Són massa anys sentint rumors sobre la casa reial i tot seguit pensar que són just això, rumors, i que no tenen gaire crèdit. Però la darrera història que vaig sentir fou seguida per una serendipitat que no permet, de cap manera, classificar-la dins la categoria rumor. Potser me l’hauria de callar però no puc; som a temps de canvis socials necessaris i cal que circulin arguments.

Al llarg d’una sobretaula va sorgir el tema del rei caçant elefants perquè és actualitat. Qualcú va explicar una història que va viure de nin: practicava vela al port de Pollença i va passar prop del iot Fortuna, ancorat. Ell i els amics que l’acompanyaven van poder veure a coberta dues dones, el rei i la reina. Ella li cridava «ets un fill de puta i un cabró com tots els borbons!» i li pegava una bufetada. Quan va acabar de contar el relat, carregat de detalls (he resumit molt), vaig voler-me’n assegurar: «així que li va dir ‘ets un fill de puta com tots els borbons’» i ho va puntualitzar, «no, ho vaig sentir bé, li va dir ‘ets un fill de puta i un cabró com tots els borbons’».

A continuació, algú que escoltava molt atentament la història va dir que tot plegat li sonava molt: un periodista –de qui havia perdut la pista– de tant en tant explicava que havia vist l’escena i que l’havia fotografiat; fet i fet tenia una instantània de la bufetada. Però el personal de seguretat de la casa reial li va prendre el rodet.

Finalment, després de tots aquests anys, qualcú havia pogut contrastar la batalleta del periodista que feia feina per a l’agència EFE.

Coses que passen i que no està de més saber, després de tanta rumorologia i manipulació per part dels mitjans i forces de seguretat. Insegura, perquè tard o d’hora tot –o quasi tot– se sap.