Amb 'Albert Nobbs' es dóna un fenomen similar al de ‘La dama de hierro’. El carisma de la seva actriu protagonista destaca tant que acaba per entelar el propi contingut del film. En el cas de Meryl Streep, la seva interpretació ha servit per distreure de l’autèntic exercici de maquillatge sobre la figura de Margaret Tatcher. Pel que fa a 'Albert Nobbs', la sorprenent transformació de Glenn Close acaba per distreure’ns de l’argument d’un film. Basada en una novel·la de George Moore adaptada anteriorment al teatre (amb la mateixa Glenn Close com a protagonista), 'Albert Nobbs' relata la història d’una dona que es veu obligada a vestir-se i viure com un home per poder treballar i tirar endavant a la vida. Aquest, però, és només el punt de partida, perquè –sense desvetllar cap detall- aviat en el film es revelen les motivacions reals que porten a aquesta i altres dones a vestir com a homes per poder portar una vida amb certa llibertat. És aquí, i no en la transformació de l’actriu, on radica l’autèntic interès d’un film que planteja tota una sèrie d’interessants i complexes reflexions sobre la identitat sexual i la llibertat de decidir la nostra opció, i sobre el rol de la dona en la societat, a partir de la forta repressió que van viure durant l’època victoriana. No sembla que Rodrigo Garcia acabi de ser conscient de la profunditat i el risc dels temes que té entre mans, massa fascinat com sembla ell mateix en fer destacar l’estrella Glenn Close per sobre de tot. Hauria calgut que 'Albert Nobbs' caigués en unes mans més sensibles i compromeses amb la qüestió que toca perquè hagués tret tot el suc que s’intueix en un film que no acaba d’arribar allà on ens pretén portar.

Crítica publicada a Capgròs

Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula J. Edgar, de Clint Eastwood.

El relat no es formula com a linxament pòstum o judici sumaríssim a una figura proverbialment antipàtica, sinó que es fonamenta en el gest de donar veu al personatge a fi que faci la seva pròpia apologia; que, en definitiva, expliqui la seva versió de la història, que la mateixa "J. Edgar", amb molta habilitat narrativa, desarticula com a versió poc fiable (Comprendre el monstre, Jordi Costa, El Punt Avui - Quadern de Cinema)

(..) la lluita contra comunistes i gàngsters, el segrest del fill de Lindbergh, el seu combat contra Luther King… (..) la malaltissa relació amb la mare, l'homosexualitat viscuda com un turment, la peculiar relació amb la seva secretària… A Clint Eastwood, en aquest retrat fragmentari, no li interessa particularment aprofundir en cap d'aquests motius, sinó que, a poc a poc, per acumulació, el personatge esdevingui llegenda, fins i tot per a ell mateix, que el mite es mengi la realitat  (A la penombra, Carlos Losilla, El Punt Avui, 30.01.2012)

En un altre capítol de la seva radical operació estratègica –missió: desmitificar l’heroisme de la iconografia republicana–, Eastwood ha retratat la figura del més longeu director de l’FBI com la d’un home vulnerable, obsessionat per la fama, que es va mantenir en el seu càrrec extorsionant els successius presidents dels Estats Units, dominat per una mare d’aires hitchcockians i incapaç d’acceptar la seva homosexualitat (J. Edgar, Sergi Sánchez, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona)

(..) es pot veure com un projecte personal de Clint Eastwood, ja que reuneix elements afins a ell d'ordre temàtic, històric i estètic —la recreació  de tota una època a partir d'un treball fotogràfic fonamentat en les ombres i els colors difusos, gairebé en blanc i negre, una cosa molt habitual en el director de "Bird"—. Però el film també es pot veure com un treball del tot coherent en la singladura del seu actor principal, Leonardo DiCaprio (Personalitat confusa —amb €nllaç—, Quim Casas, El Periódico Cat, 27.01.2012)

Amb la inapreciable ajuda de Leonardo DiCaprio, Eastwood aconsegueix una excel·lent pel·lícula que juga a tota hora amb els salts temporals, sense que l'espectador perdi mai el fil. Hi ha omissions en la història: amb prou feines es parla del seu suport al (..) senador McCarthy, (..) el voluminós informe que Hoover guardava sobre Chaplin. Però "J. Edgar" recrea amb talent un personatge, una època i la política corrupta  (El maníac que ho sabia tot —sense enllaç—, Lluís Bonet Mojica, La Vanguardia Cat, 27.01.2012)

***

FOTO © Warner Leonardo DiCaprio, a J. Edgar, de Clint Eastwood

Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula Els descendents (The Descendants | Los descendientes | Paradiso amaro), d'Alexander Payne.

En temps de crisi, allò que compta és la privacitat, els sentiments, els reductes més íntims on cercar aixopluc de les tempestes de l'exterior. Doncs bé, "Los descendientes" ens proporciona tot això. I ho fa amb sensibilitat, sense dramatismes innecessaris, amb un to a mig camí entre el drama i la comèdia que no és tan fàcil d'aconseguir com sembla (Intensitat emocional, Carlos Losilla, El Punt Avui)

Alexander Payne ha fet una gran pel·lícula que sembla una obra menor. És difícil de descriure la delicadesa amb què el director (..) equilibra el somriure i la llàgrima en aquesta meditació sobre els vincles entre l’home i la terra, entre el perdó i la rancúnia, entre el món dels vius i el dels morts (Los descendientes, Sergi Sánchez, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona)

(..) una tragicomèdia que es mou amb una naturalitat sorprenent entre el melodrama devastador i la comèdia absurda, i ho fa sense necessitat de decantr-se per cap dels dos extrems (..) La història avança lliure. Aquest és el gran secret de Payne com a director: saber crear aquesta aparença de llibertat magnífica. També té un sentit magistral del moment i del lloc (Emoció, com en el tango -sense enllaç-, Salvador Llopart, La Vanguardia Cat)

Payne i, sobretot, pel·lícules com "A propósito de Schmidt" (2002), "Entre copes" (2004) i "Los descendientes" (2011), també deriven d'aquell somni frustrat d'un Hollywood adult en què varen somniar cineastes com ara Bogdanovich, Hal Ashby, Francis Ford Coppola i Martin Scorsese al llarg dels anys 70 i que la consolidació de l'estètica de la immaduresa de George Lucas, Spielberg i els seus deixebles va frustrar a principis dels 80 (Descendents, Jordi Costa, El Punt Avui, 31.01.2012)

(..) Clooney, interpretant-se a si mateix com als anuncis de Nespresso, potser connecta amb el públic pel seu carisma natural, però no per què faci creïble aquest pare de família absent que es veu súbitament enfrontat a les seves “herències”. (..) el tema central de la pel·lícula, la reflexió sobre el llegat que deixem als nostres descendents. Però tot i alguns encerts, "Los descendientes" no s’arriba a treure de sobre certa superficialitat, manca de compromís i massa voluntat d’agradar, de caure bé, de resoldre-ho tot i d’emocionar amb recursos fàcils de melodrama (Les herències (Judith Vives, Capgròs i blog Espai Isidor)

Principalment, estic molt agraït que les pel·lícules que faig formin part del seu temps. Molts directors fan una bona feina durant tota la seva vida i tot i així no aconsegueixen mai penetrar en el zeitgeist. (..) És difícil trobar un actor conegut que pugui encarnar un ésser humà real, que riu, que plora i que pateix i es riu d'ell mateix. La meva estrella favorita de tots els temps és Marcello Mastroianni, però avui dia no tenim Mastroiannis. Almenys tenim Clooney (Alexander Payne: «Tots els meus films són obres menors», Nando Salvà, El Periódico)

***

FOTO © FOX Els descendents, d'Alexander Payne

Lectura de crítiques i altres articles publicats sobre la pel·lícula La dona de ferro (The Iron Lady | La dama de hierro | La Dame de fer), de Phyllida Lloyd.

(..) no s’ha de confondre la solvència més que contrastada d’una actriu que s’atreveix amb tot, fins i tot a donar vida a la mateixa Margaret Tatcher, amb el retrat que la pel·lícula fa de l’ex primera ministra conservadora del Regne Unit (..) El retrat de la dama de ferro descafeïnat i maquillat fuig completament d’estudi i deriva en un cúmul d’anècdotes sense interès més pròpies del paper cuixé que de la biografia que un espera d’un dels líders que més responsabilitat ha tingut en el primer impuls de les polítiques neoliberals (Política de paper cuixé, Judith Vives, Capgròs i blog Espai Isidor)

El retrat biogràfic conviu amb el retrat polític i és aquí on sorgeixen les febleses. El discurs de la pel·lícula no fa res més que donar voltes entorn de la idea de la coherència de Thatcher sense qüestionar-se què passava a l'altra costat (..) Després d'avorrir-nos durant dues hores, "La dama de hierro" acaba provocant la sensació que en un món en què han ressorgit els colors més conservadors, el cinema també està disposat a santificar el neoliberalisme més ferotge i la política feta amb fermesa però sense ànima (Sense ànima, Àngel Quintana, El Punt Avui)

La directora intenta desesperadament ser equànime, dibuixar el perfil d’una personalitat autoritària amb els matisos corresponents, però l’única cosa que aconsegueix és un max mix que no va enlloc, perquè no es mulla si no és per perfilar una estructura fragmentària que amaga la ideologia de la pel·lícula, en el fons obertament hagiogràfica (La Dama de Hierro, Carlos Losilla, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona)

Davant 'La Dama de Hierro' les opinions poden ser molt contrastades, depenent de la tirada progre o el conservadurisme rampant. Però la pel·lícula tampoc no és una hagiografia. (..) Tampoc no pretén jutjar el personatge. (..) És una pel·lícula que té bons moments i està habitada per una dama d'or: Meryl Streep (Meryl, la dama d'or -sense enllaç-, Lluís Bonet Mojica, La Vanguardia Cat, 06.01.2012)

***

FOTO © Wanda Visión La dona de ferro, de Phyllida Lloyd

Albert Nobbs (Albert Nobbs)

Rodrigo García, cineasta especialment amatent a l'ànima femenina, du a la pantalla el relat sobre una dona que, a la Irlanda del segle XIX, es fa passar per home per a poder treballar i, al cap d'anys de tenir tothom enganyat, esdevé presonera, íntimament entrampada, en aquesta mentida. Basada en un conte de George Moore, Glenn Close n'havia respresentat l'adaptació teatral de Simone Benmussa i, amb ganes de dur-ho al cinema, s'ha implicat no tan sols en la interpretació principal, sinó en el guió mateix. Aquest film està comportant tot un seguit de reconeixements a la interpretació de Glenn Close i, sobretot, a Janet McTeer.

Albert Nobbs (Albert Nobbs)

Direcció: Rodrigo García. Guió: Glenn Close, John Banville i Gabriella Prekop, basat en un conte The Singular Life of Albert Nobbs (publicat inicialment a A Story-Teller's Holiday, 1918, i posteriorment a Celibate Lives, 1927), de George Moore. Fotografia: Michael McDonough. Música original: Brian Byrne. Muntatge: Steven Weisberg. Producció: Chrysalis Films (França), Mockingbird Pictures (EUA), Parallel Film Productions (Irlanda), WestEnd Films (Anglaterra). Durada: 1h57.

Repartiment: Glenn Close (Albert Nobbs), Mia Wasikowska (Helen), Aaron Johnson (Joe), Janet McTeer (Hubert Page), Pauline Collins (Sra. Baker), Brenda Fricker (Polly), Jonathan Rhys-Meyers (vescomte Yarrell), Phoebe Waller-Bridge (vescomtessa Yarrell), Brendan Gleeson (Dr. Holloran), Antonia Campbell-Hughes (Emmy), Maria Doyle Kennedy (Mary), Mark Williams (Sean), Bronagh Gallagher (Cathleen), John Light (Mr. Smythe-Willard).

Sinopsi:  A la Irlanda del segle XIX, una dona es fa passar per home per a poder treballar. Durant trenta anys aconsegueix enganyar els que l'envolten en un dels hotels més burgesos de Dublín, on treballa de majordom amb el nom d'Albert Nobbs. Però, en conèixer-hi un pintor seductor, topa íntimament amb la mentida que s'ha creat i de la qual ara és presonera.

Vídeos: Tràiler VO | Tràiler VC | Tràiler VOSE | Tràiler VOSF | Tràiler VI.

***

Web: Albertnobbs (ang) | Albertnobbs (it) | Facebook (ang). 

Estrena —molt limitada— en català: Cartellera de cinema en català | Cartell | Tràiler Cat | Espot | Gencat. 

Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, Emon  | Catalunya Nord, Chrysalis | mercat italià, Videa-CDE.

Més informació: Cartellera (cat) | Fitxa El Punt Avui (cat) | Imdb (ang) | LaButaca (esp) | Sensacine (esp) | AlloCiné (fr) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it).

***

Festivals:  Toronto 2011 · Gala Presentations | Sant Sebastià 2011 · Oficial Fora de Competició (Premi Donostia a Glenn Close) | Altres festivals.

Premis:  ISA 2011: 1 nominació (Actriu Secundària -Mc Teer-) | LAFCA 2011: 1 nominació (Actriu Secundària -McTeer-) | SAGA 2011: 2 nominacions (Actriu -Close-, Actriu Secundària -McTeer-) | Globus d'Or 2011: 3 nominacions (Actriu Dramàtica -Close-, Actriu Secundària -McTeer-, Cançó -"Lay Your Head Down"-) | Oscars 2012: 3 nominacions (Actriu -Close-, Actriu Secundària -McTeer-, Maquillatge) | Altres premis.

Apunts en aquest blog: Comentari | A cop calent | Altres veus.

Apunts de context en aquest blog: Estrenes 25 – 31 gener 2012.

Crítiques d'altri publicades als mitjans: Res sota la màscara (Imma Merino, El Punt Avui, 30.01.2012) | Albert Nobbs (Sergi Sánchez, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona, 27.01.2012) | La presó del secret -sense enllaç- (Salvador Llopart, La Vanguardia Cat, 27.01.2012) | Exercici de vanitat indiscutible  -amb €nllaç- (Nando Salvà, El Periódico Cat, 27.01.2012)

Articles d'altri publicats als mitjans

Ressenyes, cròniques i altres articles d'interès: Glenn Close es transforma en home a "Albert Nobbs" (Quim Casas, El Periódico Cat, 27.01.2012) | Una vida digna -sense enllaç- (Blai Morell, La Vanguardia Cat - Quèfem?, 27.01.2012)

Entrevistes: Rodrigo García: “Tothom té versions secretes de si mateix” (Xavier Roca, El Punt Avui, 30.01.2012) | Rodrigo García: "'Albert Nobbs' és una històri sobre la identitat -amb €nllaç- (Xavi Serra, Ara, 27.01.2012) | Glenn Close: "Aquesta pel·lícula ha sigut el repte més gran de la meva carrera" -amb €nllaç- (Paz Mata, El Periódico Cat, 27.01.2012).

***

FOTO © Emon Glenn Close, a Albert Nobbs, de Rodrigo García

Història de la meva mort (Història de la meva mort)

'Història de la meva mort' descriu un moment de transició entre el racionalisme de finals del segle XVIII i el romanticisme de principis del XIX, vist a través de la sexualitat i de la vida quotidiana. Dos personatges «històrics», Casanova i el comte Dràcula, representen respectivament aquests dos mons. La pel·lícula narra aquesta transformació: del llibertinatge sensual, lúdic, del món científic i racionalista del Segle de les Llums, poc a poc, i seguint el periple de Casanova, passem a un món romàntic de fosques pulsions sexuals, d'esoterisme, alquímia, sacrificis i mort (Andergraun Films)

Història de la meva mort (Història de la meva mort)

Direcció: Albert Serra. Guió: Albert Serra, a partir d'una seva idea original. Fotografia: Jimmy Gimferrer. Muntatge: Àngel Martín. Producció: Andergraun Films (Catalunya), TVC (Catalunya), Capricci Films (França). Format: Color, 35mm, Dolby Digital. Durada: Pendent de concretar.

Repartiment: Vicenç Altaió (x), Eliseu Huertas (x), Lluís Serrat (x), Montse Triola (x), Noèlia Rodenas (x), Clara Visa (x), Lluís Carbó (x), Kitu Pau (x), Clàudia Robert (x).

Sinopsi: La pel·lícula comença en ambients artístics centreeuropeus i segueix les peripècies d'un Casanova madur, sempre acompanyat pel seu criat Pompeu, per terres septentrionals, en un petit poble de camperols rodejat de boscos frondosos on Casanova continua les seves aventures de seducció i les seves espectaculars conquestes sexuals. Amb l'aparició del comte Dràcula, però, l'ambient al poble es torna cada cop més tenebrós i terrible, fins a confluir de forma abrupta en l'estrany i misteriós desenllaç final (Andergraun Films)

Vídeos: pendent.

***

Web: Web oficial | Facebook - àlbum | Facebook - Albert Serra | Twitter.

Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja de Ponent i Andorra Pendent | Catalunya Nord, Capricci | mercat italià, pendent.

Més informació: Catalan Films (cat) | Cartellera (cat) | Imdb -sobre Albert Serra- (ang) | LaButaca (esp) | Sensacine (esp) | AlloCiné (fr) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it).

Apunts en aquest blog, fins a l'estrena: Imatges del rodatge de la nova pel·lícula d'Albert Serra (20.10.2011) | Més informació sobre "Història de la meva mort", d'Albert Serra (04.03.2011) | "Història de la meva mort": el nou títol d'Albert Serra (04.03.2011) |

Informacions publicades, fins a l'estrena: Casanova y Drácula en Historia de la Meva Mort -en espanyol- (Fabien Lemercier, Cineuropa, 09.12.2011) | Albert Serra: “I am the best one” -en anglès- (Kieron Corless, Sight & Sound, 27.10.2011) |  Un film sur Dracula et Casanova à Montourtier -en francès- (Maville, 27.09.2011) | Albert Serra inicia el rodatge d'un nou llargmetratge basat en Casanova i Dràcula (Ara Girona, 30.08.2011) | Un Dràcula amb sarcasme: Albert Serra inicia a Romania el rodatge d’‘història de la meva mort’ (Salvador Llopart, La Vanguàrdia, a través de Vampbloc, 25.08.2011) | Albert Serra i l'anticàsting (Jordi Camps, El Punt Avui, 24.08.2011) | Albert Serra busca actrius per a la seva nova pel·lícula (Diari de Girona, 24.08.2011) | Dràcula versus Casanova (Jordi Camps i Linnell, El Punt Avui, 25.07.2011) | Olivier Père: "(..) N'he llegit el guió, esplèndid" -en francès- (Blog del director artístic de Locarno, 18.05.2011)

Festivals: festivals. Premis: premis.

***

FOTO © Andergraun Films Història de la meva mort, d'Albert Serra

Avui ha tancat portes Sundance 2012, fidel a l'aureola que de sempre envolta al certamen, com es reflecteix al palmarès de manera significativa.

Els premis dels apartats documentals han estat inequívocament per a films carregats de denúncia política: els produïts als EUA, tocant temes com la guerra de la droga, l'impacte de la crisi en la bombolla immobiliària, l'enfonsament de la indústria manufacturera, el canvi climàtic, o les agressions sexuals al si de l'exèrcit; i els documentals provinents d'altres països, qüestions com el sistema jurídic implantat per l'exèrcit israelià als territoris palestins ocupats o la resistència pacífica d'un poblet palestí contra la construcció de nous assentaments colonitzadors hebreus, la Rússia feixistoide de Putin, el tragí de dissenyadors de video jocs o la reivindicació d'una llegenda del rock'n roll.

Més heterogenis resulten els guardons concedits en els apartats de ficció, per bé que, com escau a Sundance, tots reflecteixen directament o indirecta algun neguit social. Així, entre els produïts als EUA, trobem una mena de conte infantil sobre l'escalfament del planeta, el drama de superació d'una afro-americana quan li tanquen el marit a la presó amb una condemna llarga, el deliri d'un excèntric que vol fer un viatge en el temps o el relat autobiogràfic d'un periodista i poeta confinat en un pulmó d'acer, delerós de perdre la virginitat. I entre els provinents d'altres països, cal remarcar els guardons obtinguts per sengles cineastes xilens, evocant Violeta Parra o narrant el conflicte entre pulsió sexual i obediència religiosa; sense perdre de vista la història d'un culturista de Copenhagen que se'n va a Tailàndia buscant amor, ni  el relat d'amor i odi fraternal entre dos nois àrabs britànics, ni com precisament l'amor per una noia pot fer que un noi del Caixmir retrobi l'esperança d'un futur al seu propi país...

Al Festival de Sundance gairebé té tant de ressó els premis que atorguen els jurats com els que vota el públic; més que en cap altre certamen de la resta de l'any. Sempre està bé, però, que es mantingui la diferència entre el vot individual dels espectadors cinèfils i els equips constituïts per a debatre i concloure els respectius veredictes. Aquesta ha estat la configuració dels diversos jurats:

SUNDANCE 2012: JURATS.

US Documentary Competition.- Fenton Bailey, Heather Croall, Charles Ferguson, Tia Lessin, Kim Roberts.

US Dramatic Competition.- Justin Lin, Anthony Mackie, Cliff Martinez, Lynn Shelton, Amy Vincent.

World Cinema Documentary Competition.- Nick Fraser, Clara Kim, Jean-Marie Teno.

World Cinema Dramatic Competition.- Julia Ormond, Richard Pena, Alexei Popogrebsky.

Short Film Competition.- Mike Judge, Dee Rees, Shane Smith.

***

SUNDANCE 2012: PREMIS.

U.S. Documentary Competition —Programa de la secció Documental dels EUA—.

Gran Premi del Jurat:

The House I Live In, d' Eugene JARECKI. Documental sobre la guerra contra la droga que, des de fa quaranta anys, ha fet dels Estats Units el més gran carceller del món i ha arruïnat comunitats pobres tan de dins com de l'estranger, mentre les drogues són, ara més que mai, a l'abast, més pures i a preu assequible. Més informació: Imdb (ang).

Millor Direcció:

Lauren GREENFIELD, per The Queen of Versailles. Aquest documental comença amb la construcció triomfant de la casa més gran dels Estats Units, una enorme mansió, de 90.000 metres quadrats, inspirada en Versalles. Finançada a l'època de la bombolla immobiliària, la crisi econòmica ho atura tot i marca el destí dels seus propietaris. Més informació: IMDB (ang).

Millor Muntatge:

Detropia, de Heidi EWING i Rachel GRADY. Nominades el 2007 pel seu documental Jesus Camp, Heidi Ewing i Rachel Grady posen ara el focus en Detroit, emblema del col·lapse de la indústria manufacturera als EUA, narrant la història dramàtica d'aquesta ciutat i la seva gent, que es neguen a marxar-ne... Vídeo: Imatges VO. Web: Detropia (ang) | Twitter. Més informació: Imdb (ang).

Millor Fotografia:

Jeff ORLOWSKI, per Chasing Ice, que ha dirigit ell mateix. James Balog,  fotògraf de National Geographic (Ed. Nat. Geographic Society)  era escèptic respecte al canvi climàtic, fins que amb la seva Extreme Ice Survey topà amb les proves irrefutables del canvi que experimenta el nostre planeta. En aquest document, la càmera d'Orlowski el segueix per l'Àrtic on desplega tot càmeres dotades d'un sistema de lapses temporals, per anar fent registres anuals dels canvis que experimenten les grans glaceres. Web: Chasingice (ang) | Facebook | Twitter. Més informació: Imdb (ang).

Premi del Públic:

The Invisible War, de Kirby DICK. Es calcula que els 30% de les dones i no menys d'1% dels homes que entren a l'exèrcit nord-americà pateixen abusos sexuals, no pas de l'enemic, sinó de soldats del seu propi bàndol. Aquest documental exposa el que qualifica d'epidèmia de violacions al si de les forces armades, investigant les institucions que ho tol·leren i les pregones conseqüències personals i socials que això genera. Web: Theinvisiblewar (ang). Més informació: Imdb (ang).

U.S. Dramatic Competition —Programa de Ficcions dels EUA—.

Gran Premi del Jurat:

Beasts of the Southern Wild, de Benh ZEITLIN. Amb Quvenzhané Wallis, Dwight Henry. Debut, avalat pel mateix Sundance Institut, amb actors no professionals, ambientat al sud del Estats Units i que segueix el vincle fort entre un pare i la seva filla intrèpida de sis anys d'edat. El pare, que la prepara pel dia de demà quan ell no hi sigui, agafa una malaltia misteriosa i, sobtadament, la Natura es capgira: la terra s'escalfa, els casquets polars es fonen i alliberen tot de criatures prehistòriques anomenades "aurochs"... Web: Beastsofthesuthernwild (ang) | Facebook | Twitter. Més informació: Imdb (ang).

Millor Direcció:

Ava DuVERNAY, per Middle Of Nowhere. La polifacètica Ava DuVernay, autora de I Will Follow, i dels documentals musicals This Is The Life i My Mic Sounds Nice: The Truth About Women in Hip Hop, segueix ara la lluita d'una dona afro-americana per salvar el vincle matrimonial quan li tanquen el marit, condemnat a 8 anys de presó, tot encarant un repte que li posa a prova la pròpia identitat, en un camí turbulent, a vegades terrible, de descoberta de si mateixa. Amb Emayatzy Corinealdi, David Oyelowo, Omari Hardwick, Lorraine Touissaint, Edwina Findley.

Millor Guió:

Derek CONNOLLY, pel de Safety Not Guaranteed, de Colin Trevorrow. Producció nord-americana, amb Aubrey Plaza, Mark Duplass, Jake Johnson, Karan Soni. És la història de tres empleats d'una revista que investiguen un anunci classificat d'algú que està buscant acompanyant per a un viatge en el temps. Un d'aquests empleats se sent íntimament tocat per aquest solitari i tanmateix convincent paranoic i és així que mira d'esbrinar el que realment està fent. Web: Safetynotguaranteedmovie (ang) | Facebook | Twitter. Més informació: Imdb (ang)

Millor Fotografia:

Ben RICHARDSON, per Beasts of the Southern Wild, de Benh Zeitlin,pel·lícula guanyadora del Gran Premi del Jurat de US Dramatic Competition.

Premi del Públic:

The Surrogate, de Ben LEWIN. Amb John Hawkes, Helen Hunt, William H. Macy.  Basada en l'autobiografia del periodista i poeta Mark O'Brien (un documental sobre el qual guanyà l'Òscar), tracta d'un home (de 38 anys) en un pulmó d'acer que vol perdre la virginitat i contacta amb una substituta del sexe professional, amb l'ajut del seu terapeuta i sacerdot. Més informació: Imdb (ang).

World Cinema Documentary Competition —Programa de Documental d' Arreu—.

Gran Premi del Jurat:

The Law in These Parts, de Ra'anan ALEXANDROWICZ. Documental que posa al descobert el sistema legal militar que Israel té instaurat des de fa 43 anys als territoris palestins ocupats. I ho fa mitjançant entrevistes als arquitectes d'aquests sistema jurídic i amb imatges d'arxiu sobre la seva implantació a la població palestina. Producció israeliana, no pas sobre els que infringeixen la llei, sinó sobre els que hi confien, en paraules del mateix autor. Web: Thelawfilm (ang/hebr) | Facebook | Twitter. Més informació: Imdb (ang).

Millor Direcció:

Emad BURNAT, Guy DAVIDI, per 5 Broken Cameras. Coproducció palestino-israeliana-francesa, que documenta la història d' Emad Burnat (coautor del film), una pagès del poblet palestí de Bil’in, famós perquè va optar per la resistència no violenta quan l'exèrcit israelià els envaí les terres per fer cases destinades als colons jueus. Emad va comprar la seva primera càmera el 2005 per a enregistrar el naixement del seu quart fill; però al decurs del metratge veiem com esdevé l'arxiver pacient d'una lluita cada vegada més forta a mesure que les oliveres van sent arrasades, es perden vides i es va construint un mur per a separar els nous assentaments israelians. Més informació: Imdb (ang).

Millor Muntatge:

Indie Game: The Movie, de Lisanne PAJOT i James SWIRSKY. Producció canadenca que segueix el tragí (dramàtic) d'uns desenvolupadors independents de jocs ("indie game developers") a mesura que van creant jocs i els presenten pertot arreu, ells mateixos. Web: Indiegamethemovie (ang) | Facebook | Twitter. Més informació: Imdb (ang).

Millor Fotografia:

Lars SKREE, per Putin's Kiss, de Lise Birk Pedersen. Producció danesa, amb què debuta en el llargmetratge documental, Lise Birk Pedersen , tot fent una mirada a la Rússia de Putin. Marsha, una noia de 19 anys d'edat, és portaveu del moviment juvenil ultranacionalista rus disposat a totes per a protegir la pàtria dels seus enemics. Modèlica, topa amb una grups de periodistes crítics amb el règim, comença a adonar-se de les esquerdes del moviment i això la du a haver de definir-se, a posar-s'hi a favor o en contra. Web: Putinskiss (ang). Més informació: Imdb (ang).

Premi del Públic:

Searching for Sugar Man, de Malik BENDJELLOUL. Producció sueca amb què debuta en el llargmetratge Bendjelloul, especialitzat fins ara en curts documentals sobre artistes de la talla de Björk, Kraftwerk, Sting, Elton John, Rod Stewart i Madonna. La pel·lícula segueix dos nois sud-africans decidits a descobrir la veritat sobre el seu ídol musical, Sixto Rodríguez, rocker dels anys setanta misteriosament desaparegut del mapa. Més informació: Imdb (ang).

World Cinema Dramatic Competition —Programa de Ficcions d'Arreu—.

Gran Premi del Jurat:

Violeta se fué a los cielos (Violeta se fué a los cielos | Violeta Went to Heaven), d' Andrés WOOD. Amb Francisca Gavilán, Thomas Durand, Luis Machín, Gabriela Aguilera, Roberto Farías. Biopic sobre Violeta Parra. Web: Violetasefuealoscielos (esp/ang). Més informació: Imdb (ang).

Millor Direcció:

Mads MATTHIESEN, per Teddy Bear. Amb Kim Kold, Elsebeth Steentoft, Lamaiporn Sangmanee Hougaard, David Winters, Allan Mogensen. Producció danesa amb què Mads Matthiesen debuta en el camp de llargmetratge, després d'una carrera en què ha passejat els seus curts per diversos certamens, entre els quals Dennis, presentat anteriorment a Sundance, i que desenvolupa en aquesta "opera prima. En Dennis és un molt tímid de 38 anys d'edat, culturista, que viu amb la seva mare, però se'n va Tailàndia a buscar l'amor. Web: Faceb0ok. Més informació: Imdb (ang).

Millor Guió:

Marialy RIVAS, Camila GUTIÉRREZ, Pedro PEIRANO, Sebastián SEPÚLVEDA, pel de Young & wild, de Marialy Rivas. Producció xilena, en què l'autora de Blokes se centra ara en Daniela, una noieta de 17 anys d'edat, criada en una família evangèlica estricta i que veu difícil de conciliar el seu delit sexual amb el que imposa la seva religió. No podent desfogar la sexualitat de cap altra manera, esdevé una "fornicadora on line". Quan els pares, esverats, l'enxampen, ella mira de trobar el seu propi camí d'harmonia espiritual. Més informació: Imdb (ang). Actualitzacions informatives posteriors a Sundance 2012: Berlín 2012.

Millor Fotografia:

David RAEDEKER, per My Brother the Devil, de Sally El Hosaini. James Floyd, Saïd Taghmaoui i Fady Elsayed protagonitzen aquest film sobre joves àrabs britànics, a partir de la relació entre dos germans, l'un, membre respectat d'una banda de traficants, l'altre, un noi sensible, germà petit del primer, a qui té idolatrat. Les coses se'ls torcen i hauran d'encarar els seus prejudicis per a superar els perills que té ser jove de la seva condició pels carrers de Londres. Descobriran com n'és de fàcil odiar-se i el valor que exigeix estimar i comprendre. Web: Facebook | Twitter. Més informació: Imdb (ang). Actualització posterior a Sundance 2012: Berlín.

Premi del Públic:

Valley of Saints, de Musa SYEED. Amb Gulzar Ahmad Bhat, Mohammed Afzal Sofi, Neelofar Hamid. Coproducció índia-nord-americana amb què debuta Syeed, avalada pel ressó previ dels seus curts documentals i el suport del mateix Sundance Institut. Syeed l'ambientat al Caixmir (on son pare fou près polític) i més exactament a la zona de llac Dal, on Gulzar, el protagonista, treballa de barquer turístic. Gulzar vol fugir de la situació de guerra i de pobresa que pateixen, però quan van per fer el pas amb el seu millor amic, un llarg de tot de queda els ho esguerra, tot i que això el du a conèixer Assifa, una atractiva científica, que li farà veure el futur d'una altra manera. Vídeos: Tràiler VO. Web: Valleyofsaints (ang) | Facebbok | Twitter. Més informació: Imdb (ang). Actualitzacions informatives, anteriors, simultànies o posteriors a Sundance 2012: Rotterdam 2012 · Futur Brillant (ang/hol).

Shorts Programs —Programa de curtmetratges—.

Els curts premiats: 2012 Sundance Film Festival Announces Jury Prizes in Short Filmmaking.

NEXT <=>—Programa no competitiu que explora els límits de la creativitat—.

Premi del Públic:

Sleepwalk With Me, de Mike BIRBIGLIA. Amb Mike Birbiglia, Lauren Ambrose, Carol Kane, James Rebhorn, Cristin Milioti. L'actor Mike Birbiglia, amb una carrera notable a l'Off-Broadway (on triomfa amb èxits com "My Girlfriend's Boyfriend" i "Sleepwalk With Me"), després d'haver publicat Sleepwalk with Me: and Other Painfully True Stories, ha convertit aquest material en pel·lícula (debutant com a director). Un d'aquells relats personals i apassionats que transforma neguits personals en art,  com ho descriuen des de Sundance. Efectivament, la cosa va d'un actor que brega amb l'estrès que li provoca l'estancament de la seva carrera professional, una relació sentimental esgotada i el somnambulisme sever que pateix. Més informació: Imdb (ang).

***

Altres premis: 2012 Sundance Film Festival Announces Awards.

***

FOTO 5 Broken Cameras, d' Emad Burnat i Guy Davidi

Podíem pensar (alguns pensàvem) que el gremi de directors nord-americà, als seus premis anuals distingirien el seu col·lega Martin Scorsese (nominat per Hugo), o l'inspirat Woody Allen de Mitjanit a París,  o potser fins i tot el talent de David Fincher (posat a fer la versió ianqui d' Els homes que no estimaven les dones), si és que no els acabava de convèncer el quinqué d'Alexander Payne en posar en escena Els descendents; però si així pensàvem, ens vam equivocar. Perquè els membres de la Directors Guild of America han decidit que el millor cineasta de l'any, per ells no és cap dels esmentats (que havien nominat prèviament) i, per descomptat, tampoc cap dels que ja no van ni nominar (cas de Terrence Malick o Nicolas Winding Refn, per exemple); sinó Michel Hazanavicius, pel seu treball a L'artista.


Definitivament, doncs, L'artista es confirma com la pel·lícula "de moda" i està sent la que aconsegueix l'efecte "bola de neu", tan característica dels Oscar els darrers anys: un títol que tothom hi aposta, a totes, en totes les categories; deixant les rivals amb poc marge. Recordem que, sense anar gaire lluny, els productors també van premiar L'artista als PGA.

I no s'han comportat pas de manera diferent pel que fa als directors de documentals. Han optat per James Marsh, que es el documentalista "de moda" des de fa un temps.

DGA Awards 2011: els premis.

Director/a de ficcions:

Michel HAZANAVICIUS, per L'artista (The Artist).

Director/a de documentals:

James MARSH, per Project Nim.

***

Més informació: 64th DGA Annual Awards.

***

Nominacions prèvies: Les nominacions 2011 dels directors nord-americans.

Aquests premis ja els he incorporat al Comptador de premis anuals 2011.

***

Llista de films estrenats a la cartellera de Catalunya Nord.

Estrenes a Catalunya Nord, del 25 al 31 de gener de 2012.

LES PAPAS DU DIMANCHE, de Louis BECKER.

Comèdia sobre el rol del pare separat, que té els fills cada quinze dies... Dirigeix el fill de Jean Becker i nét de Jacques Becker, que sembla que segueix ben bé la tradició familiar. Amb Thierry Neuvic, Hélène Fillières, Olivier Baroux.  Vídeos: Tràiler VO. Més informació: Fitxa El Punt Avui | Imdb. Distribuïdores: Pathé.

JACK i JILL, de Dennis DUGAN.

Títol original: Jack & Jill. Altres títols: Jack y su gemela | Jack et Julie. Web oficial: Jackandjill-movie (ang). Més informació: Cartellera Cat | Fitxa El Punt Avui | AlloCiné (fr) | Imdb. Estrena a la resta de la nostra cartellera: setmana del 18 al 24 gener 2012.

SHERLOCK HOLMES: UN JOC D'OMBRES, de Guy RITCHIE.

Títol Original: Sherlock Holmes: A Game of Shadows. Altres títols: Sherlock Holmes 2: juego de sombras | Sherlock Holmes 2: Jeu d'ombres. Vídeos: Tràiler VO | Tràiler VOSE | Tràiler VF. Web: Sherlockholmes2-WB (ang). Més informació: Fitxa El Punt Avui | AlloCiné (fr) | Imdb. Distribuïdora: WB-Fr. Estrena a la resta de la cartellera: del 4 al 10 de gener de 2012.

***

Ran de l'èxit als EUA de L'ARTISTA (The Artist), de Michel HAZANAVICIUS, i coincidient amb la setmana de les nominacions als Oscar i als César, s'ha reestrenat la pel·lícula; això sí, amb un cartell nou, encapçalat per la frase: "La pel·lícula que encanta els nord-americans!"

***

Més informació: Cartellera El Punt Avui Perpinyà i Ribesaltes |  Cartellera AlloCiné Catalunya Nord.

***

FOTO © Pathé Les papas du dimanche, de Louis Becker

Llista de films estrenats a bona part de la nostra cartellera.

Estrenes destacades, del 25 al 31 de gener de 2012.

ARRUGUES, d' Ignacio FERRERAS.

Títol original: Arrugas. Film d'animació per a adults, que adapta el còmic de Paco Roca, sobre la relació entre uns interns de geriàtric. Estrena molt limitada en català: Cartellera de cinema en català | Cartell | Tràiler Cat | Espot | Gencat.  Web: Arrugas (esp | gal | ang). Més informació: Cinema Truffaut - Girona | Cartellera Cat | Fitxa El Punt Avui | Imdb. Festivals: Sant Sebastià 2011 · Zabaltegi - Nous Directors | Xixón 2011 · Esbilla. Premis: Gaudí 2011: 1 nominació (Animació) | Goya 2011: 2 nominacions (Guió Adaptat, Animació). Distribuïdores: Wanda (Esp).

**

J. EDGAR, de Clint EASTWOOD.

Exploració de les vides pública i privada de John Edgar Hoover. Amb Leonardo DiCaprio, Armie Hammer, Judi Dench, Naomi Watts. Informació: Fitxa Club 7.

ALBERT NOBBS, de Rodrigo GARCÍA.

A la Irlanda del segle XIX, una dona es fa passar per home per a poder treballar en un hotel i, al cap dels anys, aquella decisió la té empresonada íntimament. Amb Glenn Close, Janet McTeer, Antonia Campbell-Hughes, Mia Wasikowska. Estrena —molt limitada— en català: Cartellera de cinema en català | Cartell | Tràiler Cat | Espot | Gencat.  Web: Albertnobbs (ang) | Facebook (ang). Més informació: Fitxa Club 7 | Cartellera Cat | Fitxa El Punt Avui | Imdb. Festivals: Toronto 2011 · Gala Presentations | Sant Sebastià 2011 · Oficial Fora de Competició (Premi Donostia a Glenn Close) | Altres festivals. Premis: ISA 2011: 1 nominació (Actriu Secundària -Mc Teer-) | LAFCA 2011: 1 nominació (Actriu Secundària -McTeer-) | SAGA 2011: 2 nominacions (Actriu -Close-, Actriu Secundària -McTeer-) | Globus d'Or 2011: 3 nominacions (Actriu Dramàtica -Close-, Actriu Secundària -McTeer-, Cançó -"Lay Your Head Down"-) | Oscars 2012: 3 nominacions (Actriu -Close-, Actriu Secundària -McTeer-, Maquillatge) | Altres premis. Distribuïdores: Emon (Cat).

***

Altres estrenes, del 25 al 31 de gener de 2012.

TOT EL QUE ESTIMO, de Jacek BORCUCH.

Títol original: Wszystko, co kocham. Altres títols: All That I Love | Aquello que amamos. Primavera juvenil, a la Polònia de 1981, en què el règim comunista promulga la llei marcial, per tallar l'avenç imparable de Solidarnosc. Web: Oficial 2 (ang) | Oficial 1 (ang/pl). Més informació: Cartellera Cat | Fitxa El Punt Avui | Imdb.  Festivals:  Sundance 2010 · Ficcions d'Arreu | Altres festivals. Premis: premis. Distribuïdores: Aquelarre Cine (esp).

UNDERWORLD: DESPERTAR, de Måns MÅRLIND, Björn STEIN.

Títol Original: Underworld: Awakening. Altres títols: Underworld 4: El despertar | Underworld: Nouvelle ère. Vídeos: Tràiler VO | Tràiler VE | Tràiler VOSF. Web: Entertheunderworld (ang). Més informació: Cartellera Cat | Fitxa El Punt Avui | Imdb.  Distribuïdores: Sony-Esp.| SND |  Sony-It.

EL MONJO, de DOMINIK MOLL.

Títol original: Le moine. Adaptació d'una novel·la gòtica publicada el 1796, rodada en part al nostre país. Amb Vincent Cassel, Sergi López, Jordi Dauder, Geraldine Chaplin. Déborah François, Joséphine Japy. Estrena d'una única còpia en català: Cartellera de cinema en català. Més informació: Fitxa Club 7.

PROPIETAT VIOLADA, de Joel SCHUMACHER.

Títol original: Trespass. Altres títols: Bajo amenaza. Una família aparentment feliç i benestant es troba que els entren a casa i, durant les hores que els lladres els retenen segrestats per aconseguir els calés i diamants que han vingut a robar, van esclatant les tensions entre els assaltants i també entre el matrimoni. Vídeos: Tràiler VO. Web: Trespass-themovie (ang) | Bajoamenaza (esp). Més informació: Cartellera Cat | Fitxa El Punt Avui | Imdb. Festivals:  Toronto 2011 · Gala Presentations | Altres festivals. Distribuïdores: Aurum (esp) .

EIVISSA OCCIDENT, de Günter SCHWAIGER.

Títol Origial: Ibiza Occident. Altres títols: Ibiza Occidente. Documental. Vídeos: Tràiler VOSA. Més informació: Cartellera Cat | La Butaca (esp) | Imdb.

POPIELUSZKO: LA LLIBERTAT ÉS DINS NOSTRE, de Rafal WIECZYNSKI.

Títol Original: Popieluszko. Wolnosc jest w nas. Altres títols: Popieluszko: Freedom Is Within Us | Popieluszko: la libertad está en nosotros | Popieluszko - Non si può uccidere la speranza. Biopic del pare Jerzy Popieluszko. Amb Adam Woronowicz. Vídeos: Tràiler VO | Tràiler VE | Fragment VI. Més informació: Cartellera Cat | Fitxa El Punt Avui | Imdb.

***

Més informació.

Les estrenes de la setmana, a Vilaweb: La vida de J.Edgar interpretada per DiCaprio i dirigida per Eastwood.

***

FOTO © Wanda Arrugues, d'Ignacio Farreras

J. Edgar (J. Edgar)

Direcció: Clint Eastwood. Guió: Dustin Lance Black. Fotografia: Tom Stern. Música original: Clint Eastwood. Muntatge: Joel Cox, Gary Roach. Producció: Malpaso Productions (EUA), Imagine Entertainment(EUA), Wintergreen Productions (EUA). Durada: 2h17.

Repartiment: Leonardo DiCaprio (J. Edgar Hoover), Armie Hammer (Clyde Tolson), Judi Dench (Annie Hoover), Naomi Watts (Helen Gandy), Josh Lucas (Charles Lindbergh), Ed Westwick (agent Smith),  Damon Herriman (Bruno), Jeffrey Donovan (Robert Kennedy), Gunner Wright (Dwight Eisenhower), David A. Cooper (Franklin Roosevelt), Dermot Mulroney (coronel Schwarzkopf), Denis O’Hare (Albert Osborne), Josh Hamilton (Robert Irwin).

Sinopsi: La pel·lícula explora les vides pública i privada de J. Edgar Hoover, el totpoderós director de l'FBI durant cinc dècades.

Vídeos: Tràiler VO | Tràiler VOSE | Tràiler VOSF | Tràiler VOSI.

***

Webs oficials: Jedgarmovie (ang) | Hoover (esp) | Hoover (it). Facebook oficial: J.Edgar-La película (esp) | JEdgarIt (it).

Distribuïdores: Cataluna, Illes, País Valencià, Franja d'Aragó i Andorra, WB-Esp. | Catalunya Nord,  WB-Fr | Mercat italià, WB-It.

Més informació: Cartellera (cat) | Fitxa El Punt Avui (cat) | Imdb (ang) | LaButaca (esp) | Sensacine (esp) | AlloCiné (fr) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it).

***

Festivals: festivals.

Premis: NBFRA 2011: 1 menció (Pel·lícula) | SAGA 2011: 2 nominacions (Actor -DiCaprio-, Actor Secundari -Hammer-) | Globus d'Or 2011: 1 nominació (Actor Dramàtic -DiCaprio-) | Altres premis.

Apunts en aquest blog: Comentari | Altres veus.

Apunts de context en aquest blog: Estrenes 25-31 gener  2012 | Estrenes Catalunya Nord 11-17 gener 2012.

Crítiques d'altri publicades als mitjans: A la penombra (Carlos Losilla, El Punt Avui, 30.01.2012) | J. Edgar (Sergi Sánchez, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona) | Personalitat confusa —amb €nllaç— (Quim Casas, El Periódico Cat, 27.01.2012) | El maníac que ho sabia tot —sense enllaç— (Lluís Bonet Mojica, La Vanguardia Cat, 27.01.2012)

Articles d'altri publicats als mitjans

Ressenyes, cròniques i altres articles d'interès: Comprendre el monstre (Jordi Costa, El Punt Avui - Quadern de Cinema) | L'home a l'ombra de l'FBI (El Punt Avui - Sortim) | Els 1000 ulls de Hoover —amb €nllaç— (Josep Lambies, Ara - Time Out Cap de 7mana i Time Out Barcelona, 27.01.2012) | Eastwood explora la vida privada de Hoover —amb €nllaç— (Xavi Serra, Ara, 27.01.2012) | L'home més poderós dels EUA —sense enllaç— (Blai Morell, La Vanguardia cat - Quèfem?, 27.01.2012) | El col·leccionista de secrets —anàlisi de la figura de Hoover, sense enllaç— (Joaquín Luna, La Vanguardia Cat, 27.01.2012) | Quan el sexe és un presoner —comentari sobre l'apropament una sexualitat turmentada, com en el cas d'Albert Nobbs. Sense enllaç— (Pedro Vallín, La Vanguardia Cat, 27.01.2012) | Guardià del poder absolut —amb €nllaç— (Nando Salvà, El Periódico Cat - Idees, 27.01.2012)

Entrevistes: Clint Eastwood: "L'FBI ens va ajudar sense demanar-nos el guió" —sense enllaç— (Gabriel Lerman, La Vanguardia Cat, 27.12.2012)

***

FOTO © WB-Fr Leonado DiCaprio, a J.Edgar, de Clint Eastwood

Panorama és la secció oficial informativa per excel·lència del Festival de Berlín; paral·lela a tot el feix que formen la Competició, amb el fora de competició, i Berlinale Special. Per tant, té alguna cosa de calaix de sastre, en què hi trobem algun cineasta de renom (sobretot en altres èpoques), un treball col·lectiu amb algun autor destacat d'ara mateix, nous cineastes, directors que van passejant la seva filmografia per aquesta mena de seccions sense acabar de tenir l'alçada per treure el nas a competició, artistes que van tranquil·lament fent la seva i deixen de costat tota la faramalla de la "primera divisió"... i, per altra banda, és uan secció on cada any es fa especialment notori que a la Berlinale hi ha el Teddy Award. Tot plegat dóna programacions com la que se'ns ha anunciat ja com a completa enguany.

Val a dir que Panorama està dividida en dos grans apartats i un afegitó. D'un costat, Panorama ficcions; de l'altre, Panorama Dokumente, dedicat als documentals. El complement són uns quants curtmetratges (ben pocs) que l'organització selecciona a tall de promoció.

Per evitar l'apunt sobre Panorama sigui excessivament llarg, l'he dividit en dos. Per tant, en aquest em centro en Panorama ficcions, i en un altre, que publicaré ben aviat, focalitzaré l'interès en Panorama Dokumente i els curts esmentats.

Com passa amb la secció Horitzons de Venècia (secció germana de Panorama), el nombre de pel·lícules acaba sent tan gran que se'm fa impossible editar-ne una fitxa per a cadascuna. Com a conseqüència, aniré actualitzant la informació d'aquests apunts "Panorama" a mesura que pugui accedir-hi. I igualment ho aniré fent, després de Berlín, fins a l'estrena dels respectius films a casa nostra.

Panorama ficcions.

Death For Sale, de Faouzi BENSAÏDI. Amb Fehd Benchemsi, Fouad Labiad, Mouhcine Malzi, Imane Elmechrafi, Faouzi Bensaïdi. Coproducció francesa-belga-marroquina, de l'autor de Mille mois, WWW: What a Wonderful World. Vídeo: Tràiler (VOSA). Més informació: Berlinale 2012 | Toronto 2011 · Contemporary World Cinema | Imdb (ang) | AlloCiné (fr).

Kuma, d' Umut DAG. Inauguració Panorama. Amb Nihal Koldas, Begüm Akkaya, Vedat Erincin, Murathan Muslu, Alev Irmak. Producció austríaca, debut en el llargmetratge de l'autor del curt Papa. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb.

Parada (The Parade), de Srdjan DRAGOJEVIC. Amb Nikola Kojo, Milos Samolov, Hristina Popovic, Goran Jevtic, Toni Mihailovski. Coproducció serbo-croata-macedònia-eslovena. Vídeos: Tràiler VOSA | Imatges (VO). Web: Oficial (ang/rus) | Facebook | Twitter. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb (ang).

Mommy Is Coming, de Cheryl DUNYE. Amb Lil Harlow, Maggie Tapert, Papí Coxxx. Producció alemanya, de C. Dunye. Web: Oficial (ang) | Facebook. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb (ang)

Cherry, de Stephen ELLIOTT. Amb Ashley Hinshaw, James Franco, Heather Graham, Dev Patel, Lili Taylor.  Producció nord-americana, amb guió del mateix Elliott i Lorelei Lee. Estrena mundial. Vídeo: Tràiler (VO). Més informació: Berlinale 2012 | Web oficial (ang) | Imdb.

Indignats (Indignados), de Tony GATLIF. Lliurement inspirat en el llibre Indigneu-vos!, de Stéphane Hessel (Ed. Destino). Amb Betty, Fiona Monbet, Isabel Vendrell Cortès, Norig, Nawel Ben Kraiem, Eric Gonzalez Herrero, Karine Gonzales, Maud Verdier, Aurélien Le Guerinel, Adiatou Sakho, Lucie Laustriato. Producció francesa, de l'autor de Latcho Drom, Gadjo dilo, Swing, Exils, Transylvania. Vídeo: Tràiler. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb (ang) | AlloCiné (fr) | Comme Au Cinéma (fr) | DF: Les Films du Losange.

Xingu, de Cao HAMBURGUER. Amb João Miguel, Felipe Camargo, Caio Blat, Maria Flor. Producció brasilera. Vídeo: Tràiler VO. Web: Oficial (pt) | Blog oficial (pt) | Facebook (pt) | Twitter (pt). Més informació: Berlinale 2012 | Imdb.

Chocó, de Jhonny Hendrix HINESTROZA. Amb Karent Hinestroza, Esteban Copete, Fabio García, Daniela Mosquera, Jesús Benavides. Producció colombiana, de JH Hinestroza. Estrena mundial. Més informació: Berlinale 2012 | Escribiendodecine (esp) | Imdb.

My Brother The Devil, de Sally El HOSAINI. Amb James Floyd, Saïd Taghmaoui, Nasser Memarzia, Fady Elsayed. Producció britànica, 'opera prima' d'aquesta curtmetratgista, avalada per Sundance, premiada a uns BAFTA i que ha tingut material seleccionat al Festival de Rotterdam. Web: Facebook Oficial | Twiter Oficial. Més informació: Berlinale 2012 | Sundance 2012 · World Dramatic Competition | Imdb.

10+10, film col·lectiu, de (entre d'altres) HOU Hsiao-hsien, WANG Toon, WU Nien-Jen, Sylvia CHANG, CHEN Guo-Fu, WEI Te-Sheng, CHUNG Meng-Hung, CHANG Tso-Chi, Arvin CHEN, YANG Ya-Che. Producció taiwanesa. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb.

From Seoul To Varanasi, de Kyuhwan JEON. Amb Donghwan Yoon, Wonjung Chio. Producció sud-coreana. Més informació: Berlinale 2012 | Pusan 2011 · Panorama | Imdb.

My Way (Mai-wei), de KANG Je-kyu. Amb JANG Dong-gun, Odagiri Joe, FAN Bingbing. Producció sud-coreana, d'aquest cineasta, especialment centrat en la historia (bèl·lica) recent del seu país i especialment en el conflicte (armat) entre el nord i el sud. Vídeo: Tràiler VO. Web: Oficial (x). Més informació: Berlinale 2012 | Imdb.

Fe, Amor, Mort (Glaube, Liebe, Tod | Belief, Love, Death), de Peter KERN. Amb Traute Furthner, Peter Kern, Joao Moreira Pedrosa. Producció austríaca. Estrena Mundial. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb.

L'era atòmica (L'âge atomique), d'Héléna KLOTZ. Amb Eliott Paquet, Dominik Wojcik. Producció francesa, de l'autora de l'autora del documental Les amants cinéma, i col·laboradora de Nicolas Klotz. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb (ang) | AlloCiné (fr) | Comme Au Cinéma (fr).

Leave It On The Floor, de Sheldon LARRY. Amb Ephraim Sykes, Miss Barbie-Q, Phillip Evelyn, Andre Myers, James Alsop. Coproducció canadenca-nord-americana, musical, debut cinematogràfic d'aquest veterà realitzador de telefilms i sèries televisives. Vídeo: Tràiler VO. Més informació: Berlinale 2012 | Toronto 2011 · Canada First | Imdb (ang).

The Woman Who Brushed Off Her Tears, de Teona S. MITEVSKA. Amb Victoria Abril, Labina Mitevska, Jean Marie Galey, Arben Bajraktaraj. Coproducció germano-mecedònica-eslovena-belga. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb (ang) | AlloCiné (fr) | Comme Au Cinéma (fr). AP: The PR Factory.

The Convoy, d'Alexey MIZGIREV. Amb Oleg Vasilkov, Azamat Nigmanov, Dmitry Kulichkov. Producció russa. Estrena mundial. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb.

Love, de Doze NIU (Chen-zer) . Amb Shu Qi, Vicky Zhao, Ethan Juan, Mark Jau. Coproducció taiwanesa-xinesa, de l'actor (en films de Hou Hsiao-hsien, entre d'altres), productor i autor (de films com Taipei 24h). Vídeo: Tràiler. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb.

Rent-a-Cat (Rentaneko), de Naoko OGIGAMI. Amb Mikako Ichikawa, Reiko Kusamura, Ken Mitsuishi, Maho Yamada, Kei Tanaka. Producció japonesa, de l'autora de Megane. Estrena mundial. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb.

Man On Ground, d' Akin OMOTOSO. Amb Hakeem Kae-Kazim, Fabian Adeoye Lojede, Fana Mokoena. Producció sud-africana, de l'actor, productor i autor (de Déu és africà, Wole Soyinka: Child of the Forest). Vídeo: Tràiler. Més informació: Berlinale 2012 | Toronto 2011 · Contemporary World Cinema | Imdb.

Wilaya, de Pedro PÉREZ ROSADO. Amb Nadhira Mohamed, Memona Mohamed, Aziza Brahim, Ainina Sidameg, Ahmed Molud. Producció espanyola, del cineasta nascut a València, autor d' Agua con sal, Las cenizas del volcán, La mala i Cuentos de la guerra saharaui (i sobre el retrobament de dues saharianes als campaments, és del que va Wilaya). Més informació: Berlinale 2012 | Imdb (ang) | DE: Wanda.

El mur (Die Wand | The Wall), de Julian Roman PÖLSLER. Amb Martina Gedeck. Coproducció germano-austríaca, obra d'aquest realitzador de televisió i telefilms. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb (ang).

Headshot (Fon Tok Kuen Fah), de Pen-Ek RATANARUANG. Amb Nopachai Jayanama, Sirin Horwang, Chanokporn Sayoungkul, Apisit Opasaimlikit, Krerkkiat Punpiputt. Coproducció franco-tailandesa, de l'autor de Monrak Transistor, Ploy . Vídeo: Tràiler VOSA. Més informació: Berlinale 2012 | Toronto 2011 · Vanguard | Imdb.

Highway, de Deepak RAUNIYAR.  Amb DAYAHANG Rai, ASHA Magarati, SHRISTI Ghimire, EELUM Dixit. Coproducció nepalesa-nord-americana, de l'autor del curtmetratge Chaukaith. Estrena mundial. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb.

Keep The Lights On, d'Ira SACHS. Amb Thure Lindhardt, Zachary Booth, Julianne Nicholson, Souleymane Sy Savane, Paprika Steen. Producció nord-americana, de l'autor de The Delta, Forthy Shades of Blue, Married Life, Last Address. Vídeo: Tràiler VO | Declaracions del director a Sundance 2012 (VO). Web: Oficial (ang) Facebook  | Twitter.  Més informació: Berlinale 2012 | Sundance 2012 · US Dramatic Competition | Imdb (ang)

El mar de bon matí (La mer à l'aube | Calm At Sea), de Volker SCHLÖNDORFF. Amb Léo Paul Salmain, Ulrich Matthes, Martin Loizillon, Jacob Matschenz, André Jung, Harald Schrott, Thomas Arnold, Christopher Buchholz. Coproducció franco-alemanya, de l'autor d' El jove Torless, La sobtada riquesa dels pobres de Kombach, L'honor perdut de Katharine Blum, El tambó de llaune, Cercle d'enganys, L'amor de Swan. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb (ang) | AlloCiné (fr) | Comme Au Cinéma (fr).

Casa de nines (Dollhouse), de Kirsten SHERIDAN. Amb Seana Kerslake, Jonny Ward, Ciaran McCabe, Kate Brennan, Shane Curry. Producció irlandesa, de l'autora d' August Rush. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb.

Elles, de Malgoska SZUMOWSKA. Amb Juliette Binoche, Anais Demoustier, Joanna Kulig. Coproducció franco-germano-polonesa, de l'autora de 33 escenes de vida. Vídeos: Tràiler VF | reportatge (amb fragments i declaracions de Juliette Binoche) arran del TIFF2011 (VO). Més informació: Berlinale 2012 | Toronto 2011 · Special Presentations | Imdb (ang) | AlloCiné (fr) | Comme Au Cinéma (fr) | DF: Haut et Court.

Perdut al paradís (Hot boy noi loan - cau chuyen ve thang cuoi, co gai diem va con vit | Lost In Paradise), de VU Ngoc Dang. Amb Luong Manh Hai, Ho Vinh Khoa, Linh Son, Phuong Thanh, Hieu Hien. Producció vietnamita, de l'autor d' Every Inch of Beauty. Vídeo: Tràiler. Més informació:  Berlinale 2012 | Toronto 2011 · Discovery | Imdb.

Iron Sky, de Timo VUORENSOLA. Amb Christopher Kirby, Götz Otto, Julia Dietze, Udo Kier. Coproducció filandesa-holandesa-australiana-alemanya, de l'autor de Star Wreck: In the Pirkinning. Estrena mundial. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb.

Bugis Street Redux, de YONFAN. Amb Hiep Thi Le, Michael Lam, Greg-O, Ernest Seahonfan. Producció xinesa (Hong Kong), de l'autor de Príncep de llàgrimes. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb.

***

FOTO Headshot, de Pen-Ek Ratanaruang

El Festival de Berlín diu que la secció Berlinale Special la van crear per a honorar personalitats destacades del cinema, mostrant-ne les seves pel·lícules al públic. Certament, programar-hi Herzog o Maddin es revela una opció coherent. En canvi, ja no em queda tan clar que hi hagin seleccionat també el debut com a directora d'Angelina Jolie o el nou film d'Álex de la Iglesia (ja estrenat a casa nostra), que serien produccions perfectament avinents al que s'anomena "Fora de competició". Tampoc és que sigui gaire important el matís, perquè al final, als festivals, tot plegat es converteix en un "revolutum" i, a més, cal recordar que la Berlinale no té una secció específicament dedicada als films fora de concurs, sinó que -com deia ahir- aquests els presenten com un complement dins de la competició. I així els queda aquella secció tan atapeïda, que ben probablement han d'alleugerir-la passant-ne títols a Berlinale Special.

Berlín 2012 · Berlinale Special: la programació.

Don – The King Is Back, de Farhan AKHTAR. Amb Shah Rukh Khan, Priyanka Chopra, Boman Irani, Om Puri, Florian Lukas. Coproducció germano-índia, del polifacètic autor de Dil Chahta Hai, Lakshya, Don. Estrena alemanya. Vídeo: Tràiler. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb (ang).

Passadís de la mort (Death Row), de Werner HERZOG. Sèrie documental en quatre parts, en què el veterà cineasta s'endinsa en una presó de màxima seguretat a Texas, entrevistant els condemnats a mort. Producció nord-americana. Vídeo: Tràiler VO. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb (ang).

La chispa de la vida, d' Álex de la IGLESIA. Amb Salma Hayek, José Mota, Fernando Tejero, Blanca Portillo, Juan Luis Galiardo. Producció espanyola, de l'autor d' El día de la bestia, Perdita Durango, Balada trista de trompeta. Estrenada a part de la nostra cartellera: setmana de l'11 al 17 de gener de 2012. Més informació: Berlinale 2012 | Goya 2011: 2 nominacions (Actriu -Hayek-, Actor Revelació -Mota-) | Cartellera (cat) | Fitxa El Punt Avui (cat) | Imdb (ang) | La Butaca (esp).

Al país de sang i mel (In The Land Of Blood And Honey | En tierra de sangre y miel | Au Pays du Sang et du Miel | Nella terra del sangue e del miele), d' Angelina JOLIE. Amb  Zana Marjanović, Goran Kostić, Rade Šrbedžija, Vanesa Glodjo. Producció nord-americana amb que l'actriu debuta com a directora. Estrena a Alemanya. Vídeo: Tràiler VO. Més informació: Berlinale 2012 | Globus d'Or 2011: 1 nominació (Film de Parla No-Anglesa) |  Cartellera (cat) | Imdb (ang) | La Butaca (esp) | AlloCiné (fr) | Comme Au Cinéma (fr) | My Movies (it) | Aurum Dist. (esp) | Metropolitan Filmexport (fr).

Ai Weiwei: Never Sorry, d'Alison KLAYMAN. Documental de producció americana, sobre aquests darrers tres anys a la vida de l'artista i activista xinès Ai Weiwei. Web: Aiweineversorry (ang). Més informació: Berlinale 2012 | Imdb (ang). Altres festivals: Sundance 2011 · US Documentary | Altres festivals. Premis: Sundance 2011: Especial del Jurat per Esperit de Desafiament | Altres premis. 

Marley, de Kevin MACDONALD. Documental sobre la vida, la música i el llegat de Bob Marley. Coproducció britànico-nord-americana, de l'autor de L'últim rei d'Escòcia, Life In A Day, Touching The Void. Estrena mundial. Vídeo: Declaracions del director (ang). Més informació: Berlinale 2012 | Imdb (ang).

El forat del pany (Keyhole), de Guy MADDIN. Amb Jason Patric, Isabella Rossellini, Udo Kier, Brooke Palsson. Producció canadenca de l'autor de My Winnipeg, The Saddest Music In The World, Brand Upon The Brain. Estrena internacional. Vídeo: Tràiler VO. Més informació: Berlinale 2012 | Web oficial (ang) | Facebook oficial (ang) | Imdb (ang).

Reporting... A Revolution (Althawra... Khabar |  Reporting... A Revolution), de Bassam MORTADA. Documental que segueix el testimoni de sis periodistes que van viure presencialment la revolta popular a Egipte a començament de 2011. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb (ang).

Anton Corbijn Inside Out, de Klaartje QUIRIJNS. Documental íntim sobre Anton Corbijn, el fotògraf, el cineasta, el video artista, de meteòrica carrera professional i èxit comercial, àmpliament admirat, contrastat amb la mancança de vida privada, el delit de ser reconegut com a artista, la seva soledat... Més informació: Berlinale 2012 | Imdb (ang). Vendes internacionals: HanWay.

***

FOTO Jason Patric, a El forat del pany (Keyhole), de Guy Maddin

No hi ha, al Festival de Berlín, una secció específica dedicada als films seleccionats "Fora de competició", sinó que segueixen la tradició d'incloure'ls a la secció "Competició", remarcant que no participen al concurs. En aquest blog, els separo i els dedico un apartat específic, perquè em queda tot més clar. Fins a l'edició de l'any passat, els barrejava amb els films de la secció Berlinale Special, que de fet és un programa "fora de competició"; però em sembla millor també decantar, d'una banda, els que l'organització ha triat per a la Berlinale Special i dedicar-los un apartat específic, i, per altre cantó, tenir-ne una altra exclusivament per als programats oficialment com a fora de concurs.

Com sol passar sempre i arreu, els títols Fora de Competició garanteixen la presència d'estrelles (si més no a la pantalla), en productes de vocació més comercial. Tom Hanks, Sandra Bullock, Robert Pattinson, Uma Thurman, Kristin Scott Thomas, Clive Owen, Jet Li, Christian Bale... si acaben anant a Berlín serà gràcies als films en què participen i que seran al certamen precisament "out of competition". I si hi van, els fotògrafs, les càmeres televisives, produiran un material amb el ganxo mediàtic que reclamen sovint els caps de redacció dels diferents mitjans. D'això es tracta, a més de fornir material a una més gran diversitat de públic, qüestió sempre interessant per als organitzadors de festivals que depenen en bona mesura de les entrades que compra el públic...

Aquests són els títols anunciats fins ara (ho aniré actualitzant a mesura que se n'hi afegeixin):


Berlín 2012 · Fora de Competició: la selecció.

Tan fort, tan a prop (Extremely Loud and Incredibly Close | Tan fuerte, tan cerca) | Extrêmement fort et incroyablement près | Molto forte, incredibilmente vicino), de Stephen DALDRY. Amb Tom Hanks, Sandra Bullock, Max von Sydow, Thomas Horn. Producció nord-americana, de l'autor de Billy Elliot, Les hores, El lector. Estrena internacional. Vídeos: Tràiler VO | Tràiler VE | Tràiler VOSF. | Tràiler VI. Més informació: Berlinale 2012 | Web oficial | Facebook oficial | Cartellera (cat) | Imdb (ang) | La Butaca (esp) | AlloCiné (fr) | MyMovies (it) |  Oscar 2011: 2 nominacions (Pel·lícula, Actor Secundari -Von Sydow-) | DE: WB. DF: WB. DI: WB.
Bel Ami, de Declan DONNELLAN i Nick ORMEROD. Amb  Robert Pattinson, Uma Thurman, Kristin Scott Thomas, Christina Ricci. Producció britànica, "opera prima". Estrena mundial. Vídeos: Tràiler VO | Tràiler VOSE | Tràiler VOSF | Tràiler VOSI. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb (ang) | La Butaca (esp) | AlloCiné (fr) | MyMovies (it). DE: X, DF: StudioCanal. DI: 01 Dist.

Shadow Dancer, de James MARSH. Amb  Clive Owen, Andrea Riseborough, Gillian Anderson. Coproducció britànico-irlandesa, de l'autor de Project Nim, The King, Man On Wire. Estrena europea. Vídeo: Entrevista al director (VO). Més informació: Berlinale 2012 |  Imdb (ang) | Sundance 2012 · Premieres.

Tocat de l'ala (Haywire | Indomable | Knockout - Resa dei conti), de Steven SODERBERGH. Amb Gina Carano, Ewan McGregor, Michael Fassbender, Channing Tatu. Estrena a Alemanya d'aquesta producció nord-americana-irlandesa, de l'autor de Sexe, mentides i cintes de video; Traffic, Erin Brockovich, Ocean's Eleven. Vídeo: Tràiler VO | Tràiler VE | Tràiler VF | Tràiler VI. Més informació: Berlinale 2012 | Cartellera (cat) | Imdb (ang) | La Butaca (esp) | AlloCiné (fr) | Comme Au Cinéma (fr) | MyMovies (it) | Aurum Dist (esp) | Moviemax Dist. (it)
Flying Swords Of Dragon Gate, de TSUI Hark. Amb Jet Li, Zhou Xun, Chen Kun, Kwai Lun Mei. Producció xinesa (Hong Kong), en 3D, de l'autor (entre moltíssimes d'altres) de Hi ha havia una vegada a la Xina, El Detectiu Dee i el misteri de la flama fantasma, Time and Tide. Estrena europea. Vídeos: Tràiler VOSA | Tràiler. Més informació: Berlinale 2012 | Imdb (ang)
The Flowers of War (Jin líng shí san chai), de ZHANG Yimou. Amb Christian Bale, Ni Ni, Atsuro Watabe. Producció xinesa, de l'autor de Sorgo roig; La llanterna roja; Qiu Ju; Viure!; La joia de Xangai; Ni un de menys; El camí de casa; Happy Times; Heroi; La casa de les dagues voladores; La maledicció de la flor daurada; Una dona, una arma i una botiga de fideus. Estrena europea. Vídeos: Tràiler VA. Més informació: Berlinale 2012 | Web oficial (ang) | Cartellera (cat) | Imdb (ang) | Globus d'Or 2011: 1 nominació (Film Parla No Anglesa).
***

FOTO Cartell oficial de Berlín 2012

Zoo (Kebun binatang | Postcards From The Zoo)

Nascut a Surabaya (Indonèsia) el 1978, Edwin va presentar el primer llargmetratge Blind Pig Who Wants to Fly (2008), al Festival de Rotterdam, que hi guanyà el Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional. I tres anys després, amb el segon film, ja entra en competició a Berlín, amb Zoo. Havent estudiat disseny gràfic a Surabaya mateix i cinema a Jakarta, Edwin va començar la carrera el 2002, realitzant curtmetratges amb la productora Kotak Hitam, d'entre els quals, Kara, The Daughter of A Tree (Kara, Anak Sebatang Pohon) , presentat a la Quinzena de Realitzadors de Canes el 2005.

Zoo (Kebun binatang | Postcards From The Zoo)

Director: Edwin. Guió: Edwin, Daud Sumolang i Titien Wattimena. Producció: Babibutafilm (Jakarta, Indonèsia). Coproducció Pallas Film (Halle -Saale-, Alemanya), Lorna Tee (la Xina -Hong Kong-). Durada: 1h35.

Repartiment: Ladya Cheryl (Lana), Nicholas Saputra (mag/cowboy).

Sinopsi: Lana tenia només tres anys d'edat quan la van abandonar al zoo. La va adoptar un cuidador de girafes i el zoo es convertí en el seu món, l'únic que coneixia. Mai no li havia passat pel cap d'anar-se'n, fins que un bon dia hi feu cap un músic encantador, la noia se n'enamorà i decidí sortir-ne, emprenent un viatge que li capgiraria la vida. Però arriba el moment que Lana vol tornar a l'indret on la van abandonar...

Vídeos: Pendent.

***

Berlinale 2012 · Competició: Zoo (al / ang). Premis a la Berlinale 2012: Pendent.

***

Webs oficials: Pendent. Facebook oficial: Pendent. Twiter oficial: Pendent.

Més informació: Imdb (ang) | AlloCiné (fr) | Comme Au Cinéma (fr) | MyMovies (it).

Vendes internacionals: The Match Factory. Distribuïdores: Catalunya, les Illes, País Valencià, la Franja i Andorra, pendent | Catalunya Nord, pendent | mercat italià, pendent.

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.

Actualitzacions informatives posteriors a Berlín 2012: pendent.

Altres festivals: pendent. Premis: pendent.

***

FOTO © Sony Seniawan Zoo, d'Edwin

Dictat (Dictado | Childish Games)

Antonio Chavarrías (l’Hospitalet de Llobregat, Catalunya, 1956) du una notable trajectòria com a productor, guionista i director cinematogràfic. És l'autor de pel·lícules com Les vidas de Celia (2006), Volverás (2002), Susanna (1995), L'enfonsament del Titànic (1993) Manila (1991), Una ombra al jardí (1989). I ha estat el factòtum de bona part de la producció audiovisual nostrada de cert prestigi: Aro Tolbulkhin, d'Agustí Villaronga (2001); Elisa K, de Jordi Cadena i Judith Colell (2010); Pau i el seu germà (2000),  L'arbre de les cireres (1998) i Sobre el pas de dues persones uns quants anys més tard (2001), de Marc Recha; L'illa de l'holandès, de Sígfrid Monleón (2000). Fent costat a nous i veterans cineastes catalans, ha produït títols com La doble vida del faquir (2004) i Màscares (2008), d'Elisabet Cabezas i Esteve Riambau, i telefilms com ara Gossos, de Romà Guardiet (2001) o La sucursal, de Jesús Font (1995). En aquest moment, és el productor majoritari de La primavera (2012), el nou film de Christophe Farnarier, l'autor d' El somni. Amatent a la força de la coproducció, ha fet possible films d'una certa dignitat com ara No ploris, Germaine (1999), en col·laboració amb una empresa belga, o La capital del món, d'Eric Barbier (1999), en "partenariat" amb col·legues francesos, i, per descomptat, Madeinusa (2005) i La teta asustada (2008), de Claudia Llosa, fent companyia amb la productora peruana Vela Prod. i l'espanyola Wanda. Va ser el 1990 que creà la productora Oberon Cinematogràfica, amb què ha tirat endavant aquests projectes, alguns dels quals han participat en certàmens com Canes, Berlín, Sant Sebastià, Sundance o Rotterdam.

Ara, en la seva triple faceta de director, guionista i productor es presenta a la Berlinale (on, recordem-ho, La teta asustada guanyà l'Ós d'Or). Chavarrías hi participa amb un drama carregat de suspens (que, a primer cop d'ull semblaria molt avinent al festival de Sitges, perquè va d'una "nena diabòlica"...), basat en una història original de tot un Sergi Belbel.

Dictat (Dictado | Childish Games)

Director: Antonio Chavarrías. Guió: Antonio Chavarrías, a partir d'una història original de Sergi Belbel. Producció: Oberón Cinematográfica (Catalunya), Alebrije Cine y Video (Mèxic), Continental Prod. (Galícia). Durada: 1h35.

Repartiment: Juan Diego Botto (Daniel), Barbara Lennie (Laura), Mágica Pérez (Julia), Marc Rodríguez (Mario), Àgata Roca (Luisa), Nora Navas (Beatriz).

Sinopsi: En Daniel (Juan Diego Botto) acull a casa seva la filla d'un antic amic que acaba de suïcidar-se. La Laura (Barbara Lennie), la seva dona, va aconseguint que la nena recuperi les ganes de viure. Però aquesta nova presència va afectant de mica en mica la convivència de la parella i va reviscolant en en Daniel pors i records que creia superats. Les obsessions i terrors que van enderirar l'amic ara van guanyant-li terreny, a ell, fins a apoderar-se'n totalment, aïllant-lo cada cop més en una casa que, abans que la nena arribés, creia que era la seva.

Vídeos: Tràiler VO.

***

Berlinale 2012 · Competició: Dictat (al / ang). Premis a la Berlinale 2012: Pendent.

***

Webs oficials: Dictadolapelicula (esp). Facebook oficial: Dictado (esp). Twiter oficial: Pendent.

Més informació: CatalanFilms (cat) | Cartellera (cat) | Imdb (ang) | Sensacine (esp) | La Butaca (esp) | AlloCiné (fr) | Comme Au Cinéma (fr) | MyMovies (it).

AP: Film Press Plus. Vendes internacionals: Filmax International. Distribuïdores: catalana, Filmax | espanyola, Filmax | francesa, pendent | italiana, pendent.

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.

Actualitzacions informatives posteriors a Berlín 2012: pendent.

Altres festivals: pendent. Premis: pendent.

***

FOTO © Oberon Cinematogràfica Dictat, d'Antonio Chavarrías

Un assumpre reial (En kongelig affære | A Royal Affair)

Graduat el 2001 a l'escola nacional danesa de cinema, a Nikolaj Arcel (25.08.1972, Copenhagen, Dinamarca) el coneixem com a guionista de la versió televisiva i cinematogràfica sueca de la saga literària Millennium i, com a director, per L'illa de les ànimes perdudes (De fortabte sjæles ø | Island of Lost Souls, 2007); tot i que havia debutat tres anys abans amb King's Game (Kongekabale), projectat a la secció Piazza Grande del Festival de Locarno). Ara presenta a la Berlinale Un assumpte reial, film d'època sobre uns fets reals, que vol ser un relat sobre idealistes valents que es van arriscar a perdre-ho tot per la llibertat del poble. La història de la jove reina Carolina Matilde que, casada amb el desequilibrat rei Cristià VII de Dinamarca (1766-1808) i enamorada secretament del metge reial, provoca una revolució que  capgira el país. Uns fets que -segons explica el director- s'ensenyen a les escoles daneses, han donat peu a una quinzena de llibres (entre ficcions i no-ficcions), així com a una òpera i a un ballet i que ja han estat duts a la pantalla en tres ocasions anteriors: Un rei sense corona (Herrscher ohne Krone, Harald Braun, 1957), El dictador (The Dictator, Victor Saville, 1935) i L'amor d'una reina (Die Liebe einer Königin, 1923).

Un assumpre reial (En kongelig affære | A Royal Affair)

Director: Nikolaj Arcel. Guió: Nikolaj Arcel i Rasmus Heisterberg. Producció: Zentropa Entertainment25 (Dinamarca). Coproducció Sirena Film (República Txeca), Zentropa Entertainments Berlin (Alemanya), Trollhättan Film (Suècia). Durada: 2h08.

Repartiment: Mads Mikkelsen (Johann Friedrich Struensee), Alicia Vikander (Caroline Mathilde), Trine Dyrholm (Juliane Marie), David Dencik (Ove Høegh-Guldberg), Mikkel Boe Følsgaard (Cristià VII), Bent Mejding (J.H.E. Bernstoff), Cyron Bjørn Melville (Enevold Brandt)

Sinopsi: L'intrigant triangle amorós entre el cada cop més enfollit rei Cristià VII (Mikkel Boe Følsgaard); Struensee (Mads Mikkelsen), home il·lustrat i idealista, i la reina Carolina Matilde, jove i tanmateix forta. Un amor apassionat i prohibit i canvià el destí de tota una nació.

Vídeos: Tràiler VO.

Berlinale 2012 · Competició: Un assumpte reial (al / ang / fr). Premis a la Berlinale 2012: Pendent.

Webs oficials: Pendent. Facebook oficial: EnKongeligAffaere. Twiter oficial: Pendent.

Més informació: Imdb (ang) | AlloCiné (fr) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it).

Vendes internacionals: TrustNordisk. Distribuïdores: catalana, pendent | espanyola, Golem| francesa, pendent | italiana, pendent.

***

Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Berlín 2012: pendent.

Actualitzacions informatives prèvies, simultànies o posteriors a Berlín 2012: pendent.

***

FOTO © Zentropa Un assumpte reial, de Kikolaj Arcel

En una nota feta pública aquesta tarda, el Festival de Canes s'ha mostrat commogut per la mort del fundador del "nou cinema grec" en el rodatge de "L'altre mar", que havia de completar la seva trilogia sobre el segle XX, dedicat a la fallida de Grècia i d'Europa.

Per la seva banda, el Festival de Berlín, també mitjançant el seu web ha expressat com lamenta la pèrdua de Theo Angelopoulos, de qui ha recordat que guanyà el Lleó d'Or a Venècia, amb Alexandre el Gran (O Megalexandros) i la Palma d'Or de Canes, amb L'Eternitat i un dia (Mia aioniotita kai mia mera), i que havia estat present a Berlín en diverses ocasions, d'entre les quals, el 1978, per ser-ne membre del Jurat Internacional.

Tornant a Canes, la Quinzena de Realitzadors s'ha sumat al dol cinèfil, homenatjant Angelopoulos, tot reproduint-ne un escrit (publicat a La Quinzaine des Réalisateurs à Cannes, Cinéma en liberté. Editions de La Martinière, Paris 1993) sobre la vivència d'vare presentat Dies del 36 a la Quinzena de 1973, quan el director grec es pot dir que no coneixia ningí, ni ningú el coneixia a ell.

Actualització: el festival de Tessalònica ha expressat el condol pel traspàs del cineasta, de qui afirmen que ha escrit el seu propi capítol en la Història del Cinema. La seva obra es troba entre el millor dels directors més destacats a nivell internacional. Les seves imatges al·legòriques -remarquen- han representat la Història, la memòria col·lectiva i la política a través de petites històries humanes. Angelopoulos -afegeixen- ens ha donat un cinema d'idees i emocions preuades. I ho reblen tot dient: Intel·lectual, pensador, poeta d'imatges, Theo Angelopoulos ens deixa a tots més rics amb  la seva obra, i ara, més pobres amb la seva absència. Finalment recorden com Angelopoulos havia estat molt vinculat al certamen.

***

FOTO Jeanne Moreau i Marcelo Mastroianni, a El pas suspès de la cigonya, de Theo Angelopoulos

Amb ‘Los descendientes’, George Clooney ha aconseguit una nominació a l’Oscar i s’ha situat com un dels més ferms candidats a aconseguir-lo, malgrat que la seva elecció com a protagonista és un dels punts més fluixos de la nova pel·lícula d’Alexander Payne. El director d’Entre copas ha volgut explotar el vessant còmic de Clooney en aquesta comèdia agredolça o drama amb tints de comèdia. Però la realitat és que Clooney, interpretant-se a si mateix com als anuncis de Nespresso, potser connecta amb el públic pel seu carisma natural, però no per què faci creïble aquest pare de família absent que es veu súbitament enfrontat a les seves “herències”. Per una banda, la de la infidelitat de la seva dona, a punt de morir després d’un accident marítim. Per altra, la dues filles de les que poca cosa sap i amb les que haurà de reconstruir la seva relació. Per últim, la del reducte de terra verge en una illa hawaiana que li van deixar en herència els seus avantpassats. La contraposició d’aquests temes defineix el tema central de la pel·lícula, la reflexió sobre el llegat que deixem als nostres descendents. Però tot i alguns encerts, Los descendientes no s’arriba a treure de sobre certa superficialitat, manca de compromís i massa voluntat d’agradar, de caure bé, de resoldre-ho tot i d’emocionar amb recursos fàcils de melodrama. Es tracta d’un film irregular, que va trobant el seu to a mesura que avança la narració, però que cau en massa tòpics per poder-se considerar la gran obra que alguns sembla que hi volen veure. I a Clooney, simpàtic i atractiu com és, li han sortit dues temibles competidores que li roben força plans i que són, realment, les que mereixerien els únics reconeixements del film: les jovenetes Shailene Woodley i Amara Miller, que interpreten les dues filles del protagonista.

Crítica publicada a Capgròs

Theo Angelopoulos era un dels grans cineastes, dels que diries que gairebé no en queden. A casa nostra, sort en tenim que Paisatge a la boira va ser prou vista i que La mirada d'Ulises es convertí en el fenomen de l'any per part de moltíssima gent. Si no recordo malament, va ser proposat en un parell d'ocasions per al Premi Internacional Catalunya i el setembre se li va atorgar el Premi Terenci Moix, pel seu poderós llenguatge visual i per l'estret lligam que sempre ha establert entre poesia i cinema. Present i premiat als tres grans festivals (sobretot a Canes -on guanyà la Palma d'Or, entre altres reconeixements- i Venècia), ha estat un cineasta seguit arreu. Informació: Web oficial -ang- | Perfil Theo Angelopoulos (Comme Au Cinema) | Necrològica i Perfil Theo Angelopoulos (AlloCiné) | My Movies (it) | Imdb.


FOTO © Corbis Sygma Theo Angelopoulos