Hace pocos días participé en la asamblea del PSC-Barcelona para debatir sobreel próximo congreso del PSOE, hablamos de enmiendas, delegación de Barcelonay las candidaturas a la secretaría general del psoe. Estoy contenta de haber sido elegida delegada junto a otros 14 compañeros y compañeras para participar de este congreso crucial para el futuro del socialismo en España.

En la asamblea aprobamos la enmienda que hemos promovido desde la agrupación de Les Corts para abordar el fenómeno de la prostitución sincomplejos. En el congreso del PSC se aprobó una resolución para erradicar la prostitución y Pere Navarro destacó esta cuestión en su discurso de clausura del Congreso, en coherencia creemos que en los mismos términos el PSC debe defender esta propuesta al congreso del PSOE.

Aquí tenéis parte del texto de la propuesta que proponemos incorporar a la ponencia (ver el texto completo de la propuesta)

“Abolir la Explotación sexual debe ser un Objetivo irrenunciable de Nuestrasociedad y para lograrlo Hace falta la sensibilizacion de la sociedad respecto a una realidad que se ESCONDE tras la prostitución y que se la vulneraciónsistemática de Derechos Humanos esenciales. Se Necesario reprobar la demanday crear conciencia de que la compra de los Servicios de prostitución contribuye al establecimiento en nuestro territorio de mafias que se lucran de la explotación sexual de unas mujeres a las que se niega sus derechos más elementales.”

En el 36 congreso tenemos que decidir liderazgos, pero no podemos olvidar que para ganar de nuevo la confianza de la ciudadanía es necesario: definir posturaspolíticas claras, que nuestros valores sean el centro para definir propuestas, para que la igualdad siga siendo una de las banderas del proyecto socialista.

A l’assemblea de delegats del PSC-Barcelona vam aprovar aquesta esmena per al #38congrés del PSOE, es tracta d’una proposta que ja recullen les resolucions del congrés PSC,  sota el títol: Noves polítiques per a la Nova Societat Xarxa . Aquesta aportació que pretén que abordem una sèrie de qüestions inajornables en el debat polític conseqüència de la nova societat xarxa, internet i les tic afecten el conjunt de la societat i hem d’abordar els drets de les persones en aquest nou context. Alguns elements a destacar d’aquesta proposta:

• Apostar clarament per la societat del coneixement.
• Definir i normativitzar els ciberdrets, nous drets ciutadans derivats de la irrupció de les tecnologies de la informació: dret d’accés a internet a una velocitat de qualitat per un preu assequible, la neutralitat a la xarxa i la garantia d’una xarxa oberta i equitativa, dret al secret de les comunicacions electròniques.
• Carta de drets dels usuaris i usuàries dels serveis de la web 2.0.
• El moviment open és un nou moviment social i la socialdemocràcia ha d’apostarper una aliança estratègica amb aquest moviment.
• El software lliure que suposa apostar per la innovació oberta, alhora que implica generar més drets i més igualtat d’oportunitats.
• Apostar per  el Open Governement no només és una oportunitat d’aprofitar les TIC, suposa adequar la governança a la dinàmica de la nova societat xarxa. L’Opengovernement es caracteritza per la transparència i la interacció.
• Avançar cap al partit xarxa, creant un nou model organitzatiu propi de la nova societat ( tecnologia com com un element central, presa de decisions basada en elconeixement i no només en la jerarquia, comunicacions directes, equips de treball multidisciplinaris variables i temporals per a projectes concrets).

Podeu llegir el text de l’esmena: Noves polítiques per a la Nova Societat Xarxa.

En la asamblea de delegados del PSC-Barcelona  aprobamos  esta enmienda para el #38congreso del PSOE, se trata de una propuesta que ya  recogen las resoluciones del congreso PSC,  bajo el título: Nuevas políticas para la Nueva Sociedad Red . Esta aprotación que pretende que abordemos una serie de cuestiones inaplazables en el debate político consecuencia de la nueva sociedad red, internet  y las tic afectan a el conjunto de la sociedad y debemos abordar los derechos de las personas en este nuevo contexto. Algunos elementos a destacar de esta propuesta:

• Apostar claramente por la sociedad del conocimiento.
• Definir y normativizar los ciberderechos, nuevos derechos ciudadanos derivados de la irrupción de la tecnologías de la información: derecho de acceso a internet a una velocidad de calidad por un precio asequible, la neutralidad en la red y la garantía de una red abierta y equitativa, derecho al secreto de las comunicaciones electrónicas.
• Carta de derechos de los usuarios y usuarias de los servicios de la web 2.0.
• El movimiento open es un nuevo movimiento social y la socialdemocracia ha de apostar por una alianza estratégica con este movimiento.
• El software libre que supone apostar por la innovación abierta, a la vez que implica generar más derechos y más igualdad de oportunidades.
• Apostar por  el Open Governement no solo es una oportunidad de aprovechar las TIC, supone adecuar la gobernanza a la dinámica de la nueva sociedad red. El Open Governement se caracteriza por la transparencia y la interacción.
• Avanzar hacia el partido red, creando un nuevo modelo organizativo propio de la nueva sociedad ( tecnología como como un elemento central, toma de decisiones basada en el conocimiento y no sólo en la jerarquía, comunicaciones directas,  equipos de trabajo multidisciplinarios variables y temporales para proyectos concretos).

Podeis leer el texto de la enmienda: Nuevas políticas para la Nueva Sociedad Red.

Fa pocs dies vaig participar a l’assemblea del PSC-Barcelona per debatre sobre el proper congrés del PSOE, vam parlar d’ esmenes, delegació de Barcelona i les candidatures a la secretaria general del psoe. Estic contenta d’haver estat escollida delegada junt a altres 14 companys i companyes per participar d’aquest congrés crucial pel futur del socialisme a Espanya.

A l’assemblea vam aprovar l’esmena que hem promogut des de l’agrupació de Les Corts per abordar el fenomen de la prostitució sense complexos. Al congrés del PSC es va aprovar una resolució per eradicar la prostitució i Pere Navarro  va destacar aquesta qüestió al seu discurs de cloenda del Congrés, en coherència creiem que en els mateixos termes el PSC ha de defensar aquesta proposta al congrés del PSOE.

Aquí teniu part del text de la proposta que proposem incorporar a la ponència ( veure el text complert de la proposta)

“Abolir la explotación sexual ha de ser un objetivo irrenunciable de nuestra sociedad y para lograrlo hace falta la sensibilización de la sociedad respecto a una realidad que se esconde tras la prostitución y que es la vulneración sistemática de derechos humanos esenciales. Es necesario reprobar la demanda y crear conciencia de que la compra de los servicios de prostitución contribuye al establecimiento en nuestro territorio de mafias que se lucran de la explotación sexual de unas mujeres a las que se niega sus derechos más elementales.”

Al 36 congrés hem de decidir  lideratges, però no podem oblidar que per guanyar de nou la confiança de la ciutadania cal: definir postures polítiques clares, que els nostres valors siguin el centre per a definir propostes , perquè la igualtat continuï sent una de les banderes del projecte socialista.

Amb este escrit m'he adreçat als Consellers Nacionals del BLOC per sol·licitar-los el seu aval amb què optar a ser candidat al Senat per la Coalició Compromís el pròxim 20 de Novembre. Benvolguts i benvolgudes: Segurament serà molta la gent que pensa que el Senat servix per ben poca cosa ... i no els mancaran raons.  Tampoc serà poca la gent que veu la cambra alta com una espècie de Juràssic

Recorde que vaig acostar-me al BLOC la nit del 12 de març de l'any 2000. Tenia 17 anys quan tot aprofitant una excursió nocturna per la plantà d'algunes cèntriques demarcacions falleres m'allarguí pel Bar Richi on un reduït grup de militants celebrava haver superat per primera vegada en la història a una UV que havia començat la seua agonia un any abans. Aquella nit Aznar s'emborratxà amb una

"Tampoc es tracta només de predicar l'apocalipsi". Amb una frase similar enllaçava durant la passada campanya al Senat  la descripció dels temps polítics amb una introducció a l'alternativa que algunes persones, però sobretot alguns valors i idees, volen (volem) aportar. Allò cert és que si l'hem predicat, i molt, i durant molt de temps. I com Francisco Camps a la cloenda del "debat" televisat

En els últims dies, a la xarxa, un grup d’activistes socialistes han construït una esmena de forma col·laborativa proposant l’ agrupació 2.0 en el PSOE. Entre aquestes persones reconec activistes exemplars, persones que practiquen la política 2.0 i els qui han estat còmplices socialistes a la xarxa amb mi ( María González, Fátima Ramírez, David Donaire, David Alvarez o Cristina Juesas … lista twitter) . Comparteixo la necessitat de noves formes de participació i de l’aposta pel govern obert, però després d’una reflexió en profund, em decanto per la transformació més integral del conjunt del partit i perquè totes les agrupacions siguin 2.0.
Les 10 raons que argumenten per a una agrupació 2.0 són:
1.- L’agrupació 2.0 reconeix que internet està canviant la forma de fer política.
2. Articula noves formes de participacin per impregnar el PSOE de noves idees i debats enriquits per la intel•ligència col•lectiva.
3.- La nova realitat fa que sigui important assumir conceptes d’ activisme ciutadà en xarxa.
4.- Aquesta agrupació 2.0 és compatible amb la digitalització del conjunt de la organizació ja iniciada.
5.- Universalitat, accessibilitat, immediatesa i economia són els seus principis.
6.- L’Agrupació Socialista 2.0 és una aposta pel coneixement obert i la gestió política basada en xarxes distribuïdes i no jerarquitzades.
7.- La gestió d’un espai polític en l’àmbit digital permetrà mostrar el camí a seguir a tota la militància en el terreny del 2.0.
8.- L’Agrupació 2.0 és un excel•lent instrument de comunicació a nivell internacional.
9.- La possibilitat real de connexió en l’àmbit 2.0 de la construcció d’una ciutadania europea.
10.- Ser el símbol de l’aposta pel Govern Obert i un model polític de la transparència, la participació i la col•laboració.

Estic convençuda que és urgent l’aposta per la política a la xarxa i la política 2.0 per reconstruir les majories socials, establint llaços i complicitats amb la ciutadania i construint programes i models socials de forma col•laborativa.
Però … Hem de tenir una agrupació 2.0?
Aposto més perquè el conjunt del partit sigui un partit amb presència a la xarxa, i més enllà d’això hem de transformar-nos en una organització xarxa. És un canvi més profund i més complex, tot un repte! però només transformant la participació en el conjunt i no només en una agrupació podem ser el partit de la nova societat xarxa.

El recent congrés del PSC ha apostat per avançar cap a un partit xarxa, un model d’organització propi de la nova societat xarxa caracteritzat per:
“- Superar la concepció de la tecnologia com un recurs, integrant-la com un element central de la cultura organitzativa
- La presa de decisions basada en el coneixement i no només en la jerarquia
- Les comunicacions directes que inclouen a tots els nodes
- La organizació en equips de treball multidisciplinaris variables i temporals per a projectes concrets.
-Generar una veritable xarxa de complicitats entre el partit i moviments socials i en xarxa, basada en estratègies comunes i la confiança per compartir informació, nodes i contactes.”

A partir d’aquests principis, la qüestió és com posar-ho en pràctica? He començat a treballar amb algunes persones per respondre a la pregunta de Com han de ser les agrupacions en un partit xarxa? he escrit aquest primer esbós, un punt de partida per construir de forma col•laborativa aquest model, basat en l’experiència, el bagatge i la capacitat organitzativa del partit per avançar cap a aquest model:

1 – Han d’estar presents a la xarxa, tant amb identitat corporativa, com a través de les persones amb responsabilitats polítiques, practicant la política2.0.
2 – Organitzen la seva acció política mitjançant equips flexibles, interdisciplinaris per executar projectes concrets temporalitzats.
3 – Les persones podran participar de forma virtual plenament en la vida del partit. Permet la participació virtual o presencial en els seus òrgans de decisió i activitats (assemblees, actes de debat amb càrrecs, comissions de treball …).
4 – Permet la participació en les decisions no només segons la jerarquia, i aprofiten les eines d’Internet. Permeten també Espais / mètodes per a la participació contínua i flexible en les iniciatives / posicionis de persones actives /militants / simpatitzants en els processos segons el tipus de decisió.
5 – Utilitzen les tic per realitzar processos col•laboratius permetent la participació asíncrona i per tant més flexible. S’és així, més eficient respecte a la dedicació del temps, el recurs més escàs de les persones que són el principal actiu d’un partit d’esquerres. Es preval l’aportació efectiva com a valor, més que el presencialisme (generació de documents en Xarxa).
6 – Faciliten la gestió de la informació i del coneixement que es basa en unes comunicacions directes i a compartir de forma inclusiva amb tots els seus nodes (Espais per compartir informació, ..).
7 – Són més permeables integrant processos en l’entorn amb el qual interactuem. Teixeixen una veritable xarxa de complicitats amb el nostre entorn, tant amb els destinataris dels nostres projectes: la ciutadania, com amb els agents que ens aporten: el conjunt de militants i simpatitzants, associacions, nous espais de participació a la xarxa, mitjans de comunicació , activistes i capdavanters d’opinió tant tradicionals com a protagonistes de noves formes participació en xarxa.
¿Qué opineu?

Pot millorar la forma de participació diària en les agrupacions i federacions?

Així podem implicar a més persones en el dia a dia de la política? Som capaços d’afrontar el repte del canvi i fer-ho realitat?

Falten poques setmanes pel congrés del PSC-Barcelona on decidirem el projecte pels propers 3 anys dels homes i dones socialistes per barcelona. Sabem que hem de construir el projecte socialista per la ciutat en col•laboració amb la ciutadania, amb aquest afany s’ha obert un espai a la xarxa:

http://congrespscbcn.wordpress.com/

on podreu seguir i participar en aquest congrés.

Aquest bloc és un espai d’informació dinàmica, on trobareu informació de com poder assitir en qualitat de persona convidada, el programa del congrés, etc… Ara mateix trobareu la ponència marc, o sigui el document base que està en procés de debat;  s’ha publicat el capítol primer d’aquesta ponència: 1: La Ciutat en el Context global, per obrir el debat específic a la xarxa i i recollir les vostres idees. Un tema complex i apassionant:

Com la ciutat de Barcelona pot adaptar-se al context de la globalització?
Com afrontar en el context de crisis les desigualtats socials?
Con garantim la convivència i integrem la diversitat cultural en l’espai urbà?

En los últimos días, en la red, un grupo de activistas socialistas han construido una enmienda de forma colaborativa proponiendo la agrupación 2.0 en el PSOE. Entre estas personas reconozco activistas ejemplares, personas que practican la política 2.0 y quienes han sido cómplices socialistas en la red conmigo ( María González, Fátima Ramírez, David Donaire, David Alvarez o Cristina Juesas … lista twitter) . Comparto la necesidad de nuevas formas de participación y de la apuesta por el gobierno abierto, pero después de una reflexión en profunda, me decanto por la transformación más integral del conjunto del partido y para que todas las agrupaciones sean 2.0.
Las 10 razones que argumentan para una agrupación 2.0 son:
1.- La agrupación 2.0 reconoce que internet está cambiando la forma de hacer política.
2. Articula nuevas formas de participación para impregnar el PSOE de nuevas ideas y debates enriquecidos por la inteligencia colectiva.
3.- La nueva realidad hace que sea importante asumir conceptos de activismo ciudadano en red.
4.- Esta agrupación 2.0 es compatible con la digitalización del conjunto de la organización ya iniciada
5.- Universalidad, accesibilidad, inmediatez y economía son sus principios.
6.- La Agrupación Socialista 2.0 es una apuesta por el conocimiento abierto y la gestión política basada en redes distribuidas y no jerarquizadas.
7.- La gestión de un espacio político en el ámbito digital permitirá mostrar el camino a seguir a toda la militancia en el terreno del 2.0.
8.- La Agrupación 2.0 es un excelente instrumento de comunicación a nivel internacional.
9.- La posibilidad real de conexión en el ámbito 2.0 de la construcción de una ciudadanía europea.
10.- Ser el símbolo de la apuesta por el Gobierno Abierto y un modelo político de la transparencia, la participación y la colaboración.

Estoy convencida que es urgente la apuesta por la política en la red y la política 2.0 para reconstruir las mayorías sociales, estableciendo lazos y complicidades con la ciudadanía y construyendo programas y modelos sociales de forma colaborativa.
Pero … ¿Debemos tener una agrupación 2.0? Apuesto más para que el conjunto del partido sea un partido con presencia en la red, y más allá de eso debemos transformarnos en una organización red. Es un cambio más profundo y más complejo, todo un reto! pero sólo transformando la participación en el conjunto y no sólo en una agrupación podemos ser el partido de la nueva sociedad red.

El reciente congreso del PSC ha apostado por avanzar hacia un partido red, un modelo de organización propio de la nueva sociedad red caracterizado por:
“- Superar la concepción de la tecnología como un recurso, integrándola como un elemento central de la cultura organizativa
- La toma de decisiones basada en el conocimiento y no sólo en la jerarquía
- Las comunicaciones directas que incluyen a todos los nodos
- La organización en equipos de trabajo multidisciplinarios variables y temporales para proyectos concretos.
-Generar una verdadera red de complicidades entre el partido y movimientos sociales y en red, basada en estrategias comunes y la confianza para compartir información, nodos y contactos.”

A partir de estos principios, la cuestión es ¿cómo ponerlo en práctica? He empezado a trabajar con algunas personas para responder a la pregunta de ¿Cómo deben ser las agrupaciones en un partido red? he escrito este primer esbozo, un punto de partida para construir de forma colaborativa este modelo, basado en la experiencia, el bagaje y la capacidad organizativa del partido para avanzar hacia este modelo:

1 – Han de estar presentes en la red, tanto con identidad corporativa, como a través de las personas con responsabilidades políticas, practicando la política2.0.
2 – Organizan su acción política mediante equipos flexibles, interdisciplinarios para ejecutar proyectos concretos temporalizados.
3 – Las personas podrán participar de forma virtual plenamente en la vida del partido. Permite la participación virtual o presencial en sus órganos de decisión y actividades (asambleas, actos de debate con cargos, comisiones de trabajo …).
4 – Permiten la participación en las decisiones no sólo según la jerarquía, y aprovechan las herramientas de Internet. Permiten también Espacios / métodos para la participación continua y flexible en las iniciativas / posiciones de personas activas /militantes / simpatizantes en los procesos según el tipo de decisión.
5 – Utilizan las tic para realizar procesos colaborativos permitiendo la participación asíncrona y por lo tanto más flexible. Se es así, más eficiente respecto a la dedicación del tiempo, el recurso más escaso de las personas que son el principal activo de un partido de izquierdas. Se prima la aportación efectiva como valor, más que el presencialismo (generación de documentos en Red).
6 – Facilitan la gestión de la información y del conocimiento que se basa en unas comunicaciones directas y en compartir de forma inclusiva con todos sus nodos (Espacios para compartir información, ..).
7 – Son más permeables integrando procesos en el entorno con el que interactuamos. Tejen una verdadera red de complicidades con nuestro entorno, tanto con los destinatarios de nuestros proyectos: la ciudadanía, como con los agentes que nos aportan: el conjunto de militantes y simpatizantes, asociaciones, nuevos espacios de participación en la red, medios de comunicación , activistas y líderes de opinión tanto tradicionales como protagonistas de nuevas formas participación en red.
¿Qué opináis? ¿Puede mejorar la forma de participación diaria en las agrupaciones y federaciones? ¿Así podemos implicar a más personas en el día a día de la política? ¿Somos capaces de afrontar el reto del cambio y hacerlo realidad?

El congrés del PSC ha apostat per un partit xarxa com recull la resolució : Noves Polítiques per a la Nova Societat xarxa.

Abans del congrés del PSC vaig començar a reflexionar sobre el concepte de partit xarxa a partir de l’organització xarxa pensada, originalment, per l’àmbit empresarial. L’aposta per un partit xarxa va ser una de las propostes d’una esmena més global sobre noves polítiques que vam impulsar des de la meva agrupació. La idea es aplicar el concepte del  ’open government‘ o govern obert a les institucions però també pensar en l’evolució dels partits polítics. Finalment la resolució del congrés ho recull en aquests termes:

Ens trobem en una etapa de transició que implica afrontar nous reptes des de la política: la rapidesa de circulació de la informació; ajustar el projecte col.lectiu, propi dels partits socialdemòcrates a l’era de l’individual, apostant per la relació en primera persona de càrrecs; promoure adhesions a les nostres causes ; els intermediaris perden pes i la mutació del concepte de representativitat.

S’ha de avançar cap a un partit xarxa, amb un model d’organització propi de la nova societat. S’ha de superar la concepció de la tecnologia com un recurs, integrant-la com un element central de la cultura organitzativa, i caracteritzantse per la presa de decisions basada en el coneixement i no només en la jerarquia, les comunicacions directes que inclouen a tots el nodes i l’organització en equips de treball multidisciplinaris variables i temporals per a projectes concrets.

Una veritable xarxa de complicitats basades en estratègies comunes per aconseguir més equitat i drets de les persones ha de ser la base de les vinculacions entre el partit i les organitzacions socials i xarxes ciutadanes. La capacitat de respostes conjuntes a necessitats canviants i complexes però amb valors comuns, la confiança per a compartir informació, nodes i contactes poden ser la base de relacions entre moviments socials i en xarxa, i el partit.

Llegir la resolucio complerta: Noves Polítiques per a la Nova Societat xarxa.

Entrades relacionades: Nou PSC. Aposta pels ciberdrets i tecnologies obertes,  Nou PSC, nou feminisme, per abolir l’explotació sexual, Congrés del PSC. Societat xarxa.

A la col•lecció Medieval and Renaissance Texts and Studies de l'Arizona State University, ha aparegut una edició de l'Espill, una obra excepcional de la literatura catalana escrita a València, amb més de 16.000 versos, en la segona meitat del segle XV. L'edició ha estat enllestida per la doctora Maria Celeste Delgado-Librero i consta d'un estudi preliminar, de la transcripció de l'únic manuscrit que conserva l'obra i de la traducció anglesa en prosa: The Mirror of Jaume Roig. An Edition and an English Translation of MS. Vat. Lat. 4806 (2010). És tracta, doncs, de la tercera traducció a una altra llengua, després de les castellanes (en vers, segle XVII; en prosa, segle XX) i de la francesa (en prosa, segle XXI).

En un context de presentació mistificadora de l'obra, l'Espill va ser anomenat Llibre de les dones i Llibre de consells, potser amb una intenció de dissimulació de les procacitats que conté. I malgrat el seu grau de misogínia, o potser per això, hi ha hagut moltes dones –"les dones de l'Espill"-- que s'han dedicat a estudiar-lo, des de Maria Aurèlia Capmany fins a Maria Celeste Delgado. També ho han fet alguns homes, com un servidor, amb diversos articles, una tesi doctoral i el llibre Ficció i realitat a l'Espill. Una perspectiva fraseològica i documental (2010).

He de dir que em satisfà el treball de la doctora Delgado-Librero perquè, contràriament al que s'estila en sectors resclosits i dominants de la filologia catalana medieval, aborda el tema amb rigor i sense prejudicis. En lloc d'insultar i desqualificar, com han fet i possiblement encara ho fan la doctora Lola Badia i altres de la seva escola, és capaç de descriure els estudis (meus) que posen en qüestió l'autoria de l'Espill amb naturalitat i respecte acadèmic: "Josep Guia i Marin is the only scholar who has disputed Roig's atthorship of The Mirror...", en un parell de pàgines de la introducció.

En fi, una bona notícia per a la difusió internacional de la cultura catalana i un cop d'atenció a les dèries i els interessos gremials dels estudis de literatura medieval a casa nostra.

València, 10 de gener de 2012

L’altre dia vaig veure el film Pretty Woman (1990), on l’insuportable margalló Richard Gere representa el paper d’un fastigós sangonera capitalista especulador. Potser pel comportament, els hotels i els vestits l’he relacionat amb un altre veí de New York, un tal Undargarin, encara que n’hi ha molts d’altres, de cara no coneguda. Al capdavall, es tracta de personatges que es dediquen a comprar i (re)vendre, sense fabricar res. O, dit d’una altra manera, a fruir sense produir.

 

Sembla que aquesta és l’essència de la fase final (que voldríem terminal) del capitalisme: el domini d’una (sub)classe capitalista financera i especuladora, sense arrels ni ètica, que desvia diner públic cap a butxaques privades, que compra els polítics i el deute de les administracions públiques, que detrueix el texit productiu allà on li convé... talment com si tot i tothom fossim en mans d’una colla de grans usurers a escala universal.

 

Uns tals garrins, porcs dignes d’escorxador pudent, estan portant el planeta cap a una desfeta tràgica, amb fams i morts generalitzades a l’anomenat tercer món, que ja truquen a la porta del primer. Dissortadament, no seran les autoritats polítiques ni judicials dels actuals estats capitalistes les que acabaran amb aquestes sangoneres perquè, en general, ministres, jutges i diputats són els seus servidors. Tenen els càrrecs que tenen perquè els qui manen de debò volen que els tinguin. A l’inici del capitalisme, els governants encara es permetien i podien prendre mesures contra la usura. Avui, però, tots en depenen. El capital financer i especulador, que comanda, és una creació inevitable del propi sistema capitalista. Així doncs, la conseqüència és clara: només una revolució de canvi de model productiu pot acabar amb això. I salvar el món, de passada.

 

5 de gener de 2012

Cada día que trabajo por los derechos de las mujeres me reafirmo que es fundamental que conozcamos a nuestras antecesoras, otras mujeres que antes que nosotros han trabajado para avanzar en igualdad. Por esta razón, hoy he publicado y enviado el discurso de Clara Campoamor para defender el derecho de voto de las mujeres (consultar discurso Clara Campoamor en defensa el derecho de voto de las mujeres) al equipo de Dones en Xarxa para felicitarles el año 2012.
He seleccionat agunes afirmacions del seus discurs:

“es un problema de ética, de pura ética reconocer a la mujer, ser humano, todos sus derechos, porque ya desde Fitche, en 1796, se ha aceptado, en principio también, el postulado de que sólo aquel que no considere a la mujer un ser humano es capaz de afirmar que todos los derechos del hombre y del ciudadano no deben ser los mismos para la mujer que para el hombre.” “No es, pues, desde el punto de vista de la ignorancia desde el que se puede negar a la mujer la entrada en la obtención de este derecho.” “Negadlo si queréis; sois libres de ello, pero sólo en virtud de un derecho que habéis (perdonadme la palabra, que digo sólo por su claridad y no con espíritu agresivo) detentado, porque os disteis a vosotros mismos las leyes; pero no porque tengáis un derecho natural para poner al margen a la mujer.” “la única manera de madurarse para el ejercicio de la libertad y de hacerla accesible a todos es caminar dentro de ella”

Como veis muchas de sus afirmaciones siguen absolutamente vigentes ahora en el 2012. La igualdad de derechos de las mujeres es una cuestión ética y no pueden aducirse razones para negar la libertad y los derechos a las mujeres.

Dones en Xarxatenemos los mismos objetivos, en un nuevo entorno y disponiendo de nuevos instrumentos, nos dedicamos a avanzar en igualdad utilizando las redes y promover la igualdad en la red, convencidas de que Internet es una oportunidad para el empoderamiento de las mujeres.

Cada dia que treballo pels drets de les dones em reafirmo que és fonamental que coneguem a les nostres antecessores, altres dones que abans que nosaltres han treballat per avançar en igualtat. Per aquesta raó, avui he publicat i enviat el discurs de Clara Campoamor per defensar el dret de vot de les dones  (consultar discurs Clara Campoamor en defensa el dret de vot de les dones) a  l’equip de Dones en Xarxa per felicitar-les l’any 2012.
He seleccionat agunes afirmacions del seus discurs:

“es un problema de ética, de pura ética reconocer a la mujer, ser humano, todos sus derechos, porque ya desde Fitche, en 1796, se ha aceptado, en principio también, el postulado de que sólo aquel que no considere a la mujer un ser humano es capaz de afirmar que todos los derechos del hombre y del ciudadano no deben ser los mismos para la mujer que para el hombre.” “No es, pues, desde el punto de vista de la ignorancia desde el que se puede negar a la mujer la entrada en la obtención de este derecho.” “Negadlo si queréis; sois libres de ello, pero sólo en virtud de un derecho que habéis (perdonadme la palabra, que digo sólo por su claridad y no con espíritu agresivo) detentado, porque os disteis a vosotros mismos las leyes; pero no porque tengáis un derecho natural para poner al margen a la mujer.” “la única manera de madurarse para el ejercicio de la libertad y de hacerla accesible a todos es caminar dentro de ella”

Com veieu moltes de les seves afirmacions continuen absolutament vigents ara al 2012. La igualtat de drets de les dones és una qüestió ètica i no poden adduir-se  raons per negar la llibertat i els drets a les dones.

Dones en Xarxa tenim els mateixos objectius, en un nou entorn i disposant de nous instruments, ens dediquem a avançar en igualtat utilitzant les xarxes i a promoure la igualtat a la xarxa, convençudes que internet es una oportunitat per l’empoderament de les dones.

De nou, vull compartir amb vosaltres el mosaic resum de les activitats a les que he participat durant el mes de desembre 2011 ( Per veure totes les imatges d’activitats mes de desembre: actesdesembre2011).

1. Equip Dones en xarxa. Femitic 2011, 2. Premi Dones en Xarxa.Fem.talent, 3. Guardo fem.talent 2011 a @donesenxarxa, 4. Taula Rectores Fem.talent, 5. Acte commemoracio 80 aniversari vot femeni, 6. Tarjeta votacio #congrespsc

Ixes al carrer i et fas la pregunta. I si va i tenen raó i este és l'últim nadal de la teua vida? Què faries?  T'endinses en l'espiral d'una ciutat vestida de nadal, plena de records, nostàlgia i contradiccions i quan arribes a casa trobes la resposta. I simplement ho fas, amb un somriure, i com si s'acabara el món.

El congreso del PSC aprobó una amplia resolución sobre las políticas en la sociedad red que apuesta de forma decidida por los derechos digitales, el open government y las tecnologías abiertas como garantía de las libertades en el siglo XXI. La ponencia me encargó redactar esta resolución que recoge de forma resumida las diversas aportaciones en materia de políticas para la sociedad red y TIC. Incorporamos a la ponencia a más de la apuesta por el open government, este texto que resume las demás propuestas de la resolución:

Es necesario impulsar nuevas políticas para aplicar nuestros valores en la nueva sociedad, la sociedad red. Debemos apostar claramente por caminar hacia la sociedad del conocimiento, defender y regular los ciberderechos, una nueva generación de derechos vinculados a las TIC, como son: el derecho de acceso de calidad en internet, la neutralidad de red o net neutrality , el derecho al secreto en las comunicaciones, carta desde derechos de usuarios las servicios de la web 2.0, derecho a la reparacion.

La socialdemocracia de incorporar los valores movimientos ‘open’ surgidas de comunidades virtuales: trasparencia, compartir y abierto. En la era de la sociedad Red debemos apostar por las tecnologías abiertas como garantía de las libertades del siglo XXI, priorizando las contenidos en abierto (copyleft, creative commons …), compartir como opción para promover oportunidades, y por el software libre que supone apostar por la innovación abierta a la vez que supone más igualdad de las personas y derechos para usuarios.

Leer la resolución completa: Nuevas Políticas para la Nueva Sociedad red.

Entradas relacionadas: Nuevo PSC, nuevo feminismo, por abolir la explotación sexual, Congreso del PSC. Sociedad red.

El congrés del PSC va aprovar una àmplia resolució sobre les polítíques a la societat xarxa que aposta de forma decidida pels drets digitals, l’open government  i les tecnologies obertes com a garantia de les llibertats al segle XXI. La ponència em va encarregar redactar aquesta resolució que recull de forma resumida les diverses aportacions en matèria de polítiques per la  societat xarxa i TIC.  Vam incorporar a la ponència a més de l’aposta per l’open government, aquest text que resumeix les altres propostes de la resolució:

Cal impulsar noves politiques per aplicar els nostres valors a la nova societat, la societat xarxa. Hem d’apostar clarament per caminar cap a la societat del coneixement , defensar i regular els ciberdrets, una nova generació de drets vinculats a les TIC, com són: el dret d’acces de qualitat a internet, la neutralitat de xarxa o net neutrality, el dret al secret a les comunicacions, carta des drets de usuarios las serveis de la web 2.0, dret a la reparacio.

La socialdemocracia d’incorporar els valors moviments ‘open’ sorgides de comunitats virtuals: trasparencia, compartir i obert. En l’era de la societat Xarxa hem d’apostar per les tecnologies obertes com a garantía de les llibertats del segle XXI, prioritzant les contiguts en obert ( copyleft, creative commons …), compartir com a opció per promoure oportunitats; i pel software lliure que suposa apostar per la innovació oberta a la vegada que suposa mes igualtat de les persones i drets per usuaris.

Llegir la resolucio complerta: Noves Polítiques per a la Nova Societat xarxa.

Entrades relacionades: Nou PSC, nou feminisme, per abolir l’explotació sexual, Congrés del PSC. Societat xarxa.

A la portada de la revista LLUITA, del PSAN, d'octubre de 1987, hi havia el mapa complet de tot Catalunya, amb el lema "Per una sola terra" i les especificacions, als llocs corresponents del territori: "València, darrer diumenge d'octubre", "Perpinyà, 7 de novembre", "Palma, 31 de desembre". I l'editorial d'aquest número en feia la glossa:

"Després de la Diada Nacional de l'Onze de Setembre, representativa de l'encara i sempre vigent voluntat de resistència i de lluita arreu de Catalunya i, especialment, des de la capital, Barcelona, se'ns presenten diverses commemoracions perifèriques: l'octubre valencià, el novembre rossellonès i el desembre mallorquí. Els aniversaris de l'entrada a la ciutat de València de Jaume I, del tractat dels Pirineus que esquarterava la nostra terra entre Espanya i França, i de la conquesta catalana de l'illa i de la ciutat de Mallorca, presenten unes bones ocasions per a l'afirmació de la catalanitat del Sud, del Nord i de les Illes. (...)"

Dos mesos després, a la contraportada de la revista LLUITA del mes de desembre, es reproduïa el cartell de convocatòria de la primera manifestació de la Diada del 31 de desembre a Palma. El lema fou, justament, "Per una sola terra", car no debades aquella convocatòria va ser una idea i una iniciativa del PSAN, assumida per l'MDT, gestada a València. I des de València i Barcelona, un centenar d'independentistes acudírem en solidaritat amb els companys i companyes de Mallorca a manifestar-nos a Palma. Va ser una bella expedició, que donà fruits i tingué continuïtat.

Enguany, hi tornem, el PSAN i Solidaritat Catalana per la Independència, perquè Mallorca i la bona gent catalana que l'habita s'ho valen. I perquè cal sumar esforços per combatre l'exterminador Bauzà, per impedir que continuï agredint la nostra llengua, cultura i nació. I les nostres festes, costums, tradicions i formes de vida i de treball, que ens caracteritzen com a poble. Solidaris amb Mallorca, per la dignitat de la nostra terra, tota completa, acabarem amb l'opressió espanyola i guanyarem la independència.

València, 23 de desembre de 2011