Arquitectura
Des del passat 1 de febrer d’enguany ja està disponible la nova Borsa de Treball del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Es tracta d’un servei completament renovat, i que supera els antics enviaments de correus electrònics als subscriptors d’una llista de correu.
Ara la Borsa és una plataforma interactiva, social i 2.0, en què els professionals ens hi podem donar d’alta, insertar els nostres curriculums i editar el nostre perfil; i d’altra banda, des la mateixa Borsa ens podem inscriure a les ofertes de treball, que insereixen directament les empreses.
Sens dubte les millores són considerables, i molt positives. Aquesta nova Borsa de Treball ha de poder ser la principal plataforma de mercat laboral de la nostra professió a nivell de Catalunya… I cal felicitar a tot el personal del Col·legi per l’excel·lent feina que han fet, en benefici de tot el col·lectiu, tot proporcionant una excel·lent eina de promoció de la nostra professió.
Jo ja m’he donat d’alta, i hi he posat el meu curriculum i el meu perfil. I tu? T’animes? Entre tots ho farem més gran!
El passat 14 de gener de 2012 va tenir lloc la inauguració de la nova seu de la Biblioteca Municipal de Lloret de Mar, ubicada a l’edifici de la Casa de la Cultura.
És una obra de l’arquitecte Daniel Mòdol Deltell, i té una superfície de 2.214m2 útils distribuïts en 3 plantes. A la planta soterrani, s’ubica la zona infantil; a la planta baixa, la zona d’ acollida i promoció, música i cinema, i diaris i revistes; i a la planta primera el fons general. Des de la planta baixa, on hi ha també un pati i una cafeteria, s’accedeix a la sala d’exposicions i la sala polivalent situades al soterrani i d’ús independent de la biblioteca. El mobiliari interior ha anat a càrrec de l’empresa MTCBCN.
La Biblioteca té un fons total de 36.040 volums, 8.434 audiovisuals i 244 subscripcions a publicacions periòdiques. Ha tingut un cost de 3.855.895,25 d’euros.
FONTS:
L’octubre de 2011 l’equip d’arquitectes Architects Collective va ser finalista per al projecte de construcció de la nova Biblioteca Pública de Dalian, a la Xina. Té forma de pètal de rosa. Tota la biblioteca s’organitza al voltant d’un frondós pati interior, al qual s’hi aboca una façana interior vidriada.
Les altres biblioteques de la mateixa regió, que formen una xarxa, també tenen aquesta forma de pètal de rosa; així, juntes, simbolitzen una rosa sencera. Té una superfície de 50.000m2, i un pressupost de 50 milions d’euros.
FONTS:
L’octubre de 2011 l’equip d’arquitectes xilè Arentsen+Valderrama va guanyar el concurs per a la nova Biblioteca de la Facultat de Ciències de l’Enginyeria de la Universitat Austral de Xile, a la localitat Valdivia.
La seva proposta consisteix en un volum comptacte, de 1.000m2 i doble pell, suspès a 2,30 metres sobre el nivell del terra, i orientat al bosc proper. Els accessos a l’edifici es situen en una gran escala a la façana principal, i un rampa en suau pendent per una de les façanes laterals.
El seu interior és un gran espai diàfan, obert i amb les mínimes separacions funcionals i visuals. La llum esdevé el seu principal actiu, ja que esdevé l’element a través del qual es creen i configuren els diferents espais; l’entrada de llum i la seva intensitat es modula segons la funció i l’ús de cada espai. També hi ha lluernaris a la coberta. A l’interior hi destaca també l’ús de la fusta, que dóna calidesa i confortabilitat, i la presència de cubs translúcids de treball en grup.
FONTS:
És una obra del 2010 de l’equip d’arquitectes Yoav Meiri Architects, i està ubicada al Parc Levinski de Tel Aviv, a Israel, al costat de l’estació central d’autobusos.
Té 50m2 i està formada per dues estructures independents i de diferents mides (com dos grans quioscos), en forma de grans prestatges, un per adults i un altre per a infants, que es poden tancar i protegir, i que acullen un fons de 3.500 documents en diferents idiomes. Al mig, hi ha un espai buit, que al mateix temps és biblioteca i parc. No hi ha ni murs, ni portes, ni finestres. L’estructura més gran inclou un enreixat amb dues funcions: la de tancament, en vertical; i la d’esdevenir una pèrgola que matisa la llum, i dóna ombra a l’espai intermig, si la posem en posició horitzontal. A més, a la nit es poden il·luminar des del darrera, i així es poden usar en horari nocturn.
Penso que es tracta d’un gran exemple de desmaterialització de la biblioteca, de superació dels límits de l’edifici, i d’integració urbana. Será segur un dels camins que seguiran les biblioteques; la biblioteca-ciutat. La biblioteca estarà present a tots els racons de la ciutat, i es confondrà amb ella; més que un edifici, la biblioteca del futur es convertirà més en un equipament urbà més. I és també un exemple de senzillesa formal, material i conceptual. Un procés sense aturador, i que ja trobem en altres biblioteques, com podrien ser la Biblioteca Oberta a Magdeburg, o la de Ban Tha Song Yan, a Tailàndia.
Senzillesa, desmaterialització i difuminació en la trama urbana. Tres línies de futur a seguir en el disseny de les futures biblioteques.
FONTS:
La Biblioteca és una obra de l’equip d’arquitectes argentí Estudio Borrachia, ubicada a la ciutat de Moron, a la província de Buenos Aires. Té 1.000m2, distribuïts en dues plantes, en un solar estret i llarg. Les dues plantes superiors ocupen només la meitat de la planta, longitudinalment, deixant un gran espai buit, on hi una les comunicacions verticals i la llum zenital que entra a la Biblioteca mitjançant la coberta. Una coberta d’estructura metàl·lica i corba, i que fou muntada abans que la resta de l’edifici.
Es planteja la Biblioteca com un gran espai únic, sense límits ni separacions entre usuaris i documents. Al mateix temps, aquest espai resulta flexible per a futurs canvis, ampliacions o modificacions. Un espai amb un aire de fàbrica, industrial, en què es troben a la vista tant materials constructius, com les instal·lacions elèctriques, la il·luminació, etc.
FONTS:
He pogut iniciar finalment la lectura de l’Item 54, monogràfic dedicat a l’arquitectura de les biblioteques, i editat pel Santi Romero. Amb article vull iniciar una sèrie d’articles sobre aquest número. I comencem pel començament, amb la secció A debat.
Coordinats per en Santi Romero, hi van participar a més:
- Maribel Alqueza, bibliotecària de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.
- Mateu Barba, arquitecte i autor entre d’altres de la Biblioteca de Sant Ildefons de Cornellà o de la de Llagostera.
- Ignasi Bonjoch, dissenyador i autor entre d’altres de l’espai interior de la biblioteca de l’Elisava.
- Verónica Chiatellino, usuària de biblioteques.
- Cristina Estrada, cap de la Central de Biblioteques de les Terres de l’Ebre.
- Montserrat Jordà, usuària de biblioteques.
- Esther Ruiz, bibliotecària.
Un conjunt de persones ben heterogeni, diferent i que implica diferents perfils: arquitectes, dissenyadors, bibliotecaris i usuaris… tots ells implicats en menor o major mesura en el disseny i la construcció de les biblioteques. En el debat s’hi van tractar diferents temes: la biblioteca com a icona arquitectònica, el disseny dels espais interiors, la il·luminació, els espais per a nens, els taulells d’atenció als usuaris…
Hi ha uns quants aspectes que m’han fet pensar. Sobre la comoditat de l’usuari en els espais interiors, l’Ignasi Bonjoch apunta:
No fer servir mai l’estridència. Crec que l’estridència s’utilitza quan no tens res per reclamar l’atenció. (p. 12)
Però matisa que un usuari pot tenir el mateix grau de comoditat de diferents maneres i de diferents formes. I finalitza:
Seguint aquesta experiència, estem fent biblioteques partides en dues: una part per a la lectura i recerca, i aquest espai d’entre hores. (p. 13)
Coincideixo amb què l’estridència no és el camí en els interiors de biblioteques. Calen uns interiors coherents, que mostrin una unitat i que expliquin una història. És necessari, és clar, que hi hagin diferents espais adaptats als usos i les funcions que s’hi desenvolupen, però sempre hi ha d’haver una continuïtat, un camí, sense caure en la homogeneïtzació dels interiors de moltes biblioteques. Però també sóc de la opinió que l’interior de la biblioteca, com a conjunt, ha de sorprendre, i ha de ser capaç de captar l’atenció de l’usuari. És un element indispensable de relació amb l’usuari, i cal que aquest demostri interès en el mobiliari. Segurament no caldrà usar l’estridència, però si que hi intervindran factors com l’usabilitat, la comoditat, la facilitat d’ús i manteniment, la compacticitat, la perdurabilitat, l’originalitat.
I seguint amb el factor sorpresa, l’Esther Ruiz treu el tema de la previsibilitat:
Som davant d’un element de sorpresa, innovador amb el mobiliari però conservador amb allò que ja hi havia. Com a usuària m’agrada que em sorprenguin. Una biblioteca previsible és avorrida.
És molt subtil la línia entre l’estridència i la innovació, la sorpresa i la originalitat. On s’acaba una, i on comença l’altra. Com no ser avorrits, sense caure en l’estridència? Com evitar ser avorrits, sense caure en la homogeneïtat i la previsibilitat? Potser amb coherència i subtilesa?
És una obra de l’equip d’arquitectes Yi Architects. La Biblioteca Pública d’Stuttgart és exteriorment un gran cub, volumètricament contundent, i amb obertures regulars i simètriques en forma de panell, que de nit s’il·luminen amb diferents colors. Interiorment la Biblioteca s’organitza al voltant d’un gran atri central, buit, de cinc plantes d’alçada i de color blanc; al seu perimetre hi trobem els prestatges amb els llibres, que donen color a l’entorn, i les escales de comunicació entre les diferentes plantes. Aquest gran atri proporciona llum directa i càlida a l’interior de l’edifici.
FONTS:
És una obra de l’arquitecte Ander Marquet Ryan, de l’equip d’arquitectes Jaam, del 2005, de dues plantes i soterrani. Es caracteritza pel seu aspecte exterior, com de castell, emmurallat per un mur no estructural, en corba, de formigó blanc, contundent. Aquest mur serveix d’aïllament tèrmic dels volums interiors. Un carrer peatonal trenca aquesta muralla contundent, al mateix temps que proporciona llum a l’interior de l’edifici. Un interior que es caracteritza per l’ús de fusta d’ipe i eucaliptus, que dóna calidesa a les diferents zones de la Biblioteca.
A l’interior cal fer referència també a l’absència de falsos sostres i paviments despullats, i a què totes les instal·lacions estan a la vista. Acull, a més, una mediateca, auditori, oficines i un aparcament.
FONTS:
Dins el marc del Màster Universitari de Societat de la informació i el coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya ( UOC), i concretament pel que fa a la redacció del Treball Final de Màster, l'Ús que en fan de la web 2.0 els arquitectes catalans en base a una enquesta realitzada, ha estat el tema escollit. Aquí podeu veure el treball complet.
Aquest és un extracte de l'estructura Socio-Laboral
Taula
3 : Variables socio laborals
Personals
SEXE
R1 Sexe de l’arquitecte
Sexe de l’arquitecte entrevistat
EDAT
R3 Quina és la teva edat?
Edat de l’arquitecte
Empresa
EXERCI
R15 Exercici de la professió
L’arquitecte exerceix la seva professió establert per
compte propi, per compte aliè o amb dós al mateix temps
TREBALL
R2 En la teva empresa, incloent-te tu, quants
treballadors sou?
Nombre de treballadors al despatx en que treballa
l’arquitecte
POBLACIÓ
R4 Població on desenvolupes activitat.
Nombre d’habitants de la ciutat en la que desenvolupa
l’activitat l’arquitecte
Font : Elaboració pròpia
Taula<A[Mesa|Tabla]> 4. Estructura
Socio-Laboral
Freqüència Percentatge Vàlid
Edat de l’arquitecte
Menor
de 25 anys - -
de
25 a 34 anys 70 32,6
de
35 a 44 anys 69 32,1
de
45 a 54 anys 49 22,8
de
55 a 64 anys 23 10,7
major
de 64 anys anys 4 1,9
SEXE
Home 147 68,4
Dona 68 31,6
EXERCI
Treball
per compte propi 144 67,0
Treball
per compte d’altri 51 23,7
Treball
per compte propi i d’altri 20 9,3
TREBALL Nombre
de treballadors
1-2 103 47,9
3-9 73 34,0
10-49 21 9,8
50-199 7 3,3
Més
de 200 11 5,1
Font: Elaboració pròpia
A
grans trets podem veure que a majoria dels arquitectes que participen en aquest
estudi son homes (68,4%) que treballen
per compte propi (76,3%) en forma de microempresa d’un o dos treballadors
(47,9%), essent la majoria (64,7%) menors de 34* anys.
La relativament baixa edat dels participants en
l’enquesta, també ens indicaria que la major utilització de les TIC i de la web
2.0 és per part de persones joves, ja que la convocatòria a la participació en
l’enquesta es va fer per medis no oficials (enviament particulars als
arquitectes) i a través de xarxes socials (Facebook) i espais socials de
microblogging (Twitter)
Pel que fa a les condicions de l’exercici de la professió entre les principals conclusions de l'estudi del Sindicato d'Arquitectos, destaquen que: el 32,4% dels professionals es troben en situació d'atur, dels quals un 32,87% d'aquests aturats fa més d'un any en aquesta situació. A més, un 25,76% treballa sota la figura il.legal del fals autònom (xifra que s'ha reduït en els últims dos anys, quan representava el 60% del total a mitjans del 2008, a causa que molts d'aquests falsos autònoms estan ara en l'atur) i el 30,7% cobra entre els 6.600 i els 15.000 euros bruts anuals.
És important ressaltar que tres de cada quatre enquestats en actiu (73%) no arriben al mínim obligatori que estableix el conveni nacional existent per oficis equiparables a d'arquitecte (22.826 euros bruts anuals segons el XV Conveni nacional d'enginyeries i oficines tècniques).
El sector de l'arquitectura ha estat sens dubte un dels més afectats per la crisi econòmica, ja que un 32,4% dels 1.800 arquitectes enquestats assegura estar en atur. Aquesta xifra cobra més importància si tenim en compte que un 14,3% de ells té feina però no està d'acord a la seva formació d'arquitecte. Per contra, un 48,5% es troba en actiu exercint activitats professionals lligades al sector de l'arquitectura. Un 0,9% declara realitzar treballs eventuals, a mitja jornada o malament pagats.
A l'hora d'establir una anàlisi sobre les remuneracions existents en el sector, podem establir que un 30,7% percep uns ingressos entre els 6.600 i els 15.000 euros bruts anuals, mentre que els que perceben entre 15.000 i 27.000 euros bruts anuals representen el 26,3%. Un 7,4% dels enquestats percep entre 27.000 i 39.000 euros bruts anuals mentre que tan sols un 3,2% cobra més de 39.000 euros bruts anuals.
Com ja s'ha esmentat, l'enquesta reflecteix que el 90,43% dels aturats no cobra subsidi per desocupació davant, tan sols, un 9,57% que sí que ho cobra.
Un altre dels efectes directes de la crisi sobre els professionals del sector s'ha fet notar entre els emprenedors: un 49,1% afirma no haver pogut crear un negoci per compte propi al no tenir mitjans ni pressupost per fer-ho. Tot i així, un 18% ha decidit crear la seva pròpia empresa malgrat el desfavorable entorn. A més, un 9,8% no ha vist necessari crear el seu propi negoci perquè ja tenia un abans de la crisi i un 23,2% no ha vist necessari emprendre una nova alternativa professional i s'ha mantingut com estava”.
Pel que fa a les dades respecte de la mida de les “empreses d’arquitectura”, de l'" Informe arquitectos 2007, Encuesta sobre el estado de la profesión" (CSCAE i SQ, 2007) podem llegir les seguents dades:
" Els col·legiats que assenyalen a l'exercici liberal de la professió amb estudi propi com a principal font d'ingressos componen el gruix de la nostra mostra, amb un 68 per cent del total, proper al 70 per cent del 2003. De tots ells, un 22 per cent treballa en el marc d'una societat professional d'arquitectes, que sol ser una societat limitada (en el 59 per cent dels casos, encara que les arquitectes trien aquesta opció amb menor freqüència) o Societat Civil Particular (un 23 per cent). La mitjana de socis participants en aquestes societats és de 2,41. Els arquitectes liberals, per la seva part, només han constituït estudis associats en el 16 per cent dels casos (una mica més si són dones, bastant menys si són majors de 55 anys)".
De Quadres Treball Final de Master UOC
La gran majoria dels que van respondre a l'enquesta " Informe sobre el estado de la profesión"(CSCAE, 2009) van assenyalar que:" la seva forma d'ocupació principal és la professional liberal amb estudi propi, ja sigui individual o compartit. Les categories restants queden a molta distància. Per exemple, només un 6 per cent s'identificava com a col·laborador sense contracte laboral, i la combinació dels assalariats amb contractes fixos i temporals se situa en el 8,2 per cent."
Podem concloure amb aquestes dades que la forma d’exercir la professió majoritàriament és en despatxos petits (estudi propi) dins l’exercici liberal de la professió.
Imatge Corporate Slavery by ~amptone
El Pla de Santa maria, amb l'església de Santa maria del Pla, deixa clar que encara respecta l'hegemonia del seu campanar.
A Santes Maries de la mer, a la Camargue, tenen aquesta campana en exposició al centre del poble, per la seva importància històrica. És un atractiu turístic més.
La Baronia de Sant Oïsme és un dels paisatges més bells i espectaculars del nostre País, però el que més en destaca normalment és la torre de guaita.No obstant això, és obvi que també hi ha una església, romànica, amb una teulada preciosa i un campanar de base quadrada molt interessant.
L’activitat de l’ arquitecte s’emmarca com tota la resta d’activitats econòmiques,en una societat en una crisi important. Una crisi que coincideix amb un canvi de paradigma: de la societat industrial, a la societat de la informació i el coneixement, amb una nova manera d’entendre les relacions econòmiques per a les empreses en una societat xarxa. Vull remarcar aquest context social del canvi que s’està produint, un canvi que és estructural, que no hi ha marxa enrere i en el que l’activitat econòmica ha d’adaptar-se al nou paradigma d’empresa xarxa, per entendre el context de canvi global en el marc tecnològic i social que comporten les TIC, i per tant les eines web 2.0.
Pel que fa al concepte de la web 2.0 cal ser conscient del canvi conceptual que suposa l’aparició d’aquest terme utilitzat per Tim O’Reilly a finals de 2004. Un terme que denota una nova tecnologia . Aquesta nova tecnologia canvia substancialment les bases de les empreses. Els vells termes de Comunicació, Cooperació, Col•laboració i Connexió ara tenen nous significats dins d’aquesta revolució tecno-social, a la qual l’activitat econòmica cal que s’hi adapti com ens explica Cook (2008) i que ja queda significat en el subtítol del llibre Empresa 2.0: “Com el software social canviarà el futur del treball”. Veiem aquí una mostra de les eines i les seves principals característiques a utilitzar en aquest nou context.
I partir d’aquesta explicació raonada demostrant quina es la nova filosofia i com aplicar-la en les comunicacions a la web 2.0, veient quines son les principals eines per poder-la portar a terme, passem com a continuació lògica a les xarxes socials com una eina més, però amb molt més d’èxit, d’aquesta nova manera de fer que les empreses i evidentment, els arquitectes com a agents econòmics, que han de poder i saber utilitzar. Encara fa falta molta evangelització per a les empreses i els professionals per a que entenguin la filosofia dels canvis que s’estan produint i la manera com aplicar-la de forma pràctica.
Però moltes vegades aquesta aplicació no es possible. L’acceptació i la posta en funcionament de la tecnologia es converteix en un problema. És important que en les organitzacions i empreses de tota mena, es segueixi una estratègia per a que es puguin aprofitar les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies. Cal que aquests beneficis siguin percebuts per a que es puguin adoptar. Cal que tot el conjunt de l’empresa s’impliqui en aquest fet i per tant si no es disposa de la complicitat de l’estructura dirigent, no se’n podran beneficiar en els seus efectes positius. Per tant, per a que s’accepti la tecnologia en les empreses cal que es demostri de manera pràctica a les persones que porten la direcció, els beneficis de les mateixes, i se les impliqui en el seu funcionament.
Sabem que la majoria de les empreses existents en aquest país són de 1 a 10 treballadors, i les mes nombroses son les que menys són presents a la xarxa. Encara hi ha molt camp per córrer pel que fa a la necessària utilització de les Tic per ser present al nou univers comunicacional que representa Internet i el seu potencial de comunicacions i oportunitats empresarials.
A més, als arquitectes se’ls hi presenta un futur on la construcció com tradicionalment s’entén, difícilment tornarà a tenir la importància que va tenir en l’últim cicle expansiu de l’economia. Per tant per una banda s’observa un gran potencial de desenvolupament però per altra, és en el sector de les petites empreses on menys desenvolupada està la presència a Internet, essent la presència a les xarxes socials molt poc significativa.
Cal fer notar la oportunitat que representa el fenomen de les xarxes socials com a una oportunitat que tenen les empreses d’acostar-se als clients i començar aquesta nova relació de proximitat i comunicació des del mateix nivell i no des d’un nivell superior jeràrquic en que abans les marques/empreses es situaven respecte als consumidors/clients. La presència a xarxes socials a Internet, no es un fenomen de moda on cal ser-hi perquè sí , i no s’hi pot ser de qualsevol manera. Una bona estratègia de comunicació social és important per a les empreses.
Es pot posar en context aquest concepte de proximitat amb el client , de nova manera de comunicar-s’hi, respecte les noves estratègies del que s’anomena marketing relacional a la web 2.0.
Tota aquesta nova filosofia de relació amb el client, totes aquestes noves eines amb que posar-s’hi en contacte , esdevenen conceptes clau per desenvolupar una nova estratègia de marketing a Internet. Cal adequar la nova filosofia, a la nova estratègia de comunicació , amb la nova possibilitat de relacionar-se de manera individual a multituds. I és clau que els arquitectes, la resta de professionals i les empreses entrin en aquestes noves dinàmiques socials com a font de diversificació, innovació i futur.
Per donar una visió ràpida de l’estat actual de l’ arquitecte i del marc on desenvolupa principalment si mes no fins a l’arribada de la crisi, la seva activitat, el sector de la construcció, ens fixarem amb les dades bàsicament econòmiques del darrer trimestre de l’any 2010 que dona la Confederación Nacional de la Construcción (CNC), en les dades més de marc laboral i socioeconòmiques d’una enquesta impulsada per el Sindicato de Arquitectos.(SARQ) i per veure la dimensió dels estudis d’arquitectura i la manera d’exercir la professió, amb dades que proporcionen els estudis del “ Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España” (CSCAE). Finalment a partir de les dades d’enquestes fetes per el “Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España” i la “ Fundación Arquia” de la “Caja de Arquitectos” veurem com les dades ens indiquen que la majoria d’Arquitectes exerceix la professió com a autònom ja sigui sòl o formant algun tipus d’associació i que el nombre d’arquitectes assalariats es molt baix, del que es pot deduir la petita dimensió de la majoria dels despatxos d’Arquitecte.
Les dades que ens aporta l’informe del 4rt. Trimestre de l’any 2010 per part de la CNC són les següents:
-Visats de direcció d'obra residencial i no residencial
“ La superfície total visada per a obra nova destinada a l'edificació en el mes de desembre ha estat de 2.049.331 m2, dels quals 1.401.425 m2 van ser destinats a edificació per a usos residencials (68,4%) i la resta, 647.906 m2 , per a edificacions d'ús no residencial (31,6%). Respecte al mateix mes de l'any anterior, la superfície total visada ha estat inferior, 15,6%, arribant en aquesta data un total de 2.428.011 m2.”
“ El total de superfície visada per a obra nova, un cop finalitzat l'any, és de 24.507.412 metres quadrats, el que suposa un descens del 16,0% respecte al 2009, on la superfície total visada va ascendir a 29.168.594 metres quadrats.”
“ Els projectes visats d'habitatge, indicador avançat de l'activitat de la construcció a mitjà termini, han pujat durant el mes de desembre a 10.350, la qual cosa en taxa interanual suposa una disminució del 6,3%. Atenent a les dades trimestrals, durant el quart trimestre els projectes visats van sumar 29.195, inferior en un 19,63% a la dada del quart trimestre del 2009 (36.327). Per al conjunt de l'any 2010, la disminució dels projectes d'habitatge ha estat del 13,0%, amb 127.543 projectes visats el 2010, enfront dels 146.640 de l'any 2009”.
-Llicències d'obra major
“Segons les últimes dades del Ministeri de Foment, relatius al nombre de llicències d'obra major concedides, el setembre de 2010 va assolir un total de 7109, inferior en un 26,0% al mateix mes de l'any anterior
(9606).”
-Superfície visada no residencial
“Atenent a la tipologia d'edificació no residencial, la superfície visada al desembre ha registrat una variació interanual negativa del 32,2%, presentat el mateix signe per a tots els tipus d'obra, sent la que més ha baixat la de tipus industrial (-50 , 9%) seguida de turisme, esbarjo i esports (-50,6%), edificacions de serveis per a transport (-30,7%), edificacions comercials (-21,3%), i finalment la destinada a oficines (-15,7%).”
“Considerant el total de superfície visada el 2010 respecte al 2009, la variació interanual també ha resultat negativa (-16,0%), sumant 8.115.942 m2, enfront dels 9.659.509 m2 de l'any anterior.”
Si ens fixem només en Catalunya,per el mateix període de temps, les dades que podem desglossar serien aquestes
Indicador
Font
Data
Valor
Any anterior
%Variació
Campana del campanar de València d'Àneu, al Pallars Sobirà, vista de prop.
Ja hi havia una foto de Vila-seca al bloc, però el campanar no tenia en ella el protagonisme que es mereix.Una visita nocturna permet de ressaltar-ne el seu valor estètic.
Ermita Pentecostal. Iglesia de Santo Domingo, aquesta és la darrera col·lecció de fotos de campanars de Portugal que ha recollit l'amic Té aquest estiu.Moltes gràcies, són totes molt maques i ens aporten imatges de construccions molt interessants i properes, encara que desconegudes.
Catedral Nuestra sra. da Oliveira. Santuari da Penha Nuestra senhora da consolació e santos passos. Més campanars de Portugal, realment Té ha fet un recull extraordinari, moltes gràcies.
|
![On Anar.cat [fent un volt per la xarxa]](http://baladre.info/imatges/onanar/logo_onanar200bl.jpg "On Anar.cat [fent un volt per la xarxa]"){kind=logo}
![Macblogs.net [The Mac blogosphere - La blogosfera Mac]](http://baladre.info/imatges/macblogs/macblogslogo200.gif "Macblogs.net [The Mac blogosphere - La blogosfera Mac]")
