Mentre veiem com la imatge pública dels valencians cau en picat, un grup de vint joves intel·lectuals valencians han fet...

[[ This is a content summary only. Visit my website for full links, other content, and more! ]]

Sant Miquel de Terrassa









Si no recordo malament, l'antiga Iugoslàvia va començar a explotar el dia que els comunistes croates i eslovens van esberlar greument el partit únic. També aquí, encara que només sigui mitja hora abans del dia D, el PSC esdevindrà lliure i independent. Ara que hi penso, em fa l'efecte que Catalunya és l'únic territori del món on el Partit Socialista no és del país, de la terra, sinó d'una gent, d'uns socialistes, que passaven per aquí. És el Partit dels Socialistes de Catalunya. Coses de la semàntica altament significatives. I és així que, acabat avui el 38è congrés del PSOE, Carme(n) Chacón ja pot tornar a ser Carme. El mal que ha fet al seu partit aquests dies és irreparable. Com també el servei involuntari a la causa de la nostra llibertat plena. Hem assistit a un espectacle autoxenòfob lamentable. Ha estat tan il·lustratiu contemplar dia a dia, federació socialista a federació socialista visitada, com, ni tant sols escopint damunt el seu país una catalana pot aconseguir la plena acceptació dels espanyols! Vicent Partal li recomanava ahir tornar-se a Olula del Río. D'altres, a les xarxes socials, que el pitjor per ella no era haver de tornar a casa, sinó saber a quina casa tornar.

El fracàs de la Carme Chacón en el seu assalt a la secretaria general afegeix tremp espanyolista al "nou" PSOE de Rubalcaba. En els temps propers, previsiblement, la competició en esperit recentralitzador amb l'ara triomfant i totpoderós Partit Popular està servida. I, en aquest context, per recuperar la connexió amb un país on l'independentisme s'ha fet majoritari, els socialistes catalans poden continuar optant per passar per aquí o per defensar finalment els interessos, és a dir, la sobirania del país. Quan el nostre Gran Timoner tingui a bé, de fet, poden començar per adoptar una posició pròpia o una altra de fidelitat a Rubalcaba i de tancament absolut a un pacte fiscal en la línia del concert econòmic. De moment, escoltar el segon d'abord, Daniel Fernández, fa autèntica basarda: l'altre dia, al programa radiofònic d'en Grasset, desesperat, va repetir que se sentia català i espanyol unes 1714 vegades. I ahir, llegir les piulades dels "catalanistes" del partit socialista feia pena. Deia en Joaquim Nadal que, ara toca més PSC que mai. Tant de bo, a base de pals, finalment, el Partit dels Socialistes que passaven per Catalunya esdevinguí finament el Partit Socialista Català.

[[ This is a content summary only. Visit my website for full links, other content, and more! ]]

Muralla de Montblanc








Crec que, des dels temps de la llarga travessa pel desert del Tripartit, tenien molt clar que no volien, mai, però mai més, un nou Majestic. Però, noi, la dinàmica política els hi està duent de dret. Dos pressupostos més tard, ateses les notables coincidències de model en l'eix ideològic i a cessions realment inexplicables com ara les referents a la presència exterior de Catalunya, ja podem començar a concloure que l'aposta del govern de la Gestoria pel pacte prioritari amb el Partit Popular és ferma. Si en el primer pressupost podien existir els dubtes del m'heu deixat sol, després de l'hàbil posicionament col·laboratiu d'en Junqueras al capdavant d'ERC no hi pot haver cap dubte. Si a això li afegim les declacions amoroses cap al nou govern espanyol d'en Duran i les justificacions a tot des del diari comtal, el quadre queda força arrodonit. I amb qui han de col·laborar sinó, diuen els que apliquen la lògica de sempre? No és el Partit Popular qui té majoria absoluta a Madrid? Amb qui sinó ens hem d'entendre per aconseguir el pacte fiscal (l'abans anomenat sistema de finançament equivalent al concert econòmic)

I, com sempre en política, l'arriscada aposta que ha fet Convergència i Unió s'avaluarà finalment pels resultats (com Esquerra en fou jutjada pel seus en la seva tria tripartida). Però, a diferència d'altres cicles més llargs, ara crec que ho serà pels resultats bastant a la curta. Perquè la lògica combinada d'un país cada dia més persuadit que l'única sortida és la independència i d'una crisi que al llarg del 2012 el deixarà en una agudíssima recessió (amb nivells d'atur històricament desconeguts), els començarà a exigir ben aviat. Sense res a la mà, al contrari, amb retrocessos innegables, sostenir en el temps la percepció generalitzada entre els catalans d'una renovada història d'amor amb el Partit Popular li suposarà a CiU un desgast ràpid i important. Molt superior al dels temps del president Pujol. Tot fa presagiar que la coalició governant ja ha arribat al seu sostre electoral a les enquestes: ara contemplarem, al pas de la inacció davant les successives embranzides recentralitzadores de la dreta espanyola, el poc temps que triga a desgastar-se. I si volen evitar-ho, caldrà canviar d'aliats, deixar la vaselina i plantejar obertament l'enfrontament amb Espanya.

Recuperem la ideologia democràtica. En tres minuts, Mònica ens regala tot un ideari polític de què és ser demòcrata. Veieu-ho. 

http://www.youtube.com/watch?v=ZEsGPqcbjls&feature=colike

El mes passat parlàvem del “Mataró sense lideratge” de l’alcalde Joan Mora. Tres dècades després del restabliment democràtic, Mataró pateix una deriva per la feblesa del govern de CiU i la poca traça del nou batlle. El lideratge, en canvi, és una de les qualitats que ha demostrat al llarg de la seva llarga trajectòria l’empresari Ramon Bagó, primer alcalde de la democràcia a Calella. Polític local i empresari, ha bastit el principal grup turístic del país i l’empresa més important de la comarca. El Maresme ha perdut entitats financeres, i un munt d’empreses amb la crisi. Però tenim el Grup Serhs, que és una cooperativa de petits empresaris de l’Alt Maresme esdevinguda grup que genera 2.700 llocs de treball. Parlem de 64 empreses, amb 1.600 accionistes, un 45% dels quals són propis treballadors.

Bagó és una personalitat d’una energia i fermesa incomparables. Ha aixecat Serhs, ha fet d’alcalde quan Calella era capital de l’Alt Maresme i ha jugat un paper clau en el turisme català. L’onze de febrer rebrà la Medalla d’Or i serà nomenat fill predilecte de Calella. L’acte es farà a l’antic Ajuntament, on fa 22 anys vaig conèixer Bagó quan era alcalde de puny de ferro, i jo un incipient periodista. La nostra va ser una relació de por, per part meva. Amb els anys ha evolucionat cap a l’admiració. Quan penso en Bagó em vénen al cap paraules com lideratge, força, ambició i progrés. Sí, sí, el progrés entès com la capacitat que tenen les empreses de generar riquesa i repartir-la capil·larment en el territori.

Ja voldrien els alcaldes d’ara tenir una part de la valentia i generositat de Bagó. Generositat i intel·ligència, perquè va ser capaç, essent un càrrec destacat de CDC, d’incorporar al seu equip municipal i empresarial destacats militants de l’esquerra independentista, com Josep Puig. Des del PSUC fins al PSAN, el ventall de talent que Bagó va saber captar és una demostració d’aquell no-sectarisme que res té a veure amb els polítics actuals. Bagó afronta ara una investigació darrere de la qual jo hi veig l’ombra del PP. El temps dirà si hi ha irregularitats en la duplicitat de càrrecs. De moment, el temps ens diu que la multiplicitat d’èxits és mereixedora d’un just reconeixement a la seva ciutat natal.

(Article publicat a Tribuna Maresme)

Ja ho he fet. Feia temps que hi pensava. Després, vaig veure que el subrgup de Solidaritat Calatana al Parlament n'havia fet la proposta, en relació a les retribucions dels parlamentaris. I aquests dies ha començat finalment la campanya Diem prou, encapçalada per la valenta parella de restauradors de Siurana, la Maria i l'Andreu. Però, no només les empreses i els autònoms poden tirar pel dret. També podem fer-ho els treballadors públics. Per això, i per fer un homenatge a aquests bons patricis del Priorat, he decidit adreçar una sol·licitud al secretari general del meu Departament per comunicar-li que jo també dic prou i que vull que els meus impostos (en concret, l'RPF que em retenen cada mes) els gestioni només l'Agència Tributària de Catalunya. Us deixo aquí el fragment essencial del meu escrit i també l'enllaç al model de sol·licitud, per a tots aquells que el vulguin presentar al registre. És un gest que no costa res i donarà testimoni de que tots plegats diem prou:

"Manifesto

Que considero l’espoli fiscal al qual som subjectes els ciutadans de Catalunya la primera causa de la nostra actual situació de penúria econòmica i social, amb índexs d’atur i pobresa que ens posen a la cua d’Europa.

Que, davant la situació a què ens veiem abocats, el Govern de Catalunya té com a primera obligació la de destinar tots els recursos possibles a combatre la misèria, fomentar l’ocupació i mantenir la qualitat dels serveis públics per subvenir a les necessitats dels seus ciutadans.

I pel que he exposat

Sol·licito

Que el Departament ingressi a partir d’ara a l’Agència Tributària de Catalunya i no al Ministerio de Hacienda del Reino de España totes les quantitats de les quals fa actualment retenció a la meva nòmina en concepte d’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques."

El 22 de novembre de 2011 el grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya va presentar una  Proposta de resolució per iniciar les gestions de  l’ampliació de la ZEPA (acrònim castellà que vol dir Zona de protecció especial per als ocells) del Delta del Llobregat, i que en aquest moments s’està tramitant al Parlament de Catalunya.

 

En recolzament a aquesta proposta, DEPANA ha  enviat un informe científic que dona arguments ornitològics i determina les àrees i les espècies d’ocells que, en aplicació de les directives europees, tenen que ser incloses dintre de la ZEPA del Delta del Llobregat.

 

Aquesta demanda neix de la revisió de l’IBA (acrònim anglès que significa Àrees Importants per les Aus) Nº140 del Baix Llobregat,  feta el 2011. Les IBA (Important Bird Areas) són un inventari que elabora SEO/BirdLife al territori espanyol per identificar, sota criteris científics estandarditzats a nivell internacional,  les zones amb més valor ornitològic.

 

Mitjançant informes tècnics i dades científiques recents, SEO/BirdLife  va creure convenient incrementar  un 60% de la superfície respecte a l’anterior delimitació de la IBA. Això representa que les 950 hectàrees protegides (Reserves Naturals i ZEPAs) tan sols cobreixen un 28% de les actuals 3500 hectàrees de la nova delimitació, posant de manifest la insuficiència dels espais protegits per cobrir les necessitats de la avifauna deltaica i complir amb els objectius de conservació que exigeix la Unió Europea als estats membres.

 

S'ha de recordar que la anterior delimitació de la IBA del Delta del Llobregat (1992 i revisada el 1998) contava amb una superfície de 2200 hectàrees. La gran diferencia entre la delimitació de les zones protegides i de les que tindrien que està protegides posen de manifest la necessitat de incloure noves àrees, donat que la avifauna deltaica no troba suficient espai vital als terrenys protegits i busca d’altres per invernar, nidificar o durant la migració.

 

Entre aquestes àrees destaquen la nova desembocadura del riu, on, al 2011, han nidificat 380 gavines corses a l’illa del Molí de Ca l'Arana, la platja de Ca l’Arana, el Parc Agrari, el riu Llobregat entre el Prat i Molins de Rei, el Riu Vell o les pinedes de Gavà, entre altres. Aquests espais alberguen espècies d'aus protegides de l’Annex I de la Directiva Aus com el martinet menut, la polla blava, el cames llargues, la perdiu de mar, el xatrac menut, la gavina corsa, la terrerola, el trobat, etc.

 

Aquest informe ha sigut presentant per Depana a les autoritats competents per substanciar la  demanda d’una adequació de les zones protegides (Reserves Naturals i ZEPA) a les noves necessitats d’aquestes especies.

 

Com ja anunciàvem al bloc de TiL el passat dissabte 28 de gener, es celebrà a Reus la mostra taller de Cant Improvisat dels Països Catalans, de debò va ser tot un èxit..

Reproduïm els comentaris d'un dels organitzadors, en Salvador Palomares. I també del company i amic Jordí Martí, adjuntem el seu article d'avui al bloc Prendre la Paraula (el seu bloc a Vilaweb)

Monestir de Sant Cugat del Vallès










El mateix portaveu Francesc Homs ja ens va avisar que no esperéssim gaire cosa de la primera entrevista d'ahir entre el Gran Timoner i el president espanyol. Una simple pressa de contacte per generar confiança, vaja. En circumstàncies normals no seria criticable. Si no fos perquè Catalunya s'ensorra per moments. Perquè som en una situació crítica. I potser en aquest cas hauria estat bé saltar-se els preliminars de caramel i passar directament a l'acció. És a dir, deixar clar que volem fixar un calendari de negociació per pal·liar la nostra situació d'asfíxia en un termini de temps raonable. Però, en fi, que no podrà ser perquè el president Mas té altres prioritats. I en el joc curt del partidisme, de les aliances, del tu em dones suport aquí i jo (encara que no em necessitis) t'avalo allà, potser podria arribar-ho a entendre. Entendre, amb dificultats, perquè ja és lleig que facin coincidir l'entrevista amb l'anunci d'un nou Plan Hidrológico Nacional (espanyol) i un objectiu de recuperació de competències en el marc sanitari. Però, en fi, aquest és el pa que s'hi dóna i que s'hi donarà.

El que espero sigui resultat d'una mala traducció (perquè parla dels objectius a mitjà termini) són les declaracions del Gran Timoner a la premsa alemanya. Al primer diari de Frankfurt, ja sabeu aquell gran nus de comunicacions aèries centreuropeu. En cas contrari, francament, és per desanimar qualsevol. La desorientació, el cacau mental del nostre Gran Timoner són dels que fan època. Tot i la tendència de les enquestes (la darrera situa en un 62,5% els que votarien a favor de la independència) es diu convençut que els catalans que volen la plena sobirania no són majoria. I després d'afirmar que la independència ara no és possible, continua amb una proposta de federació o confederació amb Espanya que (a més de situar-lo en els nivells d'exigència nacional del PSC), provoca autèntica incredulitat en l'interlocutor. Després del tracte rebut amb l'Estatutet, ara hem d'aspirar a confederar-nos amb Espanya? Em direu que aquest és el mateix garbuix que demostren els catalans a moltes enquestes. Potser sí. Però un esperaria que el Gran Timoner, el nostre nou far d'occident, tingués les idees una mica més clares. Perquè si la famosa transició nacional és cap a la confederació d'en Duran, l'engany haurà estat estratosfèric.

Hace pocos días participé en la asamblea del PSC-Barcelona para debatir sobreel próximo congreso del PSOE, hablamos de enmiendas, delegación de Barcelonay las candidaturas a la secretaría general del psoe. Estoy contenta de haber sido elegida delegada junto a otros 14 compañeros y compañeras para participar de este congreso crucial para el futuro del socialismo en España.

En la asamblea aprobamos la enmienda que hemos promovido desde la agrupación de Les Corts para abordar el fenómeno de la prostitución sincomplejos. En el congreso del PSC se aprobó una resolución para erradicar la prostitución y Pere Navarro destacó esta cuestión en su discurso de clausura del Congreso, en coherencia creemos que en los mismos términos el PSC debe defender esta propuesta al congreso del PSOE.

Aquí tenéis parte del texto de la propuesta que proponemos incorporar a la ponencia (ver el texto completo de la propuesta)

“Abolir la Explotación sexual debe ser un Objetivo irrenunciable de Nuestrasociedad y para lograrlo Hace falta la sensibilizacion de la sociedad respecto a una realidad que se ESCONDE tras la prostitución y que se la vulneraciónsistemática de Derechos Humanos esenciales. Se Necesario reprobar la demanday crear conciencia de que la compra de los Servicios de prostitución contribuye al establecimiento en nuestro territorio de mafias que se lucran de la explotación sexual de unas mujeres a las que se niega sus derechos más elementales.”

En el 36 congreso tenemos que decidir liderazgos, pero no podemos olvidar que para ganar de nuevo la confianza de la ciudadanía es necesario: definir posturaspolíticas claras, que nuestros valores sean el centro para definir propuestas, para que la igualdad siga siendo una de las banderas del proyecto socialista.

A l’assemblea de delegats del PSC-Barcelona vam aprovar aquesta esmena per al #38congrés del PSOE, es tracta d’una proposta que ja recullen les resolucions del congrés PSC,  sota el títol: Noves polítiques per a la Nova Societat Xarxa . Aquesta aportació que pretén que abordem una sèrie de qüestions inajornables en el debat polític conseqüència de la nova societat xarxa, internet i les tic afecten el conjunt de la societat i hem d’abordar els drets de les persones en aquest nou context. Alguns elements a destacar d’aquesta proposta:

• Apostar clarament per la societat del coneixement.
• Definir i normativitzar els ciberdrets, nous drets ciutadans derivats de la irrupció de les tecnologies de la informació: dret d’accés a internet a una velocitat de qualitat per un preu assequible, la neutralitat a la xarxa i la garantia d’una xarxa oberta i equitativa, dret al secret de les comunicacions electròniques.
• Carta de drets dels usuaris i usuàries dels serveis de la web 2.0.
• El moviment open és un nou moviment social i la socialdemocràcia ha d’apostarper una aliança estratègica amb aquest moviment.
• El software lliure que suposa apostar per la innovació oberta, alhora que implica generar més drets i més igualtat d’oportunitats.
• Apostar per  el Open Governement no només és una oportunitat d’aprofitar les TIC, suposa adequar la governança a la dinàmica de la nova societat xarxa. L’Opengovernement es caracteritza per la transparència i la interacció.
• Avançar cap al partit xarxa, creant un nou model organitzatiu propi de la nova societat ( tecnologia com com un element central, presa de decisions basada en elconeixement i no només en la jerarquia, comunicacions directes, equips de treball multidisciplinaris variables i temporals per a projectes concrets).

Podeu llegir el text de l’esmena: Noves polítiques per a la Nova Societat Xarxa.

Ahir les direccions d'Esquerra i ICV van acordar aprofundir en els punts de consens i bastir estratègies conjuntes en temes tant importants com són l'assoliment del concert econòmic, donar a conèixer les alternatives a les retallades que pateixen les classes populars i mitjanes i fer efectiu el dret de decidir a través de la llei de Consultes.

Més enllà de les diferències estratègiques entre ambdues formacions existeixen grans coincidències programàtiques.

Seria positiu que en el futur aquest espais comuns de treball es materialitzessin també en formules electorals per superar a un PSC feble en polítiques socials i nacionals i amb una dependència total de Madrid.

Com deia en l'anterior blocada (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/212906 ) , es necessari crear ponts i sinergies per fer possible un front comú d'esquerres i independentista de cara a les eleccions catalanes del 2014.

UN Bloc que incorpori també amb la  CUP i a sectors independents amb l'objectiu de ser la primera força de l'esquerra a Catalunya, i ser alternativa a una Convergència que s'arronsa a l'hora de defensar els interessos dels catalans i que comparteix full de ruta amb el PP per aplicar polítiques neoliberals.

Doncs sí, el RACC ha fet un minuciós estudi de les antigues T-214, T-210 i N-340 (en els trams on es posava el radar). L'estudi arriba a la conclusió que les antigues carreteres tenen la senyalització insuficient i, segons quins trams, inexistent. També qüestiona que aquestes antigues carreteres siguin de 50 km/h, recomanen que siguin vies de 70 km/h.
Informes jurídics i tècnics que avalen la mala gestió del radar, ara tant sols ens queda esperar que l'ajuntament actuï amb responsabilitat.

Ventada a les Terres de l'Ebre










Sentia ahir per la ràdio el conseller Lluís Recoder com afirmava seriós la posició granítica de la nostra Gestoria, segons la qual, la reivindicació de la gestió catalana de l’aeroport del Prat és, a hores d’ara, innegociable. Un lector m’ho ha fet notar aquests dies i no he volgut deixar de recordar-ho en aquest bloc. De vegades, no cal viatjar massa en el temps per trobar incoherències de l’alçada d’un campanar (o coherències, depèn de quins hagin estat els veritables objectius). Fa sis anys, pel gener del 2006, l’encara aprenent de Gran Timoner i el president del Govern espanyol pactaven d’esquena al Parlament de Catalunya els límits bàsics de l’Estatutet de la Moncloa. Posaven fi a un vodevil lamentable de rebaixes, del qual només els independentistes quedàvem al marge. A canvi de les seves habituals renúncies, CiU obtenia (teòricament i falsament, com aviat demostraria la realitat) una garantia de respecte al resultat electoral de les següents autonòmiques catalanes. Dos mesos més tard, a mitjans de març de 2006, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats espanyol es reunia per discutir i acordar definitivament el contingut dels títols V a VII i les disposicions addicionals de l’Estatutet. Entre elles, la que feia referència al Prat.

El PSOE, amb la seva majoria parlamentària, forçava finalment deixar-ne fora la qüestió de la gestió de l’aeroport barceloní i CiU s’hi avenia amb els habituals escarafalls. El text de la disposició addicional tercera aprovada el 30 de setembre de 2005 (posteriorment trinxat de dalt a baix amb la complaença de gairebé tots els partits catalans), afirmava, entre altres coses, que “la Generalitat, en els termes que estableix l’apartat 2, exerceix les competències en les matèries següents: [...] b) Les facultats estatals de gestió dels aeroports d’interès general situats a Catalunya, que inclouen, en tot cas, l’execució de la legislació i la política aeroportuària estatals, i l’ordenació, la direcció, la coordinació, l’explotació, la conservació i l’administració dels aeroports d’interès general a Catalunya i dels serveis que s’hi presten.”. La disposició addicional tercera finalment aprovada a Madrid aquell més de març de 2006, amb el vot favorable de CiU, no esmentava ni una sola lletra de la paraula aeroport. Ara, ha caigut Spanair, víctima dels seus propis errors però també de l’encalçament del govern espanyol, entestat a consolidar la supremacia de Barajas. Les renúncies d'aquesta alçada estratègica sempre tenen costos greus: en 2006 i en 2012.

En la asamblea de delegados del PSC-Barcelona  aprobamos  esta enmienda para el #38congreso del PSOE, se trata de una propuesta que ya  recogen las resoluciones del congreso PSC,  bajo el título: Nuevas políticas para la Nueva Sociedad Red . Esta aprotación que pretende que abordemos una serie de cuestiones inaplazables en el debate político consecuencia de la nueva sociedad red, internet  y las tic afectan a el conjunto de la sociedad y debemos abordar los derechos de las personas en este nuevo contexto. Algunos elementos a destacar de esta propuesta:

• Apostar claramente por la sociedad del conocimiento.
• Definir y normativizar los ciberderechos, nuevos derechos ciudadanos derivados de la irrupción de la tecnologías de la información: derecho de acceso a internet a una velocidad de calidad por un precio asequible, la neutralidad en la red y la garantía de una red abierta y equitativa, derecho al secreto de las comunicaciones electrónicas.
• Carta de derechos de los usuarios y usuarias de los servicios de la web 2.0.
• El movimiento open es un nuevo movimiento social y la socialdemocracia ha de apostar por una alianza estratégica con este movimiento.
• El software libre que supone apostar por la innovación abierta, a la vez que implica generar más derechos y más igualdad de oportunidades.
• Apostar por  el Open Governement no solo es una oportunidad de aprovechar las TIC, supone adecuar la gobernanza a la dinámica de la nueva sociedad red. El Open Governement se caracteriza por la transparencia y la interacción.
• Avanzar hacia el partido red, creando un nuevo modelo organizativo propio de la nueva sociedad ( tecnología como como un elemento central, toma de decisiones basada en el conocimiento y no sólo en la jerarquía, comunicaciones directas,  equipos de trabajo multidisciplinarios variables y temporales para proyectos concretos).

Podeis leer el texto de la enmienda: Nuevas políticas para la Nueva Sociedad Red.

La nit del pacte del Majestic amb José María Aznar, el llavors president Jordi Pujol es va adonar de la transcendència de l’acord CiU-PP davant d’aquell espectacle mediàtic. Massa càmeres i periodistes per captar una encaixada de mans entre el líder de CiU i l’Aznar en minoria de la primera legislatura. Va ser tan excessiva la gesticulació que un astut Pujol no es va poder estalviar durant el sopar el comentari a Joaquim Molins: «¿No creus que ens estem passant?». La foto Pujol-Aznar a l’hotel Majestic va acabar passant factura a CiU en la recta final del pujolisme quan la segona victòria d’Aznar, aleshores ja amb majoria absoluta, va agafar a contrapeu una coalició nacionalista que perdia vots pel Pla Hidrològic Nacional i el desgast de dues dècades de poder a la Generalitat. La posada en escena i els detalls d’aquella famosa nit del 1996 al luxós hotel figura en el tercer i últim volum de les memòries de Pujol, que arribarà a les llibreries precisament el 23-F.

La data, símbol d’involucionisme per a l’autogovern català i per a la democràcia espanyola en general, és una metàfora prometedora de l’epíleg amb què Pujol tanca els tres volums escrits a quatre mans, amb l’ajuda del periodista Manuel Cuyàs. ¿Serà un text de l’independentista d’epíleg en què s’ha convertit el mateix Pujol? En tot cas, l’editorial promet «revelacions impagables» del pacte amb Aznar, coincidint amb el primer aniversari del delfí Artur Mas com a president, en minoria i gràcies al soci preferent que està sent novament el PP. La diferència entre el primer i aquest Majestic 2 és que els estrategs nacionalistes han après la lliçó, i treballen a consciència per amagar-ho. La política són imatges, pur màrqueting. I la foto de Mas amb Alicia Sánchez-Camacho no és la del 1996 perquè CiU l’evita com sigui malgrat la insistència de la líder del PPC per immortalitzar les repetides coincidències polítiques i suports parlamentaris. De la gran foto del 1996 amb càmera professional i en blanc i negre a la dosificació d’instantànies de menys qualitat, como si es tractés d’una antiga Polaroid.

Demà Mariano Rajoy rebrà Mas a la Moncloa. La textura institucional del decorat, amb arribada en cotxe oficial, banderes i encaixada de mans a l’escalinata del palau presidencial difumina l’acord tàcit a què apunten tots dos partits. No es tracta d’un pacte CiU-PP, sinó d’una entesa cordial Barcelona-Madrid. Els responsables de comunicació de CiU treballen fi. Han renovat el Majestic però s’han estalviat la fotografia. Menys llast electoral, però acord, al capdavall. Llàstima que el cove tingui tan poc peix.

(Article publicat a El Periódico de Catalunya)

Plug and Play (http://www.plugandplaytechcenter.com/), celebra hui dimarts 31 una conferència (http://www.plugandplaytechcenter.com/sites/default/files/pdfs/INVITACION_PLUGandPLAYTECH.pdf) a l'Hotel Westin de València. A partir de...