Divendres, 3 de febrer de 2012
DISFRESSA
Enguany la Disfressa és d’esquimals,ni fet expressament.
Us hem donat el polar blau a tots. La talla ésjust a la mida amb la idea de que un cop passat el carnaval podeu aprofitar-loja que és de bona qualitat i val la pena.
Cosiu el pèl de foca tal i com s’explica al vídeo.
Han d’anar tots amb els pantalons de xandall.
La jaqueta de xandall no els hi poseu ja que alser més voluminosa el polar no els hi aniria bé. Els hi podeu posar un parellde jerseis per abrigar-los bé a sota i així la disfressa quedarà bé i despréspodeu fer servir el polar per anar a l’escola.
Si us sobre pèl, que en sobrarà, podeuposar-lo a la part de baix dels pantalons. Les nenes poden venir amb botes illavors ho poseu al voltant de les botes

IMPORTANT: MARQUEU TOTS ELS POLARS AMB EL NOM I COGNOM.
Els nens i les nenes han de venir disfressatsde casa el divendres, dia 17.Si teniu algun dubte ho veniu a preguntar.

ONADA DE FRED
Fins que la neu no arribi a la porta de l'Escola estarem oberts amb total normalitat.

Dimecres, 1 de febrer de 2012
PER FI ARRIBA L'HIVERN
Ja sabeu que el fred em dóna energia i ganes de fer moltes coses.

Aquesta setmana estic especialment activa i contenta, les gotes de pluja que sento caure en aquests moments acaba de donar-me la felicitat petita del dia d’avui.

Ja hem acabat de tallar totes les tires per la disfressa. Cinc-cents trossets de deu cm que faran molt de goig un cop vosaltres ho poseu en el polar que us donarem. No patiu. Aquest any també gravarem les explicacions i així serà fàcil i entenedor.
Mentre que jo estic tancada tallant pel de foca, la feina a l’escola no s’atura, al contrari.

Vam comentar al Claustre que volíem posar el dimecres de la fruita per esmorzar i la Srta Laura, entusiasta que és ella, no s’ho va pensar dues vegades i ja va engrescar als seus nens i nenes.Impressionant!!!
Avui tots han portat la seva carmanyola amb un be de Déu de fruita talladeta que enamorava de goig.
He de dir que la gran majoria de nens de l’escola porten cada dia uns esmorzars molt ben fets, variats, sans i molt ben preparats.
L’esmorzar és l’àpat més important del dia i entre tots estem aconseguim que sigui un èxit.
Moltes gràcies per la vostra col•laboració.












 


Els de Primer estan treballant les formes geomètriques. Un gran descobriment que els permet distingir prismes, piràmides, cubs, esferes...



























Els de Tercer manipulen a plàstica diferents textures. El Professor Marc, tot i ser especialista d’Educació Física, li agrada molt la Plàstica i avui han començat a fer una màscara. Si més no això m’han dit que feien quan he entrat a la classe intrigada al sentir tantes rialles divertides. No ens perdrem el resultat final.

 
 

Dimarts, 31 de gener de 2012
OPINIÓ SOBRE "MESTRES"
Ahir vaig veure el programa que estrenava TV3 sobre els mestres.
No n’esperava massa. Aquests tipus de programes no acostumen a mostrar l’autèntica realitat i l’arrel dels problemes actuals.

I així va ser.

Mostrar un parell de mestres “happy” i el típic tòpic del professor que desperta les ganes de llegir els clàssics a un alumna és molt bonic i fantàstic però, els mestres d’aquests país, tenim una llarga llista de dificultats i problemes que no acaben, ni tan sols comencen, amb el que es va presentar ahir.

Tindrem paciència i veuré un parell de programes més. Esperem que ahir al ser el primer va ser un aperitiu. L’autèntica substància està per arribar.

Així ho espero ja que l’oportunitat de tenir un programa que parli dels mestres en una televisió nacional catalana hauria de ser d’or i em fa molta por que tot acabi amb foc d’encenalls.

Dimarts, 24 de gener de 2012
ESTUDIAR
Els nens de 2n han començat aquest trimestre a estudiar lliçons.

Estudiar no és fàcil. Requereix una tècnica i un aprenentatge, això és ben cert, però també cal recordar que estudiar vol dir esforç i responsabilitat.
A l’escola fem un procés al llarg de la Primària per ensenyar a estudiar. Ensenyem a subratllar, a fer esquemes, a memoritzar, a entendre el que ens pregunten, a redactar, a respondre amb coherència... Una feina que és diària i constant.
A casa els nens cal que es sentin recolzats en aquest aspecte i intentar facilitar l’aprenentatge d’aquest procés amb les eines adequades.
Recordeu aquests punts bàsics i imprescindibles:

Primer de tot cal tenir un lloc per estudiar. En aquest lloc ha d’haver el material necessari (papers, llapis, bolígrafs, colors...) per evitar al màxim que s’aixequin constantment a buscar coses i perdin molt de temps. Aquesta habitació ha de ser còmode i si han de trobar a gust i amb el mínim de coses que els pugui fer distreure. No pot haver la TV engegada, ni l’ordinador, ni les joguines per allà a l’abast. Recordeu que tot distreu.

La taula ha d’estar ordenada. La cadira és molt important. Ha de tenir el respatller recte per acostumar a seure amb l’esquena amb bona postura. Si estan mal asseguts es cansen abans i llavors s’estiren i recolzen el cap. No els hi permeteu fer els deures estirats a terra ja que no aconseguirem hàbits.

El soroll no és amic de la concentració. Quan es fan deures cal silenci. No poden treballar si algun altre membre de la família està veient la TV i ells la senten. Tampoc si hi ha converses que els hi pugui interessar.

La llum ideal és la natural però com que els deures es fan al vespre ens cal llum artificial. Cal una làmpada que concentri la il•luminació a la zona de treball i per evitar ombra cal situar el llum al cantó contrari de la mà amb què s’escriu.

Cal berenar abans de posar-hi, no menjar tot fent els deures.

No seieu al seu costat mentre fan deures i esteu pendents en tot moment. L’ideal és anar fent les vostres tasques a la vora d’ells i així us puguin preguntar si tenen dubtes.

Quan acabin repasseu-los amb ells, pregunteu les lliçons i reviseu l’agenda.

Estudiar requereix disciplina, constància i esforç però ens dóna satisfacció i autoestima quan es fa la feina ben feta.
Feliciteu els èxits aconseguits però no dubteu en corregir i recordar que no s’està fent tot el que es pot quan els resultats no són satisfactoris.

Divendres, 20 de gener de 2012
PER FI... DIVENDRES!!!
Divendres tarda. Decideixo aprofitar i anar a comprar la roba “perro caniche”. Agafo el cotxe i tot traspassant la ciutat arribo al meu destí.

La meva intenció és aparcar en doble fila, baixar, comprar ràpid i marxar però penso que comprar “perro caniche” no serà una tasca fàcil. No tinc pressa, no he de tornar a l’escola i és divendres per tant puc fer-ho amb calma i sense estrès.
Entro al Pàrquing. No m’agraden els pàrquings perquè em fan por. Dono moltes voltes per dins buscant una plaça lliure que estigui just al costat del Caixer automàtic i d’una porta de sortida. Al final trobo la plaça perfecte. Faig una foto del número de plaça per si de cas i contenta de creure’m previsora surto.
Arribo a la botiga.

És un lloc molt gran ple de rotllos i rotllos de teles. Només hi ha uns clients i uns cinc o sis dependents que estan fent la xerradeta.
Demano per la persona que em va atendre per telèfon i evidentment és l’únic d’ells que està atenent als únics clients de la botiga.
Paciència, em dic a mi mateixa, és divendres i no has de tornar a l’escola.
Em distrec passejant pels estrets passadissos plens a vessar de tubs de coloraines.
Per fi la parella acaba amb la seva tria de roba i el depenent em pot atendre.
- Bona tarda, sóc de l’Escola del Carme i vinc pel tema de la tela de “perro caniche”.
- Si, ho recordo. Vine que t’ensenyo.

Em porta per un passadís estret i per unes escales encara més estretes fins una sala amb prestatgeries fins el sostre plenes de teles peludes que em provoquen de sobte i sense avís, una mena d’al•lèrgia i em dóna per esternudar sense parar.
El “perro caniche” és qüestió resulta tenir pedigree d’alta casta, si més no el seu preu, per tant cal buscar una altra opció que s’acosti més al pressupost.
Entre esternut i esternut trobem el què busquem. És una mena de pel de foca nadó blanca, sense pedigree, però que ens anirà a la perfecció.
- Genial! Em quedo aquesta.
El depenent somriu alleugerat. Suposo que els meus esternuts l’estan posant una mica nerviós i vol marxar d’allà aviat. Jo encara més.
- Quants metres vols? Em diu mentre que agafa la peça.
- 100 metres
Em mira incrèdul i deixa la peça al seu lloc.
- No tenim pas 100 metres d’això aquí!
- T’he dit que vinc d’una escola. Podies imaginar que necessitaria bastant. I ara què?
- Cal trucar al magatzem que ens ho baixin.
- Cap problema. No tinc pressa. Truca i m’espero que ens ho baixin.
- Ohhh són les sis. El magatzem tanca a les sis.
- A les sis? Però si fa una hora que heu obert!
- Sí, però ells tanquen a les sis.
- En fi, hauré de venir demà
- Nooo demà el magatzem no obre. Ara ja fins dilluns.

Paciència, Montserrat, em dic a mi mateixa. No t’estressis. És divendres.
Abans de sortir de la botiga obro el bolso per agafar les claus del cotxe, monedes i el tiquet del pàrquing. Sempre ho faig per no entretenir-me allà dins.
De sobte no trobo el tiquet.
El meu bolso és com el de la Mary Poppins: ple d’andròmines de tot tipus.
El tiquet no pareix. Regiro les meves butxaques. Res. Començo a rondinar i a perdre la paciència.
Estic amb el cap dins la bossa regirant i fent soroll amb les claus, la colònia, la càmera, els carregadors, el mòbil i tot allò que ni us podeu imaginar trobar.
Remugant en veu alta aixeco el cap i em trobo a tots els dependents mirant-me i interrogant-me amb la mirada.
Els hi explico que no trobo el tiquet del pàrquing i ràpidament es disposen a ajudar-me.
Un d’ells fa lloc al mostrador i em diu que buidi allà el bolso.
No em veig en cor de mostrar allà al mig, públicament davant uns desconeguts, la intimitat que amaga el que hi porto.
Li dic que no es preocupi que ja remeno. Insisteix.
Un altre em dóna un cop de mà i li diu: mai li has de dir a una dona que buidi el seu bolso al mig de tothom.
Sospiro alleugerada.
Miro de nou als dependents i els veig a tots mirant per terra entre els passadissos de roba.
El tiquet no apareix.
La situació em comença a incomodar i donant les gràcies i dient que no es preocupin surto de la botiga.

Ara sóc jo la que miro a terra buscant que apareixi el tiquet pel terra brut de la ciutat.
Entro al pàrquing i parlo amb l’intèrfon tot explicant a crits, per fer-me sentir, el que m’ha passat.
Em sembla entendre que he d’anar a l’oficina que està a l’entrada amb Roger de Llúria. Evidentment jo estic a l’altra punta de pàrquing.
Començo a caminar ara entremig de cotxes solitaris. Cada cop vaig més ràpid i només es sent el soroll de les meves botes. Gairebé corro. Començo a tenir por. Cada vegada més, els pàrquings em fan molta por.
Arribo a les oficines i li explico gairebé sense alè després de corre, el que m’ha passat.
Per sort l’empleat és un noi molt amable que em diu que tranquil•la, que li he d’omplir uns papers i cap problema.
Treu uns papers i em diu:
- Matrícula del cotxe?
Ara si que la hem fet bona!!! No tinc ni idea de la matrícula del meu cotxe!
- uixxxxx no me la sé.
- Doncs és imprescindible. Saps on està aparcat?
- Siiii, això si que ho sé! Fins i tot he fet una foto al nro de plaça per si oblidava on el tenia. Li dic contenta de saber aquesta resposta.
- Doncs has d’anar al cotxe, fer la foto de la matrícula, tornar aquí, signar els papers, pagar, tornar al cotxe i sortir.
- No podem agafar aquesta motoreta elèctrica i anar en un moment?
- Sí que podríem però estic sol i no puc deixar l’oficina sense ningú.

Dons, va. Desfés el camí de la por per apuntar la matrícula del cotxe. De nou ràpid i vigilant la meva esquena he arribat al cotxe però he desobeït l’ordre. He pujat directament i he anat amb ell fins l’oficina. He anat en contra direcció per dins, he aparcat en doble fila impedint la sortida però el meu humor ja no donava per més.
Quan m’ha vist arribar i deixar el cotxe mal posat i impedint el pas, ha arrufat el nas però ha omplert els papers ràpidament i per fi he pogut sortit.

Tornant per la Gran Via maleïa l’estona perduda i el meu mal cap. De reüll he vist a terra del seient del copilot el tiquet del pàrquing que des d’allà em mirava burleta.
He rigut sorollosament sola dins el cotxe.

Què més dóna! Al cap i a la fi... per fi és divendres!!!

Dimarts, 17 de gener de 2012
LLEGIR ÉS DIVERTIT
Hem fet una dinàmica per recordar i insistiren la importància de la lectura.








La Tortuga Tuca ens ha visitat i ens haexplicat que llegir és divertit.

Si llegim aprenem moltes coses, descobrim nousllocs i entrem en el fabulós món del saber.
Nosaltres a l’escola fomentem molt aquest hàbitperò de vegades si ens ho diuen d’una altra manera, amb noves dinàmiques i nousrecursos, arriba més.










Els nens i les nenes que llegeixen tenen mésfacilitat a l’hora d’estudiar i saben moltes més coses que aquells que no hofan.

La tasca de formar bons lectors i entusiastesés compartida (com tot) amb l’escola i la família.

Dilluns, 16 de gener de 2012
VOLCANS A 1R
Els de 1r estan estudiant els volcans i aquestcap de setmana la Mariona,el Gerard i el Martí han fet aquestes maquetes.
Els hi ha quedat molt bé. Són uns artistes.
Una de les coses que més els hi agrada de fera tots, grans i petits, és anar passant per les taules i ensenyar taula pertaula allò que han portat i que està relacionat amb el que estan aprenent.
Sentir-se protagonista, ni que sigui per unsinstants, sempre agrada.
L’estona que han passat a casa fent aquestafeina és el més important. Permet compartir coneixements escolars, ajuda avalorar el que aprenen a l’escola i premia l’esforç. Fomenta el diàleg i ampliacontinguts.

Aquí els teniu orgullosos amb les seves obres.

Molta gent m’ha preguntat aquests dies què eren els tuits que posava on parlava de #Girona10. És difícil d’explicar i fàcil d’entendre. Quan l’economia financera obliga la gent a prendre decissions per sobreviure és quan surten les idees més innovadores i brillants. A Girona han petit aquests darrers anys una sèrie de sotragades econòmiques per decissions presses fora del seu territori que han tingut conseqüències  molt negatives per l’economia gironina: el retard inexplicable d’una línea d’alta velocitat a la zona fronterera amb Europa, mentre els territoris més allunayts ja tenen AVE i alguns poc rendibles. Les decissions de Ryanair ( i dels successius governs) que han deixat l’aeroport en situació insostenible i algunes mes que podriem enumerar només llegint els diaris. Davant de les incerteses un grup de membres de la societat civil gironina pren la decissió de buscar clients per als sectors més castigats i buscar-los on siguin. Aquest és l’embrió de #Girona10

El Gremi d’Hostaleria de Girona, El Mercat del Lleó de Girona, el Grup Bons Fogons o el Grup de  Guies turístics , es posen a pensar o dissenyen una oferta per un capde setmana de gener, temps de baixa temporada, on tot els productes turístics i molt més seràn a 10 euros: habitacions d’hotel, menus de restaurants, visites a museus o cistelles de productes del mercat. Una revolució que han començat a la xarxa i que s’ha pogut fer per l’empenta dels empresaris que estimen la seva ciutat i per la rapidesa i la universalitat amb que Internet permet comunicar. En una estona, i mitjançat la compra online, es van esgotar tots els productes posats a la venda, i aquest darrer cap de setmana la ciutat s’ha vist inundada de persones, com si fos un cap de setmana de temporada alta.  Objectiu aconseguit: Posar Girona i la seva oferta en els principals mitjans de comunicació i a la xarxa, amb un model de marqueting que s’ha creat a partir d’un entorn complexe, innovar és respondre a les necessitats amb solucions diferents.

La pregunta ara seria: a partir del #Girona10 què? Tota la gran resposta de la gent i de la ciutat és un actiu preciòs que cal conduïr amb energia i el mateix esperit innovador que ha propiciat la primera edició de #Girona10. Al costat del grup impulsor (@xnicolazzi, @josepcampmajo @tvallory @rosaduran i altres) han estat les administracions, l’Ajuntament, i tota la ciutat. El primer repte és seguir comptant amb energia i consens entre tanta gent. El segon repte és fer rendible aquest esforç inicial. Algunes idees: – Convertir el #Girona10 en una cita anual. – Obrir a la xarxa espais de venda on line que facin rendible la relació temporal i territorial de tantes empreses i persones amb tot el món. – Dissenyar activitats amb la marca #Girona10 que visquin durant tot l’any. I d’altres que segur estan en el cap de molts dels qui han participat en aquesta innovadora experiència. Però i especialment, ser conscients de que les noves formes de definir models de negoci ara ja passen per la xarxa i per la innovació, des d’un grup petit es poden dissenyar grans coses, només cal saber de què parlem i tenir la voluntat de fer-les. Les administracions, les grans empreses, els bancs,  han de saber seguir als ciutadans que saben fer de la necessitat virtut,.. a 10 euros , no és car.

Llibre: Por què compramos de Paco Underhill

Pel·lícula: El perfume de Tom Tykwer

Música: Seguirem somiant de Sopa de Cabra

Comparteix:

Dijous, 12 de gener de 2012
FLAUTA
Un any més he començat amb la flauta amb els de 3r.

Flautes noves, fundes molt boniques, nervis per tocar-la i un so estrident durant la primera classe.
La majoria aprendrà a toca-la amb molta rapidesa. Si més no de seguida saben les notes i la posició de dits, ara bé, que soni amb un so dolç, tal i com fa referència al seu nom de flauta dolça, ja són figues d’un altre paner.
Si us molesta que la toquin a casa per practicar sempre recordeu que només heu d’escoltar una de sola. A l’escola sonen 25 al mateix moment.
No sé massa per què aprendre a tocar la flauta forma part del currículum de la Primària i de l’ESO. Potser algun psicòleg entès en la matèria ens diria que coordinar digitació, melodia i bufera estimula el cervell o potser es fa perquè en algun moment donat se’ls hi va ocórrer pel fet de que és un instrument barat i fàcil de transportar dins la cartera.
M’agradaria saber si els que heu fet flauta a l’escola recordeu alguna cançó i sou capaços de tocar-ne alguna o en canvi no recordeu absolutament res. Seria un estudi interessant a tenir en compte.
Jo els hi faig aprendre les cançons de memòria amb les notes. Si més no exercir la memòria sempre és beneficiós i estimula el cervell.

Sigui com sigui aquí us deixo unes fotos ja que un vídeo podria ferir la sensibilitat de les vostres oïdes.

Dimecres, 11 de gener de 2012
CARNAVAL
Primer de tot cal dir que no són Barrufets.

Personalment els barrufets no m’agraden massa.
Està relacionat amb el fred. Veig que em coneixeu molt.
Haureu d’esperar una setmana més que arribi tota la roba de “caniche” i que arribin els jerseis i llavors penjaré una foto.

Cal a dir que algú ho ha endevinat.

Dimarts, 10 de gener de 2012
COSES VÀRIES I CONCURS DE CARNAVAL
La majoria de nens i nenes juguen al Pati dels arbres. M’agrada veure’ls escollir el seu espai.

Els de 5è han començat a jugar a bàdminton amb la raqueta que els hi ha portat els Reis. Estan il•lusionats.

Els de 3r comencen amb la flauta. Estan contents i nerviosos. Jo, com a mestra de música i malgrat el que suposa enfrontar-se amb 25 nens i 25 flautes, estic contenta de començar amb ells aquesta nova etapa. A mi m’agrada ensenyar a tocar la flauta. Ho passarem bé.

Reunió dels de 6è per parlar de l’ESO. És increïble pensar que ja acaben, tot just fa quatre dies que començaven l’Educació Infantil. De totes maneres no m’entristeixo perquè estic molt feliç d’haver fet aquest camí plegats. Ha estat enriquidor.

Carnaval. Comença la cursa per trobar una disfressa que quedi bé tant a nens com a nenes. Que els petits d’un any la puguin portar i que els grans de 6è es vegin bé. Que sigui econòmica però que no quedi “cutre”.
Refiar-se que la comanda arribi a temps i que el càlcul dels metres de roba que cal comprar sigui el més ajustat possible, és a dir, que no sobri roba per fer disfresses per dos anys seguits però que no en falti.
De què anirem aquest any? Si us dic que encara no ho sé no us ho creureu. Normalment quan encara no acabat la Rua ja pensem amb la següent disfressa.
Aquest any la disfressa la tinc pensada de fa molt de temps. El curs passat ja volia que hi anessin però quan vam trobar aquells paraigües tan divertits vam canviar de parer.

Anem a fer un concurs per endevinar la disfressa d’enguany. Hi haurà premis i tot.
Us donaré tres pistes. Teniu tota aquesta setmana per escriure la vostra proposta. Anem a veure...

Pista nro 1: no aniran amb capa com la majoria de vegades, portaran un jersei blau

Pista nro 2: necessitarem metres i metres de “pelo caniche blanco”

Pista nro 3: és una cosa que a mi personalment m’agrada molt

Espero les vostres respostes.

Diumenge, 8 de gener de 2012
AMANIDA DE COLORS I SABORS
Comencem el noutrimestre amb moltes ganes, molt entusiasme i molta il·lusió.
Hi ha un munt defeina per fer, coses interessants per aprendre i molts projectes per realitzar.
Si s’acaba el món,tal i com diuen, cal anar per feina i si no s’acaba també cal fer un munt decoses i no perdre l’empenta i l’entusiasme.
Divertir-se costa poc si en tensganes.
La vida és com unaamanida amb molts i molts ingredients que et venen donats, uns millors quealtres, però la sal i el pebre que li dóna el toc de gràcia només el podemposar nosaltres mateixos amb la nostra actitud.

Sigui com siguisigueu benvinguts al segon trimestre i aquest nou any que acabem d’estrenar.
Som-hi!!!

DARRER DIA DE L'ANY 2011
Feliç Any Nou 2012

NADAL 2011
BON NADAL!!!

Dijous, 22 de desembre de 2011
TIÓ I AMIC INVISIBLE
Aquí teniu una petita mostra de la festa de Nadal d’enguany

Dimecres, 21 de desembre de 2011
MERRY CHRISTMAS I PATINADORES
Les Girafes i els Pingüins en desitgen Bon Nadal en anglès.



Les nostres boniques patinadores ens han fet passar una tarda molt agradable. Les grans es nota que han après molt i molt i les petites ho han fet d'allò més bé.

Dilluns, 19 de desembre de 2011
MANUALITATS DE NADAL
Avui hem fet una manualitat de Nadal: un bonic centre de taula. La peculiaritat és que ha estat un taller que hem fet amb les nenes i amb les mames.
Una experiència nova que m'agradat molt de fer.
Ha estat una estona agradable i tranquil·la.
Ha quedat un bonic centre de taula per posar el dia de Nadal.

NADAL 2011
FELICITACIÓ
Avui m’han dit que la felicitació de Nadal del Blog és el primer regal de Nadal que s’obre.
És un regal que saps que ha d’arribar però fins que no l’obres no saps que hi trobaràs.
Amb il•lusió s’espera i s’obre amb emoció.

Per mi, aquestes paraules, han estat també el primer regal de Nadal.
Amb molta il•lusió us el fem i us el regalem.
Està embolicat amb els millors desitjos de Felicitat i d’Amistat.
Fet amb tot el carinyo del món.
Espero que us agradi i que gaudiu tant o més com ho hem fet nosaltres.

Dimecres, 14 de desembre de 2011
CANÇÓ D'ANGLÈS