Crec que és la primera vegada que una obra de l’artista Judith Scott viatja fins Tarragona. Una bona notícia. Acosteu-vos al Tinglado 1 del port de Tarragona on veureu l’expo El món flueix, dues mirades sobre una  mateixa realitat, que organitza la Fundació Once. Es pot visitar fins el 10 de juny de 2012.

[catàleg en pdf]

La Diputació de Tarragona ha posat en marxa un cercador on-line propi per tal de trobar l’oferta cultural de les 10 comarques de Tarragona. El projecte es diu M@RC i està pensat per poder funcionar com a portal centralitzat on poder localitzar els recursos materials (teatres, cinemes, sales d’exposicions, museus, monuments…) i humans (artistes, associacions, etc) que hi ha al territori. També inclou emissores de ràdio i TV, premis i concursos, festes, festivals… És força intuïtiu però crec que encara s’hauran d’incloure dades referents a molts dels camps a què fa referència el portal, per exemple quan parla d’artistes.

És la proposta més interessant pel cap de setmana: el festival de música al carrer de Vila-seca. Feu bondat!

Fa unes setmanes parlàvem per aquí dels nous formats expositius que s’imposen com a contrapunt a la crisi, l’entrada es titulava petites grans coses —després es va publicar en forma d’article a la revista Artiga— i comentava com l’slow art anava guanyant terreny amb iniciatives que tenien al darrera el lema de Mies Van der Rohe Less is more. Exposicions de curta durada en petits espais, concerts unplugged per 40 espectadors, passejades a peu amb l’artista que ens explica el punt de vista i la visió del món que vol reflectir en l’art.

En aquesta línia tenim la proposta de Mènsua: una col·lecció de llibrets desplegables auto editats al voltant de la il·lustració. La col·lecció es titula Plegats, té 3 exemplars publicats [esperem que treguin molts més!]. Preu reduït [3€], bones il·lustracions i fotografies excel·lentment editades, textos seleccionats amb cura. En fi, una meravella.

[Plegats es presenta avui a les 20h a la Vaqueria de Tarragona][via Txomin Medrano]

<
Aquesta setmana la recomanació musical apunta cap a Londres, on va apareixer l'any 2003 la banda The Duke Spirit, amb un punt de tenebrisme i segons apunten a la Wiki amb ‘Atlantic soul’ and Motown influences. És el que escolto darrerament.

Al quiosc podeu tobar el darrer número de Bonart. Un munt de notícies interessants, un repàs a les fires d’art que es podran veure a casa nostra el proper mes, un especial sobre art i espai públic… A les pàgines 42 i 43 trobareu el meu treball sobre el centre d’Art Cal Massó de Reus.

Ja podeu visitar pels carrers de Tarragona la darrrera proposta del Display 2012, la primera de la 5ena temporada. Es tracta del treball d’Orion Leim. Nosaltres hem anat amb l’amic Colmillo. Molt bo.

1. “Divendres que ve, 4 de maig se inaugura l’exposició Ardhara. Enguany es compleixen 25 anys de la primera edició al 1987, les següents van ser 1991, 1995. Ardhara pretenia prendre el pols de l’art emergent al territori Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf) i mostrar- lo fora d’aquest. El jurat, composat per professionals de gran prestigi: Lourdes Cirlot, Josep Corredor- Matheos, Daniel Giralt-Miracle, Francesc Miralles, Pilar Parcerisas, Pilar Carbonell, Florenci Guntín, Conxita Oliver i Abel Figueres.

Dotze dels trenta artistes que van ser seleccionats exposen en aquesta ocasió per,  d’una banda mostrar la seva obra actual i commemorar aquests 25 anys i per una altra amb un clar objectiu reivindicatiu, reviure aquestes accions per a les noves generacions amb noves convocatòries.Els artistes que exposen són:Jocelyne Marmottan Raventós, pintura. Joaquim Milà, pintura i joieria. Joan Nadal instal·lació, fotografia/pintura. Camil.la Pérez Salvà, ceràmica. Mercè Rius, ceràmica. Jai Rius Pascual, pintura / imatge digital. David Ribas Boldú, pintura. Teresa Pla Belío, escultura/ tèxtil. Oriol Sàbat, pintura. August Rosell, pintura. Joan Tuset, pintura. Núria Serra Barnadas, pintura.

És important destacar que entre els artistes, el jurat va triar alguns conreant disciplines com la ceràmica, la joieria o el tèxtil tan rarament considerades com la pintura, la fotografia, l’escultura…”

[capella de Sant Joan, Vilafranca del Penedès, fins el 10 de juny][via Camil·la Pérez]

2. “La present és per donar-vos a conèixer l’exposició A la Recerca del Temps, que realitzarem el Col·lectiu Grop de Torredembarra, al Pati de la Diputació a Tarragona on ocuparem no solament l’espai habitual sinó que també trobareu una instal·lació que ocuparà l’espai aeri. Tenim com a motiu principal l’observació del  temps en diversos aspectes.

El col·lectiu Grop està format pels següents artistes: Antonio Boira, Bruix, Mark Bullus, Paquita Esteban, Fabio Guzmán, Jordi Morera, Cristina Riambau, Sibil·la.

L’exposició s’inaugurarà el proper  27 d’abril a les 19.30 hores i es podrà visitar fins al 27 de maig,  de dilluns a divendres de 9.00 a 21.00 hores, dissabtes de 9 a 13.00 hores i de 17.00 a 21.00 hores, i diumenges i festius de 11.00 a 14.00 hores.

Atte. Grop”

[via Paquita Esteban]

3. “La Sala Municipal d’Exposicions acollirà a partir del diumenge 6 de maig una exposició de pintura i escultura de Diego Latorre. La mostra s’inaugurarà a la 1 del migdia i l’organitza la regidoria de Cultura de l’Ajuntament.

Diego Latorre va néixer a Jaén el 1971. Té un estudi de pintura a Almoster (Tarragona), poble on es va traslladar a viure fa uns anys. D’aquí provenen els treballs que es recullen en les seves exposicions, basats en la investigació constant i l’experimentació amb diferents materials, normalment parafina, cera, blanc d’Espanya i làtex, aplicats amb pigments sobre fusta, DM o tela.

Latorre va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis de Tarragona, entre el 1993 i el 1997. Des dels anys 90 ha exposat les seves creacions en diferents sales de poblacions com Tarragona, Barcelona, Cambrils o Sitges. El 2004 les seves obres també es van poder veure a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, a Alemanya. Ha participat en diversos concursos, on ha quedat entre els seleccionats i els finalistes, com en diferents edicions del Premi Telax, de la Galeria Antoni Pinyol, de Reus.

La mostra es podrà veure fins al 20 de maig. L’horari de visita serà de dilluns a dissabte, de les 6 de la tarda a les 8 del vespre, i els diumenges, de les 12 a les 2 del migdia.” [Via Diego Latorre]

4. “Gemma Molero presenta “Confluències I”, mostra que s’inaugurarà al Centre de Lectura de Reus (C. Major, 15) el dijous 3 de maig a les 20h. L’exposició romandrà oberta fins el 19 de maig de 2012.L’exposició està organitzada per la Secció d’Art del Centre de Lectura. S’inscriu dins de la programació de primavera de l’entitat cultural reusenca, una programació que vol retre homenatge a Josep Piqué, un reusenc que actualment té 99 anys i que ha dedicat la seva vida sencera a l’art.Gemma Molero presenta una exposició que vol representar la pervivència del concepte artístic de Josep Piqué i porta per títol, per tant, “Confluències I”. Com en el cas de Josep Piqué, les avantguardes històriques estan molt presents en l’obra de Gemma Molero que dóna dimensió escultòrica als materials ceràmics. Gemma exposarà una sèrie d’escultures que tenen el torn i el fang com a punt de partida. Són peces antigues que va realitzar al 1984-87, però que ella considera que es mantenen plenament vigents, en la mateixa línia de treball que ha mantingut fins l’actualitat. Sobre aquestes peces l’artista explica:”M’agrada el meu ofici, m’atreuen les infinites possibilitats que té el fang, el misteri de les fornades i la possibilitat de convertir un objecte senzill, innecessari, en una peça plena de contingut, que té força, que pot explicar què representa i que provoca sensacions a la persona que la contempla.” Posteriorment, el Centre de Lectura de Reus presentarà l’exposició “Confluències II”. En aquest cas serà l’artista Laia Casals qui dialogarà amb Josep Piqué a través de l’art (del 24 de maig al 9 de juny de 2012).” [via Gemma Molero]

Fins al 10 de juny de 2012 es poden veure a Barcelona (Plaça Catalunya, 9) els treballs dels artistes premiats en la convocatòria Generación 2012 que convoca l’obra social de Caixa Madrid: Kristoffer Ardeña, Empar Buxeda, Juanli Carrion, Javier Fresneda, Núria Fuster, Amaya Hernández, Almudena Lobera / Isabel Martínez Abascal, Rubio Infante, Daniel Silvo, Maya Watanabe.

Les obres que hem trobat més interssants han estat la projecció de Maya Watanabe (imatge de dalt), amb un primer minut per recordar.

Les fotografies d’Almudena Lobera i Isabel Martínez Abascal que qüestionen l’autoria i la noció convencional de la propietat de l’obra d’art. El projecte que presenten es diu Portadores, va consistir en fer una sèrie de tatuatges sobre un grups de voluntaris. El procés es va documentar amb dibuixos i fotografies.

I les 100 fotografies (18 x 13 cm) de Daniel Silvo, que són enquadraments d’una imatge on apareix un grup d’estudiants sobre l’escenari del teatre Odeon de Paris l’any 1968.  Les imatges estan penjades per sobre de la línea normal de visió.

Noèlia Hernández, en la crítica que fa a l’exposició de Peter Halley —Galeria Senda de bcn, fins el 31 de maig de 2012— fa una petita reflexió sobre l’art geomètric que m’ha semblat interessant  per què a vegades l’art geomètric pot tenir un component repetitiu que l’anul·la.

[Noèlia Hernández: "Formes, línies i quadres". Cultura|s La Vanguàrdia. Dimecres 25 d'abril de 2012. pàg. 20][crèdits de la imatge aquí]

“És la geometria la base d’un art (inevitablement) abstracte? Ho és si tenim en compte una definició d’art basada en la seva oposició a un art figuratiu i que no fa referència a alguna cosa exterior de l’obra en si mateixa. Com passa en els quadres de Mondrian, Malévitx o Newman, que la van situar en un regne ideal i van portar al límit el seu caràcter autoreferencial. En mans de Peter Halley (Nova York, 1953) aquests mateixos recursos geomètrics tenen un alt contingut simbòlic, fet que els converteix en un instrument diagramàtic vinculat amb la realitat i amb les nostres formes de vida actual (…)”

Van sorgint, amb gran dosis d’il·lusió i esperança, nous projectes que com qui diu apareixen del no res. Són fruit de l’hecatombe econòmica, social i cultural que ens porta l’actual crisi i representen el raig de llum que ens permet confiar en l’economia, la societat i la cultura com a fets de proximitat arrelats al territori. Si es cala foc a casa nostra val més confiar en els veïns i amics –fins i tot en els passavolants— abans que en el setè de cavalleria.

Després dels grans esdeveniments culturals, que es mesuren pel nombre de visitants, després de les grans exposicions monogràfiques que arrosseguen multituds de turistes i negocis col·laterals, sembla que s’imposa l’slow art, amb iniciatives com les proposades per Walk21 en el AV Festival de Newcastle que convida al públic a passejar amb els artistes, lluny del tràfic motoritzat i també de les bicicletes. Als Pallaresos (Tarragonès) ha obert fa unes setmanes l’espai Pàrquing que exposa durant un curt període de temps treballs d’artistes vinculats al disseny i la fotografia, per allí han passat ja els quaderns de viatge de Francesc Roig i l’artista Ricardo Cases va fer un taller de fotografia. Són exposicions efímeres i activitats de curta durada —dos i tres dies— que es tanquen amb un dinar, una calçotada o una degustació de vins locals. Pàrquing és una iniciativa privada que compta amb el suport logístic de Llumull Accions Audiovisuals, que convoca les seves accions aprofitant les xarxes socials i el tradicional boca-orella.

Per cert, els de Llumull estan darrera d’una proposta que diu molt de la seva obertura de mires: la revista Madeinlibia. El cas és que l’estiu passat (agost 2011) el dissenyador Sergi Grau, el periodista Sergi Franch i el fotògraf Francesc Parés, durant una estada a Líbia van posar en peu aquesta revista. L’edició es va fer en format digital, van arribar fins el tercer exemplar. El número 1 (Tobruk) i el número 2 (Benghazi) es van editar en paper a Catalunya. No sé quantes revistes en català s’editen a Líbia, però jo diria que poques tenen el punch que en té aquesta: la tria d’imatges i els texts que les acompanyen reflecteixen de meravelles el dia a dia de la gent del carrer. Ja sabeu, tots aquells que normalment no surten en el noticiari de la CNN, i que finalment sempre acaben reben pals.

Llegint la lletra petita de les pàgines culturals dels diaris locals podem trobar iniciatives tan interessants com Tecletes Associació de Mares de Tarragona, molt activa, que prepara el segon festival Minipop (2 i 3 de juny) amb la voluntat d’apropar la música i l’art als infants. La setmana de còmic de Tarragona (que ha passat del maig al novembre) i ja porta quatre edicions o la Associació Cultural Anima’t que pràcticament cada setmana programa concerts de grups musicals al Camp de Tarragona.

Els programadors van al gran i eviten les coses innecessàries, optimitzant recursos. En tots els casos es tracta de petits formats, amb peces molt seleccionades d’artistes –moltes vegades de la pedrera– que exposen pocs dies. Les sales d’exposició redueixen la superfície, les sales de concert opten per versions unplugged i les arts escèniques per produccions pròpies i aforaments reduïts. Un bon exemple és Micro-Cicle, que organitza La Baridana Acció Artística –en aquest cas amb el suport de Repsol– amb idees molt concretes i clares: “Micro-Cicle vol donar als més joves l’oportunitat de desenvolupar la seva creativitat. Vol generar noves vies de reflexió que ens aboquin al diàleg entre les diferents disciplines artístiques. Vol anar molt més enllà i convidar al debat i a la participació ciutadana”. Les propostes seleccionades fins ara corresponen als treballs de Mar Borrajo (No era el Llop), on la cal•ligrafia –allò que tenim més a prop i que reflecteix molt bé la nostra personalitat— es mostra davant nostre amb impressions sobre miralls: tots som els altres. Alexandre Ayxendri (Garbuix post imatge) retoca imatges fotogràfiques com un modern Frankenstein que volgués construir una realitat imperfecta però propera, reivindicant l’encant dels nostres propis monstres. Xavier Trobat (Ciutats imaginàries) creu que finalment tot era fum i que aquest fum que presagia un gran incendi, perdura i perdurarà durant molt de temps fent-nos veure la realitat distorsionada.

En aquesta mateixa línia es mou l’e-plec, festival d’arts visuals, que ha arribat aquest any a la tercera edició, amb l’acurada producció de l’Associació Cultural Laboratori Visual, en “projectes interruptus” l’e-plec convoca “projectes inacabats, projectes no executats i que segurament mai s’executaran; propostes fallides, propostes aturades, que resten a l’espera d’alguna cosa; idees que sorgeixen, es desenvolupen però que no arriben a un final…” una declaració d’intencions del lloc on hem de trobar la inspiració: el que tenim més a prop.

[crèdits de la imatge aquí]

Presentació del Minipop 2012, un munt d’activitats i concerts per als dies 2 i 3 de juny. Allí ens veurem!

Ahir per la tarda vaig estar amb l’amic Manu, que és arquitecte. Vam parlar d’urbanisme, d’esport, d’educació, de música i d’arquitectura, entre altres moltes coses.  Jo pensava que l’arquitectura era avorrida, en el sentit que pot ser-ho el darrer disc d’Offspring: algun moment brillant però en general plana i sense força. Per treure’m de l’error Manu m’envia un seguit d’enllaços a webs d’arquitectura que posen de manifest que dissenyar edificis potser divertit. Per ara em quedo amb a-magazine revista d’arquitectura per a nens que es fa a Sant Sebastià (Guipúscoa) i Helsinki. Amb elements senzills els nens –entre 5 i 10 anys– poden construir maquetes i formes tridimensionals que permeten establir relacions entre el que hi ha en el món exterior –fulles d’arbres, figures geomètriques, mobiliari– i el que es cou al seu cap.

Ja està en marxa la propera jornada de pedagogia de l’art:

“El proper 18 d’abril de 2012 el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona organitza la IX Jornada de Pedagogia de l’Art i Museus: >CONFLUÈNCIES ENTRE ART I EDUCACIÓ. L’EDUCACIÓ FORMAL COM A INTERLOCUTORA EN L’ACCIÓ EDUCATIVA DEL MUSEU

Podeu realitzar la inscripció on-line clicant al següent enllaç: Formulari on-line“

[més info]

Mazoni —Jaume Pla— unplugged a la Sala Trono de Tarragona. Unes cinquanta persones, alguns com nosaltres amb els peus literalment sobre l’escenari, amb ganes de passar-ho bé escoltant cançons del grup, que ja ha fet una bona pila de discos —ja en porta sis— que ens agraden força. Com sempre els d’Anima’t —els meus programadors de capçalera— disparen amb bala de plata i encerten just al centre de la diana.

Dalí va passar un dia a Tarragona: el 17 d’agost de 1973. Va fer una passejada d’alt d’un elefant de cartró pedra i va realitzar una espècie d’acció pictòrica durant la que va fer un quadre que havia de servir per fer el cartell de commemoració del bimil·lenari de la ciutat. El No-Do i els diaris de l’època —inclòs el Clàxon— van escriure la crònica oficial, la gent del carrer amb les seves fotografies i records han recollit la crònica personal d’aquell dia, ara 29 anys després, el professor José Carlos Suárez —comissari de l’exposició— ha recollit tots aquest materials i els ha exposat junts, el resultat és com a mínim interessant. Especialment la gravació en què els tarragonins expliquen com van viure aquell dia. També ens permet veure tranquil·lament el resultat, el famós quadre que va pintar Dalí. Divertit comprovar com Dalí agradava i desagradava al 50%, més o menys com en l’actualitat.

[fins el 29 d'abril de 2012 a Fundació Caixa Tarragona, Carrer Higini Anglès, 5 - 43001 Tarragona]