beCEroLes   Dimecres 6 de juny de 2012, a la seu de  l'Institut d’Estudis Catalans tindrà lloc la I Jornada Temàtica de la Xarxa CRUSCAT “La Sociolingüística de la variació en l’àmbit de la llengua catalana”. PROGRAMA 09:00 Recepció dels participants 09:15 Presentació de les Jornades. Mariàngela Vilallonga (Vicepresidenta de l’Institut d’Estudis Catalans), Miquel Àngel Pradilla (Director de la Xarxa CRUSCAT – IEC) i Maria Teresa Turell (Coordinadora de l’Àrea de Sociolingüística de la variació de la Xarxa CRUSCAT) 09:30 Conferència inaugural. Maria Teresa Turell (Universitat Pompeu Fabra) «Retrospectiva del model labovià de variació lingüística des del català» 10:15 Esteve Valls (Universitat de Barcelona) «Canvi morfològic vs. canvi fonològic en català nord–occidental» 10:45 Cristina Illamola (Universitat de Barcelona) «La convergència lingüística: retardador del procés de gramaticalització?» 11:15 Pausa 11:45 Brauli Montoya i Antoni Mas (Universitat d’Alacant) «Variació lingüística a la governació d’Oriola» 12:15 Josefina Carrera (Universitat de Barcelona) «A boca plena: vocals tòniques del lleidatà en entorns multilingües» 12:45 Jordi Ballart (Centre de Normalització Lingüística de l'Hospitalet de Lloregat) «Variació fònica al català de Barcelona: l’accent xava» 13:15 Maria Cabrera (Universitat de Barcelona) «El rotacisme de /d/ intervocàlica en alguerès. Interpretació i anàlisi quantitativa de la variació» 13:45 Discussió i Cloenda 14:00 Final de les Jornades   Organitza: Xarxa CRUSCAT - IEC Més informació: http://blocs.iec.cat/cruscat/jornada/variacionisme/

Este fin de semana volvemos a repetir la suelta de la semana pasada desde Almazán (307,5 km) con la paloma azul como única portadora de GPS.

Meteorológicamente la suelta no se ha caracterizado por el viento (ligero viento de dirección sur en el punto de suelta), ni por la nubosidad (había un frente nuboso pero más al norte), sino por la subida de la temperaturas que habíamos sufrido los días anteriores. Supongo por ese motivo la suelta se realizó más temprano (7:40).

 

La paloma se orienta nada más salir sin perder un segundo, tomando una dirección en línea recta un poco desviada al norte. Viendo las velocidades de salida de unos 80-90 km/h vemos que el viento no ayudó demasiado, aunque la baja altitud de vuelo y un ligero zigzag en la trayectoria nos podrían indicar algo de aire lateral.

Siguiendo la trayectoria tomada, 50 minutos más tarde se han de encontrar con la cordillera del Moncayo, que por ser pequeña en extensión sería fácilmente sorteable con una pequeña corrección hacia el sur. Pero a la paloma le importa poco y la sobrepasa aunque para ello ha de subir altitudes de suelo de 1400 m, volando por encima a un máximo de 1681 m.

Como siempre en las zonas altas es cuando vuela más rápido, entre 100 y 120 km/h, con un máximo de 142 km/h. Si un mito que tenía ha quedado destrozado en las pruebas realizadas hasta ahora es que las zonas montañosas (hasta los limites que nos hemos encontrado hasta ahora y con tiempo decente) no perjudican sino más bien ayudan.

La paloma sigue su vuelo en la dirección desviada, esto provoca que aunque prácticamente vuela en línea recta, dos horas más tarde ha volado 183 km, para acercarse a casa solo 153 km, es decir ya ha volado 30 km de más.

A partir de aquí baja la velocidad de vuelo y va corrigiendo la dirección, pero no hacia casa sino hacia Vilanova. A las tres horas ha volado 263 km, y se ha acercado 214 km a casa, 49 km de más.

Cuando lleva ya 4 h 40 minutos, ha volado a 378 km y aún se encuentra a 43 km de casa (114 km volados de más). La velocidad es cada vez más lenta y con muchas oscilaciones.

En ese momento el GPS pierde la señal durante 53 minutos apareciendo a 32 km  a las 13:17, ya sobre Tarragona donde lee unos minutos más y se acaba agotando la batería a las 13:19 a 12 km de casa. Imagino que la paloma se acerca al mar para seguir la costa hacia el sur.

Finalmente llega a casa a las 13:34. Teniendo en cuenta que las primeras palomas en llegar al palomar del concurso lo hicieron a las 11:05, ha volado 2 h 29 más (porque no se ha detenido), y un mínimo de 440 km para salvar los 307,5 de línea recta.

Podemos suponer que esta semana se ha visto arrastrada por vuelos de palomas de colombófilos de más al norte. La suelta de la semana que viene es desde Burgo de Osma (352 km), teniendo en cuenta que la batería nos da para un viaje de unas 5 h como máximo, difícilmente tendremos recorrido completo.

Estoy orgulloso de la paloma que a pesar del sobrepeso ha volado casi 6 horas sin detenerse y más después del susto de la semana pasada.

Us adjuntem informació de la sortida familiar d'aquest diumenge al Niu de l'Àliga. 

Niu_de_lAguila.pdf

Ni tinc pau

Camallarg i poca-solta,

un vell llop avergonyit,

cada vespre, du un occit,

cada nit, una revolta.

Sóc, de tot, un traginer,

entre pau del cementiri,

els diumenges, mariner,

els dilluns, ple de desfici.

Ni tinc goig ni puc saber

on trobaré la fortuna,

cada tarda, ve la lluna

per portar-me on no vull ser.

Amatent, voldria anar

al paradís del vençuts,

allí, on els savis són rucs

i no preguen per plorar.

No hi ha pau sense tempesta

ni camí sense repòs,

tinc sota el xiprer un redós,

aquesta és la meva festa.

Massa feina

Massa estiu per a mi sol,

massa feina a contracor,

massa tomates a l'hort,

no tinc ruc ni tinc condol.

És la feina del pagès:

camí amunt sense parar,

massa feina de cavar

massa herba, massa verd.

Però l'aigua canta tota

i remou el sentiment,

voldria el penediment,

per pecar tant a deshora.

Sentint la il·lusió primera

com vaig posant-me en desgana,

he de guanyar-me la fama,

de ser cavaller tronera.

Tinc, a l'hort, les cebes tendres,

les bajoques per collir,

hauria de ser allí,

però treballar fa febre.

 

Pensaments divins

 

Necessito dimoni jove i motivat per temptar els dies de festa.

La nova promoció de dimonis debutarà en aplegar l'estiu.

Un polític ha estat condemnat per mentir amb poca traça.

Els pecats dels migdia tindran menys puntuació.

Tres dimonis no han superat el test d'intel·ligència.

Es prega, als nouvinguts, donar-se d'alta en una confraria.

Sant Pere vol entrar al cel un cop al mes.

Satanàs proposa a Déu un horari de temptacions.

Déu ha encomanat un altre sol per al sisè cel.

Es prega a tots els dimonis que deixin la forca a consergeria. 

Xavier Sabaté El Govern de la Generalitat ha decidit posar a exposició pública un voluminós Pla d’Energia i Canvi Climàtic de 800 pàgines, dels més grans que conec. El problema és que aquest Pla que desprès de més d’un any de redacció es pot finalment consultar a Internet, és paper mullat per dos motius fonamentals: perquè el decret 1/2012 del Govern del PP que impedeix que continuï el desenvolupament de les energies renovables, fa impossible cap mena d’inversió com les que preveu aquest Pla. Per tant, els cinc-mil nous Mw d’energia eòlica principalment, no es podran desenvolupar. Els inversors d’aquí fugen d’Espanya i no tornaran i no vindran els de fora fins que no se’ls garanteixi de forma fefaent que les seves inversions seran rendibles i no es variarà el règim retributiu. Però en segon lloc, i encara que el Govern del PP retirés – que ja ha dit que no ho farà - l’esmentat Decret, la nova generació d’energia elèctrica no es podria posar en circulació amb l’actual estat de la xarxa elèctrica a Catalunya. És a dir, Red Elèctrica Española hauria de fer noves i quantioses inversions que no sembla, pel que estem veient i sentint, que estigui disposada a realitzar. Vet aquí per què diem que aquest Pla d’Energia és paper mullat. Quedi clar que els socialistes estem disposats a treballar perquè almenys l’aspecte de nova generació d’energia renovable a Catalunya es dugui a terme i li donarem tot el suport. Més encara, estimem que en alguns altres camps a banda dels 5.000 nous Mws eòlics, el Pla es queda curt. Però perquè tingui el nostre suport, el Govern del sr. Mas i els diputats de CiU a Madrid han de mullar-se i demanar i aconseguir que el Decret del Govern del PP es derogui. O, en el seu defecte, el Govern de Catalunya en ús de les competències en matèria energètica que té segons l’article 133 de l’Estatut i que no exerceix, ha de plantejar els recursos corresponents. Per últim, Catalunya és un dels països amb més potència nuclear instal•lada per km2 del món i aquest Pla no es pronuncia a favor de substituir els tres reactors que tenim i tampoc de com planificar el futur de les comarques on estan instal•lats malgrat que el Parlament va aprovar una proposta del PSC fa pocs mesos per fer-ho. CiU, de la mà del PP, renuncia a tenir una política energètica pròpia al servei de la indústria i dels ciutadans de Catalunya. En practica una altra de submissió als criteris del PP i de les poderoses corporacions energètiques. Aquest Govern no té ambició ni projecte de país tampoc en energia, no té veu pròpia davant el PP i els poderosos i pensa que qui dia passa anys empeny i “sic transit, gloria mundi”. Catalunya es mereix un altre govern. Article publicat al Diari de Tarragona avui 16 de maig de 2012

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 st1\:*{behavior:url(#ieooui) } /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0pt 5.4pt 0pt 5.4pt; mso-para-margin:0pt; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;}

Un grup d’alumnes del Màster d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, gràcies a la recerca que es realitza a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i en el marc de la seva activitat lectiva, han visitat recentment els conjunts rupestres de Les Ermites a la Serra de la Pietat, coneguts també com del Godall, ubicats al terme municipal d’Ulldecona. L’objectiu era conèixer in situ un dels conjunts mes importants i significatius de l’Art Llevantí català.

Dos moments de l'activitat lectiva realitzada a la Serra de la Pietat - IPHES

Aquest conjunt conté escenes i composicions d’Art Llevantí i Esquemàtic, és a dir, manifestacions de grups de les societats caçadores i recol·lectores del final del paleolític i postpaleolítics, així com d’agricultors i ramaders del neolític i de l’època del bronze.

La visita, dirigida pels professors Josep Vallverdú i Ramon Viñas, ambdós investigadors de l’IPHES, va propiciar que l’alumnat observes de prop el contingut temàtic, l’estratègia cinegètica de l’entorn natural, el seu context geomorfològic i arqueològic, així com les interpretacions sobre l’ús pràctic i simbòlic d’aquestes manifestacions prehistòriques.

“Entre les qüestions que van suscitar més interès dels alumnes van sobresortir diverses problemàtiques relacionades amb els projectes d’investigació preceptius que han de dur a terme per superar el màster, com la datació i la filiació cultural d’aquestes manifestacions rupestres”, ha comentat Ramon Viñas.

“També es plantejaren els problemes que presenta la conservació d’aquest tipus de Patrimoni exposat a la intempèrie i castigat pels fenòmens de la meteorització que lentament destrueix els suports de les pintures, dificultant les futures investigacions”, ha puntualitzat el mateix professor. 

La sortida es va complementar amb la visita al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita, instal•lat al costat mateix del Santuari de la Verge de la Pietat, i al peu de la cinglera on s’ubiquen les cavitats amb les representacions esmentades.

Les pintures de la Serra de la Pietat és un dels conjunts més importants de l'art llevantí - IPHES

Aquest centre ofereix, pel públic en general, una introducció sobre els continguts de l’Art Rupestre mundial, així com sobre les expressions llevantines i esquemàtiques a base de plafons informatius, acompanyats d’un vídeo i de jocs pels més petits. Agustí Vericat, tècnic de l’Ajuntament d’Ulldecona i guia del conjunt rupestre, va exposar a l’alumnat del màster, les principals escenes de cacera dels cérvols i cabres. També els va parlar sobre l’equip que va participar en els descobriments, entre d’altres.

El Màster d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana es realitza en partenariat amb d'altres institucions europees, concretament Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), Instituto Politécnico de Tomar (Portugal) i Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal), però la procedència de l’alumnat és de països tan diversos com Algèria, Itàlia, Irak, Geòrgia, Xile o Tunísia.

A la URV es va començar a impartir el curs 2004-2005. L’any 2009, la Comissió Europea va notificar  l’acord de la seva renovació, cosa que permet gaudir durant cinc anys més de la garantia i qualitat que representa formar part del programa Erasmus Mundus per a la captació d’alumnat i per a la internacionalització de la URV.

Cuando algo anda caduco, surgen las grietas o empiezan las vias de agua, hasta las ratas abandonan la nave, de hecho son las primeras en hacerlo dado su instinto de supervivencia, es entonces que si no se lleva la nave a puerto rapidamente y se pone en el dique seco, esta se hunde y entonces ya no se puede hacer ningun apaño, se ha perdido para siempre.

Si realmente hay la voluntad  que algo funcione bien, lo primero es saber en que estado se encuentra la nave, ver si tiene vias de agua antes de salir de puerto, pero si se es tan insconciente que a pesar de todo una levanta anclas e iza el velamen del palo de mesana y empopa hacie el fuerte viento de la realidad va seguro hacia la catastrofe y el invento se va al garete y si además uno no escoge la tripulación adecuada todavia mas seguro es el descalabro.

Todo buen lider primero tiene que calibrar su capacidad de poder con una singladura complicada, a mar llano hasta el mas necio lo sabe hacer bien, pero cuando hay que surcar mares embravecidos y fuertes corrientes es imprescindible una buena tripulacion y aun mas un buen capitan/na.

Las grandes olas hay que siempre entrarles de proa y con la cabeza bien amueblada y con la seguridad de la capacidad personal y un buen equipo que te responda a las buenas y a las maduras, hay demasiados aspirantes a llevar naves que les sobrepasa a su capacidad ya que ni la tienen ni tampoco la tripulacion precisa para ello, lo malo es que cuando se dan cuenta se encuentran con una gran ola que les viene de babor o estribor y les manda al fondo de los oceanos, pero no les importa, ya han llevado el mando un rato que se hunda la nave da igual, ya construiran otra y ademas son los que primero abandonan la nave, les suena.

 

Marti F Virgili.

La noticia de que Tarragona hará una inversión en alta tecnología para optimizar la recogida de basuras en principio parece bien. Por fin se habla de inversión en lugar de hablar de gasto. Sin embargo, hay que suponer que nuestros políticos, antes de la aprobación, se habrán hecho unas preguntas y encontrado las respuestas correspondientes, ya que si no, sería una decisión irresponsable. Creo que estas preguntas deberían ser: Uno: ¿Cuánto nos va a costar?  Quiero creer que sí lo saben, que la cantidad es razonable para los tiempos que vivimos y que su intención es que el costo final sea el mismo que el presupuestado, (cosa nada corriente, por cierto). Dos: ¿Tenemos el dinero? Aquí, un mínimo de prudencia dice que una vez cubiertos los gastos corrientes hasta el año que viene,  en que cobrarán otra vez los Impuestos, deberían quedar, por lo menos, la mitad de la inversión necesaria en efectivo, dado el altísimo endeudamiento que arrastramos precisamente por no haber hecho estas reflexiones anteriormente. Tres: ¿Vale la pena?, y aquí hay que saber cuánto vamos a ahorrar, para poder ver en cuántos años podemos amortizar la inversión. Y si no vamos a amortizar la inversión y los intereses en menos de diez años, yo, personalmente creo que no deberíamos llevarla a cabo. ¿Las respuestas son afirmativas? Si no lo son, cosa que me temo, creo que van a gastar irresponsablemente nuestro dinero porque no se podrá pagar sin aumentar aún más los Impuestos, que ya están a un nivel abusivo.  

tarracosoftware@gmail.com

www.tarragonacom.com

Un espai de serenor en la tempestat

Aquest any el bloc parlarà més sovint de castells. Crec que sereu comprensius, ja que el fet que la meva petita Xènia hagi començat a fer castells de més envergadura em fa seguir la temporada de la meva colla, la Joves Xiquets de Valls, amb més intensitat i, segurament, amb més neguit del que he tingut des que em vaig incorporar de manera activa a la colla per allà l'any 80.

La temporada, que per als vallencs és més una pretemporada, ja que, com marca la tradició, per nosaltres aquesta comença per la festa major de Sant Joan, no podia haver començat millor. Quatre actuacions amb un total de set castells de vuit i altres de la gama alta de set, preludi dels grans castells que ja s'acosten. Personalment crec que la colla està fent una bona presparació per a encarar el mes de juny que ja tenim a tocar. L'entitat bicentenària respira bon ambient i ganes de superació. Després d'un any en el qual vam patir de valent, la colla aixeca el cap amb aires nous i forces renovades. Els més grans, els més joves, els més antics, els més nous, tots fent una sola pinya. Diria que hom acaba una actuació i ja voldria ser a la següent. Els assajos són profitosos i àgils i això es nota a les actuacions. Estem en aquell procés tan engrescador d'encaixar els nous xiquets i xiquetes en els diferents llocs del castell. Veterania i il·lusió van de la mà.

Però no ens convé refiar-nos. Res està fet i tot està per fer. Els reptes són importants i els volem encarar amb garanties d'èxit. Hem de tenir sempre present que l'èxit només pot ser fruit del treball seriós com el que estem duent a terme. D'uns dirigents que dediquen temps i esforços perquè les coses vagin bé, per fixar criteris i objectius clars. Amb el compromís de tots i cadascun dels membres de la colla per assolir aquests objectius i fer-ho gaudint dels castells i amb camaraderia. Després, tans sols esperar que la sort no ens giri l'esquena i la plaça premïi la bona feina. Vindran moments en què aquesta sort no ens donarà la mà, però no importarà perquè tenim els trumfos per aixecar el cap sense abandonar-ho tot a la sort. No podrem agrair mai prou el compromís i l'entusiasme de les xiquetes en l'art de fer castells. Les dones cada vegada més compromeses i aportant les virtuts que només elles tenen innates. Ja em perdonareu que parli sempre de xiquets i xiquetes, però sóc molt tradicional en la terminologia vallenca de l'art de fer castells i per mi a Valls som xiquets i xiquetes els que fem castells, no pas castellers.

Ahir, vam ser a Vinebre, a la Ribera d'Ebre. Dos-cents xiquets de la Colla Joves, tres autocars, cotxes particulars i motos. Un dia estiuenc amb una calor pròpia dels dies més durs de l'estiu. Vam ser acollits esplèndidament pels vinebrencs, amables i atents. Crec que els vam saber correspondre. Terra catalana de jotes de la Ribera. Història de templers de creu i espasa. Un dinar de germanor entre xiquets del Camp de Tarragona i de la Ribera d'Ebre, fills d'un país que no es rendeix. Una gran jornada.

Seguirem treballant, a gust i amb harmonia, sabrem encaixar l'èxit i, si es presenta, alguna ensopegada, perquè sabem com ens preparem, com ens hi esforcem. Volem fer castells i fer-los bé, pas a pas, amb seguretat. La festa continua, perquè al final es tracta d'això, d'enriquir-nos alhora que ens divertim, assaborint cada instant. I els castells dels xiquets són consubstancials a la festa.

Si voleu veure'ns i escoltar una mica de música tot entretenint-vos, aquí la teniu.

[video]http://www.youtube.com/watch?v=slqOqv-ZL1U&feature=plcp[/video]

M'ha deixat

El vent de dalt

parla amb la follia

i esperona

les ganes de fugir,

aquesta terra

avui com plany i crida,

és un gegant

que mata per morir.

No cavalqueu

al regne de la glòria,

millor atureu-vos

dessota d'un xiprer,

al cementiri

és on dorm la memòria,

allí, descansen

els nostres primers vells.

De tant en tant,

com segresto la joia

i canto ensems

que ballen els records,

els carrerons

han oblidat la noia,

com se'n va anar

com va deixar-me sol.

Estic cansat

Hauré trobat

lliris de ma infantesa,

una deessa

dormint en el jardí,

farà prou temps

que no sento fermesa,

és ben estesa

la gana per fugir.

Adéu, amor,

defuig muntanya avall,

vora la mar,

hi ha pausa i tendresa,

a l'alturó,

segueix el meu combat

cercant el sol

quan la fredor penetra.

Són els camins

dreceres per marxar,

en els dèdals,

només queda saviesa,

la bella fada

veieu-la, se n'ha anat,

estic cansat

mirant la por com vessa.

 

Pensaments educatius

 

Els pobres no poden resoldre problemes, només els donen una dada.

Si cada alumne té un ordinador, què ha d'ordenar?

Una divisió és una operació de resultats imprevisibles.

He sumat un llibre i una llibreta i m'ha donat deu euros.

Acabaré pensant que no tinc res per aprendre.

Li he dit al confessor que vaig a posar notes.

El nen necessita millorar, sobretot, quan mossega.

Porto mesos explicant els adverbis de temps.

No tinc alumnes dolents que necessitin millorar.

Comptar és un verb molt irregular. 

En la web de la Federación Catalana (www.colomsmissatgers.cat) en el apartado de información sobre las sueltas, suelen subir fotos de la suelta. En la suelta de Ateca se puede ver una caja de cartón en el suelo con un bebedero colgando.

Esta semana han subido la foto de cómo comen las palomas en el día de descanso antes de la suelta. En ella se ve otra caja de cartón con el comedero lleno de comida.

La caja de cartón no es uno más de los recortes del gobierno/s a los que nos estamos acostumbrando, sino es el aposento de nuestras palomas con GPS.
Esta semana la paloma azul ha regresado un poco fuera de tiempo, pero nos ha dado buena parte del recorrido. En los próximos días lo publico.

Dar las gracias a la Federación Catalana y en particular a Monzonis, porque sin su ayuda nuestro trabajo tampoco sería posible.

Francisco Villa

12.00 Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4 /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}

Els tecnòcrates que han contribuït a la desfeta de les estructures financeres internacionals ara són els gestors del desgavell. Hem posat les guilles a dins del corral, perquè, de manera dòcil, abans de la crisi ens hem abandonant al capital financer, i ara als tecnòcrates, els quals han tingut una gran responsabilitat sobre el que està passant, doncs ells són precisament els qui treballaven en els llocs que han provocat la fallida.

Responsabilitat política, oportunitat social. Lògicament, la caiguda del comunisme anunciava la del capitalisme. Els comunistes no estem contents de com ens han anat les coses. Ho hem fet força malament: masses dogmes, massa culte a la personalitat, masses desigualtats, massa burocràcia, poca capacitat de mantenir l’esperit de la revolució, etc. Ara bé, almenys la lluita per la solidaritat i la igualtat d'oportunitats ens manté crítics.

El capitalisme

Aparentment, per a una minoria informada i per a una majoria desinformada, el capitalisme constituïa i constitueix una formació social imperialista, que feia pròspera la humanitat. Ara, malgrat el que  està passant, alguns continuen pensant el mateix, no canvien ni veient la realitat que ens colpeja. El seu Déu continua sent el mercat. La seva litúrgia, el progrés desigual. La seva màxima, la propietat privada i l’apropiació particular dels mitjans de producció. Mentre el capitalisme ha pogut rapinyar a tots els països del tercer món i als paries del món desenvolupat, tot ha anat força bé per a les classes dominats, fins i tot per a la classe mitjana, però quan la rapinya es fa cada vegada més difícil, tot el sistema comença a grinyolar.

Ara resulta que els tecnòcrates ens han de treure de l’atzucac. Us asseguro que podem tremolar. Tota aquesta colla d'incompetents que ens han abocat a la situació actual i que ens recomanaven gastar i gastar, són els qui ara ens diuen que s'ha d'arreglar el desgavell. Estem ben fotuts. Fins i tot, es passen pel folre governs com els d'Itàlia i de Grècia, forçats per la seva incapacitat com estructura, i això que han estat elegits pel poble i elevats pel Parlament. Estem tots equivocats o es que tothom vol viure dins l'ignorància? Qui treu benefici del que està passant? Qui aprofita per tallar drets socials aconseguits amb la lluita constant de generacions de treballadors i treballadores, alguns dels quals s´hi van deixar la pell?

Transformacions socials

Diuen que no hi ha esquerres ni dretes, que no hi ha ideologia. Quina curiositat que encara hi hagin pobres i rics! Qui ho diu? Allò que és més greu és que això que passa ha estat possible perquè els partits tradicionals d'esquerres han estat en la dinàmica dels partits de la dreta, més interessats en mantenir la seva estructura que en portar a terme les transformacions socials igualitàries, allunyats de la realitat que deien servir i alienats del procés pel que varen estar generats.

Quin sentit tenen estructures organitzades que només gestionen i malament la realitat? Que esperem per actuar amb més contundència els qui pensem que les coses han de canviar? L'alternativa és una nova consciència, sense valors passats, una nova concepció de la realitat, una nova forma d'organització que s'ha de construir entre tots. Cal una revolució que asseguri una millor humanitat i no homes i dones tecnòcrates en estructures podrides.

Article publicat per primer cop al març a la secció Prisma del diari El Mundo del siglo XXI

La font del Blai malgrat estar voltada de fàbriques, magatzems, una partida de terra convertida en habitatge i la carretera, manté la seva independència i l’aïllament que ha de tenir un lloc per anar i no pas per passar, per això, sempre m’ha semblat una font on s’ha intentat trobar l’harmonia entre la natura i la ma de l’home.

 

Aquesta no és una font que es pugui considerar funcional ni estrictament pràctica com ho són la del carrer del Pont, la de la plaça Major o la de la Costa, tampoc es fa necessari passar el riu per arribar-hi com a la font del Mas o la del Barber, ni queda aïllada com la de Pasqual o el Clot d’en Goda. La font del Blai, es en un espai entremig que sent gairebé urbana te una estructura que facilita l'aïllament permentent posar en repòs els pensaments lleugers.

   

Uns marges de pedra més o menys seca, caminals amb escales diverses, dues places a diferents nivells i murs industrials de contenció que, una mica més coberts pel verd de qualsevol planta enfiladissa farien que casés a la perfecció la font i la natura, permetent aquest relatiu aïllament.

La combinació de tots aquests elements  permet considerar que és una font on es manté un ordre amb un lloc per cada cosa. Desaparegut l'artifici del gronxador rovellat hi queda el desmai, amb prous anys com per deixar caure les llargues branques fin el punt que quan el dia mor, la mitja fosca embolcalla amb ombres la font.    

 

A la tardor, en dies de poca humitat, els colors marrons i terrosos la fan atractiva. A l’estiu acaronada per una sua marinada li dona un encant especial i, arribada la fosca, voltada d’un color indestriable, el pedrís, la remor suau del raig d’aigua apaivagat per una certa molsa al brollador, pot haver estat indret apropiat i lloc prou delicat per explicar-se senzilles confidències, per covar mirades de conducta sibil·linament seductora i fer aparèixer alguna carícia aparentment robada per acabar amb un petó, com un pas necessari per anar desbrossant el camí per altres cites qui sap si més peremptòries.

 

Vora la font posat a recer i ordenant el pensament sembla que les nostres històries siguin sempre les mateixes, hi ha coses que no canvien, els passa com a l’aigua que raja sempre igual però mai repetida.

El Bloc de la Clara

12.00 Normal 0 21 false false false CA X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4 /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-qformat:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:11.0pt; font-family:"Calibri","sans-serif"; mso-ascii-font-family:Calibri; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-theme-font:minor-fareast; mso-hansi-font-family:Calibri; mso-hansi-theme-font:minor-latin; mso-bidi-font-family:"Times New Roman"; mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}

Web projecte de recerca – Episodi a “Sota terra” - Darreres troballes

L’espai Peran pel llocs, del magazin “Divendres” es desplaça la setmana pròxima a Moià (Bages) on dilluns 14 de maig, a partir de les 16.40 h, l’Espartac entrevistarà a l’arqueòleg i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Eudald Carbonell, concretament a les Coves del Toll, per descobrir com es vivia a la prehistòria.

Eudald Carbonell, al centre de la imatge, parlant amb Fermí Fernández, a les Coves del Toll, durant l'episodi que "Sota terra" va dedicar a les Coves del Toll. Cedida TV3

Com es relacionaven els homínids amb els animals amb qui convivien? De què s’alimentaven? S’enamoraven? Eren polígams? Com es vestien? Són algunes de les qüestions que intentarà esbrinar l’Espartac de la mà d’Eudald Carbonell.

Tot això tindrà lloc des de les Coves del Toll, un dels jaciments més importants d’Europa per estudiar la fauna del Quaternari i on l’IPHES desenvolupa un projecte de recerca i excava cada estiu.

beCEroLes Us recomanem la lectura de l'article d'opinó "De parlar tortosí a ebrenc" que Josep Bayerri ha publicat a al diari El Punt Avui (01-05-2012), p. 33, en què comenta l'origen, evolució i nous significats que ha adquirit amb el temps el neologisme ebrenc i critica l'ús d'aquest terme per referir-se al dialecte tortosí.  

beCEroLes   La difusió del fabrisme a les terres de la Diòcesi de Tortosa (1911-1932) és el títol del curs de la Universitat d'Estiu de la URV que dirigirà Emigdi Subirats Sebastià coordinat per Xavier Farré Albendea, del 16 de juliol al 18 de juliol a l'edifici d'ús múltiple de l'EMD de Jesús (Tortosa). En aquest curs s'analitzarà la influència del fabrisme a les comarques de l'Ebre-Maestrat i la feina filològica i intel·lectual realitzada pels fabristes ebrencs. Entre els ponents dels curs hi ha Abelard Saragossà, Emigdi Subirats, Xavier Ferré, Xavier Rull i Òscar Pérez Silvestre.   PROGRAMA Dilluns 16 de juliol 8.30 - 9 h Recepció, lliurament de documentació i presentació del curs. Emigdi Subirats, director del curs, i Xavier Farré, sotsdirector del campus Terres de l'Ebre (URV). 9 - 10.00 h Els diccionaris prefabrians de la llengua catalana. Emigdi Subirats, escriptor i crític literari. 10.00 - 11 h Pere Labèrnia i el seu diccionari. Emigdi Subirats, escriptor i crític literari. 11.00-11.30 Descans 11.30 - 13.00 h Veus pro Fabra del Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Xavier Rull, professor del departament de Filologia Catalana de la URV. 13.00- 14.30 h Orientació ideològica de Francesc Mestre i Noé. Xavier Ferré, doctor en història i Sociologia i professor del departament de Pedagogia de la URV. Dimarts 17 de juliol 9 - 10.00 h Recopilació del vocabulari ebrenc. Emigdi Subirats, escriptor i crític literari. 10.00 - 11.30 h Els criteris bàsics de la normativa a partir d'escrits de Fabra. Teoria i pràctica (1). Abelard Saragossa, professor del departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. 11.30 - 12.00 h Descans 12.00 - 13.00h Debat: El fabrisme i el català literari. Abelard Saragossa, professor del departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. Òscar Pérez, investigador i escriptor. 13.00 - 14.30 h Els criteris bàsics de la normativa a partir d'escrits de Fabra. Teoria i pràctica (2). Abelard Saragossa, professor del departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. Dimecres 18 de juliol 9 - 11.00 h L'empremta de Mn. Alcover a la diòcesi de Tortosa: l'interès creixent per la llengua. Òscar Pérez, investigador i escriptor. 11.00 - 11.30 h Descans 11.30 - 13.30 h Gestació i gestió de l'acord ortogràfic dels escriptors valencians (1926-1936). Òscar Pérez, investigador i escriptor. 13.30 - 14.30 h Tomàs Bellpuig. L'art d'escriure bé. Emigdi Subirats, escriptor i crític literari.   Font: URV.

Al contracop

• Els tarragonins superen l'Axarquia malagueny a domicili i aconsegueixen la permanència

• Els de Berni Álvarez han superat el play-out per un parcial de 3-0

El conjunt del Serrallo ha aconseguit aquest divendres l'anhelada permanència una temporada més a la Leb Or superant el Clinícas Rincón de Màlaga per 3- 0 en l’ eliminatòria per salvació a la categoria de plata del bàsquet estatal. Els tarragonins no han acusat la pressió que suposava disputar el partit decisiu a terres andaluses i s'han desfet del filial de l'Unicaja per 68-77.

Amb tot, els primers compassos del matex han estat disputats i en ocasions els locals han dominat a l'electrònic. Així, els malaguenys han gaudit d'avantatges de fins a 10 punts, però per fortuna els tarragonins han reaccionat i ja al descans el resultat ha estat de 40-38.

Ja a la represa del partit, els de Berni Álvarez  han anat imposant la seva qualitat i han capgirat el marcador. Des de llavors i fins la fi del matx, els blaus han sabut dominar el ritme del joc i no han arriscat. Així s'ha arribat al resultat final, el que garanteix la presència de l'equip del Camp de Tarragona un any més a la Leb Or.

L'home del partit ha estat Jonathan Mitchell, del Tarragona Bàsquet 2017. L'americà ha aconseguit 19 punts. En 3 temporades, el Tarragona Bàsquet ha hagut de jugar els play-out en dues ocasions.

Tota la resta

No tinc remei

ni la claror m'obliga

a seguir un curs

amable o agredolç,

el cos dirà

que el gronxa la fatiga

i una mà amiga

treballa per tots dos.

Sóc, ho he de dir:

un desvalgut estèril,

llaurant un tros,

anant amunt i avall,

és el meu si:

amable, impertèrrit

i passo estones

xerrant amb el cavall.

Tota la resta:

ploro i desconfio,

la mort albiro

ni vull la festa.

La fatiga

Massa fulla blanca

per a un pas feixuc,

massa engalanada

amb silencis muts.

No cal dir com primavera

va rebent totes les flors,

les papallones, abelles,

les mosques, els abellots.

Encara no porto pressa,

com mandrejo amb molta son,

acostumo a fer el tanoca,

assegut sota de l'om.

El treball és a la vora,

neguiteja, vés per on,

la fatiga a galta plena,

navega enmig de tots.

A la gana, queixalades,

bon formatge, vas de vi,

al capvespre, porto ganes,

com les deixo pel matí.

 

Epitafis

 

Escolteu-me, si us plau.

He fet un vot de silenci.

M'estava preguntant: Què faré demà?

Proveu de fer-me pessigolles.

Si us plau, necessito parlar amb algú.

No estic sord, però no m'agrada respondre.

Ara, que sóc savi: Puc fer un discurs?

Prefereixo oblidar el que he sentit.

Aprofiteu quan deixi de mirar.

No vull saber què em voler oferir. 

beCEroLes L'emissió del reportatge Entrampats a l'Aldea al programa 30 minuts de TV3 ha rebut moltes crítiques per haver subtitulat dos intervencions dels testimonis de reportatge. Aquí teniu un recull de premsa: TV3 subtitula el català de l'Ebre. Racó Català (07/05/2012). Gustau Moreno. Malestar a Twitter per l'ús de subtítols en el reportage 'Entrampats a l'Aldea' del #30minuts. La Marfanta (06/05/2012). TV3 subtitula el català de l’Ebre. El Singular digital (07/05/2012). Gustau Moreno. '30 minuts' justifica els subtítolts del reportatge 'Entrampats a l'Aldea' per 'deficiències d'àudio'. La Marfanta (07/05/2012). Gustau Moreno. Solidaritat porta al Parlament la polèmica pels subtítols del '30 minuts' de l'Aldea. La Marfanta (07/05/2012). En defensa del 'lo' de las Terres de l'Ebre. e-Notícies (07/05/2012). Gustau Moreno. Aclariment de la presidenta del Col·legi de Periodistes a la demarcació de l'Ebre. La Marfanta (09/05/2012). Laura Chaverri. Les Terres de l’Ebre també som Catalunya. Diari de Tarragona (09/05/2012).                           Polèmica pels subtítols a la parla de l'Ebre en un documental de TV3 . Portada del Diari de Tarragona. Edició de les Terres de l'Ebre (09/05/2012).