per veure'n més clica Girona temps de flors

#fotografia #foto #photo

saber que no sóc...

eren somnis,
moments compartits,
sabent que ho eren,
s’esvaeixen.

il·lusió, fruita amarga...

i 

l'absencia recordada, el remei, el temps necessari per ser guarida...  

clica : + temps de flors 

#Gironatempsdeflors #Girona #Foto #fotografia #Photo

Tenia ganes de fer critica dels darrers llibres que he llegit, de tres autors ben diferents, amb temàtiques diferents amb uns escenaris, en aparença coincidents, no de localització, sinó per les actituds dels personatges i de com els seus autors els descriuen, que són qui els hi ha donat vida, encara que siguin reals o de ficció, o de ficció de la realitat.

L’un tracta de les intrigues en un escenari una mica confós de una època grisa que queda com una ombra en la nit. Es localitza en una ciutat , però no s’acaba de determinar, no veus en les imatges, escrites, ben bé on pot ser, és València perquè l’autor ho diu, però per la descripció no ho reconeixes, no et dibuixa les llambordes, ni la humitat ni les escales ni les finestres o portes i l’ambient queda desdibuixat, els escenaris, com si a l’autor donés per fet que el lector ja sap on és i no.
Com si li fers mandra escriure...
El tema és engrescador, un thriller amb pinzellades de traïcions polítiques.

L’altre és tracta de l’abandó, descriu un personatge amb habilitat per despullar-t’el fins al final i les peripècies d’aquest per poder sobreviure en una època on tenir amics i esquivar la misèria i sentir-se en el confort de l’estima, enamorar diverses dones i no poder correspondre-les, i fer-se’n responsable a la seva mesura, però guardant la distància, per poder viure la seva pròpia circumstància i a més salvar-se'n  per la seva actitud personal i de no pertànyer a cap ideologia concreta, ser qui és...i ser un bon vivant, d’alguna manera,  per l’ofici de transportar efectes personals i cobrar-ne impost perdent efectes i maletes en cada trasllat que feia...
I saber fintar amb el submón gangsteril de la dictadura... haver-se  de protegir i amargar. Tot plegat, la vida d’un home que només havia desitjat sentir-se estimat i tenir el sentiment de pertenyença... 

I  l’altre, la descripció prismàtica d’un instant en la història, recent, que malgrat entendre’s arriba quasi fins l’avorriment, abusant de la literatura. 
Descriu els personatges i les seves ideologies amb precisió, descriu les actituds d’aquets, descriu el pensament , despullant-lo peça a peça i et fica dins del cervell , quasi de cadascú, com és i com pensa cadascun, les circumstàncies del darrer cop d’estat. 
Et fa grans els seus personatges, reis, polítics, militars encara que els deixa en evidència, sense pietat. I de com el pensament feixista ha arrelat en les consciències i de com les ha pervertit i  de com els poders instaurats s'han perpetuat i de com s’hagin pogut arribar a fabricar tants mesells, i aquests en la seva imbecil·litat,  es deixen fer...
La por.

per veure'n més clica : el club 

espai degradat i refugi pels sense sostre...

com t'ho podria dir? descriure't...

roselles ventades,
creixent, 
entre tiges flexibles?

m'arriba brutal,
pentinant-me,
ple de partícules, 
feldespat i mica...

petit desert,
minúscules dunes,
tremolosa pell,
sentint...

la primavera!



#primavera #photo #foto #fotografia #musica 

fa quasi 5 anys vaig publicar aquest article Ineficiència i ineficàcia aquí en el meu bloc ,quan encara era anònim, vull dir que encara signava com en romanidemata i no com ara, amb el meu nom (mira't el perfil).
Em referia al SOM - IMPEM 
(servei d'ocupació municipal de l'ajuntament de Mataró del Institut de promoció econòmica)
He vist que aquesta burocràcia continua, aquesta imposició presencial, quan telemàtica ja seria suficient, que no apliquen o més ben dit no s'apliquen ells mateixos allò que propugnen les TIC (tecnologies de comunicació i informació), a part de la perpetuïtat en la descordinació de serveis.

La evidència, que no és una percepció, és que tenen gent treballant, per donar-se feina a ells mateixos, i això és una rèmora pels ciutadans que amb els seus impostos paguen nòmines. 

Però s'ha creat el SOM per la ineficàcia del SOC - OTG i ara aquests, en són col.laboradors és a dir que és va creant més i mes burocràcia...

Pels cursos de formació que m'han proposat i he cursat no en tinc cap queixa, els professionals que els imparteixen tenen bona formació i coneixements, però sovint et diuen amb la veu petita, que són massa curts en la durada, són eficients i coneixen bé el seu ofici. Ara bé el cursos són molt restringits com deia i de poca durada com per sortir amb els coneixements suficients i poder posar-los en practica posteriorment.
 
Una vegada has cursat la formació ocupacional, no se't posa en una borsa de treball , vull dir que no se't proposa a cap empresa. Això consistiria només en posar un filtre a l'entrada de les demandes, és a dir; quan algun empresari fa una demanda al SOC o als centres col·laboradors, com el SOM, proposar a els que han impartit cursos formatius, però em sembla que no en tenen ni punyetera idea de programar programes eficients de gestió, de gestionar vaja!

La jerarquia de controls per la gent que cerca feina, o desitja formació ocupacional, el funcionament intern de l'organisme, és poc flexible i em sembla pels resultats que no s'han aturat mai a reflexionar, pensar en els usuaris i no crec que se'ls hi arribés a acudir, això demostra el seu nivell d'inteligència...

No tenen idea d'aplicar la ergonomia en la telemàtica, en posar-se en el lloc dels usuaris i en les seves necessitats. Empatia telemàtica!

no en tenen ni puta idea!

llegeix-ho : 
retingut al  CIE de Zona Franca denuncia una pallissa policíaca

Guantánamo a casa ! 

estrangers, quan ja no se’ls necessita se’ls expulsa, mentrestant se’ls tortura, perquè una pallissa no deixa de ser una tortura, se’ls maltracta, perquè tenir-los internats és un maltractament,  i després se’ls envia al seu lloc d’origen, mentrestant proscrits i detinguts en un CIE, una presó, per ser estranger,  per no tenir o per haver caducat els permisos de treball i residència, els  papers... 

el que més m’indigna, és la hipocresia de l’estat i d’alguns empresaris, que com en els anys 60 en ple franquisme, els que varen venir del sud d’Espanya, d'Andalusia,  en general se’ls va acollir  com púrria, potser tenien un nivells social baix, eren pobres! i com a tals se’ls va tractar com esclaus se’ls pagava amb sous de misèria, no tenien seguretat social ni assistència sanitària, vivien apilonats en pensions o barraques o els tenien vigilats a Montjuïc o d'altres indrets... fins que es varen organitzar ells mateixos, en  associacions de barris o veïns, tutelats per gent d'esglesia, rebels o antifranquistes i recuperats després pels polítics...

el què també m’indigna és que com molts d’aquests estrangers que ja no tenen feina i han deixat de percebre atur a més del què suposa poder ser internat en un CIE han buscar-se la vida en condicions d’esclavatge, competint també amb residents que estan en les mateixes condicions que ells, i com els seus predecessor haver de treballar en negre sense poder cotitzar en la ss, sense futur, o com si s’és autònom, no poder pagar-lo, i haver d’escamotejar les factures,  i també treballar en negre per la rèmora que representa l'IVA que genera una factura, autèntic robatori per part de l’estat, quan no es reb pel que s’aporta. El que t’ha d’administrar desvia els diners que recapte per finançar-ne el deute que ell ha generat...

ara,
sola, en tu,
en la distància, 
t'observo.

el sender,
només teu, sola,
et voldria amb mi,
ara.

pensat-te,
sentint-te,
en la distància,
ara. 
  

Estem condicionats per la economia, te repercussions socials, la ideologia no hi te res a veure, només el domini del poder, la cobdícia.

Crisi, o el que anomenen crisi, els experts en diuen paradigma, si estant afanyant a explicar-se’l ells mateixos, des de tots els angles possibles.

Estem atrapats en el que uns quants han creat, els que dominen els mercats del deute, endeutar els estats, atrapats en aquest guirigall on els responsables no són visibles, i per increïble que sigui o sembli una conspiració, és el govern real del món, són els qui fan i desfan en el món, els que fan i desfan, els responsables de la guerra econòmica, els senyors de la guerra. Cadascun dels estats s’hi dobleguen. Sí, és un paradigma. El domini del món.

Se senten xiular les bales, es bombardegen països, s’enderroquen dictadors, sen imposen de nous, es munten estratègies rebels, per dominar els recursos.

Ja pots ser un bon professional, pots tenir ètica i sentiments humanistes, o intel·ligència. Creure’t que amb aliances pots canviar les circumstàncies en grups afins, en associacions o partits polítics i creure’t que per voluntat popular es pot canviar el futur. Voler creure en la democràcia, que només és una utopia, en que els humans somnien, com creure en un més enllà de la realitat. Tots portem la motxilla col·lectiva de l’esclavatge al poder de la economia.

blau de solitud, 
pensant-te,
de mar, de nit.

pell d'humanitat,
tremolosa,
vibració, vida.

llavis humits,
tendresa,
no substituts.

ningú,
després de tu. 
 

+  clica  - > orgànic 

de quan els cens es feien i les adreces no les sabía ningú, no hi havia plànol dels carrers de terra no hi havia voreres ni desgauaços i un rajolí sortint de cada casa cap al mig del carrer, les cases d'autoconstrucció floreixen ràpidament, mostrant el seu esquelet,  els totxos encimentats i ben arrenglats de 2,5 de canto, parets fines, ja feien el fet.

al centre les cadenes del penitent lluïen, esmerilades, deixant rovell en cada estrebada que feia per redimir-se, el soroll de les varietats d'enfilades i gruixos sobre el  granit , terrorífic de com veure'l amb les proteccions d'espart als turmells i a sobre un grapat de cadenes, a cada peu i a la cintura faixa també de cànem amb  argolla d'on hi penjaven unes quantes més i a cada ma, braços en creu, l'esquelet d'un d'infant... i ell tapat amb amb caputxa, forats pels ulls, pel nas i l'altre per la boca, i una bata senzilla, negre com a vestimenta... el penitent.

un bon senyor, panxa contenta, bisbe de ciutat convertit en papa de Roma va reunir tots els seus bisbes i cardenals i va posar fi a tanta e tradició de barbàrie, varen posar els capellans mirant de cara els feligresos i les formes semblava que varen canviar l'esperit...   nostàlgics els caps de ferro, continuaven sortint cada any a fer el seu tomb al voltant de les muralles, assetjant l'església amb el seu so i ritme, amb la seva cadència militar, zas... zac-zac! amb les sandàlies i picant, armats amb la llançà a terra, cuirasses netejades amb Netol i plomalls al casc.

passaren, hiverns i primaveres, els barris varen créixer en gent , serveis i associacions... molts anys després d'haver mort el dictador i potser 15 més de veure la tele amb la nostàlgia dels orígens, varen treure la pols als sants guardats en un magatzem, primer un en un barri a passejar-lo, creant una confraria de no se quina mare de deu, i a l'altre barri l'hi posen vela, com de tartana luxosa amb detalls daurats i platejats amb la mateixa estètica de tomba de cementiri, negra, negra com els vestits embotits en senyores tipus ritabarbera amb peineta i mantellina inclosa, presidint la procesó amb el ciri a la ma, darrera el sant o santa, i els vestits de mariscals, músics de corneta i tambors, desafinant com gats torturats...
Ja no feien processó els divendres, ara una cada dia, cada barri la seva durant tota la setmana, i el divendres a passejar pel centre tots plegats, aixecant a pols, ben mascles, el sant per les cantonades i vivas i aplaudiments i lluna plena!

aquest any tampoc he pogut escapar-me i marxar de vacances... fa molts anys feia por, ara fa mig somriure per surrealista, repulsió interna, pels imitadors i vanitosos de setmana santa, ocupant-ne el carrer...
 

clica - > FADES  si vols veure la fotonovel·la

observes en els informatius, parlen de furts en els contenidors de la brossa i observes passejant pel carrer aquestes persones dins de contenidors, drapaires ocasionals i escoltes la notícia de que la guàrdia urbana els imposa multes. Aparentment roben la matèria prima reciclable, és a dir el material d'intercanvi, material de negoci, el producte; brossa que esdevindrà diners. 
Brossa que s'ha dipositat al contenidor i que l'administració paga o fa negoci amb el concessionari corresponent.

Els ciutadans, a més de pagar pel servei, també fan part de la feina i és voluntària i no remunerada, és una part , primordial i molt important en tot el procés, separar i dipositar-la al seu lloc corresponent.
- Em pregunto si s'ha de continuar pagant impostos per la brossa? - Els contenidors i el contingut de qui són propietat?
Àixò és un negoci; el brossaire, concessionari o digues-li com vulguis,  que és qui buida i recull les escombraries de la ciutat,  en fa el negoci i amés en fa pagar el servei a la ciutat. Negoci reciclant els diferents productes de la brossa; vidre, el plàstic,  metalls, el paper, matèria orgànica i rebuig... que torna a ser seleccionat i separat per reutilitzar o incinerar en les diferents plantes, obtenint energia o matèria primera, reciclada.

Els ciutadans fan la feina; dipositar-ho als contenidors corresponents i per comptes de premiar-los, paguen l'impost de brossa,  d'un producte que ja s'en treu rendiment en tot el procés.

- Per què tant de zel, imposant multes als drapaires ocasionals, que ho fan per necessitat?
- Perquè no paguen impostos, ni tenen llicència, o per competència il·lícita?  
D'això se'n diu cornuts i pagar el beure

Seguretat al carrer, càmeres de videovigilancia. Seguretat als serveis cara al públic; locals d'oci, discoteques, museus, transports públics, estacions de ferrocarrils, metro, comerços, banca...   Ve al cas, qüestionant, per exemple, si no és molt més econòmic i civilitzat,  treure barreres, amb el cost que representa , tant la instal·lació com el manteniment, en les estacions de tren, metro...  retornar els revisors i si és necessari a segons quins horaris, acompanyat de agents de seguretat, de la mateixa companyia de transports i no com ara,  subcontractats a empreses de seguretat, que d'alguna manera imposen la seva llei. Tenir-ne el control, i la ideologia d'aquests personatges, difícil...

Veient les imatges dels atacs als elements mòbils, contenidors de recollida d'escombraries i als diferents establiments emblemàtics en la darrera manifestació, el dia de la "vaga general" contra les retallades i la reforma laboral, quina implicació poden tenir alguns elements infiltrats amb els emprenyats i mal anomenats anti-sistema, per què qui més qui menys està contra el sistema, si nó és per afavorir la seguretat privada? Seguretat privada, en la cosa publica? Com els manyàs que posaven silicona als panys i després s'oferien per reparar els danys, o quan es trenquin vidres i acte seguit ja hi ha empreses, a punt per reposar els vidres trencats ...  Sóc conscient que sona a conspiració, però no em fio de les empreses de seguretat quan reiteradament a sortit en les informacions que en aquestes, als seus consells d'adminstració, propietaris i accionistes majoritaris, hi ha importants personatges vinculats a la ideologia totalitària, facistòide. Les empreses de seguretat, com més precarietat hi ha, més negoci tenen.   
- quins camps d'acció tenen? - com entrenen i formen als seus agents? - qui en són els propietaris? - quins en són els seus clients?

noticia:

 "El rebut de la llum s'apuja un 7% i el del gas, un 5% "

tweet:

NO APUGEN L'IVA DIRECTAMENT, L'AUGMENTEN AMB LA FACTURA DE GAS I ELECTRICITAT, QUINA COLLA DE LLADRES!
 

en resposta a l'article radiografia de la "guerrilla urbana" publicat al  ARA

- em sembla que hi ha de tot.

Els que ja n'estan farts i com que no es castiga als culpables de tot aquest enrenou socioeconòmic, és a dir els verdaders responsables, que són els governs, tant del PSOE, com el del PP i els financers, que han tirat de la rifeta de les ajudes europees, que s'agenollen davant del què manen els financers europeus, els que presten i endeuten països, per rebre al seu torn suculents interessos, només és un negoci, és clar. 

Els responsables de la corrupció i els seus negocis particulars, en les grans corporacions, o governs, o els de la construcció o els banquers amb productes financers opacs, i els que manen endeutant-se més del què podien, però ben vist, per qui els hi prestava i mentrestant, anar fent tràfic d'influencies, en benefici propi, construir infrastructures amb diner públic, per beneficiar-se empreses amigues privades, prevaricació i etc..  

Els responsables a l'altre costat del món o a les borses, de l'espoli financer i frau fiscal. 

I els que ja n'estan tips, que no tenen res a perdre, doncs , possiblement, per tenir-los controlats, s'hagin infiltrat individus ben preparats en les tècniques de guerrilla urbana, que l'estat i el govern sap molt bé qui són, possiblement els hagin entrenat ells, com que veuen que per la via del diàleg no s'arregla res, tiren pel camí de la indignació liderats per aquests infiltrats.. on possiblement també hi hagi espontanis, que en la orgia de foc i fum, en la voràgine s'hi afegeix... 

- hi ha de tot!

tot plegat s'han atacat símbols, els grans magatzems, símbol del consumisme, la borsa, els bancs, la cafeteria de simbologia nord-americana o capitalista... 

- no és casualitat oi?

I s'ha aprofitat per acollonir el personal, els manifestant i no manifestants, per desmobilitzar, perquè no es manifesti més, llançant-los gasos lacrimògens...

- però això em sembla que només és l'inici, que a partir d'ara les coses s'aniran radicalitzant molt més.

continuarà.... 

PS: Puntualitzacions, quan dic possiblement els hagin entrenat ells, vull dir, agents que no estan de servei i treballin en privat, és una hipòtesi,  l'entrenament el poden haver fet privadament aquests individus a sou de empreses de seguretat privada. Tot és possible.

a mig matí em topo de cara amb la carpa del circ i el carretons d'època que l'encerclen i al carrer, soroll de sirenes dels cotxes de policia tallant el transit, una manifestació ocupa tota la calçada, uns 150 estudiants ambdues pancartes contra la reforma laboral i les retallades: 

@romanidemata   #29M uns 150 manifestants, estudiants d'INSTITUT al #Camidelageganta @vilaweb http://pic.twitter.com/FRovI44G

Retwittejo aquest,  per què reivindica les paraules d'un parent llunyà :
  @VerdCel   "Quan els treballadors fan vaga, no és q no vulguen treballar sinó q ho volen fer en millors condicions" (Francesc Layret) #vagageneral #29M Retwitteado por @romanidemata 

continuo observant el carrer i veig un cartell de disseny, suggereix que és només el principi i pot cremar...

piulo una imatge:
  @romanidemata   Vist al carrer avui #29M @vilaweb http://pic.twitter.com/t0KFP7YV Ver foto

pel centre de la ciutat m'he trobat un militant, que em comenta que aixó és una vaga contra la política del govern mentrestant vaig en direcció contraria de on es dirigeixen els manifestants i una periodista local em pregunta:
  @romanidemata  periodista pregunta: - vostè no va a la manifestació? - resposta: quan hi hagi vaga general indefinida, si! fins que caigui el govern! #29M

i la piulada de resposta a la segona pregunta:

@romanidemata   periodista pregunta: - vostè no fa vaga? - resposta: no em cal, estic en vaga general permanent (a l'atur vaja!) #29M

i un toc divertit;  tots saben, com en una comèdia, cadascú jugant el seu rol...

@romanidemata   imatge periodística: un individu truca a la persiana d'un comerç, la persiana s'apuja, entra l'individu i... s'abaixa la persiana, fi. #29M

i un altre piulada amb un  toc d'humor per part dels comerciants, que s'afegeixen a la festa: ei! Ental, que fas vaga? - I l'altre des de dins el comerç amb la persiana mig abaixada diu - collons m'heu espantat!

@romanidemata   imatge del dia: un piquet de comerciants fan broma picant a la porta d'un altre comerç que té la persiana a mitja alçada, tots riuen... #29M

i afegeix-ho, en una altra piulada l'enllaç d'un relat meu, de fa un mes i mig abans que es convoquès la vaga general.   @romanidemata  #29M això només és l'inici de la #vagageneralindefinida http://t.co/Bse0nkVf vía #blocsmesvilaweb

i aquesta informació, un indicador que no falla: reetwittejo 
  @romanidemata  #29M indicadors - El consum elèctric baixa un 25% respecte fa una setmana - http://t.co/bN9r1M2u vía @vilaweb

i retwittejo amb aquesta altra piulada;   @romanidemata   #29M - critica als sindicats de Simona Levi: Raons d'una vaga general - http://www.vilaweb.cat/noticia/3998674/20120329/raons-vaga-general.html vía @vilaweb

llegeix-ho : Raons d'una vaga general, a vilaweb : entre altres coses, que els sindicats majoritaris, són responsables directes, també, de la reforma laboral. oi i tant! 
  @romanidemata #29M - els sindicats majoritaris, responsables directes també, de la reforma laboral - http://t.co/W8qb4YWR vía @vilaweb
#29M crònica particular, en el twitter, d'una jornada particular...

500
200
100
  50
  20
  10
    5 
    2
    1
    0,50
    0,20
    0,10
    0,05
    0,02
    0,01
______

888,88






    

sèrie de 9 imatges, emmarcades entre dos arbres, mentre la gent passa 
 

sèrie 25_03_2012 Pic's by ROMANIDEMATA