Vueix Farka Touré
Sala Bikini (10 / V / 2012)

El Festival de Guitarra va rebre el malià Vieux Farka Touré, fill del llegendari Ali Farka Touré, que no veia amb bons ulls que es el seu hereu dediqués a la música. Però la voluntat del nostre artista –i la complicitat d’amics com Toumani Diabaté– va poder més que el recel familiar…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (12 / V / 2012)

Els seguidors dels Beastie Boys ploren la desaparició del rapejador i músic Adam Yauch, també conegut com a MCA. Yauch, co-fundador de la banda de hip-hop, va morir el 4 de maig víctima d’un càncer, a la prematura edat de 47 anys, en un centre hospitalari de Manhattan…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (6 / V / 2012)

James Taylor
Palau de la Música Catalana (4 / V / 2012)

Enorme connexió entre la platea i l’escenari en el concert del cantautor nord-americà James Taylor, oficiat al Palau, on es van viure episodis de joia comunitària entre els uns i els altres tan remarcables com la represa de How sweet it is, de Marvin Gaye…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (6 / V / 2012)

Avançant-se alguns mesos al centenari del naixement de Pere Calders, que s’escau el dia 29 de setembre, l’indie català li retrà homenatge amb Cançons de la veritat oculta, un concert-espectacle que combina la música amb projeccions d’imatges enregistrades per l’escriptor, la majoria d’elles inèdites. Són filmacions personals fetes en cinema i VHS tant a l’exili com després del seu retorn a Catalunya, que la família ha cedit als promotors del muntatge, i que han estat editades per Raúl Cuevas, director de vídeo-clips i de documentals com From Texas to Arbúcies…

Llegeix l’article sencer a Cultura/s (2 / V / 2012)

Els Amics de les Arts
Teatre Coliseum (26/ IV / 2012)

Els Amics de les Arts van iniciar dijous la seva estada de tres dies al Coliseum, amb totes les entades venudes. Una gran demanda iniciada abans que sortís al carrer el disc que presentaven, ‘Espècies per catalogar’, àlbum de perfils reposats on han reforçat el tractament musical. Continua l’aventura iniciada arran del seu anterior registre, Bed & Breakfast (2009), que va ser un autèntic boom o potser l’inici d’una bombolla, ja que el beneplàcit popular no és obligadament una garantia d’excel·lència…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (28 / IV / 2012)

Eliseo Parra
Centre Artesà Tradicionàrius (20/IV/2012)

Sempre és una gran satisfacció haver-se-les amb el treball d’Eliseo Parra, un dels artistes que han sabut entendre més bé les exigències del segle alhora de cultivar la música tradicional. El cantant val·lisoletà visitava el CAT acompanyat d’un sextet de molt notable factura musical, en el que destacaven músics com el teclista Eduardo Laguillo o el percussionista Aleix Tobias…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (24 / IV / 2012)

El saxofonista nord-americà Andrew Love, conegut pel seu treball al costat del trompetista Wayne Jackson a The Memphis Horns, va morir la nit de dijous als setanta anys, segons va indicar la seva esposa, Willie. El fatal desenllaç va tenir lloc a la casa de l’artista a Memphis, envoltat de la seva família i amics. El malagunyat músic patia Alzeimer…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (15 / IV / 2012)

Mishima
Sala Salamandra, L’Hospitalet de Llobregat (12 / IV / 2012)

Els promotors de la convocatòria de dijous a L’Hospitalet, insistien en el fet que la compareixença de Mishima era una pre-estrena, o una provatura amb públic, o qualsevol altre eufemisme que tendís a rebaixar les expectatives. Queda dit, però quan un grup acaba de publicar un àlbum i fa un bolo cobrant entrada, es miri com es miri està presentant el disc en qüestió, i per tant s’ha de sotmetre a les exigències que fan al cas… La bona notícia és que el quintet va escriure una vetllada magnífica, tant per la qualitat del nou material, com pel plantejament i execució del concert…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (14 / IV / 2012)

El cantant José Guardiola va morir ahir dilluns als 82 anys d’edat, deixant enrere una dilatada carrera artística que supera el mig segle, i que va tenir els seus punts més àlgids entre finals dels anys cinquanta i finals dels seixanta. Amant del swing orquestral de Glenn Miller i de crooners com Bing Crosby o Frank Sinatra, el malaguanyat artista va assolir una gran popularitat amb adaptacions de cançons nord-americanes, franceses i italianes, que van contribuir en part a expandir la mirada musical del moment…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (10 ( IV / 2012)

Tinc una bèstia a dintre meu,
les venes plenes de verí;
m’escriu les lletres i els acords
i és tan sols per això
que sóc cantautor

Bona declaració de Quimi Portet a Tinc una bèstia a dintre meu, el primer tema del seu nou àlbum, Oh my Love (Quisso Records / Música Global). Una producció de batec tardoral, que podem situar entre les més ben resoltes de la seva trajectòria en solitari.

Quimi Portet, esclar, no té verí a les venes. Per les seves artèries hi corren fluids més sans del que ens vol fer creure. En aquest disc no s’hi endevina cap bèstia, sinó un astre domèstic amic de les situacions qüotidianes (agraciada Estenent la roba), un autor que ens corprèn aviat amb el retrat d’uns “peixos que combreguen plàcton de penombra” (Vida interior d’un lluç).

Sense renunciar a la seva munició lírica habitual (ironia, lupa deformant), el Portet d’Oh my love també desprèn esperit crític (Putes paraules, Mil nou-cents seixanta-set), i evoca paisatges tan inquietants com la platja poblada de Kevins, Sharons i cagallons, que descriu a Sunny day, tema on la veu reposada i el piano edifiquen una desolació magnífica.

I és que en el cas de Quimi Portet, la tristesa és bonica i reconfortant. En tenim un bon exemple a Girona (Cançó crepuscular), la peça del disc que, de moment, m’agrada més. Un esplèndid exercici instrospectiu on la desorientació i els records, s’ajunten amb algun mal que ve de lluny:

Carquinyolis futuristes
a la llum crepuscular;
mai no oblido els noms de pila
dels mossens que em van hostiar

Quins bèsties, no? –aquests sí que ho eren.

Gruff Rhys
Razzmatazz 3 (3 / IV / 2012)

Líder dels Super Furry Animals, col·laborador ocasional de Gorillaz, Mogwai o Manic Street Preachers, Gruff Rhys també pot presumir d’una carrera en solitari que, fins al moment, suma tres àlbums. La presentació del darrer (Hotel Shampoo, 2011), va ser l’excusa perquè un grapat d’espectadors poguessin veure a la sala més petita de Razzmatazz…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (7 / IV / 2012)

Gino Paoli
L’Auditori (22 / III / 2012)

Nascut el 1934, i diputat al Parlament Italià entre el 1987 i el 1992 enquadrat a les files de l’esquerra, Gino Paoli va ser una de les màximes figures de la música lleugera del seu país als anys seixanta i setanta del segle passat, i és autor de peces tan estupendes com Sapore di sale o La gatta…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (24 / III / 2012) 

John Cale
Sala Apolo (20 / III / 2012)

La proximitat de la darrera visita a Barcelona (Primavera Sound 2011) o les altres grans convocatòries que marcaven la cartellera de dimarts (Tindersticks, Jonathan Richman) són elements que poden explicar la modesta assistència de públic que va registrar el concert de John Cale. Amb setanta anys acabats de fer, el músic gal·lès…

Llegeix l’article sencer a La Vanguardia (22 / III /2012)