Dan Fante, escritorTengo 68 años. Nací y vivo en Los Ángeles. Casado desde hace 10 años con mi cuarta mujer, tenemos un hijo de 7 años. Mi universidad fue ser taxista en Nueva York: es duro. De...

[[ This is a content summary only. Visit my website for full links, other content, and more! ]]

A continuació reproduim literalment la carta que l'escriptor castellà li dirigeix al president del Govern Espanyol, en la seva llengua original, és clar, doncs té molta força......I ens congratulem amb Sampedro per dir el que pensem molta gent, al menys nosaltres des de TiL sí ho pensem, que quedi clar, per si ens venen a buscar.....

Cesc Giralt "Patxiwan": The last glass of water

Las finalistas de esta semana son: Carlos Itriago: Full of thoughts or bored?, Place des vosges: Em reconec,imatge passatgera, Alberto Tallón: ¿Sí se puede?, Albert Jodar: Jupiter entre las sombras, Barcelona, 2012, Enric Mestres Illamola: Anabel "Sandman’s dead – Saló del Còmic Bcn", Jordi Pinyol: #162, Fran Simó: Exit, Albert Perpinyà: Rooftop seas y Carles Asensi: Looking for Robin.

Esta semana la elección la ha realizado Miquel Traveria ganador de la semana anterior.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha rebut en les últimes hores un condol inesperat de Mariano Rajoy. No perquè no esperés la deferència de Rajoy davant la mort d'algú pròxim. El que és inaudit és que la comunicació del Ministeri de la Presidència enviat als mitjans de comunicació proclamava el condol del cap de l'Executiu al president del Govern per la mort de l'escriptor mexicà Carlos Fuentes....L'error únicament es produïa a l'encapçalament de la nota, on es podia llegir: "Condol del president del Govern per la mort de l'escriptor Carlos Fuentes, pare d'Artur Mas". Poc després de difondre's la comunicació, Presidència ha corregit l'error i la seva web ja incloïa el text correcte.Es veu que l'equívoc ha tingut a veure amb el fet que el pare de Mas va morir el 14 de març passat i va ser l'últim comunicat de condol que va enviar Moncloa. L'error ha tingut a veure amb la utilització d'una plantilla en què en aquest nou comunicat s'ha colat part del contingut del text sobre el pare del dirigent català.
si es que son inútils fins i tot en les coses més elementals.

Deien: si la prima de risc arriba a 300 punts, tenim un problema. I varem arribar i tot va seguir igual (de malament, clar) Deien: si la prima de risc arriba a 400 punts serem intervinguts...I varem arribar, i tot va seguir igual (de malament, clar). Deien: si la prima de risc arriba als 500 punts, serà el acabose, el 'rien va plus'. Avui hi hem arribat i tot segueix igual (de malament, clar).  L'encarregada d'aquest balneari decadent que és Europa, els seus acòlits o el bedel Espanyol, dona la sensació que no saben per on tirar i van donant pals de cec, o com en el joc de trencar l'olla, i sense necessitat d'embenar-els-hi els ulls, no acaben d'encertar aquesta amb el pal, i aixó que no saben que l'olla és buida de contingut i l'ùnic que hi ha és la seva pròpia inconsistència. La sensació és d'impotència davant el vaixell que s'està ensorrant, de la impotència dels dirigents i de la nostra pròpia davant la seva. I tot - diuen - és culpa dels maleïts Mercats. Doncs, potser que es carreguin els mercats, i mort el gos a lo millor s'acaba la ràbia.

beCEroLes   Dimecres 6 de juny de 2012, a la seu de  l'Institut d’Estudis Catalans tindrà lloc la I Jornada Temàtica de la Xarxa CRUSCAT “La Sociolingüística de la variació en l’àmbit de la llengua catalana”. PROGRAMA 09:00 Recepció dels participants 09:15 Presentació de les Jornades. Mariàngela Vilallonga (Vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans), Miquel Àngel Pradilla (Director de la Xarxa CRUSCAT – IEC) i Maria Teresa Turell (Coordinadora de l’Àrea de Sociolingüística de la variació de la Xarxa CRUSCAT) 09:30 Conferència inaugural. Maria Teresa Turell (Universitat Pompeu Fabra) «Retrospectiva del model labovià de variació lingüística des del català» 10:15 Esteve Valls (Universitat de Barcelona) «Canvi morfològic vs. canvi fonològic en català nord–occidental» 10:45 Cristina Illamola (Universitat de Barcelona) «La convergència lingüística: retardador del procés de gramaticalització?» 11:15 Pausa 11:45 Brauli Montoya i Antoni Mas (Universitat d’Alacant) «Variació lingüística a la governació d’Oriola» 12:15 Josefina Carrera (Universitat de Barcelona) «A boca plena: vocals tòniques del lleidatà en entorns multilingües» 12:45 Jordi Ballart (Centre de Normalització Lingüística de l'Hospitalet de Lloregat) «Variació fònica al català de Barcelona: l’accent xava» 13:15 Maria Cabrera (Universitat de Barcelona) «El rotacisme de /d/ intervocàlica en alguerès. Interpretació i anàlisi quantitativa de la variació» 13:45 Discussió i Cloenda 14:00 Final de les Jornades   Organitza: Xarxa CRUSCAT - IEC Més informació: http://blocs.iec.cat/cruscat/jornada/variacionisme/

 
Decían: si la prima de riesgo llega a los 300 puntos, tenemos un problema. Y llegamos y todo siguió igual (de mal, claro) Decían: si la prima de riesgo llega a los 400 puntos seremos intervenidos ... Y llegamos, y todo siguió igual (de mal, claro). Decían: si la prima de riesgo llega a los los 500 puntos, será el acabose, el 'rien va plus'. Hoy hemos llegado y todo sigue igual (de mal, claro). La encargada de este balneario decadente que es Europa, sus acólitos o el pasmado bedel Español, da la sensación que no saben por dónde tirar y van dando palos de ciego, o como en el juego de romper la olla, y sin necesidad de vendarse los ojos, no acaban de acertar esta con el palo, y eso que no saben que la olla está vacía de contenido y lo único que hay es su propia inconsistencia. La sensación es de impotencia ante el barco que se está hundiendo, de la impotencia de los dirigentes y de la nuestra propia ante la suya. Y todo - dicen - es culpa de los malditos Mercados. Pues, quizás deberían cargarse los mercados, y muerto el perro a lo mejor se acaba la rabia.

Barça B, 1 - Valladolid, 2: El filial cau contra el tercer equip de la zona alta en tres setmanes

Prendre massa sucre pot fer malbé la capacitat intel·lectual de les persones, segons un estudi nord-americà publicat el dimarts que mostra com una dieta rica en almívar de blat de moro ric en fructosa va minvar els records de les rates de laboratori.Uns investigadors de la Universitat de Califòrnia de Los Angeles (UCLA) van alimentar a dos grups de rates amb una solució líquida d'almívar de blat de moro ric en fructosa-un ingredient comú a les menjars processats-i aigua corrent durant sis setmanes.A un grup de rates se li va donar com a suplement, a més, àcids rics en greixos omega 3, que estimulen el cervell, en forma d'àcid docosahexanoic (DHA) i oli de llinosa, i l'altre grup de rates no.Abans que comencés la dieta rica en begudes ensucrades, les rates havien estat sotmeses a una sessió d'entrenament de cinc dies en un complex laberint. I se'ls va tornar a plantejar el mateix desafiament després d'haver estat alimentades amb la solució ensucrada per veure com els anava."Els animals que no van rebre DHA eren més lents i els seus cervells van mostrar un descens en l'activitat sinàptica", afirma Fernando Gómez-Pinilla, professor de neurocirurgia de l'Escola de Medicina d'UCLA. "Les seves cèl · lules cerebrals tenien problemes enviant senyals, el que va alterar la capacitat de les rates per pensar clarament i recordar la ruta que havien après sis setmanes abans".Una observació més profunda dels cervells de les rates va revelar que aquells que no van rebre els suplements de DHA també van donar signes de desenvolupar resistència a la insulina, una hormona que controla el sucre en la sang i regula funcions cerebrals. "Debido a que la insulina puede penetrar la barrera sanguínea del cerebro, la hormona puede dar señales a las neuronas per provocar reacciones, que alteren el aprendizaje i pueden causar pérdida de la memoria", va explicar Gómez-Pinilla.En altres paraules, prendre massa fructosa podria interferir la capacitat de la insulina per a regular com les cèl·lules fan servir i acumulen sucre, el que és necessari per processar els pensaments i les emocions. "La insulina és important en el cos per al control del sucre en sang, però pot adoptar un paper diferent al cervell, en què la insulina sembla interrompre la memòria i l'aprenentatge", va afirmar. "El nostre estudi mostra que les dietes riques en fructosa danyen tant el cervell com el cos. Això és una cosa nova".El almívar de blat de moro ric en fructosa es troba de manera comú en els refrescos, condiments, menjar per a nens, salsa de poma i altres aperitius processats.El ciutadà nord-americà mitjà consumeix 18 quilograms d'almívar de blat de moro ric en fructosa per any, segons les dades del departament d'Agricultura dels Estats Units."Les nostres conclusions il·lustren que el que menges afecta com penses", diu Gómez-Pinilla. "Seguir una dieta rica en fructosa a llarg termini altera la capacitat del cervell per aprendre i recordar informació. Però afegir àcids rics en omega 3 als teus menjars pot ajudar a minimitzar el dany".L'estudi apareix publicat al Journal of Physiology. AFP

Encara que es pensava que les formigues no dormen, un estudi sobre les formigues de foc va demostrar que les obreres de la colònia van experimentar 253 episodis de son al dia, amb una durada d'aproximadament 1,1 minuts per episodi.

Vist a «10 Surprising Things About How Animals Sleep»

Enric I. Canela

Una delegació del PP s’ha reunit al Congrés amb la Comissió permanent de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles, encapçalada per la seva presidenta, Adelaida de la Calle, per abordar temes relacionats amb la reforma universitària.

El PP ha ofert aquest dimecres a CRUE una actitud de col·laboració i diàleg permanent per abordar la reforma universitària i ha demanat una universitat més eficient i amb un millor ús dels recursos per ajudar a sortir de la crisi.

Al final de la trobada, la portaveu d’Universitats del Grup Parlamentari Popular, María Jesús Moro ha assenyalat que el Reial Decret de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu que es debatrà aquest dijous al Congrés no és un punt d’arribada, de manera que va animar a la col·laboració per aconseguir de la Universitat espanyola una major competitivitat que ajudi a sortir d’aquesta situació.

Ho entenc, és com anar de Barcelona a Girona passant per Cadis.

Sabadell, 2 - Almeria, 1: Bueno i Baha lideren el triomf contra els andalusos a la primera part

Avui hem demanen que parli de ciència a la cuina i després de pensar-hi una mica, tot mirant la meva cuina he pensat que podria parlar de com funciona un refrigerador.
Suposo que m’ha vingut al cap per que és el més gros que hi ha a la habitació. En qualsevol cas la manera de cuinar no seria el mateix sense un mètode per refrigerar i mantenir els aliments. Així que suposo podem dir que el fred és tan important com el foc dins l’art de la cuina.

Com funciona un refrigerador

Anem per feina, com funciona un refrigerador? Primer explicarem quines parts té una nevera. Bàsicament una nevera es un armari metàl·lic amb les parets molt gruixudes i buides per dins. Evidentment, cal que les neveres estiguin segellades i aïllades per que la temperatura de l’exterior no interfereixi en la refrigeració. Dins les parets hi ha tot un sistema que fa que la temperatura de dins de la nevera surti a fora deixant la part de dins cada cop més freda.

En aquest sistema és on està l’intringulis del tema. Tot el secret es basa en convertir un fluid de gas a líquid i després a gas de nou. Per això hi ha tot un circuit de tubs amb un líquid refrigerant dins, llavors aquest líquid passa per un sistema refrigerador. El sistema de refrigeració es composa de quatre parts: Compressor, un condensador, una vàlvula d’expansió i un evaporador.

El compressor és un motor elèctric que fa anar un pistó per tal de comprimir el fluid refrigerant que abans d’entrar al compressor és un gas, al comprimir-lo el gas s’escalfa. Llavors passa per el condensador. El condensador es un serpentí que hi ha fora del refrigerador, normalment darrera,  y que aconsegueix transmetre l’escalfor del gas cap a fora  refredant-lo i convertint el gas en líquid. El següent pas del líquid és la vàlvula d’expansió que fa passar el líquid d’un estat d’alta pressió a un de baixa pressió refredant-lo. Al passar per l’evaporador, es converteix en gas agafant la temperatura del seu entorn. Com que l’evaporador està dins la nevera, aquesta perd temperatura i es refreda. Després torna al condensador i torna a començar el cicle.

Concepte en que es basa el sistema

Tota la refrigeració es basa en un concepte termodinàmic la pressió i la temperatura van lligades, se’n diu la llei de Gay-Lussac, que diu que, a volum constant, a l’augmentar la temperatura, augmenta la pressió. Això és per que les molècules al transferir-los més temperatura, o sigui més energia, es mouen més de pressa i llavors colpeixen més vegades contra les parets del recipient i això fa augmentar la pressió.

Lo curiós del tema és que també funciona a l’inrevés si augmentem la pressió llavors és la temperatura la que augmenta. Això es el que s’aprofita en els refrigeradors, en el moment en que el líquid passa per la vàlvula d’expansió la pressió baixa molt fins al punt que el líquid s’evapora, i això fa que es refredi molt. I que absorbeixi escalfor del seu entorn.

Fixeu-vos que en el procés d’evaporació per canvi de pressió sempre passa que s’absorbeix temperatura de l’entorn i generem un refrigerador, com per exemple, un càntir. Les parets dl càntir son poroses i les molècules d’aigua poden passar-hi a través però al passar canvien la seva pressió, s’evaporen i agafen l’escalfor de l’entorn refredant l’aigua que hi ha dins. Així que  els càntirs no només mantenen l’aigua fresca, sinó que la refreden.

Ja ho veieu: Els inventors del càntir fa un grapat d’anys van inventar un sistema refrigerador sense saber res de termodinàmica ni de Gay-Lussac

Segueix mossegalapoma a Twitter - El càntir de Gay-Lussac

Cap article realcionat.

Un no és el que és
fins que deixa de ser,
quan l'ànima es mor.
Mentre un viu
persisteix la perplexitat
la capacitat de sorprendre's
els fracassos per digerir.
Un no és el que és
sinó el que creu ser
i aquest error és molt comú
......................... i humà

Enric I. Canela

Avui no hi ha massa cosa d’interès sobre els temes dels que parlo habitualment en aquest bloc. Citaré un article i faré la meva reflexió particular. Tot una percepció, potser una al·lucinació, però com vaig sentir ahir, si visc en una realitat virtual, que algú em baixi de Matrix.

Ahir llegia l’article: Els espanyols són poc ‘científics’, però els joves escurcen distància. Hi posa dos subtítols: El 46% dels enquestats no sap el nom de cap investigador rellevant i Un estudi situa Espanya a la cua d’Europa en aquest àmbit.

Hi ha a l’article un parell de gràfiques. Aneu, llegiu i mireu, és espectacular. No és gens estrany que la política i els pressupostos de ciència vagin com van. Finalment els polítics no són més que una extracció del poble i no es caracteritzen per ser més intel·ligents, ni més ben preparats, ni res d’especial, són gent ben normal. Tret d’uns pocs, la característica més comuna és que s’han dedicat en cos i ànima al culte al líder. La majoria no ha fet altra cosa a la vida que ser al partit i ja se sap, res no és casualitat, es produeixen canvis epigenètics que creen un model de percepció particular que no tenen els altres ciutadans, cadascú canvia segons les seves experiències. El pressupost de recerca d’aquest any és l’exemple paradigmàtic.

Com que aquesta opinió meva deu ser també una percepció personal fruit del model que la vida ha creat a les meves neurones, la recolzaré amb el treball: La percepción pública de los políticos, los partidos y la política, y uso de medios de comunicación publicat a Comunicación y Sociedad de la Universitat de Navarra. Diu a les conclusions: El prestigi dels polítics, els partits i la política s’ha reduït en molts països, sobretot a Espanya, fins al punt que els ciutadans els perceben com el tercer problema més important. Cal dir que l’estudi agafa dades prèvies a la catastròfica situació que estem vivint. No és un estudi fet sobre una mostra d’acampats l’any passat en una plaça qualsevol.

No vull acabar que conec polítics, i tinc amics entre ells, que no són així, són intel·ligents i bellíssimes persones, però costa molt que les minories s’imposin a les majories. La intel·ligència i la bonhomia no són uns valors que permetin triomfar en política.

Este fin de semana volvemos a repetir la suelta de la semana pasada desde Almazán (307,5 km) con la paloma azul como única portadora de GPS.

Meteorológicamente la suelta no se ha caracterizado por el viento (ligero viento de dirección sur en el punto de suelta), ni por la nubosidad (había un frente nuboso pero más al norte), sino por la subida de la temperaturas que habíamos sufrido los días anteriores. Supongo por ese motivo la suelta se realizó más temprano (7:40).

 

La paloma se orienta nada más salir sin perder un segundo, tomando una dirección en línea recta un poco desviada al norte. Viendo las velocidades de salida de unos 80-90 km/h vemos que el viento no ayudó demasiado, aunque la baja altitud de vuelo y un ligero zigzag en la trayectoria nos podrían indicar algo de aire lateral.

Siguiendo la trayectoria tomada, 50 minutos más tarde se han de encontrar con la cordillera del Moncayo, que por ser pequeña en extensión sería fácilmente sorteable con una pequeña corrección hacia el sur. Pero a la paloma le importa poco y la sobrepasa aunque para ello ha de subir altitudes de suelo de 1400 m, volando por encima a un máximo de 1681 m.

Como siempre en las zonas altas es cuando vuela más rápido, entre 100 y 120 km/h, con un máximo de 142 km/h. Si un mito que tenía ha quedado destrozado en las pruebas realizadas hasta ahora es que las zonas montañosas (hasta los limites que nos hemos encontrado hasta ahora y con tiempo decente) no perjudican sino más bien ayudan.

La paloma sigue su vuelo en la dirección desviada, esto provoca que aunque prácticamente vuela en línea recta, dos horas más tarde ha volado 183 km, para acercarse a casa solo 153 km, es decir ya ha volado 30 km de más.

A partir de aquí baja la velocidad de vuelo y va corrigiendo la dirección, pero no hacia casa sino hacia Vilanova. A las tres horas ha volado 263 km, y se ha acercado 214 km a casa, 49 km de más.

Cuando lleva ya 4 h 40 minutos, ha volado a 378 km y aún se encuentra a 43 km de casa (114 km volados de más). La velocidad es cada vez más lenta y con muchas oscilaciones.

En ese momento el GPS pierde la señal durante 53 minutos apareciendo a 32 km  a las 13:17, ya sobre Tarragona donde lee unos minutos más y se acaba agotando la batería a las 13:19 a 12 km de casa. Imagino que la paloma se acerca al mar para seguir la costa hacia el sur.

Finalmente llega a casa a las 13:34. Teniendo en cuenta que las primeras palomas en llegar al palomar del concurso lo hicieron a las 11:05, ha volado 2 h 29 más (porque no se ha detenido), y un mínimo de 440 km para salvar los 307,5 de línea recta.

Podemos suponer que esta semana se ha visto arrastrada por vuelos de palomas de colombófilos de más al norte. La suelta de la semana que viene es desde Burgo de Osma (352 km), teniendo en cuenta que la batería nos da para un viaje de unas 5 h como máximo, difícilmente tendremos recorrido completo.

Estoy orgulloso de la paloma que a pesar del sobrepeso ha volado casi 6 horas sin detenerse y más después del susto de la semana pasada.

Els àngels estan més enfeinats que mai.

A la secció País en xarxa del programa l'Extraradi de COM Ràdio ham parlat dels vuits anys entre el passa-ho per sms de l'11-M i el moviment #15M a Twitter. També hem fet recomanacions d'economistes a Twitter que cal seguir per entendre la crisi des de diferents angles. Aquí trobareu l'àudio.

Recollides per PCPro 30 best features of Windows 8.

1. Les noves icones interactives (Interactive tiles).
2. El nou gestor de tasques.
3. Capacitat d'executar les imatges ISO i VHD (discs durs virtuals) directament: baixar una imatge ISO, obrir-la i executar directament el programa.
4. Cap requeriment de hardware especial (respecte a Windows 7).
5. Modalitat avió: desactivar WiFi i Bluetooth.
6. Integració amb SkyDrive, el disc dur virtual de Microsoft.
7. Windows Store.
8. Pantalla de bloqueig de sessió interactiva.
9. Execució d'aplicacions a mitja pantalla.
10. Teclat virtual partit.
11. API per a intercanviar informació entre aplicacions.
12. Reducció en el nombre de reinicis forçats.
13. Sincronització entre múltiples dispositius.
14. Suport 3G millorat.
15. Antivirus integrat.
16. Contrasenyes per imatge.
17. Cerca instantània.
18. Windows To Go
19. Secure Boot.
20. Nou explorador de fitxers.
21. Restore PC, per facilitar la reinstal·lació del sistema operatiu.
22. Visualització en icones de les aplicacions en funcionament.
23. Grups d'aplicacions Metro.
24. Kinect per a Windows.
25. AppLocker.
26. Reset PC, el contrari de Restore PC.
27. Copia de fitxers millorada.
28. Reducció del temps d'inicialització.
29. Suport d'USB 3.
30. Imatges de fons panoràmiques en més d'un monitor.

Dimarts vaig participar a la biblioteca Ernest Lluch de Girona [Twitter] en una jornada del cicle Vies de diàleg que organitza periòdicament la Fundació Ernest Lluch. En aquesta ocasió, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Girona. Després de parlar de Xarxes socials: informació i democràcia, vam compartir taula rodona amb Mariona Ferrer, professora de la Universitat Pompeu Fabra, i l'escriptor i empresari Josep Campmajó [Twitter], moderats pel periodista d'El Punt Oriol Mas [Twitter]. La presentació va anar a càrrec del president de la fundació, l'exdiputat i exsenador Lluís Maria de Puig, i de l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont [Twitter], que va recordar els inicis de l'Agència Catalana de Notícies i les experiències professionals que vam compartir durant els anys de la irrupció d'Internet. L'acte va coincidir amb el primer aniversari del moviment del 15-M, i va merèixer una conversa amb els companys de COM Ràdio Girona.

.prezi-player { width: 550px; } .prezi-player-links { text-align: center; }

Xarxes socials: informació i democràcia on Prezi