A continuació reproduim literalment la carta que l'escriptor castellà li dirigeix al president del Govern Espanyol, en la seva llengua original, és clar, doncs té molta força......I ens congratulem amb Sampedro per dir el que pensem molta gent, al menys nosaltres des de TiL sí ho pensem, que quedi clar, per si ens venen a buscar.....

A Vilanova i la Geltrú, el Garraf, els dies 18 i 19 de maig tindrà lloc la Segona trobada de Casals i Ateneus dels Països Catalans, amb una bona colla de debats i expressions de la cultura popular.

Veieu adjunt el programa d'activitats i la revista l'Accent que edita un especial al respecte de la trobada.

Les commemoracions quasi bé conjuntes de l'obra d'en Fuster i del 15M són un bon motiu per tractar de fer una reflexió sobre el què fer quan tenim pel davant la tasca de vertebrar un ampli moviment social que enfonsi de soca-rel l'actual status quo de les autonomies i de l'Estat imperial espanyol,  evidentment amb la perspectiva de retrobar un sentit popular i de transformació a la UE, des de la nostra mirada  Mediterrània, conectant amb els canvis que de mica en mica i passet a passet es van donant al Magreb i al Masreck mediterranis.

Massalfassar (Horta nord), acull, el proper dissabte, 19 de maig, una nova edició de la trobada de cant rural Cant al ras. Una cita imprescindible, organitzada per la Colla de dimonis i l'associació Tramús.
Si hi voleu anar a sopar, truqueu al mòbil 601 24 27 64 (fins al dia 14).

Ahir, 9 de maig 2012, els Mossos a les ordres del Sr.Felip Puig estan desallotjant la RIMAIA. Una casa de pisos a la Rda. de St. Pau de Barcelona. Un espai ocupat on es feien activitats culturals, i es considerava una Universitat Lliure. Segurament tot es fa amb la legalitat a la mà, però quina ètica, quina moralitat hi ha al darrera de tot plegat?

Acte de presentació del llibre de Jordi Garcia Jané.

Molt interessant i una proposta des de l'economia social i solidària.

Els companys/es del País Valencià de TiL ens fan arribar aquest article de reflexió i denúncia, que publiquem en un dia tan assenyalat com l'1 de MAIG.

Enguany l' 1 de maig no és solament una data a commemorar pel significat que té envers les classes populars i el que fins ara denominàvem classe obrera, és enguany una data significativa en la que cal expressar un moviment en construcció.

Un nou moviment social que representi no solament les persones, classes socials, que estan treballant, sinó aquelles persones, TOTES LES PERSONES, que amb feina o sense volem tenir dignitat, i poder viure bé, austerament sí, com sempre, però amb felicitat...

El pitjor de tot el que ens pot passar en aquests moments d'incertesa i liquiditat radical és que, l'stablishmnet anul.li la nostra capacitat de ser feliços i la capacitat de pensar en quelcom millor.

Molt de temps hem estat anestesiats/des, i entre altres coses gràcies a la tasca imperdonable del sindicalisme més institucionalista que ha contribuït a apuntalar el sistema, desgraciadament ha estat així, malgrat que milers i milers de companys/es d'aquests sindicats no hagin volgut que fos d'aquesta manera.

Ara ja, en aquest temps  que ens toca viure, quan podem veure, ensumar, i percebre amb més claretat que la "guerra social" no ha arribat a la seva fi, ans al contrari, i que aquesta guerra declarada per l'stablishment persisteix i ens empobreix i tracta d'arraconar-nos per engreixar la butxaca dels sectors "dominants", ara doncs que podem veure amb més claretat, és el moment de recuperar la iniciativa històrica i enfrontar amb propostes, idees, fets, pensaments i reflexions el que ens han estat fent empassar, i donar-li completament la volta.....

Aquest 1 de maig de 2012 ha de ser expressió d'aquest procés que ens portarà a través de la lluita a reinventar la classe obrera i enfortir una aliança amb tots aquells sectors: joves, aturats, jubilats... que formen part de la idea més àmplia de classes populars. Als Països Catalans aquest és el moment també de reinventar les lluites per avançar en el procés d'alliberament nacional, que indestriablement ha d'estar vinculada a les reivindicacions de classe, i a les sensibilitats socio-econòmiques, així com al fet de construir comunitat de base i xarxes de relacions més enllà de reclamar tan sols un Estat propi. 

Reproduïm el manifest de la CGT per al 1er de maig, a continuació, i com a expressió de la nostra voluntat (des de TiL) per contribuir al treball unitari del sindicalisme transformador.

Reproduïm aquest article del company i amic David Fernandez, i publicat ahir pel setmanari LA DIRECTA.

La situació és ja molt preocupant pel que fa a l'ofensiva contra els drets civils, i ja s'han traspassat límits insospitats fins ara. La delació i el "xivatisme" es promocionen entre la ciutadania a partir de fotos de persones que "són sospitoses" per a la policia, però sobre les que no pesen acusacions formals, ni han estat condemnades..en cap judici formal, i amb els drets i garanties legals que calen en un estat de dret.

El totalitarisme, impulsat per Felip Puig i el Govern CiU avança i pren cos, de forma concreta....El feixisme societari, com ho denomina Boaventura de Santos Souza pren cos a casa nostra, es materialitza i és segur que avanci....

I doncs que volien el "clatell d'al campell" alias Duran i LLeida, i el que va amb il.lusió arreu i donant pel sac a la majoria, alias senyor President Mas....?

Després de tant de temps, i encara avui dia i ara mateix, sostenint aquest règim, i donant suport a l'ordre monàrquic i constitucional de les autonomies...es podria esperar alguna altra cosa de Madriz?

Reproduïm aquesta entrada de l'amic i company Jordi Martí. En la línia del que hem anat expressant en els darrers comentaris en el bloc de TiL, la deriva autoritària es va consolidant, i de moment no té deturador. No sabem qui serà el o la següent en caure en funció de l'arbitrarietat d'un poder coercitiu que es vol preventiu davant de l'augment de les tensions socials, i de la capacitat mobilitzadora dels moviments socials.

Més tard o més d'hora en Felip Puig caurà, i amb ell cauran els seus còmplices. I si han fet mal, si han comès arbitrarietats...- pels ferits, per les persones que han perdut un ull per cop de porra o de bola de goma, per les que siguin torturades (esperem que no hi hagi morts pel camí)-, i sobretot si podem, quan sigui el moment, els portarem als tribunals, els jutjaran, i farem el possible per castigar-los. No hi haurà perdó. És lamentable, però serà així, no ho dubteu. No hi haurà amnisties, ni oblits...; les violacions dels drets humans seran perseguits i castigats. Normal, com passa en tota democràcia.

En la conjuntura actual, però, el que té l'stablishment és molta por, por davant de les properes mobilitzacions a Barcelona, sobretot....I aquesta por els pot portar a cometre veritables crims d'Estat. En fin, voldríem equivocar-nos, de debò i de tot cor. Però, us assegurem,. que no hi haurà impunitat.

En un context com l'actual, difícil de justificar i sostenir, amb milions de persones aturades als Països Catalans, milions de persones sota l'umbral de la pobresa o quasi; centenars de milers de joves sense feina o a l'atur (recordem que molts d'aquests joves no es comptabilitzen encara com aturats), amb una "contrareforma" laboral que posa en situació límit les classes treballadores, és a dir, les deixa en mans dels empresaris, pràcticament venudes i indefenses, en aquest context brutal, d'EXTREMA I ALTA VIOLÈNCIA del sistema contra la majoria de la població, la deriva totalitària s'obre pas.....

(IL.LUSTRACIÓ: EL TOTALITARISME FEIXISTITZANT NO ENS FA GRÀCIA CONSELLER PUIG)

Aqusta és la crida patriòtica del President Mas. Una crida patriòtica a l'alçada d'aquests patriotes del caler, i d'omplir-se les butxaques amb l'expoli fiscal de les classes populars. Nosaltres tornem a recordar a qui ens vulgui llegir i escoltar que els patriotes són idiotes (rememorant la cançó de la Polla Record), i són idiotes si no se n'adonen que estimar un país, estimar-se la terra, els símbols, no implica ser cec a les evidències quotidianes.
(IL.LUSTRACIÓ, COMBAT ENTRE PATRIOTES...)

Amb la que està caient al damunt de la majoria de  persones que fem part de les classes populars d'aquest Estat Espanyol, amb la situació que estem passant la majoria de persones sacsejades per una crisi que no hem provocat..., aquest gandul, aquest bretol, aquest impresentable d'en Joan Carles, Rei il.legal de l'anomenat Regne d'Espanya, es malgasta els nostres diners de cacera per Bostwana.

Aquest amic: Roderic Guigo del Centre de Regulació Genòmica, Universitat Pompeu Fabra de Barcelona,  envia aquesta carta a la premsa, ningú li publica..., és obvi el perquè ningú li publica..., aporta dades que ningú vol llegir, ni tampoc pensar.....

Mentre ens governi la mediocritat, prevalgui la imbecilitat, el "tot val...", i la finalitat justifica els mitjans.., és normal que la premsa del stablishment no publiqui aquest tipus de cartes.....

Aquest poema li ha valgut al Premi Nobel Günter Grass ser liquidat com a persona grata a Israel, aquest país que és democràcia i oasi de drets humans en un context on tothom és "malvat", crisol de democràcia i exemple de pau mundial, paradigma d'Estat per a una part significativa del catalanisme polític, meravella de les meravelles.....

I reproduïm el poema en castellà, perquè el traductor simultani en català que tradueix el poema de l'original alemany, de debò que no facilita gaire la lectura i compresnió del text, i a falta d'una bona traducció al català, ens estimem més reproduir-ho en una bona traducció al castellà....

Per cert que la tesi sobre l'amenaça israeliana, o millor dit, per part de l'actual govern d'extrema dreta israelià, a la pau mundial, la defensàvem en la nostra entrada del passat 9 de febrer 2012, sota el títol SANCIONS A IRAN, en aquest mateix bloc.
Sincerament, creieu que el poema de Günter Grass és antijueu? és racista?, fomenta l'odi?¿

De nou, i un cop s'han produit aldarulls típics d'un procés de revolta, veiem com els responsables d'interior espanyol i catalunyès enceten una campanya repressiva com aquella que en Martín Villa desencadenà per desmuntar a Catalunya la CNT dels anys 80 i els moviments socials que plantaven cara a un model de transició poc democràtica.

Però en aquesta nova ofensiva, com abans, i com anteriorment en altres ocasions, de nou apareix el concepte antisistema, i el que segons aquests senyors pensen o creuen o intenten que creiem que és......, o sigui terrorisme, i punt.

Reprobem la violència que el govern catalunyès de CiU, i del PP a València i Illes, exerceixen cada dia, quotidianament, sobre la immensa majoria de la població de la nostra nació, al damunt de les classes populars....una violència brutal, salvatge, indiscriminada, encoberta aparentment de legalitat....

Passegem per la capital, Barcelona. El seguiment de la vaga és important, molt important i significatiu. Oscil.la entre els barris, alguns presenten a peu de carrer: botigues, petits comerços, empreses diverses, obres, etc.. entre un 60 i un 90% de llocs tancats o semi-tancats. El Raval, significativament, presentaria prop d'un 80%, i això que el comerç regentat per persones de diverses procedències és molt important. Al centre de Barcelona el tancament és d'un 90%. Això és el que es veu, i es constata a peu de carrer. No són xifres oficials de ningú, ni tampoc estimacions de cap centre sociològic. El tràfic està aturat a molts carrers  cèntrics

A això podríem sumar el fet que efectivament, aquest dijous, no és un dijous com els de cada setmana, la vida en l'espai públic es veu clarament alterada i lògicament això expressa una evidència important provocada per la Vaga General: no hi ha normalitat, hem guanyat el carrer per la Vaga General.

Podríem dir doncs que l'èxit de la Vaga General és evident. Però.. ¿qui o quins són els artifex d'aquesta mobilització i iniciativa de Vaga General?

De de cara a la vaga general del 29 de març, ben segur haureu escoltat aquests arguments. Si esteu indecisos sobre el que cal fer el dia 29, potser us interessi llegir-los.