Enric I. Canela

El diari ElPuntAvui publica un article que titula: Les retallades fan trontollar l’autonomia universitària. En les seves explicacions sobre el problema econòmic de les universitats públiques catalanes diu: Els dos últims anys, la inversió de la Generalitat en la secretaria d’Universitats i Recerca ha caigut en picat (un 13,7% el 2011 i un 1,9% el 2012) i els centres d’ensenyament superior públics han de fer mans i mànigues per quadrar els números i, fins i tot, per garantir-ne la viabilitat.

Totalment cert, però al que no es refereixen els articles que parlen de la crisi econòmica de les universitats és que el problema no són només les retallades del 2011 i el 2012, aquestes retallades han estat el tret de gràcia (i quina gràcia) que ha tocat la línia de flotació de les universitats. Costarà molt que es refacin.

Les raons són més antigues. Encara tinc una memòria acceptable. Us remeto a l’article que vaig escriure el 14 de desembre de 2009: El conseller Huguet no pot complir els compromisos i deixa les universitats en fals. Fa referència als compromisos publicats el 10 d’octubre de 2006 en el web de la Generalitat. Deia la Generalitat Del Pozo i Castells pacten amb els rectors el Pla de Finançament per a la Millora de les Universitats Públiques Catalanes. Podeu veure la notícia donada per la Generalitat i també el Pla de Finançament acordat aleshores.

Com indico en el meu article, no es van rebre la totalitat dels recursos pactats per al 2008 i 2009 i s’anunciava que tampoc els del 2010. Com que les universitats havien organitzat els pressupostos del 2008 i 2009, en part del 2010 amb aquests diners, això va ser l’inici del problema, greu problema, i va deixar a ales universitats sense marge de maniobra. Una de les característiques dels pressupostos de les universitats és que es fan d’acord amb els compromisos del Govern.

Potser alguns afins a els partits d’aleshores al Govern i que ara carreguen fortament contra el Govern actual, podrien recordar que la quantitat no pagada aleshores i la retallada ara són bastant similars.

Òbviament no tinc les dades ben documentades però penso que seria bo que l’ACUP fes públic el balanç dels diners no pagats en aquells anys i els retallats ara. Cinc anys d’incompliments i retallades són massa.

Enric I. Canela

Avui delegats sindicals, amb el suport dels òrgans representatius del personal administratiu (PAS) i del personal docent i investigador (PDI), han ocupat la sala de Juntes de la UB en defensa dels drets laborals i socials del sector universitari, que veu perillar amb les polítiques d’austeritat dels governs català i espanyol. Els treballadors universitaris es refereixen a la previsió de retallades salarials, prevista a la llei de pressupostos generals de Catalunya per als funcionaris, i a la reducció de plantilles de PAS i de PDI indiscriminada, segons valoren els delegats sindicals del sector. També hi ha hagut algunes mobilitzacions a altres universitats del nostre país.

El rector de la UB, Dídac Ramírez, ha expressat en un breu comunicat el sentiment, interpreto, de la majoria de la comunitat universitària:

La crisi econòmica ha generat, per part de les administracions públiques, un conjunt de mesures urgents i propostes de llei, que han plantejat i imposat diferents ajustaments econòmics i pressupostaris. Tot això ha implicat reduccions de finançament i, en alguns casos, retallades de drets laborals. 

Davant aquesta situació, la Universitat de Barcelona, a través del rector, manifesta:

La coresponsabilitat, la voluntat de rigor i l’austeritat, la bona gestió i el compromís, per afrontar la situació actual. Tot en el context de l’autonomia universitària i la defensa dels objectius propis i de les missions que la universitat pública té socialment encomanades. En la defensa d’aquests principis i de la seva autonomia, la Universitat, des del terreny de la responsabilitat i el diàleg, farà servir els recursos i les accions que es considerin necessaris.

El compromís en la defensa de la universitat pública, demostrat abastament amb decisions preses, manifestacions públiques i comunicats.

La ferma defensa del paper social de la universitat pública i del finançament suficient i estable per consolidar i millorar els nivells de qualitat en la recerca i la docència, així com en els serveis.

La comprensió i la solidaritat en relació amb les protestes socials contra els efectes d’una conjuntura econòmica i social negativa que els empleats públics no han contribuït a magnificar.

La necessitat de mantenir els camins de reflexió, de crítica i de protesta social, sempre partint del total respecte pels marcs normatius i institucionals.

Ho podem subscriure tots.

Enric I. Canela

Avui el Consell de Ministres ha nomenat director general de Recerca i Gestió del pla nacional d’R+D+i a Juan Maria Vázquez Rojas. Jo no el conec. Diu el seu currículum que va néixer el 1964 a Águilas (Múrcia), casat, amb dos fills, és Llicenciat en Veterinària a la Universitat de Múrcia en la qual actualment és catedràtic de Medicina i Cirurgia Animals. És expert en tecnologies aplicades a la reproducció animal, ha participat en uns trenta projectes i contractes de recerca, i és autor de nombroses publicacions internacionals en revistes de la seva especialitat i de dues famílies de patents. En l’actualitat és vicerector de recerca de la Universitat de Múrcia i coordinador general del projecte Campus Mare Nostrum 37/38. Des de l’any 2008 participa en el comitè executiu de la sectorial R+D de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE), de la qual és secretari executiu.

Enric I. Canela

Tenim una moguda per les retallades a les universitats complicada per la desafortunada decisió de la UAB en demanar un interventor de la Generalitat per executar el pressupost. A causa d’això i d’enfrontaments previs CCOO demana la dimissió de la rectora i la convocatòria “immediata” d’eleccions a la UAB.

Una quarantena de delegats sindicals i treballadors de la UB ocupen des del migdia el rectorat del centre en protesta per les retallades pressupostàries i en defensa dels drets laborals i socials.

Un article diu que les universitats catalanes no aguantaran gaire més. Francesc Xavier Grau, president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), assegura que per molt ordenades que tingui els comptes universitat, si no li arriben els diners no pot pagar. Grau és químic i sap que els diners no surten dels discursos.

Si la Generalitat no paga, ben aviat la UAB i la UPC deixaran de pagar les nòmines a partir de febrer i les altres dos o tres mesos després. Anem a la fallida. Mentre seguirem parlant d’excel·lència i del paper de la recerca per sortir de la crisi.

Un altre any podeu votar al premi La Vanguardia de la Ciència. Podeu triar entre els vuit finalistes. Jo he votat Jordi Bascompte, de l’Estació Biològica de Doñana (CSIC). La seva recerca la trobo de gran interès. Podríeu pensar que està lluny dels meus interessos científics, però no. El treball és d’Ecologia però fa servir models que són aplicables a qualsevol model de xarxa. L’estabilitat de les xarxes. Qualsevol xarxa social.

Enric I. Canela

Llegia l’altre dia al web de Biocat que la Federació Europea de Biotecnologia (EFB) —amb la col·laboració de Biocat, la Societat de la Indústria Química (SCI), el Consell de Recerca d’Enginyeria i Ciències Físiques del Regne Unit i l’empresa biotecnològica Novozymes— porta a Barcelona el primer congrés Applied Synthetic Biology in Europe del 6 al 8 de febrer de 2012.

El tema de Biologia Sintètica té un interès científic innegable, però a més és un dels temes que estan sent finançats com a recerca frontera.

Enric I. Canela

Fa uns dies el Ministeri d’Educació, Cultura i esports va publicar la convocatòria Préstecs per realitzar estudis de postgrau de Màster Universitari o de Doctorat.

Jo no sé quina és la demanda, però sorprenentment, des d’un punt de vista estratègic, el govern espanyol ha destinat menys diners i les condicions són pitjors. Malauradament no lliguen el reton a la renda del titulat, però allarguen el període de retorn.

Penso que caldria estimular els màsters, oficials o no, que ajudessin a aconseguir feina.

Enric I. Canela

Llegeixo que aquest dimecres els rectors han arribat a un acord amb la Secretaria d’Universitats i Recerca sobre la figura de l’interventor. Li dirien el síndic de comptes. Aquesta figura la enviaria el Govern a petició del rector o del president del consell social, encara que només ho demani un i l’altre s’oposi. Aquesta figura es crearia mitjançant la llei d’acompanyament del pressupost. Segons Antoni Castellà, el secretari d’Universitats i Recerca, seria per ajudar a les universitats a que acompleixin el pla de viabilitat. Seria l’encarregat d’executar el pressupost i retria comptes al Govern, al rector i al consell social.

Segueixo pensant que és un error del Govern i una ficada de pota de la UAB. Crec que el que ha de fer el Govern és deixar ben clares les competències i utilitzar els mecanismes previstos en un sistema democràtic. Torno a preguntar, quan seriosament un Parlament ha demanat comptes a la universitat. Jo no recordo que hagi fet mai com cal. Així mateix, el Govern té totes les eines per demanar comptes a totes les universitats.

El rector té l’obligació de fer executar els pressupostos que s’han aprovat i en el pressupost estan les plantilles de personal, les altres despeses corrents, les inversions… Amb un cert marge de maniobra, imprevistos sempre existeixen. Sota aquests paràmetres, seguiment mensual només haurien de produir-se dèficits, potser inevitables, si els ingressos baixen de forma important un cop aprovat el pressupost. Si els ingressos estan ben pressupostats, només poden baixar de forma important si el Govern retalla un cop aprovats els pressupostos les seves transferències. A més, de sempre, la Generalitat ha d’aprovar prèviament el capítol de personal. Si la Generalitat incompleix, aleshores mala sort, no calen interventors, el rector i el president del consell social s’han de negar. Passa com en el dèficit català, Madrid no ha pagat, doncs més dèficit, ja veurem l’exercici següent.

Igual que el Govern vol un pacte amb Madrid, el Govern hauria d’acordar unes regles de joc molt més clares i, perquè no, més rigoroses. Farien un favor als rectors. Les urgències no acostumen a portar a decisions ben reflexionades.

I tot això ho dic des de la UB, on penso que la gestió de la crisi s’estan fent prou bé, amb rigor, realisme i previsió, i on no cal cap síndic, comissionat o interventor.

Enric I. Canela

La crisi de la UAB ha generat un problema extra. La petició del Consell Social de la UAB a la Generalitat per tal que enviés un interventor, comissionat de comptes o com li vulguin dir per executar el pressupost a posat als rectors en peu de guerra.

L’errada, crec que gran, del Govern és dir que posarien aquesta figura en la llei d’acompanyament del pressupost mitjançant una esmena, més encara, no crec que resistís una denúncia per invasió de competències ja que la llei deixa ben clara l’autonomia financera i elimina la intervenció.

L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ja ha fet pública aquest dimarts la següent nota:

L’Associació Catalana d’Universitats Públiques pel que fa a les notícies aparegudes en mitjans de comunicació, relacionades amb la creació, mitjançant la Llei d’Acompanyament del Pressupost, de la figura d’un comissionat de comptes que pugui intervenir en la gestió del pressupost de les universitats, vol fer palès que:

1) L’ordenament legal vigent, si més no definit per Constitució, Estatut, Llei Orgànica d’Universitats, Llei d’universitats de Catalunya i l’estatut de cada universitat, defineix tots els instruments necessaris per assegurar el servei públic d’educació superior i recerca encomanats a les universitats.

2) La correcta utilització d’aquests instruments, per part d’universitats i govern, no hauria de fer necessària la definició de mesures excepcionals.

3) En aquest marc, una figura de comissionat de comptes o semblant només té sentit i utilitat si s’habilita a petició de la universitat, en funció de les seves necessitats.

Al mateix temps i atesa la particular atenció mediàtica que ha rebut en relació a aquesta qüestió, volem manifestar el suport a la rectora, a l’equip de govern i al Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona en l’exercici de les seves responsabilitats en una situació d’extrema pressió econòmica originada per la disminució del finançament que està afectant tot el sistema públic d’educació superior i recerca.

Finalment, l’ACUP vol recordar que en aquest període de gravíssima situació econòmica, les universitats públiques han mostrat un alt sentit de la responsabilitat i han aplicat mesures, a vegades dràstiques, per contenir i reduir la despesa. Amb el mateix sentit de la responsabilitat, treballarem amb el govern en la definició conjunta de qualsevol mesura que considerem necessària.

Es veu que aquest és l’any de l’interventor, tothom vol interventors, Markel, Brussel·les, Madrid i ara Barcelona. Em fa l’efecte que el Govern s’ha ficat de peus a la galleda. No calia. Un error que estan a temps d’esmenar.

Enric I. Canela

Llegia a L’Hiperbòlic que a UdL s’ha sumat de forma activa al nou portal Decision Making, dedicat al debat universitari. Aquest portal s’inscriu dins del projecte europeu MyUniversity. Dins del projecte estan també la UB, la UAB, la UPC i la UdG, però ni la UB ni la UPC l’han obert encara.

L’objectiu és fomentar el debat d’una manera transparent sobre temes que afecten tota la comunitat universitària – estudiants, professorat i personal d’administració i serveis.

En el cas de la UdL (veure el portal de la UdL), les primeres qüestions sobre la taula són la minimització dels residus i la mobilitat sostenible.

Enric I. Canela

Llegeixo que el director general de l’Idibell, Emili Pola, ha dit que el 2011 ha estat el millor any de l’Idibell, en el pitjor moment econòmic. La producció científica de l’institut ha augmentat, així com el seu impacte i s’hi han aconseguit més projectes competitius, però per altra banda, la crisi econòmica fa que hi hagi menys ajuts i de menys import, i complica la situació dels socis científics del centre.

Durant el 2011 s’han concedit a l’institut de la UB 15 projectes internacionals i 79 nacionals, a més de 13 ajuts de recursos humans. També s’ha posat en marxa el laboratori de cardiologia experimental i s’han iniciat les obres dels laboratoris de càncer i metabolisme, i de virologia que entraran en funcionament durant el 2012.

Així mateix, ha obtinguts premis investigadors de l’institut durant aquest any com el de l’European Association of Cancer Research que ha rebut Manel Esteller o el premi Fundación Valdés-Salas atorgat a Joan Gil.

El pressupost per al 2011 serà restrictiu perquè, atès el context econòmic, han actuat de forma conservador preveient menys ingressos.

Enric I. Canela

La Conferencia sobre ERA 2012 ha publicat els resultats preliminars de la consulta que es va fer sobre el desenvolupament de l’Espai Europeu de Recerca.

Podeu trobar l’informe complet preliminar. Reprodueixo els punts ordenats que apareixen al resum executiu.

Researchers

• There is a need to attract and retain more leading researchers and to provide all researchers with better skills, especially for the business sector.
• Research careers in the public sector are considered to be comparatively unattractive because of the current uncompetitive working conditions and uncertain career prospects.
• A range of factors hamper internationally mobile researchers who, in addition, face difficulties to move between sectors. The lack of portability of publicly-funded grants is the most important impediment, while the lack of open and transparent recruitment procedures is regarded as one of the main barriers to international mobility.

Cross-border operation

• It is necessary to coordinate research at transnational level to raise research quality, reduce costs and tackle grand challenges. Joint Programming Initiatives and Alliances between research Institutes are considered appropriate mechanisms for cross-border research.
• Lack of political commitment is considered to be the major difficulty for transnationally coordinated research. Much more political will is required for national funding agencies to support joint research programmes.
• Better access to information on initiatives available for cross-border operation and their benefit is necessary for research actors and stakeholders.
• Minimum rules for ensuring interoperability of funding schemes are required to facilitate cross-border research such as common principles and standards, rules for grant/ funding applications, evaluation and reporting, as well as synchronisation of calls for proposals.

Research infrastructures

• Developing more synergies between European and national actions is considered to be necessary for an optimum exploitation of existing research infrastructures.
• EU support for transnational access to research infrastructures should be increased.
• Strengthening the inter-operability of instruments and of scientific data at EU level is also regarded as important.
• Increasing public funding and the role of the EU in helping Member States to reach agreements on the costs of construction and operation are considered to be the top priorities to realise the next generation of infrastructures.

Knowledge Transfer

• A majority of respondents considers that universities and public research organisations should be given incentives to develop and implement strong Knowledge Transfer strategies and structures.
• Awareness of researchers about Intellectual Property and Knowledge Transfer opportunities is weak.
• Private firms have difficulties to access public research results or competences.
• Knowledge Transfer Offices and professionals could play a stronger role.

Open Access

• Open Access to scientific publications and data enhances knowledge circulation and needs to be improved.
• National Open Access policies and their coordination in the ERA are insufficient.
• In addition, researchers are not sufficiently aware of Open Access to research results.
• The actions suggested at EU level to remedy existing barriers include increasing stakeholders’ awareness, facilitating the exchange of best practices and setting standards for the establishment of repositories and data-sharing practices. Respondents see a key role for the European Commission in co-ordinating national initiatives, and in monitoring and promoting Open Access policies to publications and data.

International dimension

• The global attractiveness of Europe as an S&T location (for researchers, companies, and investment) could be increased by reducing the fragmentation of the European market and by improving employment and career prospects for researchers, including third country researchers, in the EU.
• Improved information sharing and coordination between international R&D policies and programmes of the EU and of the Member States; the development of a common EU-MS strategy for international Science and Technology cooperation and of coordinated initiatives by the EU and the Member States vis-à-vis third countries have been identified as the most important steps which should be taken by the EU and its Member States to maximise the benefits from international S&T cooperation.
• Many comments underline the importance of openness towards third countries with regard to other ERA-related topics, such as the mobility of researchers, scientific excellence, global challenges, Knowledge Transfer, and research infrastructures.

Gender

• A broad majority of respondents consider that a higher involvement of women in science will contribute to European socio-economic growth
• Slow progress in achieving gender equality is mainly attributed to the persistence of gender stereotypes on the labour market, the lack of top-support in research institutions and slow progress in modernization of research institutions
• It is recognised that research institutions need to implement adequate gender equality strategies at the level of their human resources management and in research programming
• Reflecting on how EU policies on gender in research could be made more effective, stakeholders are in favour of increased incentives, improved working environment and the inclusion of gender issues in research programmes, content and outcomes.

Ethics

• The work of researchers would be facilitated through the use of common principles and practices in research ethics

Managing and monitoring the ERA Partnerships

• Ensuring a closer cooperation and coordination in policy development and implementation of ERA is considered to contribute to reducing the research and innovation deficit and inefficiency in the EU
• There is strong support for more synergies and increased coordination between
• European and national/regional research agendas and programmes
• More information, simplification and transparency about ERA instruments and initiatives are needed
• Setting realistic milestones and common indicators, as well as involving main research stakeholders beyond Member States, would improve the evaluation and monitoring of ERA initiatives
• There is a widespread support for a higher participation of stakeholders in ERA processes, mainly through dedicated working groups, in order to reach more balanced and efficient policy options and to ensure acceptance and ownership of policies agreed at EU level
• The achievement of ERA needs a strengthened political commitment both at national and EU level

Enric I. Canela

Al programa “Aquí parlem” d’aquest vespre Lluís Falgàs, ha convidat el secretari general d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà. Parla de moltes coses, però naturalment molt més d’universitats i recerca. Es tracta d’una entrevista de mitja hora.

Referint-se al pressupost per al 2012 Castellà diu que aquest any l’Educació Superior és una prioritat per al Govern i només s’ha reduït el pressupost en un 1,9%. Les universitats ja van patir una retallada forta al 2011 i aquest any no es fa. El propi conseller Mas-Colell, en un vídeo que apareix a l’entrevista diu que amb altres ingressos, imaginem matrícules, les universitats no patiran cap disminució del pressupost. Efectivament, el problema de les universitats és absorbir la retallada del 2011 i el dèficit que hauran generat.

Falgàs li pregunta pels preus de les matrícules. No diu ben bé que faran, però s’intueix la màxima puja. Diu que vol les competències en la fixació dels preus ja que qui manté la universitat és la Generalitat. Diu que l’any passat van apujar el màxim però que van fer el fons de beques. El sistema és injust, diu, perquè tothom, ric o pobre paga entre el 10% i el 15% del cost. Un any de Medicina, afirma, costa 20.000 euros i l’estudiant deu pagar uns 1.500 euros. Bé, aquí és on discrepo totalment de castellà. L’estudiant paga molt més perquè en aquest càlcul inclou tota la recerca que fa la universitat i és totalment injust dir això. M’agradaria que es fessin públics els costos universitaris.

L’entrevistador s’interessa per la manca de feina dels graduats i les relacions universitat – empresa. Castellà diu que la universitat és bona, que hi ha relació però que ha d’anar a més. Afegeix que els graus han de tenir aspectes que facilitin l’ocupabilitat. De totes formes diu que en aquest moment de crisi l’atur universitari és només del 9% davant del 20% general. Són dades de l’AQU.

Respecte a la pregunta sobre els diners per a la recerca, tot i admetre que han baixat (de fet poc), diu que és una prioritat i que els recursos s’han dedicat sense disminució a la captació de talent, el manteniment d eles infraestructures i als centres de recerca. Destaca que la recerca és bona, que Catalunya és el principal centre de coneixement del sud d’Europa. Recorda que en la recent concessió d’Advanced Grants per l’European Research Council, Catalunya va aconseguir set ajusts dels quinze que va obtenir el conjunt de l’Estat espanyol. També diu que de tots els diners que arriben de l’estranger per a la recerca, Catalunya capta el 30%. Més encara, assenyala que si es normalitzessin els diners per habitant, Catalunya seria el tercer país d’Europa, només darrere dels Països Baixos, Suècia i Suïssa,

Davant la pregunta de si hi ha molts estudiants estrangers diu que som una plaça escollida pels estudiants Erasmus, però que cal tenir en compte que patim la llosa d’Espanya, que va triar el model de quatre anys de grau i un de màster davant de l’europeu que té tres anys de grau i dos de màster. Que caldria tenir la llibertat de canviar això.

En la línia de la captació de capital humà internacional diu que dels investigadors que es contracten, un 50% són de fora de Catalunya. Indica que fa poc el govern austríac es va interessar pel model ICREA i van venir a parlar amb el conseller Mas-Colell.

Li diu Falgàs que els professors estem empipats. Ho diu per les manifestacions. Diu que catedràtics, associats… Diu Castellà que és normal perquè estem en un canvi de cicle pressupostari. En deu anys el pressupost es va doblar i ara es redueix. Els ajustos provoquen moltes tensions ja que les universitats han de prendre decisions dures.

Sobre si el professorat està ben pagat o no, afirma de de mitjana sí, però que l’estructura és massa rígida i l’excel·lència no està remunerada. Tenim un sistema massa homogeni i per això el Govern impulsa el professorat contractat permanent que tindrà una retribució en funció de l’excel·lència docent i de recerca.

Li pregunta l’entrevistador si no hi ha massa òrgans a la universitat. Diu castellà que el debat de la governança és molt complex i que cal revisar els processos de governança. Per això la a Catalunya s’ha creat una comissió per a l’estudi de la governança. Opina que hauríem de tendir a l’autonomia real que impliqués que cada universitat s’organitzi com cregui convenient però que després hagués un bon retiment de comptes. Afirma que la LOMLOU encotilla la universitat i que en aquest marc un rector no pot prendre decisions.

Finalment diu que amb el pacte fiscal hi hauria molts més diners per ala universitat i la recerca.

Enric I. Canela

Aquest matí escrivia Els rectors contra les cordes on em referia a la situació econòmica dramàtica de la UAB i a la intenció de la secretaria d’Universitats i Recerca de posar una espècie d’interventor per dirigir o controlar el pressupost de la UAB.

Ara llegeixo que l’equip de govern de la UAB ha considerat avui que posar un interventor per ajustar els comptes del centre afectaria a la seva independència. La seva proposta és que es creï un òrgan mixt amb representació del Consell Social, l’equip de govern i la gerència de la UAB, que es reuniria quinzenalment per detectar possibles desviacions en el pressupost.

Em quedo astorat. Jo vaig ser vuit anys vicerector d’Economia i Organització de la UB i aquest tipus de reunió era una pràctica freqüent en la meva gestió.

La UAB, en un comunicat, ha advertit que un interventor podria incidir directament en l’autonomia universitària i en la governança de les universitats públiques. Encara que considera prematur pronunciar-ja que no coneixen encara les funcions que la Generalitat voldria assignar a aquesta figura, afirma que no hi ha cap necessitat d’un agent extern per complir el pressupost.

Naturalment, aquesta ingerència en l’autonomia universitària ve a ser com el que vol fer el govern espanyol amb les comunitats autònomes i els alemanys amb la resta d’estats europeus. Ja no hi ha autonomia que valgui quan els comptes no surten. Està de moda.

Com indicava aquest matí, l’interventor ha estat sol·licitat pel Consell Social a la secretaria d’Universitats i Recerca. Em sembla que si el Consell Social ha fet això és perquè no es deuen ni parlar. Entenc perfectament les tensions que pugui haver entre uns i altres, però quan les coses estan com estan haurien de treballar junts i no esperar a l’amenaça de la intervenció.

Per altra banda, i reflexionant, si el consell social vol un interventor i ateses les seves competències em temo que el pot tenir.

Enric I. Canela

Llegia que l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps), l’Hospital Clínic de Barcelona, la UB i el CSIC han creat una aplicació multimèdia gratuïta que permet una recreació virtual en línia per conèixer el funcionament intern d’un laboratori biomèdic i treballar-hi sense moure l’aula. L’aplicació serveix de suport educatiu a les aules d’alumnes de Batxillerat i compta amb versions en català, castellà i anglès. Els continguts han estat elaborats a partir del programa oficial d’assignatures de ciències de manera que es poden emprar com a material docent.

Amb la primera versió d’aquesta eina multimèdia els alumnes podran analitzar el càncer de còlon hereditari, encara que en pròximes actualitzacions també poden investigar altres activitats relacionades amb més malalties i processos, han informat les entitats en un comunicat. El laboratori multimèdia compta amb professionals ficticis que acompanyen el pacient virtual en tot moment, aprofundint en conceptes clau sobre el càncer, la genòmica i la vida en un laboratori biomèdic. L’activitat compta amb animacions interactives i exercicis interactius per facilitar l’aprenentatge i motivar els usuaris en l’observació i la pràctica.

Enric I. Canela

No para de rebre premis. L’investigador Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i professor de Genètica de la UB, ha obtingut el I Premi Nacional d’Investigació en Càncer “Doctores Diz Pintado”, guardó que ha estat instituït per la Fundació de Recerca del Càncer de la Universitat de la Salamanca (Ficus), vinculada al Centre d’Investigació del Càncer (CIC), i que s’ha lliurat avui, dins de la sessió acadèmica que les universitats de Salamanca i Pontifícia de Salamanca celebren amb motiu de la Festivitat de Sant Tomàs d’Aquino.

L’objectiu d’aquest premi és reconèixer l’esforç i la trajectòria científica en l’àrea de la recerca oncològica, del millor jove investigador, realitzada dins o fora d’Espanya, i que hagi suposat la generació, desenvolupament i / o aplicació dels nous coneixements biològics i clíniques sobre el càncer. El premi consisteix en un diploma acreditatiu, un objecte commemoratiu i una dotació única de 15.000 euro, sotmesa a les retencions fiscals que legalment li corresponguin. Aquest Premi es concedeix en memòria dels Doctors Manuel i Alfonso Diz Pintado, per premiar la tasca investigadora en Oncologia de joves científics espanyols nascuts a partir de 1966. El premi té periodicitat anual i s’atorgarà a un únic investigador cada any.

Enric I. Canela

El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, vol canviar el sistema educatiu (1 i 2), cosa absolutament normal a l’Estat espanyol. Cada partit el canvia quan arriba al poder aconseguint que les coses vagin una mica pitjor.

La idea d’aquest ministre és que la secundària, en lloc de tenir 4 cursos d’ESO i 2 de Batxillerat, tingui 3 cursos d’ESO i 3 de Batxillerat. Ho ha explicat als consellers de les comunitats autònomes i pensa que per al l’èxit cal el màxim consens.

No acabo de veure els grans avantatges del canvi. Me l’haurien d’explicar ben relaxat i amb el meu intel·lecte en plenes condicions. Segur que deu haver alguna cosa profunda que no sé veure.

De totes formes potser el ministre podria meditar sobre si posant una revàlida al final de cadascuna de les dues fases de l’educació secundària les coses millorarien. Estic ben segur que una prova universal i comú, ben feta, per tribunals externs a l’escola donaria resultats que ni el més intel·ligent dels ministres podria preveure.

Un ocellet, que venia de l’Olimp, em va dir que si fas exàmens que preguntin sobre el programa del curs, les preguntes tenen el grau de dificultat adequat, ni poc ni massa, per veure si els alumnes saben o ni, i els tribunals són justos, les coses milloren ràpidament, especialment si, a més, l’escola o institut d’on vénen els estudiants tenen algun incentiu, positiu o negatiu, segons els resultats.

Ja se sap, sóc un revolucionari. Estic convençut que cal que els estudiants acabin el curs sabent el programa.

Enric I. Canela

Una notícia que ja esperava la publica avui La Vanguardia: El Govern posarà un interventor a la UAB per tal que fiscalitzi els seus comptes. No sé quina base legal té això. De fet la notícia diu que la secretaria d’Universitats i Recerca busca una via jurídica per crear aquesta nova figura. Una de les opcions que s’estudien seria donar-li rang legal i incloure-la en la llei d’acompanyament dels pressupostos, cosa que encara està sota estudi a la secretaria. Sigui com sigui, la mesura es prendrà en pocs dies, ja que la urgència de la situació és alta. Evidentment si la cosa la consideren urgent no poden esperar a què s’aprovin els pressupostos.

La cosa és extremament greu perquè la hipòtesis és que com que vénen eleccions al rectorat, seran al maig, no confiem en què la rectora, Ana Ripoll, no gasti més diners del compte per guanyar les eleccions. Això no vol dir que els hagi d’invertir en res especial, senzillament, el pressupost està aprovat per un determinat import i si no s’acomiada personal immediatament, parlo de professorat associat i interí, però no només d’aquests, segur que tocarà a lectors i agregats. Si toquen els agregats serà un fet mai vist en el món universitari. Tampoc podran convocar beques de recerca ni admetre investigadors Ramon y Cajal. Imagino que no deu quedar gaire personal d’administració i serveis interí i de contracte parcial. Us podeu fer una idea de la situació llegint la nota que emet un sindicat. El sindicats s’oposen a qualsevol acció d’aquestes, demanen contundència a la rectora, la rectora no té els diners, el Govern intervé la UAB. Quina és la sortida?

La tensió ha de ser molta perquè la notícia també diu que la presidenta del Consell Social de la UAB, Alícia Granados, va anunciar que la setmana que ve enviarà una carta a la secretaria d’Universitats i Recerca sol·licitant que una persona externa a la universitat executi el pressupost d’aquest any.

La competència sobre el pressupost és legalment del Consell Social, però no controla la seva execució, si l’aprova així com la seva liquidació. Imagino que deu haver una situació insostenible en les relacions rectora – presidenta del Consell Social, amb el gerent en una situació molt difícil.

Dijous la rectora va assumir directament la gestió econòmica després de la dimissió del vicerector d’Economia, que com comentava a Crisi a l’equip de govern de la UAB es deu a què ell creu que les mesures dràstiques respecte a la gestió econòmica s’haurien d’haver pres ja. Es vol presentar a rector per canviar el model econòmic de la UAB.

Tal com estan les coses i tenint ben compte que el pressupost és captiu en allò que fa referència als funcionaris, no es poden acomiadar, la UAB entra en un camí perillosíssim perquè no tindrà personal de reposició. L’única sortida que tenen les universitats és que el nombre de jubilacions sigui alt.

No m’estranyaria que alguna universitat més entrés en aquest camí. El tema és enormement complicat perquè és perfectament possible racionalitzar moltes coses a les universitats, però no en dos anys atesa l’estructura de personal. Podríem trobar-nos amb una universitat plenes de funcionaris, professors, administratius, etc. asseguts a les fosques i sense fer res per manca de diners. Hauríem evitat generar dèficit. Un gran servei al país.

Enric I. Canela

Ahir escrivia Director general i canvis a universitats del govern espanyol. Com era d’esperar, el nomenament de Federico Morán com a director general de Política Universitària ja ha sortit al BOE.

Igualment ha sortit avui al BOE el Reial Decret 257/2012, de 27 de gener, pel que es desenvolupa l’estructura orgànica bàsica del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports. La meva primera lectura posa de manifest que en l’àmbit universitari no hi ha canvis substancials i en allò que em sembla fonamental, cap canvi. Desapareix alguna subdirecció però els temes queden igual. Total, un estalvi quant el nombre de subdireccions. Si l’estructura administrativa que realitza les tasques queda més o menys igual, això no té perquè ser negatiu.

L’únic canvi substancial del govern Rajoy respecte del govern socialista és que el ministeri ara és Educació, Cultura i Esports en lloc de Educació només. El ministre s’ha d’ocupar de Cultura i esports. L’altre canvi substancial, potser més, és que el ministre Wert no coneix massa bé la universitat per dins. Això, ho compensa el fet que hi ha una secretària d’Estat que sí que ho sap. Caldrà esperar a veure com actuen. De moment en ‘àmbit d’universitats no hi ha hagut cap moviment.

Enric I. Canela

Avui el Consell de Ministres ha aprovat el nomenament de Federico Morán Abad com a director general de Política Universitària. Diu la referència que va néixer a Madrid el 26 de gener de 1956, Llicenciat en Ciències Químiques el 1978 i Doctor en l’especialitat de Bioquímica per la Universitat Complutense de Madrid, és catedràtic del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular I d’aquesta universitat. També és Investigador Sènior i membre fundador del Centre d’Astrobiologia (INTA-CSIC) i Director Adjunt de l’Institut Nacional de Bioinformàtica, des de 2004.

En el camp docent ha estat vinculat sempre amb l’ensenyament de la disciplina de Biofísica. Ha exercit la tasca de coordinador dels Cursos d’Estiu de l’Àrea de Ciències de la Universitat Complutense a El Escorial. Ha estat subdirector general de la Fundació General de la UCM i director del Cicle d’Hivern de Ciència i Tecnologia de la Fundació General de la UCM.

A banda del que diu, conec de fa molts anys a Federico Morán i és un magnífic investigador i em sembla que una excel·lent persona. M’alegra i el felicito.

A més, el consell de ministres ha modificat l’estructura orgànica del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. L’únic que diu la referència, que m’interessi, és que la nova estructura del ministeri s’ha dissenyat sota els principis d’eficàcia i austeritat, cosa que ha permès una important simplificació de la seva estructura. D’aquesta manera, se suprimeixen tres direccions generals, una a cada àrea sectorial, i el nombre d’unitats amb rang de Subdirecció general o Divisió en el conjunt del departament passa de 63 a 50, fet que suposa una reducció del 20%. No sé que representa això en l’àmbit universitari. Potser demà surti el decret.