Amb l'inici de la crisi, la població dels municipis de Vilamajor ja començar a desaccelerar-se.

Primera fase de desacceleració: 2008-2009. Sant Antoni arriba a mínims històrics
A Sant Antoni de Vilamajor, l'esgotament es va començar a produir més aviat, a finals de 2007. A Sant Pere el fenòmen trigà uns mesos, i es va iniciar la desacceleració del creixement poblacional al setembre de 2008. En els dos casos, la davallada es va iniciar a partir dels rècords històrics equiparables als de 2002-2003, quan es creixia de 250 persones/any a Sant Antoni i entre 175 i 200 a Sant Pere.

Al desembre de 2008 la població de Sant Antoni va començar a crèixer a ritmes inferiors als de Sant Pere.
A Sant Antoni, la davallada del creixement poblacional va ser molt profunda, en caiguda lliure, fins arribar pràcticament a un mer creixement vegetatiu a finals de 2009, amb només 42 persones de creixement mig en tot un any, coincidint també amb el mínim assolit en el creixement de Sant Pere en aquell primer any de crisi, per bé que aquest municipi encara amb uns creixements molt notables, superiors als 100 habitants/any.

200 habitants/any de caiguda a Sant Antoni i més suau, d'un centenar, a Sant Pere van ser les conseqüències demogràfiques dels inicis de la crisi.
2010. Comença el canvi de tendència, l'increment de població s'accelera
L'any 2010 va marcar el primer canvi de tendència: la població de Sant Antoni de Vilamajor es recuperà interanualment de 107 persones, mentre que Sant Pere tornava també a revifar arribant a 141 habitants més per any.
Variació interanual absoluta de la població (*) dels municipis de Vilamajor: 2007-març 2012(*) La gràfica representa la variació interanual de les mitjanes mòbils anuals mes a mes de la població empadronada a cada municipi. En tractar-se de sèries desestacionalitzades, marquen millor la tendència de la variació de la població que els increments absoluts entre dues dades. Veure nota al peu de l'article.

2011: una nova recaiguda
No obstant, a partir de 2010, Sant Antoni no va poder mantenir els recuperats ritmes de creixement, i mes a mes tornava a perdre pistonada, fins l'octubre de 2011, quan va tornar a situar-se en un pobre creixement interanual mig de només 59 habitants.A Sant Pere de Vilamajor el fenòmen discorria en paral.lel, desaccelerant el seu creixement fins situar-se per sota de 100 habitants/any en el darrer trimestre de l'any passat.
Octubre de 2011: la població de Sant Antoni inicia una clara acceleració, però continua desaccelerant-se a Sant Pere de Vilamajor
A partir d'aquest moment (octubre 2011) Sant Antoni comença una convincent recuperació de la població, esgarrapant increments mitjos anuals mes a mes superiors, que s'han consolidat aquest passat mes de març fregant un increment anual mig de quasi 100 habitants més. A Sant Pere, ne canvi, no ha cessat la desacceleració del creixement poblacional en els darrers sis mesos, i a març de 2012 es marca un mínim històric de creixement anual mig de només 63 habitants.
Han canviat així les tornes, doncs feia tres anys que la població de Sant Pere creixia més que la de Sant Antoni en termes interanuals promig (des de finals del 2008 fins gener de 2011).
El canvi de cicle en la tendència de recuperació de la població a Sant Antoni sembla ara per ara ferma, com igualment apareix ferma la continuitat de la desacceleració a Sant Pere de Vilamajor en els propers mesos. Curiosament, el creixement invers en els dos municipis neutralitza des d'octubre de 2011 el creixement conjunt, que s'estabilitza entre els 160-170 habitants de creixement mig interanual (veure gràfica següent).
L'evolució interanual de l'increment desestacionalitzat de la població del conjunt de Vilamajor ens dóna una perspectiva molt interessant de les diferents fases que estem patint:

Variació interanual absoluta de la població (*) conjunta dels municipis de Vilamajor: 2007-març 2012(*) Veure nota al peu de la gràfica anterior.
Fixeu-vos cóm de semblant és la gràfica amb l'evolució general del PIB, i a l'hora cóm d'uns 400 habitants més arribant a Vilamajor cada any en els temps de la bombolla, ara estem a menys de la meitat.

Actualment -març de 2012-, la població total de Vilamajor arriba ja a 10.046 habitants empadronats, 4.318 a Sant Pere i 5.728 a Sant Antoni.
Evolució de la població dels municipis de Vilamajor al mes de Març de cada any
Sembla que, tot i en mínims de creixement, el parc d'habitatges plurifamiliars disponibles està sent la clau per a la continuació de moviments migratoris amb destinació a Sant Antoni de Vilamajor, mentre que a Sant Pere sembla ja esgotada la conversió de segones en primeres residències, clau de la recuperació poblacional en els moments de crisi. El parc d'habitatges disponibles que queden a Sant Pere són cases unifamiliars de segona mà, molt més cares d'adquisició i de manteniment que els habitatges disponibles a Sant Antoni, plurifamiliars i amb bona oferta d'habitatge nou.

El mercat immobiliari predominat per segones residències en el cas de Sant Pere de Vilamajor explica el comportament de l'evolució la població empadronada en aquest municipi, mentre que a Sant Antoni de Vilamajor es mantenen variables més normalitzades.

Nota: Les dades analitzades corresponen als padrons de població dels municipis. Les dades mensuals són estimades a partir de dades indirectes, reequilibrades a desembre de cada any amb els padrons oficials. La dada de març de 2012 no és estimada, sinò real, procedent dels padrons municipals provisionals a aquesta data proporcionats pels respectius Ajuntaments.
Vull agraïr als ajuntaments de Sant Pere i de Sant Antoni de Vilamajor la seva inestimable colaboració en facilitar-me dades numèriques del padró actualitzades.

Qué és BANKIA?
BANKIA, és una entitat financera que aglutina mitja dotzena de caixes d'estalvis:
- Bancaixa (propietària al seu torn de Banco de Valencia)- Caja Madrid- Caixa Laietana- Caja Canarias- Caja Ávila- Caja Segovia y Rioja
Com es pot comprovar, el gruix de BANKIA són els emblemes del "pelotazo"; les grans caixes de Madrid i del País Valencià enmerdades fins el coll amb el totxo i altres desmadres PPopulars.

BANKIA acumula una gran part dels "crèdits tòxics del totxo" del sistema bancari espanyol, per uns 38.500 milions d'Euros, dels quals 18.500 estan sense cobrir.

Què és BFA?
Les set entitats van crear un "holding", el Banco Financiero y de Ahorros (BFA) aportant-hi el seu capital abans de convertir-se en bancs (és a dir abans de convertir-se en societats de capital per accions), passant BANKIA a cotitzar a Borsa.
Apart, BFA es va quedar amb el sòl i els crèdits dubtosos de les caixes que engloben la marca BANKIA.

Caja Madrid poseeix (posseia) de BFA el 52,1% seguida per Bancaixa amb el 37,7%. Les altres cinc entitats, participacions menors entre l'1,3% i el 2,5% fins completar el 100%.

BFA va rebfre del FROB un ajut (crèdit) de 4.465 milons d'Euros quan va assumir les caixes que el formen.
De qui és actualment BANKIA?
El principal accionista de BANKIA és actualment BFA, qui té més del 45% del capital de BANKIA. La resta del capital de BANKIA està en mans d'inversors privats i particulars que van comprar accions quan BANKIA va passar a ser un banc, entre els què es destaquen:
- Fundación MAPFRE: 4,3%- Banco de Santander Central Hispano: 2,2%- Caixabank: 1,5%- Mutua Madrileña: 1,5%- Banc Sabadell: 0,7%- Banc Popular: 0,6%
De la seva banda, BANKIA és accionista d'algunes empreses importants com ara:
- NH Hoteles: 10,09%- IAG (Iberia-British Airways): 12,09%- Metrovacesa: 19,07%- Realia: 27,65%- Mecalux: 20%
- MAPFRE: 14,99%
- IBERDROLA: 5,4%
- INDRA Sistemas: 20,12%
Què ha passat?
Simplement, en els comptes de 2011, BFA (accionista majoritari de Bankia) Rodrigo Rato va valorar la participació en Bankia en el balanç de BFA per 12.000 milions. Deloitte, l'auditor s'hi va negar, doncs el valor comptable de la participació només arribava a 8.500 milions, i el seu valor en Borsa d'uns 5.500 milions. L'auditor acceptava com més 8.500 milions pel valor de la participació de BFA en Bankia, és a dir, que BFA tenia que assumir un ajustament patrimonial de 3.500 milions, que la deixava en situació de fallida técnica a tenor dels requisits de capital mínim del Banc d'Espanya.
Rodrigo Rato, que portava les regnes de BFA ja va rebre el primer pal en veure rebaixat el seu sou de 2,4 milions d'Euros fins els 600.000, ara fa un parell de mesos, i va ser forçat dilluns passat a dimitir, i es va posar al front de l'entitat un expert banquer jubilat-milionari del BBVA, de cognom impossible, José Ignacio Goirigolzarri, encarregat de pilotar el procés de reestructuració. És un excel.lent professional i cal confiar-hi. (A més com que ja cobra els seus 5 milions anuals de jubilació del BBVA no ha de saquejar).
Davant d'aquesta situació, com era previsible, el Consell d'Administració de BFA, format en la pràctica totalitat per parents (també un parent de l'Aguirre) ex-dirigents i membres afins al PP de Madrid i València (fins i tot per l'ex-ministre Ángel Acebes, qui va dimitir fa dues setmanes), va acordar ahir accedir a la prerrogativa dels fons del FROB que consisteix en què si una entitat no pot tornar el prèstec, aquest es converteix en capital, en mans de l'Estat.
Això és el què s'ha fet: convertir el prèstec FROB en capital de BFA, amb la qual cosa, de facto, l'Estat passa a posseïr la pràctica totalitat del capital de BFA* (la xifra exacte encara està pendent de valoració), sent per tant qui hi mana. Com que BFA controla BANKIA, l'Estat passa per tant passa a controlar també BANKIA (amb un 45% del capital).
El Banc d'Espanya va acceptar ahir aquesta conversió.
* La participació final de les caixes al BFA, en qualsevol cas, dependrà de la valoració final que en faci de l'entitat  un auditor designat pel FROB i un altre de nomenat pel mateix BFA. Si la diferència entre les dues valoracions del que val BFA és inferior al 10%, s'agafarà com a bona la mitjana de totes dues, i si la discrepància és superior, es buscarà un tercer expert. Si el valor fos zéro, la conversió en capital del crédit del FROB (4.465 M€) faria que l'Estat contolés el 100%. Els recursos propis de BFA són actualment d'uns 1.000 M€, a l'espera de l'auditoria.
D'aquesta operació en parlen alguns diaris sensacionalistes com "nacionalitzar" BANKIA, quan realment, com es pot comprovar, no és própiament una "nacionalització", sinò la conversió d'un prèstec en capital d'una societat que té el seu capital pràcticament a zéro.
Observeu que qui realment han perdut són els accionistes de BFA, és a dir les set caixes que formen BANKIA.
Tornem a BANKIA
BANKIA de la seva part, com ja se sabia, necessita ajut urgent d'un mínim de 7.000-10.000 milions d'Euros (podria arribar a ser de 30.000 segons els més pessimistes) per fer front per si mateixa a les obligacions de provisonar els crèdits del "totxo" exigits pel Banc d'Espanya i el Banc Central Europeu. No els té i necessita l'ajut del FROB, que encara compta amb prou marge d'inversió (es va dotar amb un màxim de 90.000 milions i fins ara només se n'han aplicat uns 19.000) per bé que només té en el calaix ara mateix 14.200 milions per invertir.

El sanejament de BANKIA ve sent demanat urgentment per la comunitat internacional, doncs és l'escull més gran per a l'inici de la consolidació del sistema bancari espanyol ( i per la seva dimensió és un banc "sistèmic", es a dir, la seva fallida arrossegaria com un dominó tant el sistema bancari espanyol com bona part de l'europeu). Ningú pot entendre com es van ajuntar els dos bancs (Caja Madrid i la CAM) amb més risc immobiliari del sistema (o potser si que s'entén, donat que eren les estrelles dels feus del PP).
Ara, que l'Estat és l'accionista majoritari de BANKIA (a través de ser l'accionista majoritari de BFA), es farà càrrec directament de la reestructuració de BANKIA, que ara per ara té beneficis.

El cas del BFA no és excepcional La "nacionalització" de BANKIA (pròpiament de BFA) ha estat l'octava des de l'inici de la crisi. Tampoc és el primer cop que el FROB posa diners a les entitats españoles. Repassem-ho:

• Març 2009: Caja Castilla-La Manxa. Injecció de 2.475 milions en capital i 596 milions més per absorció de pèrdues. Es va vendre posteriorment a Cajastur, amb una injecció de prèstecs de 3.000 milions més.
• Maig 2010: Cajasur. Injecció de 800 milions de capital. Venuda posteriorment al BBK amb una injecció de crèdits de 392 milions.
• Juliol 2011: Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM). Injecció de 2.800 milions de capital més 3.000 en préstecs. S'adjudica a Banc Sabadell amb una aportació suplementària de 529 milions més 1.200 garantitzats en el cas de pèrdues futures.
• Setembre 2011: UNNIM (Caixa Sabadell, Caixa de Terrassa i Caixa de Manlleu). Es ven per 1 Euro al BBVA, injectant-se 953 milions del FROB.
• Setembre 2011: Novacaixagalicia. S'injecten 2.465 milions del FROB. Actualment en procés de subhasta.
• Novembre 2011: Banco de Valencia. S'injecten 1.000 milions de capital més 200 de crèdits. S'adjudica a BANCAJA, precissament una de les entitats de BANKIA.

(Nota: les aportacions en capital les ha fet el Fons de Garantia de Dipósits, amb diners del propi sistema bancari -que serveixen com garantia dels dipósits de les entitats financeres-, mentre que les aportacions en forma de crèdits les fa el FROB, amb diners de l'Estat, que s'han de tornar amb interessos del 7-8% o bé convertir en capital a favor de l'Estat, com ha passat a BFA).

Cóm queda tot plegat?
BANKIA té greus problemes, però és una entitat sólida, comptant amb les ajudes previstes.
 
El control de l'Estat assegura el sosteniment de BANKIA; el sistema bancari espanyol s'ha enfortit i es resolen les reticències internacionals respecte l'entitat. Els dipositants no han de patir: ara menys que mai.


El problema és que BANKIA (a través de BFA) és la única entitat bancària de la què és accionista majoritari l'Estat (la resta d'entitats només van ser "intervingudes" per ser venudes després, excepció feta de Novacaixagalicia, que està en procés de venda). Aquesta és una situació anòmala que no dona bona imatge, crea alarma i que podria ser censurada per les autoritats supervisores de la Lliure Competència.


Quan s'acabi de sanejar BANKIA, l'Estat es vendrà la seva participació en l'entitat, ni que sigui a troços. A hores d'ara el capital de Bankia (en bona part en mans dels propis clients de la CAM i Caja Madrid) ha perdut la meitat del seu valor.

Del paper de Miguel Ángel Fernández Ordóñez, director del Banc d'España, millor ni parlar. Sort que al juliol plega.
Es dona la circumstància que Caixabank (La Caixa) estava disposada a quedar-se amb Bankia fa unes setmanes, a la qual cosa tant el Govern de Rajoy com el propi Rodrigo Rato s'hi van oposar, només pel fet de què amb aquesta operació La Caixa es convertia en el primer banc de l'Estat, i no podien admetre que "els catalans" passessin a controlar l'emblema de l'Aguirre (Caja Madrid) i de Camps (Caja de Ahorros del Mediterráneo).

A finals de 2011, el deute del sector públic de la Generalitat de Catalunya (inclou la pròpia Generalitat i totes les entitats públiques que en depenen) era de 41.732 milions d'Euros, amb un increment de 10.000 milions respecte l'any 2010.
Aquest deute ja supera el 20% del PIB i és el més alt en termes relatius de tota Espanya.
Apart de la ingent quantitat de deute, que supera per primera vegada tot el pressupost del sector públic de la Generalitat, el problema fonamental de les finances de la Generalitat és que bona part del deute venç a curt termini (a 1 any vista).
L'increment d'aquest deute a curt termini ha estat extraordinari durant l'any 2011, passant des dels 3.645 milions del 2010 fins els 10.571 milions de deute a curt termini en acabar 2011.
Evolució del deute del Sector Públic de la Generalitat de Catalunya: 2005-2011Font: Departament d'economia i Coneixement. Generalitat de Catalunya.
Això significa que cada mes la Generalitat, apart de pagar com pugui les factures corrents, ha de pagar gairebé 1.000 milions d'Euros de deute anterior que venç. Com sia que no hi ha superàvit pressupostari, aquests 1.000 milions s'han de refinançar cada mes, o bé anar acumulant factures corrents sense pagar. La magnitud del deute a curt, que és una quarta part de tot el pressupost anual del sector públic català, és indigerible.
Afortunadament, gràcies a la iniciativa del Govern espanyol, la Generalitat ha aconseguit ajornar el pagament de gairebé 2.000 milions del deute a curt vençut, però encara queden per pagar durant aquest any quasi 9.000 milions de deute que anirà vencent (factures corrents apart).
Font: Cinco Días.
En termes empresarials significaria que la Generalitat està a les portes de la suspensió de pagaments, de la insolvència.
Amb aquestes dades s'entèn millor que l'Artur Mas es plantegi obertament que Catalunya podria ser intervenida per l'Estat.

L'any 2011 s'ha tancat amb els pitjors registres històrics de construcció d'habitatges als municipis de Vilamajor: només s'ha iniciat un nou habitatge a Sant Pere de Vilamajor i 2 a Sant Antoni, mentre que se n'han acabat 5 a Sant Pere i 18 a Sant Antoni de Vilamajor.
Aquestes dades signifiquen els pitjors registres des de l'any 1981, quan comencen les séries estadístiques de construcció d'habitatges, ara fa 30 anys.
Evolució trimestral dels habitatges iniciats als municipis de Vilamajor
A més, en el darrer trimestre de 2011 no s'ha acabat ni un habitatge en cap dels dos municipis, circumstància què no té comparació històrica. 
 Evolució trimestral dels habitatges acabats als municipis de Vilamajor
Evolució anual dels habitatges iniciats als municipis de Vilamajor
Evolució anual dels habitatges acabats als municipis de Vilamajor
En tot l'any 2011 no s'ha fet ni una transacció d'habitatges nous a Sant Pere de Vilamajor, mentre que la major part de les què s'han fet a Sant Antoni han estat adjudicacions de noves promocions per part d'entitats finaceres.
Es pot calcular l'estoc de projectes de nous habitatges paralitzats o anulats en un nombre de 340 habitatges en el conjunt dels dos municipis.

Dades en milions d'Euros
El deute que va vencent s'ha de refinançar, és a dir, pagant-lo amb nou finançament; per això el nerviosisme -interessat- dels "mercats" en una tesitura en què el Banc Central Europeu està dient prou a la compra de deute sobirà espanyol i per tant deixant-lo a l'albur dels mercats, que poden decidir que comprar deute espanyol no és una bona inversió (d'aquí els timbals de "rescat").
Per a que ens fem una idea de magnituds, al llarg de 2012 vencerà més deute públic que tots els ingressos de l'Estat, en un any en què l'Estat tindrà un déficit superior als 38.500 milions d'Euros.

De la seva banda, la banca española s'enfronta a venciments de deute superiors als 120.000 milions d'Euros el 2012, mentre que les Comunitats Autònomes necessitaran refinançar uns 30.000 milions més.

En el mes de març, la banca espanyola, que té tancat el mercat interbancari, va demanar 75.000 milions al banc Central Europeu arribant al récord històric de saldo amb el BCE de 227.600 milions d'Euros (316.343 milions demanats i 88.700 milions deixats en dipòsit en el mateix Banc Central).

En total, al llarg de 2012 el sistema financer español s'enfronta a més de 280.000 milions d'Euros de venciments de deute (més d'un 25% del PIB), que caldrà indispensablement refinançar.

Preocupant també és què, segons dades del Banc d'Espanya, entre març de l'any passat i gener d'enguany, els inversors estrangers s'han desfet de 70.000 milions d'Euros de deute públic espanyol, i en el mes de febrer d'enguany 25.000 milions més. Dels 560.000 milions de deute de l'Estat, a finals de gener els estrangers n'eren titulars de 202.000 milions (un 36%).

Qui ens deixa els calers per podent anar tornant i augmentar el deute, mana. I qui no entengui això fa volar coloms.

Evolució de l'atur als municipis de Vilamajor
Evolució mensual de l'atur a Sant Pere de Vilamajor 
Evolució mensual de l'atur a Sant Antoni de Vilamajor

Intensitat mitjana diària de trànsit de vehicles pesants a la AP-7
Desembre 1996-Octubre 2011Font: Ministerio de Fomento. Sèries desestacionalitzades (mitjana anual mòbil).


Intensitat mitjana diària de trànsit de vehicles pesants a la A-7 Montmeló-Papiol. Desembre 1996-Octubre 2011 Font: Ministerio de Fomento. Sèrie desestacionalitzada (mitjana anual mòbil).

Explotacions i caps de ramaderia als municipis de Vilamajor. 2009
Font: Cens agrari 2009. IDESCAT