El País, el juny de l'any passat Canal 9 va comprar a Triskel Audiovisual, una empresa vinculada amb Fernando Lázaro Quintela, director de RTVV, tres audiovisuals que havien dit que costaven 66.000 cadascun d'ells. Una xifra desorbitada tenint en compte que normalment l'emissió d'un documental en cadenes generalistes no costa més de 1.000-1.500 euros i que els que coprodueix Canal 9 només obtenen uns fons de 18.000 euros. Si la xifra ofisiosa no és prou escandalosa, la que ha denunciat el comité d'empresa de RTVV i no s'ha desmentit des de les cadenes afectades, és molt més elevada: el triple. El cas s'agreuja, però, quan resulta que aquests documentals ja han estat emsos. El de Garzón Canal 9 el va emetre el el passat dia 24 de gener però Intereconomia ja l'havia emès el 30 d'octubre; el de Rubalcaba i el del GAL encara estan pendents de ser emesos per Canal 9 tot i que el primer ja es va poder veure per TVE el 13 de novembre de l'any passat i el del GAL per Intereconomia el 6 de novembre. 

L'atur continua sense aturador als Països Catalans, segons les dades que ha fet públiques aquest dijous el Ministeri espanyol de Treball. A les Illes els aturats s'han incrementat en 840 persones (+0,86%%) respecte el desembre, per un total de 98.927 persones sense feina. Al Principat de Catalunya l'increment ha estat de 18.966 persones (+3,09%), per un total de 633.210 persones a l'atur, mentre que al País Valencià el total és ja de 551.793 persones, fet que suposa un increment de 16.757 aturats (+3.13%). En total l'atur "oficial" d'aquests tres territoris voreja els 1,3 milions, concretament 1.283.930 aturats (+36.563) als que caldria sumar-hi els de la Franja de Ponent, Andorra i la Catalunya del Nord. Cal recordar que aquestes dades no es poden comparar amb les que proporciona l'Enquesta de Població Activa (EPA) que publica el govern espanyol a través del l'Institut d'Estadística (INE), que el darrer mes indicaven més d'1,5 milions d'aturats als Països Catalans.

Un jutjat del Prat de Llobregat ha obert diligències per investigar la denúncia que un jove advocat ha posat després de ser agredit i vexat a l'aeroport del Prat per membres de la Guàrdia Civil només perquè els havia respost en català. El jove va posar una denúncia als Mossos d'Esquadra, que abans l'havien acompanyat al CAP per ser atès de les lesions que li va produir un dels agents després de conduir-lo a una habitació apartada i perquè quedés constància de les mateixes. La sucessió de fets del jove agredit al Prat recorden els que també va patir un home a l'aeroport de Palma, que fou igualment conduït a una petita habitació i agredit per la Guàrdia Civil pel mateix "delicte" d'haver parlat en català. Ara el jutjat cridarà a declarar el jove i requerirà la informació pertinent a la Guàrdia Civil per tal d'identificar els dos agents implicats en el cas. Mentrestant el ministre espanyol d'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha sortit en defensa dels agents i ha negat que agredissin el jove al Prat; segons la versió "oficial" el jove es va negar a passar el control de seguretat i va ser detingut sense maltractaments.

Miguel Arias Cañete, actual ministre espanyol d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, va ser protagonista d'una polèmica sobre el transvassament de l'Ebre quan era ministre amb la mateixa cartera amb el govern amb majoria absoluta d'Aznar. Ja aleshores va assegurar que el Pla Hidrològic Nacional (PHN) es tiraria endavant "per collons" i que el tràmit al Congrés dels Diputats seria "un passeig militar". Ara, torna a la palestra i aquest dimecres ha anunciat l'aplicació d'un nou pla hidrològic per garantir l'aigua "de manera integral i solidària a tot el territori". Ha estat durant la comissió d'Agricultura i Medi Ambient a la cambra baixa espanyola quan ha criticat l'herència rebuda del govern del PSOE en matèria d'aigua i sobretot les grans inversions fetes en dessalinitzadores i ha apostat per un pacte "de llarga durada" i de "caràcter estratègic i vertebrador per a tot el territori nacional [espanyol]". Segons Cañete, el nou PHN -que ja constava al programa electoral amb què els populars van concórrer a les legislatives espanyoles- "tindrà en compte totes les tecnologies i infraestructures existents" per si hi ha zones amb dèficit de cabal es pugui travessar aigua d'una altra conca hidrogràfica. 

"El llibre i la rosa" és la darrera obra de Geronimo Stilton, un autor que ven molt al mercat literari dedicat als infants tant a Espanya com a Catalunya, i que en aquest cas es basa en la tradició catalana de regalar un llibre i una rosa pel dia de Sant Jordi. El llibre surt a la venda aquest dijous, però mentre que la versió catalana il·lustra la seva portada amb diverses senyeres en una imatge del dia de Sant Jordi, a la castellana aquestes senyeres han estat retirades pels editors castellans de l'obra. A més a més el títol també ha estat rectificat en la seva versió per a distribuir a Espanya, i es dirà "El dia del libro". Segons la directora editorial d'Estrella Polar, Patrizia Campana, la intenció d'aquests canvis és "apropar la història a la Feria del Libro de Madrid". L'aventura en la que es basa l'obra passa a Catalunya durant el dia de Sant Jordi, però en la portada de l'edició castellana aquest fet passa totalment desapercebut.

La participació de Joan Tardà, diputat d'ERC-RCat-CatSÍ al Congrés dels Diputats, en una concentració a favor de la llibertat de l'exportaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, ha costat al republicà una denúncia per enaltiment del terrorisme. L'Associació ultradretana Dignidad y Justicia ha sol·licitat a l'Audiència Nacional espanyola que investigui Tardà per haver respost a la crida de la plataforma 'Arnaldo Askatu, Politika Askatu' (Allibereu Arnadlo, allibereu la política) de reunir-se davant la presó de Logronyo, el centre on Otegi hi és empresonat- i reclamar-ne el seu alliberament. En l'acte d'aquest dissabte es va exhibir una fotografia del líder abertzale i l'associació de Daniel Portero assenyala que "atés que Arnaldo Otegi ha estat condemnat per pertànyer a ETA en grau de dirigent" entén que "l'exhibició de la seva fotografia, la consideració d''heroi' tant a ell com a la resta de condemnats en el procediment 'Bateragune' no és més que menysprear les víctimes del terrorisme, enaltir la figura dels condmnats per pertànyer a ETA i una clara burla a les víctimes del terrorisme i els seus familiars'. 

Carme Chacón, candidata a liderar el PSOE i excap de llista del PSC a les darreres eleccions espanyoles, ha reiterat aquest dimecres la seva oposició frontal al pacte fiscal per a Catalunya, com ja havia fet aquest mateix mes en declaracions a un diari digital. Aquest cop però ha anat més enllà i en declaracions a Televisió Espanyola ha assegurat que "tot el PSC i tot el PSOE estem en contra del pacte fiscal català". Segons Chacón aquest "pacte fiscal" per a Catalunya "emmascara el concert econòmic", un terme que els defensors del pacte fiscal no usen perquè al seu entendre "sona molt pitjor" i que ha qualificat "d'insolidari" amb els altres territoris de l'Estat. Segons ha afirmat, tant ella com el PSC continuen defensant l'actual sistema de finançament pactat amb el govern Zapatero, perquè el camí "passa per la solidaritat". La candidata socialista i exministra de Defensa ha avisat Artur Mas que no tindrà el suport del PSC ni del PSOE per a defensar aquest pacte fiscal a Madrid.

220 municipis, més d'1.700.000 habitants o, el que és el mateix, més del 23% de la població catalana ja forma part de l'Associació de Municipis per la Independència. Amb les darreres adhesions d'Aiguafreda, Alcarràs, Argelaguer, Avià, Bellver de Cerdanya, Bellvís, Begur, Borges del Camp, Cabrera d'Anoia, Cabrils, Calders, Calella, Calonge, Casserres, Castelló d'Empúries, Collbató, Folgueroles, Fonollosa, Fornells de la Selva, Fulleda, Guissona, Ivars d'Urgell, l'Ampolla, l'Estany, la Pobla de Claramunt, la Secuita, la Vall d'en Bas, Llorenç del Penedès, Maià de Montcal, Masquefa, Mieras, Miravet, Molló, Monistrol de Calders, Monistrol de Montserrat, Montesquiu, Mora la Nova, Òdena, Olesa de Montserrat, Olvan, Òrrius, Pedret i Marzà, Piera, Porqueres, Puig-Reig, Puigdàlber, Rasquera, Roquetes, Roses, Sant Cugat del Vallès, Sant Guim de Freixenet, Sant Llorenç de Morunys, Sant Martí de Llémena, Sant Martí de Tous, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Vilamajor, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Palautordera, Sitges, Súria, Tavertet, Tiana, Torà, Torredembarra, Torrefeta i Florejacs, Vallbona d'Anoia, Vallgorguina, Vila-sacra, Vilabertran, Viladamat, Vilallonga de Ter, Vilamaniscle, Vilanova de Meià han assolit aquesta xifra rodona.

Tot i que el govern espanyol ha assegurat que en l'actual context de crisi econòmica la seva principal preocupació es centrarà en la reducció de l'atur, una de les prioritats del nou executiu serà unificar l'ensenyament a l'Estat, tal com estava previst i va anunciar Mariano Rajoy al seu discurs d'investidura. El nou ministre espanyol d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, ha anunciat aquest dimarts que l'executiu espanyol prepara pel curs 2013-2014 un nou batxillerat que inclourà una línia trilingüe als territoris amb dues llengues oficials (sumant-hi l'anglès), com defensava Francisco Camps al País Valencià, i bilingüe als que són monolíngües en castellà (també amb l'anglès). Wert, tertulià habitual de la cadena ultraespanyolista Intereconomía, ha avisat que el seu ministeri "vigilarà" el model educatiu català per assegurar-se que es pot estudiar en castellà a les escoles públiques catalanes, o segons la seva versió, per "garantir el dret dels pares a escollir la llengua vehicular a l'ensenyament a les comunitats amb dues llengües oficials".

El Nord d'Irlanda també podria celebrar un referèndum d'autodeterminació per decidir si continua sota sobirania britàntica o s'adhereix a la República d'Irlanda. Així ho ha assegurat el viceprimer ministre nord-irlandès i actual número dos del Sinn Féin, Martin McGuinness, que considera que el Nord d'Irlanda "està preparat" per convocar en quatre o cinc anys una consulta d'aquestes característiques. La data escollida s'elegiria poc després de les properes eleccions a l'Assemblea nord-irlandesa, prevista pel 2015 o el 2016. McGuinness veu la predicció de dates com un "calendari raonable" que acabaria en una consulta per preduntar a la gent dels sis comtats nord-irlandesos "si volen mantenir l'actual vincle amb el Regne Unit o volen ser part d'una Irlanda unida". El Sinn Féin, que governa el Nord d'Irlanda amb el seu "enemic" acèrrim històric, el Partit Unionista Democràtic (DUP), creu que pot "persuadir" sense masses problemes el seu soci de govern unionista per acceptar la convocatòria del plebiscit.

El Cercle Català de Negocis (CCN) ha presentat un estudi a partir de l'anàlisi de les balances fiscals entre l'administració catalana i espanyola publicades entre 2002-2005, actualitzades al 2008 i comparades amb el pressupost català del 2011 que revela que de cada 100 euros d'impostos pagats pels catalans, la Generalitat en rep només 60, és a dir, que els 40 restants es queden a l'Estat espanyol. Pel CCN aquesta situació és insostenible ja que els diners provinents d'aquest 40% són redirigits per altres territoris de l'Estat espanyol. "Això ja no és solidaritat entre territoris, això és un espoli amb majúscules", es denuncia des del CCN. D'entrada, "avui dia de cada 100 euros d'impostos que es paguen a Catalunya [en concepte d'IVA, IRPF, Societats o especials], 95 van directament a l'Estat i només 5 van a la Generalitat". A més, a això cal afegir-hi l'aportació que rep directament Espanya dels fons socials europeus, equivalment en proporció a 15 euros més per habitant. Així, dels 110 que rep Madrid provinents de cada català només en reinverteix 55 a la Generalitat, que se sumen als 5 que no han marxat i s'han quedat a Catalunya. Amb això arribem als 60 euros. De l'altra meitat, però, se'n destinen 35 a millorar el nivell de vida d'altres territoris i 20 a inversions "inútils", segons el CCN. 

Actualment la Viquipèdia en català té més de 360.000 articles i gràcies això la nostra llengua és la 13a de l'enciclopèdia. A més a més, els articles en català estan valorats entre els de més qualitat però amb això no n'hi ha prou i la Plataforma per la Llengua ha inicat una col·laboració amb l'Associació Amical Viquipèdia amb l'objectiu de difondre encara més aquesta versió i animar la ciutadania a llegir i escriure articles en català a l'enciclopèdia electrònica. Per això, tothom qui vulgui començar a escriure a la Viquipèdia i no sàpiga per on començar es pot posar en contacte amb l'Associació Amical enviant un correu electòrnic a amical@wikimedia.cat amb el títol 'Vull començar a escriure a la Viquipèdia'. Acte seguit rebrà una resposta on se l'ajudarà a llençar-s'hi. Qui vulgui començar pel seu compte, a la mateixa Viquipèdia pot trobar-hi la informació que necessita a la pàgina d'ajuda.

Avançam, la plataforma pel dret a decidir que va néixer a les Illes Balears a finals de 2009 i que reuneix regidors a favor del dret a decidir, ha elegit aquesta setmana a Porreres la seva nova coordinadora que integraran els regidors Antoni Noguera (Palma), Mercè Bujosa (Bunyola), Guillem Caldentey (Artà), Guillem Crespí (Sa Pobla), Joan Ramon Mateu (Pollença), Gabriel Seguí (Banyabulfar) i Liniu Siquier (Búger). La plataforma de regidors pel dret a decidir ha aprovat també el decàleg "Un municipalisme més participatiu i sobirà", que serà el full de ruta d’Avançam en aquesta nova etapa. Avançam agabella ja més d'un centenar de regidors partidaris del dret a decidir, mitjançant els quals ha presentat mocions per impulsar una llei de consultes populars a les Illes Balears, de la que ja en vam informar l'any passat, en alguns casos fins i tot amb el vot de regidors del PP.